IN FERNEM LAND

EL RESULTAT DEL CONCURSET AL VOLTANT DE DON GIOVANNI: QUI SÓN?


Potser és el concurs amb menys respostes dels organitzats a IFL, si fos per aquest  resultat segurament aquest agost me l’estalviaria, però els clàssics estiuencs comporten altres reptes i el d’identificar les veus no sempre és fàcil, tot i que quan deixava comentar a les tries, sempre hi havia tots els que es feien els setciències identificant a déu i sa mare i en canvi en aquesta ocasió no s’han mullat perquè han estat molt pocs els que s’han atrevit i ningú n’ha encertat més d’un, amb la qual cosa vol dir que era veritablement complicat.

Les quatre àries van ser extretes d’edicions gravades en directe, algunes pirates i que crec que no es troben a Youtube, amb la qual cosa estic segur que dificultava la recerca.

Sense més dilació

El primer, el cantant és Walter Berry, i aquest l’han encertat tots cinc participants. La gravació prové de la Staatsoper de Viena (1963) i està dirigida per Herbert von Karajan. En una de les pistes deia que els senyors havien tingut relacions sentimentals amb il·lustres cantants i de tots és conegut que Walter Berry i Christa Ludwig van ser parella durant molts anys (del 1954 al 1971)

Tornem a escoltar l’ària del catàleg que canta Leporello

L’altra senyor, el tenor que canta l’ària de Don Ottavio “Dalla sua pace” és Peter Seiffert l’any 1986. Fa 31 anys el que ara coneixem com a cantant wagnerià (ara a les acaballes ja) tenia aquesta preciosa veu de tenor líric. Cal recordar que despres del seu debut al Liceu (febrer de 1989) cantant el Matteo d’Arabella al costat de la que aleshores era la seva parella (pista del concurs), la gran Lucia Popp, va tornar al mes de setembre de 1990 per cantar precisament el Don Ottavio (s’alternava amb Alejandro Ramírez)en la visita que ens va fer la Bayerischen Staatsoper sota la direcció de Wolfgang Sawallisch i Günter Rennert, en aquelles costoses iniciatives de les visites de companyies internacionals, que no van trigar a desaparèixer.

Tornem a escoltar a aquell “angelical” Peter Seiffert tal i com ho va cantar l’any 1986, a Munic i dirigeix Wolfgang Sawallisch. Cap dels participants l’ha reconegut

Hi ha cantants que han marcat una època al Liceu, i sense cap mena de dubte Eva Marton és una de les més recordades en els darrers anys. La seva personalitat, el temprament i la raça teatral que surt del moll de l’os i ho impregna tot, van captivar al públic des d’aquella memorable Leonora de la Forza i ja no ens va abandonar mai. Que en els principis de la carrera cantés el rol de Donna Anna no ens hauria d’estranyar, sobretot quan es forma part de les companyies alemanyes on els cantants han de cantar de tot. Les ganes hi són però l’estil no és del tot depurat i al final de l’ària demana sisplau per força, que s’acabi el més aviat possible perquè no pot amb la seva ànima, ara bé hi ha en la interpretació aquella genètica dramàtica aclaparadora que la va fer imprescindible en les nostres vides i m’ha semblat interessant portar–la a IFL. No l’ha reconegut cap dels participants

La gravació pirata prové d’una representació a Hamburg del dia 15 de febrer de l’any 1979, dirigia Theodor Guschlbauer

I finalment, la cantant que interpreta a Donna Elvira és la més recent i està sortosament en actiu. La propera temporada està previst que canti al Liceu al costat de Plácido Domingo un concert de zarzuela, es tracta de la soprano porto-riquenya Ana María Martínez. Una cantant que tan de bo sovinteges les temporades del Liceu perquè jo la  trobo magnífica i està en un moment poderós de la seva carrera.

La versió prové de l’òpera de Chicago i és de la representació del 27 de setembre de l’any 2014, amb la qual cosa s’acaben complint les pistes (que no han servit de gaire) que us vaig donar. Dirigeix Andrew Davis

No sé quants ho haureu intentat però jo només he rebut ímputs de 6 agosarats participants.

El Kiko ho va intentar però no es va atrevir a seguir, després em va contestar en Colbran, en Jordifosal, en Carlos Lázaro, l’Àngels i la Laura. Cap d’ells va passar d’un encert i aquest només va ser Walter Berry.

Gràcies als 6 per intentar-ho i donar senyals de vida. Us espero al cl’assic del mes d’agost que ja està començant a prendre cos.

Gràcies a tots

25 comments

  1. Leonor

    Me puse ayer a escucharlas, por si las reconocía; mi pobre cabeza no las identificó (leídos los exámenes que llevo estos días, me falta tiempo) y la verdad lo único que pensé, más o menos de los cantantes elegidos, fue lo siguiente:
    Leporello: la voz no es italiana, gruesa, con alguna dificulad en la zona aguda y algo de gola.
    Don Ottavio: (aquí la pifié del todo), dada la toma, parece una voz muy ligera, por el sobrehumano cuidado con que se acerca a los agudos. Lo dicho, ni me acerqué.
    Doña Ana: ha de ser soprano dramática o spinto, con voz ancha, no es mozartiana (por cómo daba los agudos en “vendetta ti chiedo, la chiede il tuo cor!”), incluso pensé en alguna intérprete como la L. Price, pero no identifiqué la voz. Ay. 😥
    Doña Elvira: soprano con personalidad, no es lírico ligera, sino lírica plena, con algún problema (no grave) en la coloratura (dada la efusión y énfasis, aparte de la intensidad de la página), con resolución en agudos y zonz centro.
    Eso sí, ni idea concreta de los nombres. Ay, ay.
    La próxima vez, lo envío.
    Saludos, infernems. 🙂

    M'agrada

  2. Gloria Aparicio

    Lo meu es molt greu , no pùc entendre com aquest “CONCURSET ” m’ha passat per alt, es a dir estic al.lucinant al veure els resultats i jo no he vist el plantejament o preguntes, alguna cosa em falla doncs per més que busco no ho trobo, només els resultats….. em fa malícia, m’hagués agradat participar, cada dia estic més torpe… ara em cal pensar en la tria de sopranos d’aquesta nit,……

    M'agrada

  3. dandini

    No vaig participar perquè nomes vaig intuir que el leporello era Walter Berry.
    No vaig identificar Eva Marton,que és una veu que tinc ben present pero sí que puc afirmar que la seva versió em va semblar fora d’estil i molt poc interessant.
    L’interpret que més em va agradar va ser el “desconegut” Peter Seiffert amb una veu de gairebe líric-lleuger preciosa i la “desconeguda” Ana Maria Martínez que em va donar la sensació que no es trobava del tot còmoda a la coloratura.
    No vaig reconeixer les veus pero l’experiència ha estat desde el punt de vista didàctic molt interessant.

    M'agrada

  4. colbran

    Yo reconocí a Walter Berry porque existe una grabación comercial de mucho mejor sonido y el estilo era idéntico. Del resto “rien de rien”. Peter Seiffert me pareció que era Pavol Breslik.

    M'agrada

  5. Mercè

    Ostres!! No ho vaig rebre/veure aquest concurset! En canvi, sí que v aig votar en el de “non mi dir..” però no he vist el resultat. No sé si aquest PC meu ja comença a fer catúfols (o sóc jo qui els fa!)
    Estic esperant l’1 de juliol per veure el Don Giovanni, però després de la posada en escena que ens van passar a la TV… ja m’estic preocupant!
    Gràcies per tot, Joaquim!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: