IN FERNEM LAND

ROH 2016/2017: DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG (Terfel, Jones, Willis-Sorensen, Hipp, Clayton, Kranzleg, Milling;Pappano)


Bryn Terfel (Hans Sachs i Rachel Willis-Sørensen (Eva) Fotografia © ROH | Clive Barda

La BBC ha transmès tres mesos després de les representacions al Covent Garden londinenc, els Die Meistersinger von Nürnberg, la comèdia wagneriana que sota la direcció d’Antonio Pappano significava el comiat de Kasper Holten de la direcció de la ROH, el director danès és precisament el responsable teatral del Don Giovanni que dilluns vinent començarà a representar-se al Liceu, en una co-producció amb Londres i The Israeli Opera (Tel Aviv) i la Houston Grand Opera.

Lamentablement no podré parlar-vos d’aquesta vessant escènica però si de l’estrictament musical i vocal, que en uns Meistersinger no és poca cosa.

L’extraordinària tasca del mestre Pappano al capdavant de la direcció de la ROH estic segur que deixarà una empremta profunda perquè costa recordar un director que fos capaç de ser tan extraordinàriament adaptable a tots els repertoris com ell, jo diri que ni el mateix Solti va mostrar una versatilitat tan gran i tan mestrívola com ell, capaç de fer front al barroc, el belcanto, el romanticisme germànic, el verisme o el repertori del segle XX i XXI amb resultats tan esplèndids.

Extraordinària direcció, lleugera, àgil, matisada en tots i cadascun dels paranys contrapuntístics exposats amb una claredat i transparència sonora rutilant, sense perdre mai la consistència wagneriana i exhibint un estat de forma de l’orquestra de la ROH de gran qualitat (quina corda!)

Bé, però no al nivell orquestral, el cor preparat per un vell conegut dels liceistes (William Spaulding) en els tres grandiosos moments que té assignats: l’inicial coral bachiana, la sempre conflictiva conclusió del segon acte tan propensa al caos i la cabdal segona escena del tercer acte amb aquell “Wach auf, es nahet gen den Tag” que sempre és una prova de foc per a qualsevol cor operístic.

Vocalment l’equip és important però no definitiu. Encapçalat per un Bryn Terfel amb algunes reserves dossificadores en els dos primers actes i en el tercer quan es deixa anar la veu ja mostra un desgast que no sembla passatger. A dia d’avui em sembla que el Sachs de Volle o el de Finley són superiors al de Terfel, tot i que el baix-baríton gal·lès conserva una fascinant humanitat en el seu fraseig dramàtic i amb aquella  dicció tan ben retallada que sempre ha estat una de les marques de la casa.

El Sixtus Beckmesser de Johannes-Martin Kranzle és segurament el més rellevant de l’equip vocal. Esplèndid en una caracterització vocal completíssima.

El tenor, també gal·lès, Gwyn Hughes Jones té una veu excessivament lírica, de timbre clar i poc seductor, mancat de l’aristocràtica línia que von Stolzing està obligat a exhibir. Canta correctament però sense seduir i per a ser just, sense fer patir.

Rotund i una mica brusc el Veit Pogner que canta Stephen Milling, mentre que el David de Allan Clayton m’ha agradat més que el seu Tamino liceista de la temporada passada.

La resta d’homenots cantaires mostren una solidesa absolutament competent.

Pel que fa als rols femenins, la soprano nord-americana Rachel Willis Sorensen, assídua en els repartiments de Pappano, no posseeix una veu angelical, sovint associada a l’Eva seductora que juga amb tots els homes que té al voltant, ans al contrari té una veu més idònia per altres rols més incisius.

Magnífica la Magdalene de la mezzosoprano Hanna Hipp, una cantant de la companyia londinenca que garanteix quelcom més que correcció i la prova és aquest rol sovint anodí que en aquesta ocasió es fa notar.

Richard Wagner
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Walther von Stolzing ….. Gwyn Hughes Jones
Eva ….. Rachel Willis Sorensen
Magdalene ….. Hanna Hipp
David ….. Allan Clayton
Veit Pogner ….. Stephen Milling
Sixtus Beckmesser ….. Johannes-Martin Kranzle
Hans Sachs ….. Bryn Terfel
Kunz Vogelgesang ….. Andrew Tortise
Konrad Nachtigal ….. Gyula Nagy
Fritz Kothner. …. Sebastian Holecek
Hermann Ortel …..John Cunningham
Balthasar Zorn ….. Alasdair Elliott
Augustin Moser ….. David Junghoon Kim
Ulrich Eisslinger ….. Samuel Sakker
Hans Foltz ….. Brian Bannatyne-Scott
Hans Schwarz ….. Jeremy White
Nightwatchman ….. David Shipley

Chorus and Orchestra of the Royal Opera House
Director del cor: William Spaulding
Director musical: Antonio Pappano

ROH Covent Garden, Londres març 2017

Suposo que la versió videogràfica s’acabarà comercialitzant malgrat que les crítiques a  la proposta de Kasper Holten han estat bastant o molt negatives, en el cas que fos així, aquí ja en parlaria, però de moment amb la retransmissió de la BBC ens hem pogut fer una bona idea d’aquests Meistersingers que si bé no han arribat a assolir el millor nivell, no són gens menyspreables si bé millorables.

Un comentari

  1. Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser

  2. Uf, costa seguir el ritme amb tot aquest material. Escoltat el tercer acte, coincideixo molt amb tu: en Terfel justeja, el Walther massa líric i l’Eva té una veu estranyíssima per aquest paper.

    M'agrada

  3. MartaB

    A finals de març vaig poder gaudir d’aquesta òpera en directe. D’acord amb el que exposes al respecte, ara que estic escoltant l’àudio.
    Ara, volia comentar el que vaig sentir en directe, per començar, la proposta de l’Holten la vaig trobar interessant, abans d’assistir a la representació vaig mirar un vídeo penjat a la web de la ROH en el que Holten explicava el perquè de la seva idea i no la vaig trobar desacertada, ara bé, si ho compares amb la posada en escena de McVicar per Glyndebourne o la de Herheim per a Salzburg, són millors.
    Pel que fa a la vessant musical, crec que és molt diferent el directe que escoltar-ho des de casa, només dir que quan va acabar l’òpera no ens hauria costat gens tornar a començar. L’emoció que vaig sentir sobretot el tercer acte és d’aquelles sensacions que em costarà d’oblidar durant anys, no se si va ser a causa de la música de Wagner, els Meistersinger que és una de les meves òperes de capçalera o la direcció de Pappano,
    Sincerament l’excursió a Londres just després de l’atemptat terrorista del pont de Wensminster va valdre molt la pena, tant per tot el que vam veure com per la companyia.

    M'agrada

Deixa un comentari