Vladislav Sulimsky – Macbeth

Romans Polisadovs – Banquo

Vladislav Sulimsky – Macbeth

Sergey Polyakov – Macduff

Macbth Acte 1er Producció de Viesturs Meiksans Lettischen Nationaloper

La gran troballa de les emissions en streaming és sota el meu punt de vista, la gran aposta no tan sols dels teatres, sinó de la mateixa subsistència de l’òpera, i ja són molts els teatres que amb models i formes diverses han apostat fort per aquesta fórmula.

The Opera Platform ha tornat a apostar per portar-nos una representació des del Bàltic, amb un Macbeth molt interessant des de la capital de Letònia, país que no cal recordar que és una pedrera de cantants referencials.

La proposta és molt interessant perquè ens dóna a conèixer cantants pràcticament desconeguts fora del seu àmbit més local, sobretot la parella protagonista, que com sabeu necessiten de dos cantants de molta personalitat i veu   consistent, dos exponents de la vocalitat verdiana, que tant trobem a faltar en les nostres latituds.

Vladislav Sulimsky en el rol titulat és el que m’ha agradat més. La seva veu és la d’un baríton dramàtic de veritat, amb un cant  noble i un fraseig incisiu. La tessitura és ample, amb un registre agut molt sòlid i espectacular, que li permet fer fins i tot notes agudes no escrites ni tan sols exigides per la tradició. Té algun excés d’histrionisme que amb una direcció musical més estricta s’haguessin pogut evitar, però no hi ha dubte que aviat el veurem en escenaris més meridionals, perquè anem escassos de barítons amb veus sòlides, de barítons verdians i ves per on Sulimsky ho és i canta bé, i pot interpretar-ho una mica millor? Si,, però ja el tenim.

A Tatiana Melnychenko els liceístes la coneixem ençà la seva Abigaille a la inauguració d’aquesta temporada que estem a punt d’acomiadar. Com a Abigaille no em va agradar i com a Lady tampoc m’ha acabat de convèncer. Persisteixen els problemes de dicció, les dificultats en dominar un registre sobreagut que es resisteix a ser afinat, ample i generós. Les tres veus diferenciades que treuen homogeneïtat a l’emissió, però la seva veu típicamennt eslava, potent i incisiva, està mancada de matisos. És una veu idònia per la Lady, no n’hi cap dubte, però li manquen algunes coses per ser una gran Lady. Hauria de matisar una mica més, hauria de saber controlar la veu, en els aguts sovint poc precisos i en el cant més subtil, emprant més els pianissims que no té o no fa, i sobretot, carregant el seu fraseig de molta més intenció, d’aquesta manera una escena cabdal com la del somnambulisme, que acaba de manera molt deficitària, commouria. És obvi que la gran dificultat en aquestes veus grans, potents i dramàtiques és precisament dominar-les fins a fer possible un sobreagut en pianíssim. Melnychenko canta la Lady, a moments amb rauxa notable, però hi ha molt camí per recórrer, tant en l’emissió com en el control vocal i en el fraseig dramàtic.Ja vaig dir després d’aquella Abigaille, que cantants com ella per aquests teatres eslaus n’hi deuen haver un munt, caldria doncs que ella hi posés alguna cosa de la seva part per superar aquest adotzenament que produeix el seu cant i la seva manera d’actuar, perquè la veu té moltes possibilitats.

La resta del cast és correcta però sense cantants que colpeixin o trasbalsin més enllà d’una quotidianitat poc estimulant.  Romans Polisadovs canta un Banquo correcte però sense profunditat i noblesa, mentre que Sergey Polyakov no acaba de treure tot el partit a l’aria de Macduff, una ària en la que tots els tenors acaben fent un èxit personal. No és el cas.

L’orquestra letona m’ha semblat més notable que el cor, ben dirigits  per Martins Ozolins, que manté el tremp tot i que vaig trobar a faltar la volada dels grans mestres italians (Santi, Abbado, Muti, Chailly, el malaurat Sinopoli…).

La producció de Viesturs Meiksans és estrafolària, amb trets de violència i estètica Tarantiniana i alguna que altra troballa inquietant i angoixant, idònies per aquesta tragèdia ambientada en una indeterminada època dictatorial de rerefons soviètic (tots els directors acaben psicoanalitzant-se), que grinyola en algun moment i sotmet a una absurda estètica en un vestuari i unes perruques tan arbitràries com desconcertants.

Una producció sense gaires mitjans que vol ser important i quan això passa, tan sols s’acaba sent pedant.

Giuseppe Verdi
MACBETH
Libretto: Francesco Maria Piave, Andrea Maffei

Vladislav Sulimsky (Macbeth)
Tatiana Melnychenko  (Lady Macbeth)
Romans Polisadovs (Banquo)
Sergey Polyakov (Macduff)
Raimonds Bramanis (Malcom)
Gunta Cēse (Dama de companyia)
Rihards Mačanovskis, Rihards Millers (aparicions)
Armands Siliņš (metge)
Viesturs Vītols (sicari)
Ģirts Bisenieks, Ivars Broničs, Rūdolfs Gediņš, Aldis Liepiņš, Modris Opelts, Jānis Putniņš (ballarins)

Latvian National Opera Orchestra, Latvian National Opera Chorus
Director musical: Martins Ozolins

Direcció d’escena: Viesturs Meiksans
Escenografia: Reinis Suhanovs
Disseny de vestuari: MAREUNROLS
Disseny de llums: Kevin Wyn-Jones
Coreografia: Linda Mila

Latvian National Opera and Ballet (Lettischen Nationaloper) 11-06-2016

Per visionar l’òpera sencera podeu prémer aquest enllaç:

http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/verdi-macbeth

Enllaç a la pàgina web de l’òpera letona

http://www.opera.lv/en/home

Si voleu insistir-hi, aquí no ens estem de res.. Bona setama.