Ara ens pot semblar impossible o sacríleg, perquè la tendència és precisament la inversa, però passats els anys de l’estrena del Messies, es creia que l’obra havia quedat antiquada i l’orquestració original ja no es corresponia amb el que el públic volia escoltar.
Wolfgang Amadeus Mozart seguint un encàrrec del Baró van Swieten, va reorquestrar el Messies, afegint trompes, flautes, clarinets, fagots, trombons i timbals, per tal d’arrodonir i engreixar el so, però és clar aquesta alteració substancial tenia per força que fer que la partitura de Handel acabés sonant a Mozart. També va retocar parts corals i àries dels solistes. Aquesta versió és més freqüent en els països de parla alemanya (especialment per raons lingüístiques), però també s’acostuma a interpretar en el Regne Unit.
Mozart elimina la part central de l’ària “The Trumpet Shall Sound”, bàsicament perquè els trompetistes en aquella època ja no tenien el virtuosisme per assumir les dificultats de la partitura original, i el salzburguès va atorgar-li un suport addicional a la trompeta a càrrec de la trompa.
Canvia també la vocalitat de l’ària de soprano “Erwach ‘la seva Liedern der Wonne” en l’original anglès “Rejoice greatly” per a tenor
i “But who may abide the day of his coming” que ara serà “Doch wer mag ertragen donin Tag Seiner Ankunft” passant de l’alto anglès a un baix.
Per altra banda hi ha parts corals, com “For unto us a Child is born” (“Und ist zum heil ein Kind geboren”) que són assumides també pel quartet solista i no només pel cor i en altres com el “Wie Schafen ge’n” on no només l’orquestració canvia radicalment, sinó que és la globalitat sonora la que és ràdilcament diferent, i ens acabem trobant més a prop del Rèquiem de Mozart que no pas del Messies de Handel, tot i que el resultat no és gens menyspreable.
La versió mozartiana del Messies de Handel va tenir lloc el 6 març 1789 als salons del comte Johann Esterházy.
Avui us porto una versió d’aquesta curiosa adaptació i re-interpretació que per a nosaltres és una raresa, tot i que hi ha algunes versions discogràfiques i que va tenir lloc al Koncertsalen de Copenhagen el dia 3 de desembre de 2015 i que va tenir com a protagonistes a:
George Frideric Handel
MESSIAH (HWV 56), edició W.A. Mozart
Maureen McKay, sopran
Anne Stéphany, mezzosoprano
Mauro Peter, tenor
Christof Fischesser, baix
DR SymfoniOrkestret
DR KoncertKoret
Direcció musical: Fabio Luisi
Estic segur que amb els talls magnífics que us he deixat escoltar, us agafaran ganes de buscar per aquí la manera de fer-vos amb la versió íntegre.
(Ei, compte, que el segon tall és el mateix que el primer!).
Interessant des del punt de vista musicològic, però hi ha un no sé què, no sé com descriure-ho, que em priva d’escoltar aquesta obra en paràmetres que no són els del seu creador Händel. El mateix em passa amb la versió de Mendelsshon de la Passió de Sant Mateu de Bach (i mira que li hem d’estar eternament agraïts!).
M'agradaM'agrada
Ja està corregit, gràcies Josep
M'agradaM'agrada
No hi ha com aprendre coses noves! No sabia que Mozart hagués versionat el Messies, molt interessant i estimulant la seva escolta.
M'agradaM'agrada
A Alemanya aquesta versió en alemany és molt popular, però no deixa de ser una alteració en alguns moments massa evident.
Tot i així com que al darrera hi ha Mozart l’adulteració no té efectes secundaris
M'agradaM'agrada
Otra grata sorpresa ¡La desconocía! Mil gracias pues es bien cierto que, siendo majestuoso “El Mesías” de Haendel, confío si la mano de Mozart está aquí.
¡Buen fin de semana, infernems!
M'agradaM'agrada
Está y se nota, y claro, como es la mano de Dios….
M'agradaM'agrada
No savia que existís aquesta versió. Gràcies Joaquim per la cultura musical que ens dones.
M'agradaM'agrada
Jo també aprenc, unes horetes abans, però en molts casos ho he aprés abans de publicar.
M'agradaM'agrada
No sabia, perdó per la falta.
M'agradaM'agrada
Malgrat la recreació feta per Mozart i que jo desconeixia, l’esperit és händelià fet que s’ha d’agrair al músic de Salzburg ja que no compon un nou Messies però sí que renova l’antic.
Com sempre, gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
És clar que no, l’esperit sempre és el de l’obra original, però farcit amb forces prunes, pinyons i orellons, tants que a vegades quasi t’oblides del capó.
Petons de rostit nadalenc
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim!!!! Tu aporte diario, siempre viene acompañado de alguna sorpresa. No conozco esta versión, ni si quiera sabia de su existencia. Voy a escucharla con mucha atención!! Gracias de nuevo por tu generosidad, siempre tenemos que estar atentos a cuanto nos enseñas.
M'agradaM'agrada
Muchas veces todo eso que descubrís en los post lo he descubierto yo unas cuantas horas antes, pocas, las justas para escuchar y decidir que es material imprescindible para IFL, pero que tampoco yo conocía, no es el caso con este Mesías mozartiano, pero muchas veces lo es.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
No obstant, debia (no ho se, m’ho imagino…) en alguna de les innombrables versions del propi Händel algun dels canvis (en general, talls) que després Mozart hi va fer, ja hi debien de ser. Crec recordar que al magnífic Messiah de Harry Christophers que ens vas deixar farà un parell d’anys, tampoc no hi era la secció central de “The trumpet shall sound” (la única pega d’aquesta magnífica versió). D’altra banda en el segon enregistrament d’aquesta obra del gran Karl Richter (amb tots els “peros” que hom li vulgui veure a aquest gran director),, després del recitatiu “Thus said the Lord of hosts”, l’?aria “But who maid abide the day of his coming…”, també està encomanada a la contralt. Em sembla que la primera versió del Mesies d’en Richter és precisament la de Mozart, però mai no l’escoltada.
En tot cas, un gran encert portar-hi aquest concert i fantàstic, molt didàctic i interesantíssim l’apunt.
Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Amb les obres barroques els mateixos compositors feien de tot, i si no ells els directors teatrals o els mateixos cantants, fet que ha motivat que els directors d’escena actual hi vulguin posar cullerada.
Mozart no va ser l’únic en deixar petjada en el Messies, però clar és Mozart i la seva “adulteració” o fins i tot algú ho pot qualificar directament de sacrilegi, és acceptat o vist i sobretot escoltat amb indulgència perquè es tracta de Mozart.
M'agradaM'agrada
Jo personalment, m’estimo més les versions barroques de l’autor, però dono la benvinguda a aquesta mena d’adulteracions (feia molts anys que no escoltava la versió mozartiana). En el pitjor dels casos és d’allò més interessant escoltar aquesta obra sota l’òptica mozartiana. M’uneixo a, de bon grat (no entusiàsticament) aquest sacrilegi per interessant i fins i tot, fruîble, encara que a mi em posin més.les versions estrictament händelianes, especialment les historicistes.
M'agradaM'agrada
És una perversió curiosa i que si no portés la signatura de Mozart ningú gosaria interpretar.
M'agradaM'agrada
Super instructiu apunt trufat a més d’exemples musicals coneguts vistos ara des d’un altre angle . Ara faltaria només la cirereta del pastís: Documentat comentari d’en Colbran biblio-discogràfic I ja tindríem un d’aquells posts instructiu-disfrutables que tant ajuden a ampliar horitzons.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Gràcies Joan però em temo que Handel no sigui l’univers més estimat de l’amic Colbran
M'agradaM'agrada
Una verdadera llàstima, efectivament! Que bé que aniria aprofitar per a conèixer els “altres”messies en alemany per apropar.nos a aquesta obra tantes voltes escoltada I que tantes coses noves hi trobo cada cop que l’escolto.
M'agradaM'agrada
Si em cauen a les mans les altres alteracions o adulteracions no t’amoïnis que acabaran visitant IFL.
M'agradaM'agrada