IN FERNEM LAND

LYRIC OPERA CHICAGO 2016/2017: DON QUICHOTTE (Furlanetto-Alaimo-Margaine;Davis)


Continuant amb la deliciosa immersió a l’òpera francesa iniciada la setmana passada amb el Werther  moscovita, el Samson et Dalila del Regio de Torí, Les Troyens a la Lyric Opera de Chicago i continuant amb els dos Contes d’Hoffmann d’aquesta,  avui us proposo tornar a Massenet i a Chicago, ja que la Lyric Opera després de la monumental inauguració de la temporada amb l’òpera de Berlioz, després va proposar el Don Quichotte de Massenet, una deliciosa raresa que sumada a l’exuberant inauguració tira per terra les teories tòpiques que diuen que els teatres privats nord-americans només mirant la rendibilitat i el calaix de taquilla, ja que en cap cas les dues primeres òperes de la temporada són el que a can Liceu entendrien com a sostenibles i ves per on, a Chicago conformen l’inici d’una temporada que també comptarà amb Die Zauberflöte, Norma, Carmen, Eugene Oneguin, My Fair Lady, Das Rheingold, Charlie Parker’s Yardbird i Lucia di Lammermoor.

Jules Massenet va estrenar Don Quichotte el 19 de febrer de 1910 a l’Opéra de Montecarlo i després ja només n’estrenaria quatre més del llarguíssim catàleg del qual malauradament els grans teatres acostumen a proposar-nos sempre les mateixes.

La partitura segurament no serà la més reeixida de Massenet però com acostuma a succeir en totes les que conec, le més valorades i aquelles que podríem qualificar d’exòtiques rareses, sempre hi ha una inspiració melòdica, teatral i orquestral molt més que respectable.

Només he vist una vegada aquesta òpera, va ser al Liceu en una inoblidable producció de Piero Faggioni que va inaugurar la temporada 1986/1987, amb Ruggero Raimondi (Don Quichotte), Gabriel Bacquier (Sancho) i Martha Senn (Dulcinée), dirigia Alain Guingal.

També havia escoltat una versió amb Boris Christoff i Teresa Berganza, i de cop i volta escoltant aquesta versió  que ens proposa la Lyric Opera de Chicago he apreciat moments esplèndids, segurament gràcies a Andrew Davis, un director operístic fonamental i també al gran Ferruccio Furlanetto, que malgrat el desgast vocal molt evident en les primeres escenes, aviat s’imposa i acaba colpint per la intensitat i la franquesa de la seva interpretació.

Nicola Alaimo és un excel·lent Sancho i la mezzosoprano francesa Clémentine Margaine és una interessant Dulcinée, si bé sembla de moment quasi encotillada amb la Carmen de Bizet (MET, Sächsische Staatsoper de Dresden o Opéra National de Paris durant el 2017) amb una incursió a la belcantista Sara del Roberto Devereux de la Bayerische Staatsoper.

La resta del repartiment funciona molt bé, sobretot i insisteixo perquè al capdavant hi ha Sir Andrew Davis, un director especialment dotat i inspirat quan ha de dirigir òpera francesa.

Us deixo escoltar dos amplis fragments:

L’acte 2on amb la famosa escena dels molins al final (una mica més de 13 minuts)

I l’acte 5è el de la colpidora mort (en prou feines 15 minuts)

Jules Massenet
DON QUICHOTTE
Òpera en 5 actes
Libretto d’Henri Cain, basat en l’adaptació teatral de Jacques Le Lorrain de la novel·la de Miguel de Cervantes

Pedro DIANA NEWMAN
Garcias LINDSAY METZGER
Rodriguez JONATHAN JOHNSON
Juan ALEC CARLSON
Dulcinée CLÉMENTINE MARGAINE
Don Quichotte FERRUCCIO FURLANETTO
Sancho NICOLA ALAIMO
Criat TAKAOKI ONISHI
Criat EMMETT O’HANLON
Cap dels bandolers BRADLEY SMOAK
Bandolers WILLIAM COMBS, MATTHEW CARROLL, JOHN CONCEPCION, RONALD WATKINS

Director musical SIR ANDREW DAVIS

Chicago 19 de novembre de 2016

No sé si en els propers dies continuaré nodrint IFL amb més títols del repertori francès, però estic segur que tots els que han passat per aquí en les dues darreres setmanes us han agradat, perquè així m’ho diu el número de visites. Merci beaucoup

13 comments

  1. alex

    el amigo Mandryka que estuvo presente in situ en una de estas funciones según crónica que ha hecho en Una Noche en la Opera, describe que lo mejor de la función fueron Davis y la orquesta ( excelentes), con unos cantantes correctos sin más ( Furlanetto fue de menos a más, con un timbre ya muy desgastado )

    M'agrada

  2. Rai

    Moltes gràcies per aquesta inmersió en l’òpera francesa! Òperes que, a banda de Werther, desconeixia. M’ha sorprès, veient la temporada de la Lyric Opera de Chicago, que existís una òpera sobre Charlie Parker (Charlie Parker’s Yardbird), un dels músics que més estimo… Tant de bo ens en puguis parlar a IFL!
    Bon cap de setmana!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: