IN FERNEM LAND

STAATSOPER DE MUNICH: KIRILL PETRENKO DIRIGEIX IL TRITTICO DE PUCCINI


Munich a presentat una nova producció de Il Trittico de Giacomo Puccini sota la direcció del Kirill Petrenko, que com Pappano és un director que tot ho dirigeix bé i algunes coses de manera extraordinària.

La riquíssima orquestració pucciniana serveix en les tres òperes de característiques tan diferenciades per a que Petrenko ens demostri una vegada més el seu art mestrívol en crear mons sonors fascinadors, ja sigui en la barbaritat sanguinolenta  del Tabarro, el misticisme melodramàtic i endolcit de Suor Angelica o l’esclat vital del Gianni Schicchi. En cadascuna d’elles Petrenko dicta sentència i la magnífica orquestra de la Staatsoper bavaresa brilla i s’esplaia amb luxosa sonoritat. Petrenko no es recrea en la inspiració melòdica de Puccini i utilitza uns tempos lleugers, sobretot en aquest gran scherzo que és el Schicchi on potser molts es sorprendran que el “babbino caro”no sigui l’arieta ensucrada que tantes dives ens han acostumat a escoltar.

L’equip vocal és discret, no hi ha en cap dels tres casts cap mena de genialitat. En el tercet Westbroek, Lee, Koch, la soprano holandesa sembla, tot i les tibantors que denota des de fa temps, la més idiomàtica i encertada, mentre que el baríton Koch està massa allunyat del Michele ideal i Lee vol ser el tenor spinto que no és.

A Suor Angelica Jaho està deliciosa però la veu és massa fràgil per aquells moments que Puccini demana un gruix que ella no té. A vegades la veu s’afebleix en excés i el fiato li passa una mala jugada. La zia de Michaela Schuster també està mancada de l’adequada italianitat i d’un registre acontraltat que la mezzo alemanya no té.

En el mestrívol Gianni Schicchi, Maestri repeteix el seu Falstaff , amb canvis de color i enfosquiments poc naturals, però té al seu favor una dicció clara i una comicitat natural que s’adapta com un guant al rol.

Amb ell brilla Pavol Breslik (Rinuccio) i una mica menys Rosa Feola (Lauretta) als que ja havíem escoltat com els joves enamorats parisencs a Il Tabarro.

Un Trittico sempre ha de ser un motiu d’atenció perquè estem davant d’una obra mestra i dues obres amb mitja hora cadascuna d’elles del millor Puccini.

Em manca la vessant escènica per acabar de valorar aquest meritori streaming radiofònic , el dia 23 el podreu veure a

https://www.staatsoper.de/en/campus/productioninfo/il-trittico/2017-12-23-17-00.html#mediaCenter

Giacomo Puccini
IL TRITTICO

Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper

Direcció musical: Kirill Petrenko

IL TABARRO

Michele, Wolfgang Koch
Luigi, Yonghoon Lee
Il Tinca, Kevin Conners
Il Talpa, Martin Snell
Giorgetta, Eva-Maria Westbroek
La Frugola, Claudia Mahnke
Ein Liedverkäufer, Dean Power
Ein Liebespaar, Pavol Breslik, Rosa Feola

——————————————————–

SUOR ANGELICA

Suor Angelica, Ermonela Jaho
La zia principessa, Michaela Schuster
La badessa, Claudia Mahnke
La suora zelatrice, Helena Zubanovich
La maestra delle novizie, Jennifer Johnston
Suor Genovieff, Anna El-Khashem
Suor Dolcina, Paula Iancic
La suora infirmiera, Alyona Abramowa
1. Almosensucherin, Selene Zanetti
2. Almosensucherin, Niamh O’Sullivan
1. Laienschwester, Selene Zanetti
2. Laienschwester, Niamh O’Sullivan
Kinderchor der Bayerischen Staatsoper

——————————————————–

GIANNI SCHICCHI

Gianni Schicchi, Ambrogio Maestri
Lauretta, Rosa Feola
Zita, Michaela Schuster
Rinuccio, Pavol Breslik
Gherardo, Dean Power
Nella, Selene Zanetti
Gherardino, Alban Mondon
Betto di Signa, Christian Rieger
Simone, Martin Snell
Marco, Sean Michael Plumb
La Ciesca, Jennifer Johnston
Maestro Spinelloccio, Donato Di Stefano
Ser Amantio di Nicolao, Andrea Borghini
Pinellino, Milan Siljanov
Guccio, Boris Prýgl

Munich Nationaltheater, 17 de desembre de 2017

4 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2017 | Beckmesser

  2. jaumeM

    Il trittico es probablement el que m’agrada mes de Puccini, però si Michele i Suor Angelica son fluixets….
    A les operes a mi me costa molt apreciar les virtuts orquestrals i de direcció. Les veus me distreuen massa encara,

    M'agrada

  3. Pepa MG

    era una opera que no conocía, de nombre evidentemente sí, la ví el 23 en la transmisión, el Pavol no cantó solo hizo mimica porque anunciaron que estaba sense veu, cantó un mejicano jovencito (cuyo nombre no recuerdo). Gianni Schichi ha sido toda una sorpresa, incluida la música, que alguno de vosotros confirmará o negará, que me hace pensar que Bernard Herrmann se inspira ampliamente en ella para las películas de Hitchcock!!! y lo que yo pensaba que era un bambino es un babbino, o sea un canto zalamero para que el papá le compre algo!!!. Gracias per l’apunt. FeliÇ any nou, els millors desitjos en tots el sentits!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: