IN FERNEM LAND

MET 2017/2018: PARSIFAL (VOGT-HERLITZIUS-PAPE-MATTEI-NIKITIN; NÉZET-SÉGUIN)


Evelyn Herlitzius as Kundry and Klaus Florian Vogt Kundry i Parsifal al MET 2018. Fotografia: Ken Howard/MET

L’any 2013 la nova producció de Parsifal dirigida per Gatti en estat de gràcia va assolir un nivell extraordinari gràcies a un cast rutilant del que la reposició del 2018 conserva a Pape, Mattei i Nikitin, que si bé en el cas del Gurnemanz del baix alemany s’aprecia una pèrdua de contundència vocal, cal dir que el nivell de tots tres és extraordinari, intens i del nivell que hom espera d’un dels teatres d’òpera capdavanters del bo i millor. Malauradament rel fabulós cast del 2013 ha perdut dos cantants tan carismàtics com Jonas Kaufmann cantant el rol del foll pur i Katarina Dalayman el de Kundry. La perdua d’aquests dos grans protagonistes en el no tan llunyà 2013, subtituits per el tou i mel·liflu Klaus Florian Vogt i l’estrident intensitat de Evelyn Herlitzius fa que la inevitable comparació amb el cast de l’estrena es decanti cap aquell, tot i que la bellíssima direcció de Yannick Nézet-Séguin, diferent a Gatti, però igualment captivadora, sigui el primer gran atractiu d’aquesta reposició.

El nou director del MET encara trigarà una mica a fer front a la temporada novaiorquesa, però mentre que a l’inici jo tenia reserves respecte a la designació de Nézet-Séguin per substituir a l’històric Levine, ara estigmatitzat arran del que tothom sabia però feia veure que no, cada vegada tinc més clar que l’elecció és molt encertada perquè el director canadenc és dels que com Pappano por fer front a un repertori amplíssim amb garanties d’èxit i fins i tot excel·lència.

En el cas de Wagner i després del seu Der Fliegende Holländer de l’any passat al MET ha demostrat ara amb aquesta direcció del llarg i complex Parsifal, que les òperes del  compositor alemany seran sense cap mena de dubte puntals referencials.

L’orquestra del MET treu un so calídissim d’unes cordes colpidores i embriagadores, per el seu fraseig i expressivitat, extraient un so corpori que tant pot reflectir un misticisme eteri, com un dramàtic lament en els monòlegs d’Amfortas o soterrades passions en un preludi del segon acte de tensió extrema. Meravellosa direcció.

Vogt mai podrà competir amb els grans tenors heroics wagnerians, mai. Podré acceptar que canti bonic, musical i sensible, però que no té la veu apropiada per a la immensa majoria de rols que canta no m’estaré mai de dir-ho. El Parsifal pot ser foll però no pot tenir la veu d’un adolescent malcriat, i aquell escolanet amb algun que altre problema en el pas de la veu tot i consolidar-se en tots els grans teatres, esdevé una caricatura davant aquell Kaufmann del 2013.

Tampoc Evelyn Herlitzius pot superar a Dalayman. La soprano alemanya feia el seu debut en el MET amb aquesta Kundry de dificil audició radiofònica, que sabem tots els que l’hem vist a l’escenari que és un temperament que canta, però que la simple audició por resultar insofrible per el color, el timbre i la crispada intensitat del seu fraseig i emissió. S’aprecia aquella força sobrenatural i aquella intensitat interpretativa, però es pateix amb resignació el seu cant cridat i les notes agudes aproximatives, erràtiques i decididament fora de lloc.

Extraordinària la passió lacerant del cant de Peter Mattei. El registreu greu pateix en excés, però quina manera més colpidora de dir els seus monòlegs. Extraordinari

El rol més llarg de l’òpera va tornar a ser cantat per René Pape. La veu ha perdut rotunditat i seguretat en l’emissió, però el seu relat dramàtic és intens i mestrívol-

El baix rus Evgeny Nikitin torna a triomfar amb un Klimgsor fosc, tot ell maldat.

Bon equip de secundaris amb unes noies flors en conjunt més esplèndides que per separat.

Richard Wagner
PARSIFAL

Parsifal………………..Klaus Florian Vogt
Kundry………………Evelyn Herlitzius
Amfortas…………….Peter Mattei
Gurnemanz…………….René Pape
Klingsor…………….Evgeny Nikitin
Titurel……………..Alfred Walker
Voice………………..Karolina Pilou
First Esquire…………Katherine Whyte
Second Esquire……….Sarah Larsen
Third Esquire…………Scott Scully
Fourth Esquire……….Ian Koziara
First Knight………….Mark Schowalter 
Second Knight…………Richard Bernstein
Flower Maidens: Haeran Hong, Deanna Breiwick, Renée Tatum, Disella Lårusdóttir, Katherine Whyte, Augusta Caso

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Conductor…………….Yannick Nézet-Séguin

Metropolitan Opera House, New York 5 de febrer de 2018

La retransmissió radiofònica, esplèndida i gratificant, deixa entreveure tot el que a la sala segur que eren emocions molt més directes que no pas el que deixa entreveure  l’àudio, ja que aquest posa com sempre, excessivament en evidència les veus no especialment dotades per ser correctament captades pels micròfons.

En qualsevol cas un Parsifal envejable.

3 comments

  1. Salvamolins

    Lohengrin i Parsifal són els personatges què li van més bé a Florian Voigt, per la seva naturalesa sobrenatural i etèria. Per mi els canta en directe prou bé una altra cosa és per ràdio. Em sap greu no compartir-ho amb tu.

    M'agrada

  2. Comparto vuestra opinión respecto a Herlitzius ( si bien estuvo mejor el día 17 que en la primera función, por lo que pude oír) De Vogt, qué vamos a decir que no sepamos. Lo que sí me llamó la atención es que en la representación del día 5 sonaba muy bajo de facultades. Mattei y Pape, sin duda, lo mejor.La dirección de Nézet-Séguin me pareció pulcra, pero le faltó esa intensidad dramática que supieron imprimirle otros directores

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: