IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE JAUME M.


 

La setmana passada us deia que avui tindríem el qüestionari d’un històric d’IFL i és així perquè en Jaume M, si no vaig errat, va deixar el seu primer comentari el 18 de novembre de 2007, és a dir el primer any de vida del blog i ves per on per comentar sobre una pel·lícula (no operística) però si amb una banda sonora farcida de cançons, la deliciosa Once. Després han estat molts i molts comentaris i això que durant una llarga temporada no podia comentar ja que la fibra òptica i el seu lloc de residència ni eren coses compatibles.

Sortosament amb en Jaume hem coincidit moltes vegades (no tantes com haguéssim volgut) i compartim moltes experiències musicals.

El seu qüestionari és aquest, qüestionari que en algun cas he hagut d’escapçar de manera abrupte i que si de cas ell ja ampliarà en algun comentari posterior. Jo he deixat en tots els casos el primer nom de les llargues llistes i per tant com que en la majoria de casos ha exposats les seves preferències en una ordenada cronologia pot semblar que només li agradin els cantants molt antics, però no és el cas, però crec que és el primer qüestionari que haig d’utilitzar les tisores en la majoria de respostes.

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser?  1966-68, no ho recordo exactement
  2. A quin teatre? Liceu
  3. Quina òpera vas veure? La Bohéme
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? No, per que no podien, però els hi agradava.
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Tots els típics, Verdi…
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Les veus
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Des de Caruso ,,,
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Moltes també, des de Rosa Ponselle…
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Igual, Titta Ruffo
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Conxita Supervia…
  11. Quin és el teu baix predilecte? Feodor Chaliapin
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? Liceu, me’n falten molts per veure
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Sí, sempre que l’economia me permetés viatjar de tan en quant
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Walkiria
  15. Quina òpera detestes? Mort a Venècia, vaig marxar a la meitat, potser no era culpa de l’`ppera(¿?)
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 5
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Berlín
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? No soc tan expert per decidir, però els llibretistes de Puccini…
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Lohengrin
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Carmen
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? L’Anell del Solti
  22. El director d’orquestra operístic preferit? No soc prou entès per decidir-ho.
  23. El director d’escena preferit? Menys encara, algunes produccions les odio, però no sabria dir l’autor.
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? Bayreuth Gotterdammerung 1956
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? L’Incoronazione di Poppea
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? La flauta màgica
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Werther
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? El cavaller de la Rosa 
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? De moment cap, per que no n’he vist cap.
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton

En Jaume M, que tan complicat m’ho ha posat a l’hora d’estisorar, m’ha facilitat les coses, no en l’òpera de l’illa deserta perquè ell com tants d’altres ha escollit un anell (Solti) que sempre és una manera de fer trampetes intel·ligents, però si quan ha triat una representació operística que per sort en tenim testimoni sonor, el Götterdämmerung de Bayreuth de l’anyada de 1956 (el primer anell sencer de Kna) Un reclinatori, si us plau…

A partir de les 04:06:21 tenir el Gött, abans podeu escoltar el memorable Siegfried

Moltes gràcies Jaume M, també per ser-hi a l’hora del qüestionari

La setmana vinent i per tancar el mes d’agost coneixerem una mica més a Josep Tolosa.

9 comments

  1. OLYMPIA

    Son ben bé les respostes d’un històric atès els intèrprets que cita. També m’agrada la seva noblesa quan, en alguns casos, diu que no és un entès. Segur que hi entén i molt perquè el mateix amor a la música ens ensenya a discernir i tots ho fem des de nosaltres mateixos triant, en el meu cas, no el que és necessàriament millor i sí el que més m’arriba.

    M'agrada

  2. Guillermo

    Aquest qüestionari és molt interessant ,si més no diferent. Els cantants són, podríem dir, els històrics. De tots els que menciona el Jaume la que tinc més escoltada és Rosa Ponselle i he de dir que amb ella amb trec el barret. Quina veu! Fa poc temps em costava una mica escoltar cantants d’aquella època pel so precari de les gravacions acústiques (menys en les elèctriques) que fa que les veus semblin totes una mica iguals. Però a poc a poc he anat acostumant-m’hi per la qual cosa he descobert uns quants cantants extraordinaris que ja ens agradaria tenir avui. L’últim descobriment: Hina Spani, amb una veu , una manera de cantar i un fraseig bellíssims.
    Salutacions

    M'agrada

  3. colbran

    No sabes cómo me ha agradado ver que has escogido a “mi” Conxita Supervia entre todas las mezzo-sopranos. Era mi segunda elección. Tengo todos sus discos reeditados en CD y muchos LPs. aparte de su única película, la inglesa “Evensong” (1934), estrenada algo más de un año antes de su muerte de parto en Londres. En esa película cantaba la canción tradicional “El tango de los ojos negros”, “Las carceleras” (de “Las hijas del Zebedeo” de Chapí) y el vals de Musetta de “La Bohême” y era la envidia de Evelyn Laye -la protagonista- que era una cantante de ópera en el ocaso, mientras Supervía interpretaba a una estrella ascendente, pretendiendo aludir a Nellie Melba y sus celos por sus compañeras y que precisamente se despidió del canto con “La Bohême” que incluso se retransmitió por radio y existe versión en disco. Mi madre también vió una prueba de cine en relieve en los años 30s en que cantaba “Clavelitos”y que nadie menciona al referirse a ella. Yo siempre digo que su voz sonreía. Cantando Rossini era genial y su “Carmen” me gusta mucho, lo mismo que cantando zarzuela y canciones tradicionales catalanas y castellanase incluso opereta (“Frasquita” de Lehàr). Son de citar sus fragmentos en italiano de “Der Rosenkavalier” y es la única cantante que cantó el rol de Octavian a la edad del rol, a los 16 años. En 1928 la dirigió el popio Richard Strauss en La Scala en su citada obra. Pero todo esto ya lo sabes.Corto.

    El resto de cantantes también pertenece a mis segundas elecciones, con la excepción de Tchaliapin, yo prefiero a Nazzareno de Angelis y a José Mardones entre sus contemporáneos, sin desmerecerle ni mucho menos. Rosa Ponselle es la auténtica precursora de Maria Callas (basta escuchar las versiones de un aria de “La vestale” por ambas y comprobar lo parecido del estilo). Yo la adoro. Y Tita Ruffo y Enrico Caruso me entusiasman, especialmente juntos en su fabuloso “Si pel ciel”. En cuanto a títulos, coincidimos en algunos, pero lamentablemente discrepamos con “L’incoronazione di Poppea”.

    Me ha gustado mucho tu selección y admiro tu fidelidad a los eternos, a los que nunca serán olvidados.

    M'agrada

    • jaumeM

      Apreciado Colbran, no, no se ni la mitad de lo que tu explicas en tus comentarios (incluido este), tus enseñanzas son siempre ilustrativas, enciclopédicas y oportunas.
      Yo no lamento que discrepemos sobra L’Incoronazione, precisamente gracias a unas entradas para esta opera, que no querías repetir, nos conocimos, y yo pude verla dos veces seguidas.
      Veo, como de costumbre, que tienes un enorme i envidiable archivo de grabaciones de C Supervía, muchas de las que yo no tenía ni idea.
      Gracias por tu magisterio.

      M'agrada

  4. jaumeM

    Gracies Joaquim, i gracies a tots pels comentaris.
    Realment no soc un entès en absolut. En Joaquim ho sap molt bé, tot el que se ho he après d’ell i escoltant els referents “clàssics”, que gracies a internet he trobat.
    Precisament, quan cercava per internet informació sobre Wagner vaig arribar a IFL, ja fa temps. Al principi era molt mes ignorant i no m’atrevia a comentar sobre opera, i menys música. Per cert, potser per allò de “Cualquier tiempo pasado fue mejor”, enyor aquells apunts menys “operístics” i moltes vegades compromesos (recordo que IFL va ser, al menys per a mi, l’única plataforma a on es denunciava el fet que mentre se feia un acte institucional, de molt alt nivell polític, per la mort d’un ex-feixista, que va anunciar el jocs olímpics de Barcelona, s’ignorava absolutament el traspàs coincident d’una figura universal com es en Vicente Ferrer Moncho).
    Com no tinc coneixement teòric bàsic no quedava mes remei que escoltar el que els experts (Joaquim, Colbran, per exemple) deien era el millor i així anar fent criteri. Per això els meus favorits comencen quasi a la prehistòria del registres sonors, universalment preuats. No limitar a un sol es degut a que segons l’ària, el dia o l’opera m’agrada mes un que un altre, potser es que encara no m’he pogut fer un criteri sòlid, però com moltes vegades m’ha dit en Joaquim es mes important el que un sent que no els aspectes tècnics i teòrics,
    L’exercici de la tria que fa IFL m’ha fet veure que a una “cata a ciegas” el meu criteri es ben variable i les sorpreses grans, una severa lliçó de humilitat. Per altre part, també IFL m’ha fet avançar amb el gaudi de diferents intèrprets, Rockwell Blake. per exemple, era insuportable per a mi al principi, fins que Colbran i Joaquim me portaran al bon camí.
    Finalment, com veieu en als apartats en que es necessària mes erudició (direcció d’escena, musical) llenço pilotes fora. Aquí si que soc incapaç de decidir. Recordo que un cop me vaig atrevir a criticar el metall en un Or del Rhin, i IFL me va fer veure que allò era un petit accident dins un conjunt prou bo, tornant a escoltar-ho així ho vaig sentir.
    Es a dir, mes que un savi de l’opera el que vull ser es un “hedonista” de l’opera i aprofito les valoracions dels experts per anar tastant el que ells (o sigui tots vosaltres “Infernemlandaires”) troben bo.
    Gracies.

    M'agrada

    • Ara, benvolgut Jaume, ara no anirem a discutir el que jo crec que saps i el que tu ens dius, no crec que sigui rellevant. Tots aprenem de tots i cadascú aporta el seu valuós gra de sorra per fer que IFL sigui plural i segurament tan visitat.
      Aquella tasca extra musical que tant t’agradava del IFL inicial l’he reconduït al Facebook, on puc exposar tot el que em sembla, tingui a veure o no amb la música i d’aquesta manera no desconcertar a tots els que no viuen de prop la meva quotidianitat, tenint en compte que IFL ha esdevingut més gran i més “internacional”. Si tens compte a Facebook tot arreglat 😉
      Gràcies benvolgut amic i perdona que hagi escapçat tant el teu qüestionari no respectant les múltiples respostes que em fas a tantes qüestions.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: