IN FERNEM LAND

DNO 2016/2017: SALOME (Byström-Nikitin-Soffel-Ryan-Soon;van Hove.Gatti)


La nova producció de Salome de Richard Strauss deguda a Ivo van Hove i en la part musical a Daniele Gatti al capdavant de la “seva” poderosa, luxosa i quasi diria que luxuriosa “nova” orquestra, la històrica Royal Concertgebouw Orchestra, ha estat el darrer títol de la temporada 2016/2017 de la Dutch National Opera & Ballet-

El Canal Mezzo la va oferir el dia 27 de juny i avui protagonitza l’apunt de IFL, un apunt que ja us anuncio pletòric i feliç després d’uns quants desencisos.

Comptar en el fossat i per a una òpera post romàntica amb la Royal Concertgebouw Orchestra és ja tenir el 50% o més de l’èxit garantit i si el director sap extreu-li tots els infinits matisos, des d’un inici extremadament suau a un esclat de violenta sensualitat i horror al final. Gatti extrau or i diamants de l’orquestra  i tota la progressió dramàtica atrapa a l’oïdor sense cap mena de concessió i respir. No sé si a la sala l’orquestra tenia un volum excessiu respecte a les veus, la transmissió ho dóna a entendre, però potser és degut a una presa de so desequilibrada. El cas és que en els grans esclats orquestrals i n’hi ha molts, algunes veus queden tapades.

Gatti atorga a la seva direcció d’un gran lirisme i d’una sensualitat que és el motor indiscutible de gran part l’obra, sense defugir els esclats més violents i atonals que també té la partitura i que en ocasions tenen l’efecte de cops de puny imprevists al sotaventre enmig de les orgiàstiques i decadents grans frases melòdiques straussianes. Gatti aclapara, enlluerna i meravella, mostrant una vegada més el gran mestratge, categoria i sensibilitat musical que alguns es resisteixen a reconèixer.

Extraordinaris els grans interludis simfònics inclosa l’esperada dansa dels 7 vels, tot i que Gatti ens reservva la gran catarsi, com ha de ser, pel final.

L’estupenda soprano sueca Malin Byström debutava amb aquest rols i la veritat és que no podia sortir-ne més airosa. La seva Salome és extraordinàriament convincent en els aspectes vocals i dramàtics del rol. La figura l’acompanya, és una Salome aristocràtica, sensual, mai vulgar, quasi marmòria gràcies a una blancor corporal que contrasta de manera inquietant amb la negror de l’escenari. Vocalment la seva Salome és lírica, amb un centre prou important com per imposar-se en les parts més dramàtiques que també té la partitura, mentre que el seu  registre agut és precís, acerat, però mai feridor i utilitza les mitges veus per dotar el seu relat de la sensualitat imprescindible. És una interpretació captivadora, amb el punt necessari de feblesa jovenívola d’una adolescent, que Byström dóna amb naturalitat grpacies a un físic ideal, però sempre amb la fermesa vocal que li exigeix Strauss i que ella acompanya amb una personalitat escènica i dramàtica admirable. Admirable!

Evgeny Nikitin és un magnífic Jochanaan, amb alguna que altra fixació marca de la casa, però també exhibint la solidesa vocal que el rol requereix en les seves altisonants proclames.

Doris Soffel a menys d’un any de fer-ne 70, canta Herodies, quelcom que moltes mezzosopranos no poden fer en una edat menys avançada. L’autoritat escènica i la fermesa vocal que encara demostra, la fan admirable.

Lance Ryan amb totes les seves limitacions i defectes tècnics que tant m’han fet patir quan canta els rols wagnerians fa un Herodes excessivament caricaturesc en les inflexions vocals seguint la tradició dels tenors que interpreten el rol, si bé aquesta vegada els defectes quasi esdevenen virtut.

Boníssima línea vocal la de Peter Sonn en un Narraboth de relleu, mentre que Hanna Hipp com el patge d’Herodies no pot traspassar la majoria de vegades que intervé, la barrera sonora orquestral

Natzarens, jueus i soldats esplèndids.

La producció d’Ivo van Hove és malgrat l’excés sanguinolent del final amb tot el cos de Jochanaan sobre l’escenari empastifant-ho tot, un encert d’idees, de plasticitat i també de sobrietat teatral, amb recursos discutibles i arriscats a l’hora d’acompanyar la dansa dels vels, però sense cap mena de dubte interessants i intel·ligents.

L’acció es situa als anys 50 del segle passat (el vestit i el pentinat d’Herodies serveix de guia) Ambient d’alta burgesia i boníssim treball d’actors.

L’immens escenari despullat i negre, només amb un detall de color al bell mig del fons de l’escenari, que mostra durant la primera part l’interior del palau, són els únics elements escenogràfics a banda de la lluna que acabarà sent imponent, al costat d’unes projeccions de vídeo que serviran per mostrar mentre Salomé balla, una pas a deux mental de la filla del Tetrarca amb el profeta. L’essència de la producció és el treball teatral amb els cantants, i tots ells de manera més aviat sòbria conformen una representació notable d’una visió contemporània de la destrucció humana en un nucli familiar que ben bé podria estar signar per Douglas Sirk.

Richard Strauss
SALOME

Herodes Lance Ryan
Herodias Doris Soffel
Salome Malin Byström
Jochanaan Evgeny Nikitin
Narraboth Peter Sonn
Ein Page der Herodias Hanna Hipp
Fünf Juden
Dietmar Kerschbaum
Marcel Reijans,
Mark Omvlee
Marcel Beekman
Alexander Vassiliev

Zwei Nazarener
James Creswell
Roger Smeets

Zwei Soldaten
James Platt
Alexander Milev

Ein Cappadocier Michael Wilmering – talentontwikkeling
Ein Sklave Jeroen de Vaal

Royal Concertgebouw Orchestra
Direcció musical: Daniele Gatti
Direcció d’escena: Ivo van Hove
Escenografia: Jan Versweyveld
Disseny de vestuari: An D’Huys
Disseny de llums: Jan Versweyveld

Dutch National Opera & Ballet, Àmsterdam 27 de juny de 2017

Avui torna Strauss a IFL i sempre que torna penso que en comparació amb altres compositors ell el sovinteja poc. Celebrem-ho perquè motius en tenim.

L’apunt el dedico a les “Abras Sisters”, ambdues, sí, tot i que una que potser s’ha desplaçat a la capital holandesa per veure-la en directe, serà una mica més feliç que l’altra. Aquí ja sabeu que mentre pugui no me n’estic de res.

18 comments

  1. JordiP

    Després de l’Elektra del Liceu, aquesta és una obra a la que anava darrere quan tingués oportunitat. Després del teu apunt d’avui, la perseguiré amb més ànsia. Com sempre ets el meu blogger preferit! 😉

    M'agrada

  2. Manu

    La resistència d’alguns envers a Gatti mostra que aquest és un món de “papanates”. La seva superioritat és fins i tot insultant envers a altres batutes molt més lloades. I entre els seus col·legues crec que la manca de reconeixement és degut simplement a l’enveja. Els que no tenen dubtes son els músics d’orquestres com la Concertgebouw, Viena, Berlin, Mahler Chamber… Alguna cosa sabrán ells de directors. La darrera demostració son aquesta Salomé descomunal i i la masterclass de direcció que aquests dies està transmetent la Concertgebouw al seu web. L’exhibició d’un gran mestre.

    M'agrada

  3. Rai

    Vaig escoltar per primera vegada a Malin Bystrom aquest cap de setmana en un Guillaume Tell a la ROH i em va agradar molt! Després de buscar a Operabase quins papers tenia al repertori, al veure que feia la Salomé em van venir moltes ganes d’escoltar com la cantava… no pensava que aquest plaer el tindria tant aviat!
    I perquè no dir-ho, és de molt bon veure aquesta noia! (Ho sento, no ho he pogut evitar, no després de tants comentaris d’aquesta índole llegits aquest últims dies sobre Kaufmann).

    Moltíssimes gràcies!!!

    M'agrada

    • A la Salome és molt important que la soprano estigui de molt bon veure perquè és un dels motius bàsics de la tragèdia. És clar que no cal que sigui una model de passarel·la com ho sembla Byström, però si a més a més sembla una adolescent, aleshores l’impacte teatral és total, perquè no hem parlat de la veu i com canta, i en aquest aspecte està fenomenal.

      M'agrada

  4. Guillermo

    Jo ja tenia un viatge programat a Àmsterdam des del mes de febrer per aquest mes de juny més precisament del 22 al 26 . Sempre miro si hi ha alguna òpera perquè m’agrada aprofitar per conèixer el teatre de la ciutat on viatjo. Havia doncs comprat una entrada per aquesta Salomé pel dia 24. Quina sorpresa trobar-la aquí i a més a més que t’hagi agradat Joaquim, perquè a mi em va sorprendre moltíssim de fet vaig sortir extasiat conscient que havia vist una gran representació. La Bystrom per mi va estar extraordinària , la seva veu lírica emplenava el teatre i certament com dius tu la seva actuació com una adolescent era molt creïble. Va ser una gran èxit . Una nit d’òpera d’ aquelles en la quedes molt satisfet,
    Salutacions.

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser

    • Guillermo

      Tienes razón. Yo estaba , y para el final de la ópera estaba que me salía de mi mismo, enganchado a la butaca como dice Joaquim y con el corazón a mil , extasiado ante semejante función. Cuando acabaron los acordes y yo me preparaba bravear con todos mis pulmones me contuve porque es verdad que a la gente le costó empezar a aplaudir como tímidamente. Por un momento me quedé perplejo pensando ¿cómo no le ha podido gustar? .. pero luego la gente se soltó y hubo grandes ovaciones, entre ellas las mías, feliz por haber estado allí y por el éxito. ¡Muy merecido!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: