IN FERNEM LAND

WERTHER A PARIS (Beczala-Garanča-Degout-Tsallagova-Gay;Sagripanti)


Després d’aquell memorable Werther de Kaufmann i l’excel·lent rèplica de Roberto Alagna, la ONP ha reposat la feliç producció de Benoit Jacquot, ara amb el tenor polonès Piotr Beczala, que després de la desangelada versió al Festival de Salzburg 2015, no oferia a priori gaires garanties de igualar als seus predecessors.

Per sort Beczala va superar aquella pobre impressió salzburguesa amb una interpretació més apassionada tot i que també irregular, amb subtileses i grans dosi de lirisme que creix a partir del tercer acte, i que si malauradament no arriba a igualar a Kaufmann o Alagna, si que fa albirar sobrades esperances que arribarà a ser un Werther sense discussió, sempre i quan acabi de controlar els dos primers actes i si adecua una mica més la vocalitat a les exigències estilístiques del rol, o potser quan no especuli tant.

La coneguda i admirada Charlotte d’Elīna Garanča, en un estat vocal esplendorós,   només fa que confirmar que la renuncia al Romeo liceista és una de les desgraciades operístiques més irreparables d’una temporada desgraciada. La mezzosoprano letona és una de les veus més sucoses, riques i generoses de l’actualitat, quelcom que sempre s’agreix en un rol massa sovint a l’ombra del tenor i que quan l’interpreta una cantant elegant, intel·ligent i de veu espectacular pren el protagonisme imprescindible per donar sentit a Werther.

Molt bé l’Albert de Stéphane Degout, la insofrible Sophie d’Elena Tsallagova que va ser-ho a Salzburg, i l’anecdòtic Bailli de Paul Gay, no tant els difícilment soportables Johann i Schmidt de Rodolphe Briand i Lionel Lhote.

El director havia de tornar a ser el insubstituïble Michel Plason, però va renunciar i l’encàrrec va anar a parar a un altre històric Alain Lombard que a darrera hora va haver de cancel·lar per problemes de salud. El jove director italià  Giacomo Sagripanti va superar amb nota el difícil compromís de substituir a noms tan rellevants, amb sensibilitat, delicadesa i passió ben repartida en una partitura que exigeix tot això de l’orquestra.

Us deixo tres fragments, començant amb l’esplèndida Charlotte de Garanča i les seves dues àries del tercer acte, obviant la intervenció de Sophie.

El “Pourquoi me reveiller” de Beczala

I el final amb la parella protagonista

Jules Massenet
WERTHER

Werther: Piotr Beczala
Albert: Stéphane Degout
La Bailli: Paul Gay
Schmidt: Rodolphe Briand
Johann: Lionel Lhote
Charlotte: Elīna Garanča
Sophie: Elena Tsallagova
Brühlmann: Piotr Kumon
Kätchen: Pauline Texier

Direcció musical: Giacomo Sagripanti

L’Opéra Bastille de Paris, 26 de gener de 2016

Aquí hi ha la possibilitat d’insistir en aquest Werther, ja que sembla ser que la temporada vinent hauré de fer apunt preparatori i potser aquesta insistència ens servirà més del que ens pensem si Beczala acaba sent el protagonista, com a mínim anunciat.

22 comments

  1. nachoferrer

    Doncs el Porquoi me reveiller de Beczala, no està malament. Potser, li falta una mica de dramatisme a la veu (pel meu gust). Per una altra banda, la Garança, sense comentaris. La vaig veure al Liceu amb aquella Anna Bolena amb la Gruberova. Aleshores, jo tenia 9 anys. I ja en aquell moment, hem va semblar una veu maravellosa.

    M'agrada

    • Garanca està destinada a ser la gran mezzo dels propers anys.
      Vocalment és un cas similar a Netrebko, sembla una veu sense límits, però la letona és més “prudent” que la russa i va més a poc a poc, però segura a una ampliació de repertori que les seves qualitats sembla que sigui infinit. Ja anuncia Eboli, que de ben segur serà espectacular.

      M'agrada

  2. alex

    Espermos pues ese anunciado Werther en el Liceo, si se confirma la próxma temporada y es creible o no el reparto que se diga
    Beczala que ultimamente acostumbra a tener problemas con el registro agudo donde se le blanquea a veces la voz, le falta la intensidad romàntica y dramàtica que si exhiben o han exhibido Kauffman y Alagna.
    En cuanto a ella, es vocalmente una fuera de serie y me gustaria conocer con exactituda las razones de su desaparición como el Romeo de I Capuletti ( decisión personal por haber eliminado el rol de su repertorio o bien algúno de esos apaños de los Sres. Guasch o Schepellmann de haberle tratado de modificar su contrato )
    No obstante y si no fuese Garanca, ya me conformaria con tener aqui en el Liceo y como Charlotte bien a Deshayes, Koch o incluso a la Abrahamyan
    Garanca está anunciada en la muy interesante temporada de Paris 16/17, como Santuzza
    Ojo al LOHENGRIN parisino prox. Temporda ( si el caballero no cancela ), con Kauffman, Serafin, Pape y Herlitzius!

    M'agrada

  3. dandini

    Elina Garanca està magnífica,fabulosa de plenitud vocal per com sempre no acaba de trobar el charme vocal necessari que va fer que Werther s’enamorés perdudament de Charlotte com era el cas de Victoria de los Angeles o Teresa Berganza.No aconsegueix ferme creure que és “la maman très tendre” i jo personalment la situo més en la òrbita d’Eboli o Amneris.Potser si no enfosquis tant les vocals (no he sentit ni un so è) l’efecte fora un altre.
    Piotr Beczala té alguna similitud en el que respecte a la fonètica pero malauradament el registre agut comença a oscil·lar lleugerament , l’emissió es poc suau(imprescindible en opera francesa) i acostuma a carregar-se de cops de glotis.Fa tres anys ja no m’agradava massa pero jo diria que ara li passa el mateix que li va passar a Peter Dvorsky la veu sona ja gastada.Tot aixó evidenment al teatre queda dissimulat si tens un volum de veu generòs com és el seu cas.A mí m’agrada molt més com ho canten/cantàven Kaufmann,Alagna,Polenzani,Vargas i dels aparaguts darrerament Jean -François Borras(1975) que demostra com s’ha de cantar el repertori francès.
    Espero que la Sra Scheppelmann el tingui present com protagonista alternatiu.Pels qui el vulguin escoltar aquí el teniu i comprovarèu la rebuda apoteòsica del públic del Met en una nit on substituía al Deu Jonas Kaufmann que estava malalt ,difícil papeleta no ?

    M'agrada

    • katia

      Moltes gràcies,Dandini m’agradat molt i també les imatges que has deixat.Aquest tenor té l’aspecte de Werther o al menys m’ho sembla.Una veu bonica,i reament deuria ser un compromis fort substituir Jonas,si la resta de la funciò ho va fer aixi havia de tenir exit a la força.

      M'agrada

    • Jo trobo que aquesta Charlotte faria embogir a tots els Werther, ves per on. D’acord que està més en la línea vocal d’aquella Obraztsiova que va fer embogir la Scala al costat de Kraus, dirigits per Werther, que no pas de delicades Charlotte de Berganza o Victoria. Jo crec que sovint s’entén malament el rol i la prova és que en el tercer i quart acte, aquestes veus tan delicades o amb poca rotunditat vocal s’han d’enfrontar amb una orquestra poderosa i una caracterització dramàtica que les sobrepassa, no ho dic per les dues cantants esmentades, però si per les massa sovint anodines Charlotte que acompanyen als Werther més anomenats. Masses vegades es gasten tots els diners del cast en contractar un gran Werther deixant que Charlotte sigui una mezzoestorbo com diu en Colbran.
      Gràcies pel youtube

      M'agrada

  4. dandini

    Dedicat al Fede , tots esperem que es recuperi ben aviat,que sempre ens parla de Cornelie Falcon i del seu registre soprano-mezzo. Us envio un enllaç que pot ser demostratiu d’aquella tipologia vocal.Es tracta de la meva estimadíssima Christine Goerke que té una gran veu i la sang ben calenta .Ella sap com encendre`m a mí i al públic en general.

    M'agrada

    • Exactament, això és una veu Falcon. S’hauria d’esmerar una mica ne l’afinació i en emetre els greus més coberts, sense obrir tan la veu que vulgaritza un personatge noble com Eboli. A mi aquesta senyora ja saps que m’interessa molt. La Garnaca quan la canti també ens encendrà, n’estic segur.

      M'agrada

  5. Leonor

    Escuchados estos fragmentos, reconocer la belleza suntuosa de Garança es obvio y la de Beczala, igual; en el último caso me preocupan esos problemas en la zona aguda (esas incursiones en roles más pesados pasa factura) aunque espero que los resuelva. Una siempre es positiva.
    ¡Gracias, Joaquim! ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

  6. pepa MG

    en una de las primeras operas que ví (en video) estaba estupendisima haciendo uno de esos papeles de chico, la clemenza de tito con shade (con falda larga cual joaquin cortes), pisaroni… y dirigiendo harnoncourt.

    M'agrada

  7. Isolda

    ´´Es una òpera que adoro. En tinc molt bons records dels meus anys de joventut… dit això i sense fer comparacions que per a mi són odioses, a mi m’ha agradat i sobretot Elina Garanca que l’he trobat fabulosa. Una veu de mezzo bonica, elegant, sense cap probleme vocal, i amb la sensibilitat de l’autèntica Charlotte.

    M'agrada

  8. José Luis

    Vam estar la meva dona i jo a Paris a veure aquesta opera com a regal de nadal.

    Vam sortir encantats. El porquoi me reveiller va ser emocionantíssim. Al teatre no vaig trobar a faltar a en Kauffmann al qual havia vist en la mateixa producció que des d´aquí ens va arrribar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: