IN FERNEM LAND

INSISTINT AMB DER ROSENKAVALIER AL MET


No crec que hi hagi gaires discrepàncies si afirmo de nou que la nova producció de Der Rosenkavalier al MET és una de les produccions més destacades de la temporada 2016/2017.

En l’entorn infernemlandaire he rebut molts correus i missatges que em demanaven que insistís en tornar a parlar d’aquesta representació amb unes certa impaciència que ja em perdonareu si us dic que he trobat impertinent perquè de les insistències, que no depenen exclusivament de mi, no en podeu tenir cap queixa, únicament que si hi ha coses que en a mi em semblen molt més interessant les prioritzo .

Si voleu recuperar l’apunt original:

Richard Strauss
DER ROSENKAVALIER
Llibret d’Hugo Von Hofmannsthal

Octavian…………………Elina Garanča
Princess von Werdenberg……Renée Fleming
Baron Ochs……………….Günther Groissböck
Sophie…………………..Erin Morley
Faninal………………….Markus Brück
Annina…………………..Helene Schneiderman
Valzacchi………………..Alan Oke
Italian Singer……………Matthew Polenzani
Marianne…………………Susan Neves
Mahomet………………….Billy Conahan
Princess’ Major-domo………Scott Scully
Lackey…………………..Marco Jordão
Lackey…………………..Ross Benoliel
Lackey…………………..Daniel Clark Smith
Lackey…………………..Edward Hanlon
Orphan…………………..Maria D’Amato
Orphan…………………..Christina Thomson Anderson
Orphan…………………..Rosalie Sullivan
Milliner…………………Anne Nonnemacher
Animal Vendor…………….Dustin Lucas
Hairdresser………………Tom Watson
Notary…………………..James Courtney
Leopold………………….Patrick Stoffer
Faninal’s Major-domo………Mark Schowalter
Innkeeper………………..Tony Stevenson
Waiter…………………..Brian Frutiger
Waiter…………………..Bradley Garvin
Waiter…………………..Brian Kontes
Waiter…………………..Christopher Job
Police Commissioner……….Scott Conner
Widow……………………Sidney Fortner
Doctor…………………..Frank Colardo

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House 
Conductor………………..Sebastian Weigle

Direcció d’escena……………….Robert Carsen
Escenografia……………..Paul Steinberg
Disseny de vestuari………….Brigitte Reiffenstuel
Disseny de llums………..Robert Carsen / Peter Van Praet
Coreografia………….Philippe Giraudeau

Metropolitan Opera House, Lincoln Center de New York 13 de maig de 2017

Us deixo amb unes quantes ressenyes i crítiques d’aquesta representació novaiorquesa, ja que a banda de la meva opinió i de la vostra, és interessant i diria que imprescindible enriquir-nos amb el màxim nombre d’opinions possibles:

Són 9 punts de vista, en moltes coses coincidents, segurament perquè no pot ser d’altra manera i tampoc m’equivocaria gaire si repetís el que ja vaig dir aquí: difícilment trobarem un comiat tan gloriós d’una artista i el seu rol. Reclinatori i gratitud infinita a Kiko, és clar.

23 comments

  1. XavierCat

    Com sempre infinit agraiment Joaquim, pels comentaris sempre plens d saviessa i ben raonats estiguem d’acord o no (en aquest cas si i gairebe sempre també), per insistir amb paciència, quelcom que avui en dia en va mancada la gran majoria de la gent i que sempre es un valor a tenir en compte (alló de que la paciència es la mare de la ciència i la pressa la mare de la estupidessa sol esser veritat lamentablement) i per mantenir aquesta linia culta i entretinguda de la que sempre se’n aprèn…aixó no te preu però no sempre es valora i darrerament no se ben be perque però en determinats posts noto una certa hostilitat o impertinència com has dit que no m’agrada gens i que fins i tot ha fet que limités els meus comentaris per no entrar en polèmiques absurdes quan el que busco i trobo sempre aqui a casa teva es entreteniment, compartir i apendre de tothom i aportar el meu granet de sorra, gràcies i no defalleixis perque els de sempre o no tant sempre t’ho agrairem.

    M'agrada

  2. toni

    Moltes gràcies un cop més Joaquim per ” l’insistència ” del Rosenkavalier del MET del passat dissabte 13 de maig. En mi opinión éste Rosenkavalier fué superior en conjunto al que presencié in situ en Covent Garden el pasado Enero. Puede que en cine se vé y se escucha mejor que en el Teatro, como ocurre con frecuencia con las retransmisiones del MET, pero los roles principales estuvieron a más altura vocal e interpretativa que el cast de Londres. Garança muy superior a Coote y Groissböck también muy superior a M. Rose. En cuanto al Concierto Strauss de Madrid, del pasado miercoles, con la Staatskapelle Dresden Thielemann y Fleming, decirte que fué memorable y espectacular. Tuvimos el privilegio de estar sentados en primera fila de patio de butacas del Auditório Nacional, enfrente de Renée y de Thielemann a cuatro metros aproximadamente. La voz no tiene el brillo de los treinta y tantos años cuando los grabó por primera vez con Eschenbach, o como los referentes para mí con Abbado en Lucerna en 2004, pero aún los canta de maravilla y los interpreta vocalmente de 10. Hoy mismo día 23 los canta en Viena en la Musikverein con la Staatskapelle Dresden y Thielemann, por última vez en Europa, antes del Concierto del próximo jueves en el Palacio de Schönbrunn, con la Wiener Philharmoniker y C. Eschenbach. En cuanto a la Sinfonía Alpina, poca cosa a añadir a lo que vivimos de perfección sonoridad, intensidades, tormenta, paz, etc. etc.. Es una obra que la llevan grabada a ” fuego ” en su ADN, los músicos de la Staatskapelle Dresden, y Thielemann les ” acompaña ” y les deja hacer, porque es Strauss, su Richard Strauss, su ALPINA, la ALPINA de Dresden.

    M'agrada

  3. colbran

    Es una función memorable y quien pueda hacerse con ella lo agtadecerá eternamente. Estoy seguro que saldrá a la venta en DVD/BluRay antes de que finalice este año. El Met no puede permitirse obviar la oportunidad de dejar constancia de este auténtico acierto para la posterioridad.

    Liked by 1 person

  4. JordiP

    Gràcies Joaquim. Sempre és interessant poder insistir amb d’altres punts de vista. Veurem si ens podem fer amb ella per que pel que ja s’havia comentat val molt la pena.

    M'agrada

  5. Willy

    Gracias Joaquín y Kiko por insistir con esta elegante ópera coronada por la despedida se sus roles de dos distinguidas cantantes. Creo que esta función ha estado a gran altura

    M'agrada

  6. Niklaus Vogel

    Moltíssimes gràcies Joaquim per compartir-ho amb nosaltres. Tot i que tinc alguna gravació de la Fleming cantant aquest rol, no està de més revisar-ho ara que s’està acomiadant. Tinc una debilitat màxima per ella i per aquesta obra, que no em cansaria mai de veure.
    Una abraçada!

    M'agrada

  7. M.A.

    S’agraeix la insistència, així com els enllaços amb les crítiques, que llegirem amb interès.
    La funció del dissabte 13 de maig va ser gloriosa, emotiva i inoblidable. D’entrada, la retransmissió cinematogràfica va tenir la virtut de permetre dissimular el lògic desgast en la veu de la Fleming, desgast que especialment pel que fa a la projecció vaig poder percebre el gener passat a les funcions del Covent Garden. En segon lloc, la funció va resultar globalment millor que la de Londres per l’existència d’un millor equip de solistes. Avui en dia crec que no hi ha millor Octavian que la Garanca, la qual malauradament sembla que abandona aquest rol. I Gunther Groissbock va ser molt superior a un ensopit Matthew Rose. En fi, un resultat rodó per una òpera extraordinària.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: