IN FERNEM LAND

EL PRIMER HOFFMANN DE JUAN DIEGO FLÓREZ


L’òpera de Monte-Carlo qy¡ue ja va ser la sala on es van veure per primera vegada Les contes d’Hoffmann de Jacques Offenbach, ha estat la sala escollida per a Juan Diego Flórez per debutar en el rol d’Hoffmann, una altre de les fites inqüestionables de Kraus amb qui el tenor peruà té un personal referent.

Va triar una sala petita per posar a prova un rol que li escau molt per estil però que el seu poc volum i la seva limitada projecció en sales de dimensions poc humanes podia posar-lo al límit en una òpera amb una orquestració molt més densa de la que és habitual en el seu belcanto.

La mini rèplica del Garnier parisenc  es ideal per fer aquest test que possiblement torni a fer en un futur en una sala de més gran i en un teatre de més prestigi, tot i que en l’agenda de Operabase no hi figuri. Ell ja pot posar a la llista de rols cantats el Hoffmann, però no sé si serà un rol que pugui sovintejar gaire. Això sí, l’obsessiu objectiu de cantar tot allò que va cantar Kraus, l’assoleix amb precisió.

Escoltat a casa, assegut  còmodament al sofà i amb un equip de so d’alta fidelitat, la interpretació és gaudeix molt perquè la classe, la distinció, l’elegància i l’excepcionalitat de l’artista fan que el seu Hoffmann no admeti gaires discussions, tot i que la lleugeresa de la veu el posi al límit en l’acte de Giulietta. Flórez és un cantant molt intel·ligent i controla la seva veu a la perfecció sense deixar mai que el rol se’l mengi a ell. El seu esforç és intel·ligentment controlat i sap fer de les seves febleses, virtut. Ara bé, dubto que en el teatre en el famós concertant de l’acte de Giulietta amb el tema de la Barcarola repescat, s’escoltés amb nitidesa al tenor peruà. Ell de manera intel·ligent no força mai la veu i deixa el grau màxim del seu art per altres moments on si pot lluir-se i de quina manera.

També era la primera vegada que cantava els quatre rols de soprano: (Stella, Olympia, Antonia i Giulietta) la sopreno Olga Peretyatko, que ben mirat, quan és la mateixa cantant qui accepta el complicat repte de fer-los tots, hauria de ser ella. per molt que l’òpera s’anomeni Les Contes d’Hoffmann, qui rebés els darrers aplaudiments.

I en el cas de Peretyatko s’ho mereix perquè està esplèndida en les quatre protagonistes dels tràgics amors del poeta. Al límit com a Olympia i sense les estratosfèriques notes que les lleugeríssimes fan a  “Les oiseaux dans la charmille“, però amb gràcia gens mecànica.

Deliciosa com a Antonia, en la vocalitat més adient a la seva actual veu, amb un centre generós i corpori, i una línia càlida.

Òbviament la part més central i greu de Giulietta la posa en unes dificultats de presencia vocal que fa que quedi més anònima, però tot i així vesteix el rol de manera sensual i atractiva.

Arrodoneix el tour de force amb una Stella que brilla en el sumptuós i bellíssim concertant final.

Al costat dels dos divos els rols diabòlics a càrrec de Nicolas Courjal queden molt més discrets. El baix-baríton francès no té la personalitat vocal i escènica per fer ombra a Flórez i Peretyatko, tot i que Lindorf, Coppélius, Dr Miracle i Dapertutto tenen moments per aconseguir-ho.

M’ha agradat força el Nicklause de la mezzosoprano suïssa Sophie Marilley, amb una veu carnosa i un extens registre.

La resta, correctes sense més i Burchuladze més valdria que no ens ensenyés la decrepitud d’una veu que havia estat temps enrere d’impressió, el seu Crespel és molt decebedor.

La versió, com sempre acaba succeint en aquesta òpera amb tantes i tantes versions oficials i manipulades, té talls importants, sobretot per a  Niklause, està dirigida per un director sense personalitat que no extrau cap de les possibilitats que la genial partitura li ofereix. Es limita a llegir, complir i deixar que Flórez i Peretyatko siguin els reis. Del fossat de l’orquestra n’hagués pogut sortit molt més, però qui sap si a Flórez ja li va estar bé Jacques Lacombe.

L’escena de Jean-Louis Grinda és senzilla i efectiva, en realitat poca cosa per a una òpera amb tantes possibilitats, però està clar que Monte-Carlo no és París, i la immensitat de la Producció de Carsen no té cabuda en un escenari petit, pera  una sala petita i per a veus (algunes) petites.

Jacques Offenbach
LES CONTES D’HOFFMANN

Hoffmann: Juan Diego Flórez
Olympia – Antonia – Giulietta et Stella : Olga Peretyatko
Lindorf – Coppélius – Dr Miracle et Capitaine Dapertutto : Nicolas Courjal
Nicklausse : Sophie Marilley
Andrès – Cochenille – Frantz – Pitichinaccio : Rodolphe Briand
Nathanaël : Marc Larcher
Hermann – Schlemil : Yuri Kissin
Luther : Antoine Garcin
Spalanzani : Reinaldo Macias
Crespel : Paata Burchuladze
La Mère d’Antonia : Christine Solhosse
La Muse : Vanessa d’Ayral de Sérignac

Chœur de l’Opéra de Monte-Carlo
Chef de chœur : Stefano Visconti
Orchestre Philharmonique de Monte-Carlo
Chef d‘orchestre Jacques Lacombe

Metteur en scène Jean-Louis Grinda
Décors Laurent Castaingt
Costumes David Belugou
Lumière Laurent Castaingt

Salle Garnier, Opéra de Monte-Carlo, 31-01-2018

Fins el més d’agost en el següent enllaç la podeu gaudir

https://culturebox.francetvinfo.fr/opera-classique/opera/les-contes-d-hoffmann-d-offenbach-a-l-opera-de-monte-carlo-268325

9 comments

  1. Ordet

    Ohhh. M’has ben enredat. Jo pensant que estaves escoltant Rossini. Jo vaig veure el vídeo aquest fa unes setmanes i el vaig gaudir molt. És una òpera que m’apassiona, especialment tot el que fa a les versions i manipulacions que ha tingut. Flórez em va sorprendre molt gratament.

    M'agrada

  2. alex

    Estoy con Joaquim que JDF como cantante muy inteligente que es y por su limitado peso o volumen vocal, debuta cierto roles ( que luego repetirá o se reservará para otras ocasiones), en teatros pequeños de apenas 800 espectadores como es, ese mini Garnier monegasco
    A mi y vi la función en directo, sí me gustó y mucho. La elegancia de su canto y la voz tan luminosa , siguen siendo paradigmáticos
    En cuanto a la Peretyatko, adaptó los diferentes roles y tesituras, a la suya y estuvo notable. ( particularmente y como Antonia, me gustó más la implicación y profundidad de la Dessay aquí en el Liceo)

    En cuanto a Courjel, correcto sin molestar ( imitando algo al que fue buen especialista José V. Dam). Una pena que en lugar de Courjel, no interpretara esos 4 roles “maléficos”, Laurent Naouri para mi gusto, el mejor especialista actual o reciente

    M'agrada

  3. JordiP

    Es una opera que no he escoltat mai i no en conec ni l’argument. Amb la descripcio que has fet d’aquesta funcio no se si es la mes adient per a coneixer-la, ves que no em passi com amb les noces de figaro i despres algu m’escridassi! 😉

    M'agrada

    • colbran

      Esta ópera es una de mis preferidas. Estoy completamente seguro de que te gustará. Esta versión no está mal, pero las hay mucho mejores. Te recomiendo en DVD la versión Domingo/Serra/Baltsa/Cotrubas y en disco la dirigida por Sylvain Cambreling con Neil Shicoff que es la más completa (3 horas 45 minutos) y después de ser grabada el fallecido director Antonio de Almeida aún localizó 60 páginas más de la partitura compuesta por Offenbach, pero la muerte le impidió efectuar una grabación de todo lo escrito por el gran compositor, En You Tube encontrarás las páginas más conocidas: la canción de la muñeca Olympia; la barcarola de Giulietta y Nicklausse, “Scintille diamant” que es una joya musical y el sexteto/septimino del acto de la cortesana Giulietta; “Elle fut la tourterelle” y el arrollador terceto con intervenciñon de la madre de Antonia. Si te familiarizas con esos temas puedes verte entera esta retransmisión que comenta Joaquim si está disponible y verás cómo te “enganchas” con esta deliciosa ópera y querrás saber y escuchar más de ella y por supuesto verla en vivo.

      https://youtu.be/LwfGFgWRfd4.(Natalie Dessay canta la canción de Olympia, la muñeca mecánica)

      Liked by 1 person

  4. Leonor

    ¡Gracias, Joaquim! Me encanta esa ópera y contaré, cuando pueda escucharla. Como Giulietta, a priori, no veo a Peretyako pero si lo logra, ¡impresionante! ¡Un saludo, infernems!

    M'agrada

  5. Rai

    Encara no he vist/escoltat aquesta obra i em guardava per “desvirgar-me” amb la versió de Domingo, Serra, Baltsa i Cotrubas dirigida per George Prêtre…. Aquesta la guardaré per gaudir-la més endavant! Moltes gràcies Joaquim!

    M'agrada

  6. Guillermo Iván Soto Aliste

    Aunque no me gusta mucho Kraus creo que su timbre es más hermoso qe el de F{órez. Será un agrado escuchar a la Peretyatko en los cuatro roles.. en mis tiempos de corista fui dirigido por Antonio de Almeida en Los Cuentos de Hoffman.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: