IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE CARME LULA


El 26 d’abril de 2009 Carme Lula, sota l’alies mariner de Kalamar per la que molts també la coneixeu, va deixar el seu primer comentari a IFL, opinava sobre la programació de l’OBC enyorant les programacions de Martínez Izquierdo, Quines coses! 😉

Ha plogut molt des d’aleshores però amb Carme hem establert un bon vincle d’amistat, respectant-nos les nostres profundes divergències i també les nostres estimulants convergències, quasi totes les darreres reflectides en aquest qüestionari que quasi signaria en la seva integritat,

Fins ara ningú com ella ha apostat tant fort per les posades en escena amb una puntuació que voreja el límit

Aquest és el seu qüestionari, impossible no treure el reclinatori per fer unes quantes genuflexions:

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1986 crec
  2. A quin teatre? Liceu
  3. Quina òpera vas veure? Otello
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? no
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Wagner
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? tot, el conjunt, és important per mi que música i escena vagin juntes: l’obra d’art total
  7. Quin és el teu tenor predilecte? molts.. ara Wunderlich
  8. Quina és la teva soprano predilecta? La Kalogeroupolu
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Cappuccilli 
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Podles
  11. Quin és el teu baix predilecte?  Hotter
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? no he visitat gaires
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? no!
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Tristany i Isolda
  15. Quina òpera detestes? algunes del Bel Canto  
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 9
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Berlin, m’aniria ja
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo von Hofmannsthal 
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Siegmund
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? la Tosca
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Tristany 1952 Karajan
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Kna
  23. El director d’escena preferit? Claus Guth
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? qualsevol de les mítiques de Bayreuth
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Juli César, Haendel
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Così fan tutte, Mozart
  27. L’òpera romàntica que més t’agrada?  les de Wagner
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Madama Butterfly
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? només he sentit  Written on the skin
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix?  heldentenor

La Carme Lula ens ofereix i en a mi particularment perquè és la que més m’agrada, la possibilitat d’escoltar la versió del Tristan und Isolde que Herbert von Karajan va dirigir a Bayreuth l’any 1952. Ella i jo ens l’enduríem a l’illa deserta

Gràcies Carme Lula

La setmana vinent tindrem l’honor de conèixer el qüestionari de Jordi Medallo

 

26 comments

    • tot plegat ens ha quedat molt filogermànic. Del XX hauria posat un Strauss però m’enrecordat de la Butterfly, estrenada al 1904 i aquí hem posat lirisme i exotisme per compensar. I perquè la CioCioSan m’enrinxola tots els tentacles.

      M'agrada

  1. Felipe

    Bravo Carme! Pues más o menos comenzamos en la ópera por la misma época. Recuerdo que tardé en asimilar Wagner. En Granada por el año 88 abrieron una mediateca lo cual fue para mí una oportunidad increíble de poder acceder a tantas obras que de otra manera hubiera sido imposible. Hoy en día con spotify o YouTube todo nos parece súper sencillo pero la verdad que añoro esos años. Allí me aventuré a probar con Siegfried … un par de veces … y no aguanté más de 20 min cada intento. Ahora es una de mis obras preferidas, y Wagner como a Carme, mi autor preferido.
    También coincidimos en Hoffmannstal sin el cual Strauss no habría sido el mismo. Y Podles … madre mía todavía se me pone la piel de gallina recordando su aérea. Sublime. Un saludo a todos.

    M'agrada

  2. Jo també tinc coincidencies importants amb Carme Lula a la que, com a la ràdio d’abans, saludo des d’aquí amb permís de l’autor d’aquest blog. Carme Lula té molt criteri. Jo no sóc wagneriana tot i que he aprés a gaudir del germànic. I l’amant d’Onassis, de tothom és sabut que així era, és el meu number one. S’entén que ella doni tanta importància a la posada en escena. Per mi mana la música, tota la música. També és cert que una mala producció o, que a mi em desplagui, em pot distreure d’unes bones interpretacions.

    M'agrada

    • Hola Olympia! gràcies per les teves paraules, feia temps que no ens parlàvem. He de tornar a usar els blogs. No tinc la constància vostra per mantenir-lo viu. El twitter i altres assumptes .. fins aviat, guapa.

      M'agrada

  3. Leonor

    ¡Otro voto al “Cosí fan tutte”!
    Realmente, es una sorpresa; compartimos uno de los grandes tenores, desaparecidos prematuramente. A ver si te gustan estas cosillas. Y a los infernems, claro está.

    ¡Un abrazo, infernems!

    Liked by 1 person

  4. gràcies a tú, Joaquim. Malgrat que ja no comento gaire per aquí (ni als altres blogs) sàpigues que concursos, tests, preoperatoris i crìtiques teves són puntualment llegides i que m’agradat molt com ha quedat el post. Aquesta versió del Tristany me la vas recomanar fa molt de temps i sempre m’acompanya. A l’illa de Mallorca, també !

    M'agrada

    • El Tristan del 52 m’acompanya sempre perquè és d’aquelles representacions que sense tenir als cantants més excepcionals, tot i que eren boníssims, aconsegueix transmetre emocions i veritat. Per molt que les clàssiques siguin millors, per a i no hi ha Isolde més colpidora que Mödl i Vinay, que no era un prodigi, està prodigiós.

      M'agrada

  5. XavierCat

    Caram Carme quina selecció de respostes!!…tenim moltes coincidències en les respostes de primera o segones eleccions si mes no…gairebé totes sense discussió possible.
    Per començar jo vaig debutar al Liceu nomès tres anys abans i aquest Otello amb el que et vas estrenar si no em falla la memoria i era el de’n Placido Domingo amb Daniela Dessì i Silvano Carrolli fou poc menys que històric a casa nostra..incontestable diria jo que hi vaig ser-hi i en vaig tenir el privilegi de gaudir-lo.
    Pel que fa a les teves eleccions la Callas, Hotter i Wunderlich sobretot fabulosos i inoblidables referències per sempre.
    Ewa Podles un prodigi especialment en Rossini i un record imborrable el haver-la gaudit nomès fa uns dies altre cop i el seu “Rosor” quina emotivitat desperta encara a la seva edat…nomès els grans ho saben fer aixó!.
    I per acabar Wagner, Hoffmansthal, Kna, aquell Tristany i Isolda memorable i Karajan…sense paraules un veritable “dream team”.
    Gràcies per escollir tan be i que engaudeixis molts anys.

    M'agrada

  6. Fantàstic qüestionari Carme !!!, el coincidir amb el Tristany i Isolda com la òpera favorita , ja m´anima a escriure el comentari, també m´agraden molt Hotter, Kna, Hoffmansthal, Podles i també m´emociono fins a l´infinit amb Cio Cio San. Pel que fa a la versió que m´enduria a la illa deserta del Tristany, jo en vaig posar una altra, però com estic en fase d´anar descobrint versions de les òperes de Wagner i a més sabent que és la que s´emportaria el Joaquim, me la escoltaré amb moltes ganes, potser em faci canviar d´opinió.

    M'agrada

  7. colbran

    Bueno, Carmen, felicidades por tus elecciones. Coincidimos en 6 apartados. Yo no pude poner a Ewa Podles en mezzo-soprano porque es contralto y probablemente la más contralto de todas las contraltos, por eso hice mención de ella al final del cuestionario. Para mí la Podles, dado que mi preferencia es por las voces graves, es la voz más impresionante de todas cuantas he visto en vivo y eso que las he visto a casi todas las más importantes desde 1954 hasta nuestros días. Callas, lamentablemente no la ví por mi tozudez en no pagar el doble de lo que costaba mi asiento habitual, pero también es mi soprano preferida y el resto de cantantes están en mis segundas o terceras preferencias. Con la “Butterfly” no puedo. Escucharla sí, verla me aburre y el final me hace daño (la auténtica “Butterfly” no murió, se lo impidió su “Suzuki”). Pero es extraordinario comprobar la variedad de preferencias que tenemos los que frecuentamos la ópera.

    Petonets!.

    Fede

    M'agrada

      • colbran

        Claro como me pasa a mí, sobre todo si es la primera de sus dos Butterfly, es decir la de 1954, con Giuseppe di Stefano. Aunque también me gusta la versión de Callas con Gedda de 1955, dirigidos por von Karajan.

        M'agrada

  8. Niklaus Vogel

    Felicitats pel teu qüestionari. M’agrada comprovar tantes coincidències amb al Carmen! sobre tot referent a Wagner i a Kna. Fins i tot em coincidit en la nostra predilecció pel director d’escena Claus Guth, exemple, per a mi, d’intel·ligència dramatúrgica amb un gust exquisit en l’escenografia. Sense despreciar Tristany (ni molt menys) jo a l’illa m’enduc Parsifal. Salutacions!

    M'agrada

  9. Xavi

    M’ha agradat la forma de la resposta del tenor predilecte, allò “d’ara en Wunderlich”. Doncs em passa sovint això de canviar de parer segons vaig escoltant gravacions i més gravacions. De fet, canviaria varies coses del meu qüestionari de fa tres mesos haha. Sobretot, després d’escoltar els tres Rings den Kna. En Hotter i la gravació del Tristan del 52 de Karajan… genials. I pel que fa a la rellevància que li adjudiques a la posada en escena, imagino que en gran part ho fas pensant en Wagner, doncs a mí m’ha passat ultimament, d’èsser secundari, a tenir una rellevància paral·lela a la música o la lletra, com bé dius, una obra d’art total.
    Una abraçada i felicitats pel qüestionari.

    Xavi

    M'agrada

    • suposant que la qualitat musical és digna, en un espectacle tan visual com l’òpera o el teatre, de l’escenografia espero molt: bona idees, noves interpretacions, respecte pel públic, que com jo, paguem molt per un bon muntatge que no repeteixi el de sempre. Vamos, que Guth ho aconsegueix (Parsifal, mestres cantors o el Castell de BB) però que n’hi ha molts més. Per les antigüetats ja tenim els museus i els dvds.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: