I avui insisteixo amb el Parsifal bavarès perquè ja he vist el streaming amb la producció de Pierre Audi que com imaginava no millora en res la boníssima impressió que em vaig endur quan “només” vaig escoltar la transmissió radiofònica del dia 28 de juny.
Malauradament el director libanès m’aporta poc i em molesta amb la seva “genialitat” del segon acte. Tampoc el treball amb el cantants sembla extraordinari i la foscor innecessària i tètrica d’una producció amb pretensions, pedant, avorrida i mancada de teatralitat, enterboleixen una vegada més una excel·lent proposta musical i vocal.
La traïdoria contra les acotacions wagnerianes és total i encara és l’hora que hagi d’entendre perquè les noies flors es mostren tan destrempants i perquè el Sr Audi mostra aquesta obsessió jo diria que malaltissa per les pròtessis exagerades i tendents a la deformació de temptadores noies flors o cavallers venerables.
Molts altres Parsifal han adulterat o traït directament les acotacions wagnerianes i no has respecta res, però caram! hi havia una narració treballada que esdevé atractiva o intensament potent i teatral, ja sigui la signada per Herheim, ja sigui la de Guth o la menys trencadora de Laufenberg a Bayreuth o fins i tot la de Tcherniakov, totes elles interessats, però aquesta d’Audi és inútil i el que m’exaspera més lletja, molt lletja, no hi ha ni un cert tractament estètic on agafar-se, ni una realització teatral brillant, res.
Però Petrenko i l’equip vocal aconsegueixen amb merescut escarni, fer oblidar de manera implacable al Sr Audi.
La versió del dia 8 de juliol m’ha semblat més rodona que la del dia 28. Kaufmann espectacular demostrant-nos una vegada més com s’equivoca quan canta les òperes italianes com les canta.
Pape continua sent, malgrat la feblesa del registre greu, un gran Gurnemanz, mentre que Gerhaher amb la seva particular manera de dir, fonamenta unes noves bases de com cantar o potser seria millor dir, com dir Amfortas. No és el meu model, ni el meu referent en aquest rol, però la intensitat de la interpretació és colpidora.
A Koch Audi el maltracta amb una caracterització de Klingsor grotesca, però el baríton-baix imposa vocalitat per sobre de banalitat.
Stemme està immensa, però gèlida. El segon acte el supera amb molta solvència vocal, però hagués estat bé una passió desbordada que ni ella imposa ni segurament Audi no vol.
Cor i orquestra de somni sota la extraordinària direcció de Petrenko, atent a les pauses, tan importants en questa òpera, però mantenint un ritme més aviat lleuger respecte a altres direccions letàrgiques que volen imitar allò inimitable. Petrenko no vol ser ell i ho és i triomfa.
Si bé el streaming no aporta res, la versió musical i vocal és superior, sota el meu parer a la retransmissió radiofònica i només per això hem de beneir amb aigua santa del Montsalvat aquesta magnífica versió.
El nivell de Munich és extraordinari, envejable i me’l poso com a fita
.
Richard Wagner
PARSIFAL
Amfortas: Christian Gerhaher
Titurel: Bálint Szabó
Gurnemanz: René Pape
Parsifal: Jonas Kaufmann
Klingsor: Wolfgang Koch
Kundry: Nina Stemme
Erster Gralsritter: Kevin Conners
Zweiter Gralsritter: Callum Thorpe
Stimme aus der Höhe: Rachael Wilson
Erster Knappe: Paula Iancic
Zweiter Knappe: Tara Erraught
Dritter Knappe: Manuel Günther
Vierter Knappe: Matthew Grills
Klingsors Zaubermädchen: Golda Schultz, Selene Zanetti, Tara Erraught, Noluvuyiso Mpofu, Paula Iancic, Rachael Wilson
Kinderchor der Bayerischen Staatsoper, director Stellario Fagone
Chor der Bayerischen Staatsoper director Sören Eckhoff
Bayerisches Staatsorchester
Direcció musical: Kirill Petrenko
Direcció d’escena: Pierre Audi
Escenografia: Georg Baselitz, Christof Hetzer
Disseny de vestuari: Florence von Gerkan, Tristan Sczesny
Disseny de llums: Urs Schönebaum
Dramatúrgia: Benedikt Stampfli, Klaus Bertisch
Bayerische Staatsoper 8 de juliol de 2018
IN FERNEM LAND 
Es pot saber per quin motiu encara avui parlem de “noies flors”? Wagner ho expressa molt clar: Zauber Mädchen, o sigui noies màgiques. Que en diem Flauta flor de Die Zauber Flöte o en diem La flauta màgica? No hauríem de ser una mica més curosos?
M'agradaM'agrada
No tengo ninguna duda de su buena fé e intención, pero si Ángel Fernando Mayo hablaba de muchachas flor, no tengo porqué acatar su corrección, el me merece más credibilidad y fidelidad wagneriana.
M'agradaM'agrada
Yo no he encontrado el calificativo de “Die Zauber Mädchen”, sino que en el “Klingsors Zauber Garten” hay “Blumenmädchen”, es decir “Muchachas flor”, quizás no he buscado bien, pero lo cierto es que en inglés a esas doncellas que tientan a Parsifal se las denomina “Flower maidens” y en francés “Filles-fleur”.. .
M'agradaM'agrada
Kaufmann, Stemme, Pape, Koch, Gerhaher e, sopra tutti e soprattutto, Kirill Petrenko: il miglior Parsifal del 2000. Fortunatamente Petrenko verrà alla RAI di Torino il 26 – 27 di Aprile per Beethoven 3* e Strauss Heldenleben. grazie Joaquim per i tuoi post e i tuoi commenti. Buona giornata.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de julio 2018 | Beckmesser
totalment d’acord, moltes gràcies pel apunt.
M'agradaM'agrada
Parsifal noiosissimo. Cast mediocre. Kaufmann vocalmente a pezzi, Petrenko solfeggia e basta. Direttore che per me è tremendamente sopravvalutato
M'agradaM'agrada
Buonasera.
Sarei molto curioso di conoscere la sua attuale locandina ideale. Grazie per l’eventuale risposta è saluti.
Giorgio
M'agradaM'agrada
Buonasera.
Più che di locandina ideale, io voglio parlare di confronti. Negli ultimi dodici mesi ho visto tre volte il Parsifal in teatro: a Bayreuth con Hartmut Haenchen, a Stuttgart con Sylvain Cambreling e a Baden-Baden con Simon Rattle. Tutte e tre le succitate direzioni io le ho trovate di gran lunga superiori rispetto a quella noiosa, frigida, metronomica e teatralmente afasica di Petrenko. Per quanto riguarda i cast, a Bayreuth la Pankratova era vocalmente più integra della Stemme, Andreas Schager è un vero tenore al contrario di Kaufmann, il cui suono evoca sempre l’ urlo di una gallina a cui stanno tirando il collo, e Georg Zeppenfeld era un Gurnemanz vocalmente più solido e miglior fraseggiatore rispetto a Renè Pape. Per concludere, io penso che Petrenko sia un buon professionista del podio come ce ne sono tanti al giorno d’ oggi e non capisco queste lodi sperticate con cui la stampa lo incensa. Sempre a mio personalissimo avviso, lo ritengo totalmente inadeguato a ricoprire la carica che nel dopoguerra fu di Wilhelm Furtwängler, Herbert von Karajan e Claudio Abbado. Spero di essere stato esaustivo.
Ricambio i saluti.
Gianguido Mussomeli
M'agradaM'agrada
Duríssima crítica “mozart2006”! especialment per Kaufmann, però si un ha vist 3 Parsifals amb un any, no li falten elements de judici.
Me satisfà que també li agradi A Schager
M'agradaM'agrada
Em va semblar un Parsifal magnífic, però una vegada més l’escena ho va espatllar.
Kaufmann ha recuperat la forma, Gerhaher fidel a si mateix i Pape molt noble. Stemme em va agradar molt i Petrenko en contra del que diu el comentari de sobre, em va semblar perfecte.
M'agradaM'agrada
A la roda de premsa que Jonas Kaufmann va fer al Liceu farà uns 3/4 mesos ja va dir que no es volia limitar a cantar solament un tipus de repertori sino que volia cantar de tot. Per tant, crec que continuará cantant opera italiana. Sembla que disfruta canviant de compositor i d,estil encara que alguna opera no sigui del tot adient a la seva veu
M'agradaM'agrada
Com podem constatar, les direccions d’escena segueixen fent de les seves, sembla que hagin arribat tard però fan com els compositors, buscar fer-ho tant diferent de com es feia abans que arriben a maltractar el públic, però és com els adolescents que sempre han de trencar amb el que va establir la generació anterior. Estic convençut però que, com totes les modes, acabarà passant i podrem tornar a veure direccions d’escena amb una mica més de gust i respecte per l’obra.
M'agradaM'agrada
Que Dios te conserve esa ingenuidad, Jordi.
M'agradaM'agrada
Yo no he visto en su integridad este “Parsifal” y bien mal que me sabe, pero me ha parecido encontrar un Pape implicado -cosa rara-, con escasos graves marca de la casa, una Nina Stemme muy desmejorada visual y vocalmente, haciendo titánicos esfuerzos para salir airosa en el segundo acto y un Kaufmann que parece que haya vuelto al redíl y ha dejado aparcados los aburridos y reiterativos pianos pianísimos -casi silencios- de sus participaciones en ópera italiana. Al ser su personaje bastante central emite la voz de forma más natural y recuerda el Kaufmann de otros tiempos que puede gustar o no, pero por lo menos no engaña con trucos vocales. A mí aquí me ha gustado en lo que he visto.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim: magnífica versió! escenificació a part…(horrible!). La versió audio ja em va agradar molt i molt, i el so del video encara no l’he escoltat tot, però promet ser millor, que ja és dir. El cas de Stemme és curiós; efectivament aquí peca de freda i distant. Però per setmana santa passada la vaig sentir en el mateix paper amb Barenboim i al segón acte va exhibir molta més passió, pesi a anar acompanyada per un Parsifal mediocre. Però ambdós, esperonats enèrgicament per Barenboim, van treure un duo-diàleg on saltaven guspires i apassionament. En fi, sembla patir cansament, vocal i psicològic: més valdrà que es cuidi, ja que quan està en forma és extraordinària.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim per l’apunt i per l’oportunitat. El poc que he pogut veure em diu que no passarà a la història, efectivament. Sort dels cantants i l’orquestra. Veig que res em farà oblidar la magnífica posada en escena de Peter Konwitschny de l’anterior producció bavaresa de Parsifal. En aquella ocasió era visualment bellíssima i amb un sentit de la dramatúrgia extraordinari. De vegades el director d’escena alemany patina molt però en aquella ocasió la va clavar. Llàstima que penso que no en queda testimoni videogràfic. Tot i així estic d’acord amb tu que el nivell de Munic és envejable.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim! Moltes ganes de veure-ho!
M'agradaM'agrada
Fa dos nits vaig veure aquesta producció i em sembla una meravella orquestral. El segon acte sembla memorable, especialment la segona meitat.. Vocalment Stemme està freda, però coloca perfectament totes les notes. Pape, enorme com a Gurnemantz. No estic d’acord amb les crítiques a la escenografia. Parsifal, con el Tristan, eses basen en les paraules. És lògic que en el primer i tercer acte se’ns presenti un entorn cremat, calcinat, ja que es tracta d’una societat decadent. En el segon, poca cosa més que els murs del castell. No entenc perquè es crítica dient que no aporta res. Aporten alguna cosa els decurs de la época de Wagner on només hi tenim un bosc, Montsalvat i el castell de Klingsor a la història? Quan algun director aporta alguna cosa es crítica perquè no respecta el libreto i quan es limita al libreto es critica perquè no diu res de nou … però això és una altra discussió. Les pròtesi dels membres de les dues societats (germandat i noies flor) són lògiques ja que representen la decadència de la societat, del poble que segueix les ordres dels mandataris. Ni uns són purs ni les altres atractives.
M'agradaM'agrada