IN FERNEM LAND

A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM A PALERM


El Teatro Massimo de Palermo, malgrat no estar considerat un dels teatres importants d’Itàlia, a mi em sembla que és dins de les seves limitades oportunitats el que ofereix cada any títols més interessants que intenten allunyar-se del repertori més suat.

En aquesta ocasió us parlo d’una obra senzillament deliciosa “A midsummer night’s dream” de Beanjamin Britten que tant impacte va crear al Liceu en la inoblidable posada en escena de Carsen i amb un elenc meravellós que sortosament està disponible en DVD.

En aquesta ocasió la producció és la mateixa que es va poder veure al juny de l’any passat a Les Arts, que la coproduïa amb el teatre sicilià, amb només alguns dels cantants vists a València, i amb canvis importants en els rols principals i en la direcció orquestral.

La producció de Paul Curran és senzilla però bella, amb un escenari amb una plataforma giratòria a sobre la qual es recreen les runes d’un temple grec al davant d’un ciclorama immens que depenent de l’enginy lumínic de David Jacques ambienta amb elegància cadascuna de les escenes. No té el misteri i la màgia de Carsen, però aconsegueix amb un treball dramàtic minuciós, explicar amb claredat i els tocs naïf imprescindibles, l’embolic nocturn estiuenc, amb les corresponents dosi de comicitat i eteri misteri que envolta la bellíssima partitura.

El director israelià Daniel Cohen amb una orquestra eficaç però no de primera, aconsegueix portar a bon port una partitura complicada per les subtileses de l’orquestració i sense que caigui la tensió narrativa.

L’equip vocal és compacte, encapçalat per l’Oberon de Lawrence Zazzo i la Tytania de Jennifer O’Loughlin, però com succeeix sempre part de l’èxit el roba el hiperactiu Puck, a Palerm Chris Darmanin. Notable quartet d’amants (Jones, Milhofer, Komasa, Sborgi), sòlid el Theseus de Michael Sumuel i hilarants els actors de la farsa del tercer acte .

No us perdeu l’oportunitat que ens brinda el Teatro Massimo que gràcies a la complicitat amb la Rai, va fer la corresponent transmissió que us permetrà gaudir d’una òpera meravellosa del segle passat, amb una producció musical i escènica de nivell, quelcom que teatres sobre el paper millors que el sicilià, no s’atreveixen a fer amb òperes del XX per considerar-les verí per a la taquilla.

Benjamin Britten
A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM
Òpera en 3 actes basada en l’obra de William Shakespeare
Llibret de Benjamin Britten i Peter Pears

Oberon: Lawrence Zazzo.
Tytania. Jennifer O’Loughlin.
Puck: Chris Darmanin.
Theseus: Michael Sumuel.
Hippolyta: Leah-Marian Jones.
Lysander: Mark Milhofer.
Demetrius: Szymon Komasa.
Hermia: Gabriella Sborgi.
Helena: Leah Partridge.
Bottom: Zachary Altman.
Quince: Jonathan Lemalu.
Flute. Keith Jameson.
Snug: Sion Goronwy.
Snout: William Ferguson.
Starveling: Michael Borth.

Orchestra e Coro di voci bianche del Teatro Massimo
Director del cor: Salvatore Punturo
Director musical: Daniel Cohen

Director escènic: Paul Curran
Director reposició: Allex Aguilera Cabrera
Escenografia: Paul Curran
Disseny de vestuari: Gabriella Ingram
Disseny de llums: David Jacques
reposició: Salvatore Spataro
Coreografia: Carmen Marcuccio

Co-producció amb el Palau de les Arts de València

Teatro Massimo de Palermo 19 de setembre de 2017

Aquí al Liceu trigarem molt a tornar-la a veure, certament la versió que ens va oferir Matabosch va marcar un dels puntals de la seva gestió artística, però aquesta refrescant alternativa no és gens menyspreable. Bona setmana!

7 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser

  2. I attended the opening night and found the production extremely interesting. The orchestra responded at its best, considering that they’re not familiar with Britten’s subtleties. It was clear that there was a very detailed work both on the vocal and acting side.
    Although Teatro Massimo is not seen as one of the top opera houses in Europe it offers a well balanced season alternating more conventional pieces to more peculiar works. Besides it’s one of the few theatres in Italy with a solid financial position.

    M'agrada

  3. colbran

    “A midsummer night’s dream es una ópera que me gusta mucho y la versión del Liceu la recuerdo con admiración y cariño, pero hay una escena que no soporto ni en la obra de Shakespeare ni en esta ópera y es la de los cómicos.

    Existe una ópera de Ambroise Thomas que me es muy familiar e incluso la pasé para mis amigos del Liceu que aún, siendo algo indigesta, es curiosa porque manteniendo el título original “Le songe d’une nuit d’été”, se trata de una “opera comique” (es decir con parte hablada) en la que los protagonistas son Shakespeare, la reina Elisabeth y Falstaff y también contiene una escena insoportable de cómicos.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: