IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE JORDI MEDALLO


Jo crec que en Jordi Medallo forma part d’un grupet petit de fisonomies que associo al meu primer Liceu, al de les cues del carrer Sant Pau, les corredisses per trobar un bon lloc i aquelles tertúlies, apassionats debats pels passadissos en els entreactes, tot ja pràcticament imatges d’un Liceu desaparegut, entranyable i molt més passional que l’actual.

En Jordi ens proposa un qüestionari indiscutible perquè juga a cavalls guanyadors, noms mítics que formen part de la història més lloable i lloada de l’òpera.

Tot i així aporta alguna notòria novetat com el millor compositor i un aparent xoc de personalitats entre l’heroi i l’heroïna escollits.

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? debia ser 1966
  2. A quin teatre? Cinema Rambla (Terrassa)
  3. Quina òpera vas veure? Bastian i Bastiana
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Strauss
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La música i el cant
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Kraus
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Victoria de los Angeles
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Dietrich Fischer-Dieskau
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Christa Ludwig
  11. Quin és el teu baix predilecte? Boris Christoff
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El MET
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Elektra
  15. Quina òpera detestes? Cap
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 6
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Viena
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo von Hofmannsthal
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Wherter
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Elektra
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Der Ring des Nibelungen de Bayreuth de 1958 (Kna)
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Hans Knappertsbusch
  23. El director d’escena preferit? Franco Zefirelli
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? La Juive del Liceu amb R. Tucker
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare 
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Don Giovanni
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Wherter
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Elektra
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? No estic “al loro”. La darrera que he vist al Liceu Written on Skin
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Tenor

Com que per a mi qualsevol moment és bo per portar un Ring a IFL, en Jordi m’invita a deixar-vos el de la collita del 1958 a Bayreuth, el Ring que podríem dir, que va ser el darrer de la gran dècada daurada del Nou Bayreuth, i que va suposar la incorporació de la radiant Rysanek i Vickers en uns repartiments que amb lleugeres variacions es mantenien inamovibles amb Varnay, Hotter i Windgassen com a caps de cartell.

Una opció memorable per omplir l’illa deserta

Gràcies Jordi, per participar en la iniciativa i per donar-nos l’oportunitat de tornar a un somni llunyà datat a 1958

La propera setmana ens visitarà el qüestionari de Alex

19 comments

  1. Leonor

    ¡Bravo, bravo Jordi! Kraus (grande),nuestra adorada Victoria de los Ángeles (¡inmensa!), los grandes Christoff y Ludwig (que estaba fabulosa en un “Cosí…”, como siempre) y el gran “diseur” de la cuerda baritonal Fischer-Dieskau: esto es un elenco de lujo.
    ¡Para todos los infernems, en especial a Jordi!

    M'agrada

  2. Josep Garcia Devant

    Inqüestionable qüestionari del meu amic Jordi, no podia ser d’altra manera. M’ha fer en recordar que jo també vaig veure un Bastian y Bastiana pero dubto si va ser a cinema Rambla o al teatre Alegría de Terrassa El record és massa llunyà.
    Bon i soleiat diumenge a tothom.

    M'agrada

  3. Jordi Medallo Muñiz

    Bon dia a tots els IFLs. Josep, al Cinema Rambla, dintre el programa de Joventuts Musicals. Els artistes eren Els Petits Cantors de Viena. Una delicia. Joaquim, moltes gràcies per les teves paraules. Si ens coneixem d’aquella època de les cues al Carrer St Pau i les corredisses per agafar lloc i, sobretot, els intercanvis d’impressions als entreactes Algunes vegades amb opinions diferents, però,sempre3 amb absolut respecte. Recordo molta gent, alguns ja no hi son, i no cito noms, pq em deixaria alguns i em sap greu. Aquells anys inicials, finals dels 70 (encara època sr. Pamias) i anys 80, no les oblidaré mai. Respecte el qüestionari…je, je, molt clàssic oi? El respecte a les normes establertes, ha estat molt difícil. Escollir una opció és un exercici molt complicat. Una abraçada a tots!!!!!

    M'agrada

  4. Ja es veia que Jordi Medallo Muñiz sabia molt de que anava aquest invent que en diguem òpera. Els seus compositors i intèrprets són magnifics. Per això són clàssics. Gràcies Joaquim, Jordi, infernems tots!

    M'agrada

  5. Antonio Fuentes Miranda

    ¡Vaya! ¡Por fin alguien más que tiene a Alfredo Kraus entre sus favoritos! Si no me falla la memoria (que es fácil que sí…) ya somos dos estas “raras avis” (¡hay que ver!) que hemos puesto altar (o, más bien, en el centro del retablo) al Más Grande; dicho sea, por supuesto, con todos los respetos del mundo para el resto de encuestados. Saludos a todos.

    M'agrada

    • Jordi Medallo Muñiz

      Si, Antonio. Las normas obligan a escoger uno y He escogido al Maestro. Ahora hay muchos otros tenores que tambien me gustan mucho: Gedda, Wunderlich, Corelli, Tucker, Pipo, Monaco, Lorenz Wingassen……

      M'agrada

      • Antonio Fuentes Miranda

        ¡Por supuesto! Han sido muchos -algunos espectaculares- y uno solo sería imposible… Pero agrada que, puestos a coger uno…
        Y es que “tañedor” del instrumento de viento llamado voz humana cantada (o laringe, o lo que se quiera decir), y estilista en su manejo, poco que discutir. Eso sin contar con los datos objetivos…

        M'agrada

  6. Guillermo

    Llegint el qüestionari del Jordi es nota un gust exquisit. Els cantants escollits no només formen part dels grans sinó que també dels que tenen una gran musicalitat, refinament, i gens de vulgaritat ,llevat potser del Christoff però quin baix més extraordinari!
    Amb Victòria em va passar una cosa curiosa, vaig trigar anys a adonar-me de la seva categoria com a cantant malgrat llegir per tot arreu que era meravellosa. Em deia que segurament era jo que per alguna raó no savia apreciar les seves virtuts i que m’estava perdent alguna cosa fins i tot quan gairebé tothom, inclosos cantants, la posava fins al cel. Per això escoltava tot el que podia amb ella i res… Fins que un dia vaig en escoltar un recital de cançons franceses i amb una de Rynaldo Hahn : L’énamourée vaig tenir finalment una revelació, i vaig entendre de sobte tot el que m’havien dit i havia llegit d’ella: la seva musicalitat, la seva lluminositat, la seva simplicitat, la seva elegància, la seva dicció…un àngel com se la descrivia . Em vaig quedar una estona, tot emocionat amb llàgrimes als ulls i el mateix temps amb un gran somriure. Des de llavors l’adoro!

    M'agrada

    • Jordi Medallo Muñiz

      Moltes gràcies Guillermo. Quan escolto la Victòria rebo una injecció d’emoció. He triat el Christoff com a baix, pq m’agrada el repertori rus i no sabia on expressar-lo.

      M'agrada

  7. Felipe

    Leyendo el cuestionario de Jordi me alegra verme reflejado en algunas de sus respuestas. Sobre todo en esas que dejan intuir un estilo similar en preferencias y gustos operísticos y eso me agrada pues me hace ver que las mías no son preferencias tan minoristas y/o nostálgicas en algunos casos. Me llama la atención una respuesta, la que hace referencia a La Juive. Una de mis óperas esperadas, de esas que espero tener una oportunidad al menos de verla una vez en mi vida. Incluyo aquí también Loreley de Catalani, Ali Baba, Una cosa rara, etc… Y como siempre la envidia presente… tantos años de experiencia operística, disfrutar de una época tan dorada, cantantes que únicamente he podido escuchar en disco. Enhorabuena Jordi por tantos años de música.

    M'agrada

  8. Pere

    Interessantíssim qüestionari. Coincideixo en alguna de les seves respostes. Els cinc solistes i el director i el registe estan entre els meus favorits. Però és veritat que el fet de mullar-nos en una de sola obliga deixar-te alguns noms que també posaríem en un altar.
    Vaig tenir la sort de veure aquella Juive. Era la meva tercera òpera després d’Anna Bolena i Guglielmo Tell. No cal dir que després d’aquella nit antològica (vaig assistir a la primera funció) el gènere operístic em va atrapar de per vida.

    M'agrada

  9. Fernando S.T.

    Cantantes indiscutibles y exquisitos, de musicalidad, estilo y elegancia contrastada.
    Maravilloso cuestionario que podría firmar yo con algunas variaciones, cambiaria el Richard por Her Richard y me olvidaría de inmediato del decorador Zeffirelli.

    M'agrada

  10. colbran

    Me agrada muchísimo que hayas seleccionado a Boris Christoff, Jordi, como mejor bajo; para mí es indiscutible. Su dicción italiana es una de las más perfectas y claras que se hayan escuchado en vivo o en grabación, claro que fue digno sucesor de su maestro: el grandísimo barítono dramático Riccardo Stracciari que le enseñó a que vocalizara perfectamente pues es imprescindible que el público no pierda una sílaba. A mí me perdonaréis pero no encuentro vulgaridad en nada de lo que cante. Baste escuchar en el aria de Leporello del “Catálogo” como pronuncia “in Spagna”. nadie lo hace como él.

    Victoria de los Angeles fue una cantante exquisita, con interpretaciones antológicas en disco: sus dos Marguerite, sus dos Butterfly (especialmente la primera, nadie como ella hasta el presente), sus dos Rosina (también especiialmente la primera), sus dos Salud, su Charlotte, su Manon, su Melissande,… Sin embargo la única vez que tuve la suerte de verla en vivo en una ópera fue en su última “Manon” en el Liceu y, debido a problemas que no fueron anunciados, hasta la escena de Saint Sulpice apenas se la oyó y cuando llegó el momento culminante del duo con Franco Bonissoli estuvo fatal, por lo que mi madre y yo decidimos abandonar el teatro y no sé cómo acabó la función, pero me temía lo peor. No obstante, con posterioridad, la ví en diferentes recitales y me encantó cómo dosificaba lo que le quedaba de voz, pues sus resultados eran muy satisfactorios, por lo que añoré no haberla podido ver en sus buenos momentos. Afortundamente sus registros discográficos son testimonios de su indudable calidad.

    Coincidimos en cuatro respuestas más y debo alabar tu gusto selecto.

    Saludos.

    Fede

    M'agrada

  11. Jordi Medallo Muñiz

    Moltes gràcies Pere, Willy, Fernando S.T. i Colbran pels vostres escrits. I al Joaquim per la iniciativa, ha estat interessant fer un macro exercici de síntesi i escollir “un” o “una” tant de cantants com d’òperes.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: