Si l’altre dia el protagonista de l’apunt va ser el baríton malagueny Carlos Álvarez amb el seu Scarpia a Torí, avui torna a ser-ho un baríton espanyol, el onubense Juan Jesús Rodríguez, arran del seu debut al Metropolitan de Nova York cantant el difícil i compromès rol del Conte di Luna a Il Trovatore de Giuseppe Verdi.

Juan Jesús Rodríguez ja fa uns quants anys que va preparant el seu gran salt en els grans teatres assumint els rols més exigents del repertori verdià, que són aquells més orfes de veritables protagonistes amb veus de cos baritonal, amplada i fraseig noble i elegància musical, amb el control de la respiració i el legato, que precisament té un dels seus paradigmes en l’ària “Il balen del suo sorriso” d’aquesta òpera.

Juan Jesús Rodriguez va passar la prova amb discreció o amb el que podríem valorar com un aprovat justet, lluny del que esperàvem aquells que sempre hem pensat que es tracta d’una veu important i d’un cantant notable, que davant del repte d’un debut com aquest, no podia decebre.

La representació del dissabte dia 13 era la darrere de les quatre previstes pel MET amb el baríton espanyol com a Conte di Luna, el debut va ser el dia 3 de febrer, per tant l’efecte del nerviosisme no em serveix com atenuant per intentar trobar alguna explicació, potser el fet que es retransmetés per ràdio ho podia ser, però més aviat hagués hagut de ser una motivació. De ben segur la mediocritat que l’envoltava tampoc va ajudar gens, i ja des d’un bon inici es percep en la gravació que l’ambient que l’envoltava era d’una vulgaritat impròpia del primer teatre operístic.

L’escoltarem en les seves tres intervencions més importants, el tercet que tanca el primer acte “Qual voce!… Ah, dalle tenebre” entre Leonora, Conte i Manrico.

La seva gran escena del segon acte “Tutto è deserto…Il balen del suo sorriso…Per me, ora fatale”

I el duo amb Leonora de l’acte quart “Udite? Come albeggi …Mira, di acerbe lagrime… Vivrà!… contende il giubilo”

Cal dir que al menys el dia de la transmissió, els déus no es van conjurar a favor del cast que l’envoltava i la representació va evidenciar el pitjor que he escoltat en molt de temps a dalt d’un escenari , ja no pel que fa al maltractat cant verdià, sinó en general.

Molt preocupant, però molt, la prestació de la soprano Angela Meade, que espero que el que s’escolta en aquesta transmissió només sigui fruit d’una mala nit, tot i que el que s’evidencia i m’agradaria equivocar-me molt, és un altre declivi prematur d’una veu que prometia. La tècnica en l’emissió és desconcertant malgrat els detalls que ella vol deixar anar de tant en tant, detalls més mecànics que d’altra mena, malbaratats de manera imprudent amb un cant groller ple d’efectes de mal gust, més propis del verisme tronat que no pas d’una de les parts més nobles del cant verdià per a soprano.

Pel que fa al tenor Marcello Giordani, en un estat vocal d’absolut declivi (només cal dir que fa patir molt i el que és pitjor, fa molta pena), no hagués hagut de sortir a cantar en aquest vocal. Acaba l’òpera de manera molt més que penosa.

Dolora Zajick fidel a l’Azucena que fa tants anys que li coneixem i admirem, manté la força i el tremp, amb detalls que fan bona la dita de on n’hi ha hagut, sempre en queda, tot i que la línea cada vegada és menys noble per esdevenir quasi una caricatura.

El Ferrando del tot terreny  Kwangchul Youn, no és el millor que li hem escoltat al baix coreà, però en el decebedor conjunt, ell i a estones també Rodríguez, son el més salvable d’una representació que mereixia la posada en escena dels “Marx Brothers”

Giuseppe Verdi
IL TROVATORE

Manrico: Marcello Giordani
Leonora: Angela Meade
Il Conte di Luna: Juan Jesús Rodríguez
Azucena: Dolora Zajick
Ferrando: Kwangchul Youn
Ines: Carolyn Sproule
Ruiz: Raúl Melo
Un messo: David Lowe
Un vecchio zingaro: Edward Albert

The Metropolitan Opera Orchestra and Chorus
Director musical:Marco Armiliato
Metropolitan Opera House,New York 13 de febrer de 2016

No cal dir que el cast que va protagonitzar la inauguració de la temporada, amb Anna Netrebko, Yonghoon Lee, Dmitri Hvorostovsky, Dolora Zajick i Stefan Kocán, que com ja vaig deixar escrit no em va entusiasmar, dignificava molt més l’òpera de Verdi.

Radio Clásica va retransmetre dissabte passat la darrera representació en directe des del MET.

Possiblement aquesta setmana insisteixi amb un altre Il Trovatore que també es va retransmetre, però aquest als cinemes i des de la ONP. Una representació esperada i amb un altre desencís, la cancel·lació de Netrebko.

Jo us diria que si malgrat tot el que us he dit aquí teniu ganes de patir i us pot més el morbo que la “decència verdiana”, busqueu que de ben segur ho trobareu.