Lucia di Lammermoor és un altre d’aquells títols operístics dels que els aficionats que fa temps que ens deixem seduir per l’art del belcanto tenim ja referenciats amb interpretacions memorables de casts farcits per a tota mena de lluminàries estel·lars i per tant, com ha succeït en els darrers anys liceistes quan es programen títols del gran repertori, acaben sent de molt difícil satisfacció, a no ser que qualsevol cosa et vagi bé i que tinguis com a lema “qui dies passa anys empeny”. Va succeir amb la Traviata inaugural, s’ha repetit amb La Bohème i ara amb aquesta Lucia que ahir es va representar en la primera de les 7 representacions previstes i que clou la temporada operística 2020/2021.
No sóc molt de Lucia però reconec que he viscut algunes representacions memorables, tant en el vell Liceu com en el nou i esperava aquestes, amb un cert neguit però amb molta il·lusió, sobretot per veure en directe per primera vegada a la deliciosa soprano nord-americana Nadine Sierra que debutava al Liceu i el retorn del sempre estimulant Javier Camarena com Edgardo. Amb una parella molt bona n’hi ha prou per fer d’aquesta òpera un gran èxit i superar mediocritats musicals i nyaps escènics de primer ordre.
Nadine Sierra té un instrument de so bonic, d’emissió dúctil i sense tenir un gran volum, omple bé el registre central i fins i tot greu, quelcom que fa presagiar una evolució vocal que segurament donarà més satisfaccions que interpretant rols com a soprano líric lleugera, perquè el registre sobreagut és poqueta cosa i si a la Lucia tradicional no remata els grans moments amb pinyols d’impacte, per molt que no sigui una cantant mecànica, que tingui gust, sentit dramàtic i la seva línia de cant sigui distingida i elegant, és impossible que triomfi com ha de triomfar una soprano que interpreta la Lucia tradicional. La seva bogeria, a banda de no ser exactament una escena de trasbals emocional i psicològic que et tingui amb un nus a la gola i en fes gelar la sang (potser ningú dels responsables musicals i escènics ho ha posat fàcil per aconseguir-ho), si l’hagués culminat amb una nota esclatant i afinada, ben projectada i que omplís la sala, segurament m’hagués convençut, com en el passat em van convèncer cantants potser a priori molt més discretes que ella o sense tant llançament mediàtic, quelcom que ja sabem que no significa cap garantia. Sierra canta bonic sense arribar a emocionar. L’ànima d’un veritable artista és allò que més enllà de la perfecció tècnica d’una interpretació, fa que el cant arribi i emocioni al públic i ella no m’ha emocionat, ni quan frasejava, ni quan emetia les frases amb delicadesa, ni per suposat quan no encertava a donar el valor exacta a la nota o l’emissió sonava més cridada que perfectament emesa. Li hagués perdonat fins i tot si en els seus silencis en ple atac de bogeria m’hagués tingut amb el cor en un puny, però la seva deliciosa línia no m’ha semblat capaç d’emetre gaire emocions. Va fer notes sobreagudes innecessàries perquè no estan escrites i que no van aportar res especialment notori, van quedar en un discret virtuosisme, no sempre ben entès i mai del tot ben resolt. Jo d’ella evitaria els sobreaguts i començaria a pensar en aprofundir més en les seves capacitats més enllà del sobreagut. Va triomfar però els que hem vist Lucias pel record sabem que el triomf d’ahir va ser malgrat la gatzara final, discret.
Javier Camarena segueix les passes (errades) de Juan Diego Flórez, interpretant rols que demanen massa a una veu de líric lleuger. Camarena té més cos vocal que el peruà i fins i tot la projecció és més ferma i poderosa, però l’Edgardo és un rol exigent que en molts moments demana un gruix i una consistència central que provoca que els cantants més lleugers hagin de forçar. Camarena, sent per ami el millor de la representació, va denotar uns certs problemes vocals en l’emissió de les notes o fins i tot una certa irregularitat en la línia malgrat tot sempre distingida. L’emissió i la dicció són claríssimes i la seva interpretació no és mai rutinària o monòtona. S’esforça en voler agradar i connectar i jo diria que sempre ho assoleix, tot i que negar certes impureses i alguna que altre dificultat en l’estabilitat i la línia de cant, seria negar l’evidència. El mexicà va passar no fa gaire per alguns problemes vocals, ell mateix ho ha manifestat, i no sé si són conseqüència d’abordar repertoris més pesants del que li convindria o si l’origen està en altres àmbits, el cas és que ahir va forçar en excés i fins i tot em va arribar a fer patir una mica, quan sense necessitat va llençar notes agudíssimes no escrites, no necessàries i que no li van acabar de sortir fluides, ni boniques, ni emocionants. La del duo amb Lucia al primer acte semblava més aviat que s’hagués enganxat un dit a una porta. Tampoc les variacions en l’escena final van aportar sota el meu punt de vista, res especialment remarcable. M’agrada molt Camarena, com Flórez, però els seus Edgardo no passaran a la meva memòria referència. Kraus, Dvorsky o Bros em van commoure molt més.
Absolutament fora de lloc l’estil del baríton Alfredo Daza que debuta al Liceu amb aquest Lord Enrico. No cal que es mostri permanentment enfadat i vociferant per demostrar al públic que ell és el dolent de la història. Potser en un rol verista faria més bona impressió, però com a belcantista és una total errada, un bunyol, un nyap sense precedents. Ben a prop tenim un altra Daza que ho hagués cantat molt millor.
Tampoc m’ha agradat gaire el Raimondo de Mirco Palazzi. La veu m’ha semblat mal coberta, deteriorada i sobretot el cant mostrava poca noblesa.
Absolutament insuficient el Lord Arturo del tenor argentí Emmanuel Faraldo i no m’ha semblat espacialment notable el Normanno del tenor Moisés Marín.
Per contra si que m’ha convençut Anna Gomà interpretant el rol d’Alisa, projectant amb fermesa i imposant-se a les poques frases on ha de fer-se notar.
Després de les notables direccions musicals dels darrers títols, la direcció de Giacomo Sagripanti m’ha semblat poc adequada. El so de l’orquestra ens arribava desequilibrat i a estones poc subtil. El tempo no tenia caràcter i no ha sabut crear els climes oportuns en els moments que Donizetti dona protagonisme a l’orquestra. No hi ha hagut ni nocturnitat, ni misteri, ni romanticisme. Jo no demanava la genialitat de Petrenko a Munich quan es va estrenar aquesta producció, però al menys un coneixement belcantista, que deixant que sempre sigui la veu la protagonista, la direcció sàpiga anar creant la tensió dramàtica sense deixar decaure mai l’interès. Orquestra correcte sense més, mentre que el cor s’ha mostrat ben cohesionat i ahir, després de la noticia del dia abans anunciant el canvi de director, quan ha sortit a saludar Conxita Garcia, va ser especialment i degudament bravejada, com a senyal de suport a una tasca complicada durant uns anys molt dificils i sense recursos. És just que el públic així ho reconegui.
De la pèssima producció deguda a la senyora Barbara Wysocka només vull dir que: és lletja, avorrida, sense cap notorietat, dramàtica, ni cap idea interessant, és reiterativa en un únic espai escènic que només es justifica per l’estalvi econòmic que deu suposar l’únic i feixuc decorat dissenyat per Barbara Hanicka. No acabo d’entendre com l’equip escènic de La Bohème amb una producció discutible però molt més consistent va rebre una de les protestes més sonades dels darrers anys, i aquest immens bunyol, pretensiós, mal fet i farragós fins al tedi només ha aconseguit treure unes pàl·lides i tímides protestes d’un públic disposat a fer de la parella Nadine Sierra i Javier Camarena siguin el nou paradigma de Lucia i Edgardo i res més lluny de la realitat.
IN FERNEM LAND 
BOna nit! estava molt dubtós d’anar a aquesta Lucia. Vaig mirar a última hora i quedava poca cosa i els preus em semblaven caríssims. Després de llegir el que ens expliques i d’entendre el que vols dir que no has trobat, decididament estalviaré els diners per a les vacances. I així si que, qui dia passa any empeny. M’has fet riure molt amb l’enganxada del dit a la porta, justament fa uns dies que vaig amb el dit embolicat!
Bones vacances,
M'agradaM'agrada
Sort que vaig escriure el dit i no el que em va venir al cap , hahahahahahaha
Jo no ho vaig gaudir, quelcom que no vol dir que altres si, però fins i tot amb aquests, el Liceu no es va ensorrar, ja jo he dit tot.
L’estiu tindrà concurs, aviso
M'agradaM'agrada
uf, quina por!
M'agradaM'agrada
No si ja vas sobre avís no has de tenir por, potser paciència si, però por?, noooooo 😉
M'agradaM'agrada
¡Vaya!
Pues qué pena. Opino igual con respecto a Camarena; de mi adorada Nadine sólo la he escuchado como Lucia en youtube y me pareció que su bella voz no es para ese repertorio, aunque no puedo hablar.
Con todo, espero la retransmisión y comentaré.
¡Gracias, Joaquim!
¡Saludos y cuidaos, infernems!
M'agradaM'agrada
Los dos son excelentes cantantes, pero en estos roles no brillan como debieran. Un buen cantante siempre vanta bien y Camarena sabe sus límites, cómo Flórez, e spor ello que su Edgardo a pesar de querer dejar huella haciendo las notas que nadie se atreve, no (me) convence.
M'agradaM'agrada
Iremos el día 21, creo a la tercera de las funciones.
Del ensayo general, me dijeron lo mismo tanto del barítono como del bajo, malos de solemnidad. Si en cambio, me dijeron todo lo contrario de una excelente Nadine y de un reservón Camarena hasta su último cuadro.
Repito, en unos días , por allí estaremos.
M'agradaM'agrada
Ya me dirás, para mi Nadine Sierra no puede ser una excelente Lucia si no asume los sobreagudos con proyección y también con una dosi de locura comunicativa que enganche al público. Todo es muy bonito, delicioso y correcto, pero la grandes Lucias, incluso las sopranos de segunda que triunfaban en este rol, no quedaban a medio gas en los sobreagudos, tímidos y d epoco calado y proyección.
M'agradaM'agrada
Ja m’he enganxat el dit a la porta perquè hi anem el dia 28,però el cert és que em fa patxoca aquesta Lucía.Fare com la meva germana en l’escenografia, tancaré els ulls i escoltare.Em sap greu que Conxita Garcia plegui.
Gràcies,Quim,fins sempre
M'agradaM'agrada
Doncs si et fa patxoca t’agradarà, així m’0agradaria que fos. Ja ens ho diràs.
No t’acomiadis amb un fins sempre, si us plau, és molt melodramàtic 🙂
M'agradaM'agrada
Cuando se contrata a una dirección artística que no ha dirigido nunca un teatro de ópera y no pisado nunca un escenario, las consecuencias son las que sufrimos todos los abonados desde hace meses. Sin idea, proyecto real, ni consistencia, no hay buenos resultados. Para los que nos gusta de verdad la ópera, no puedes basar el título en dos voces. Al final vamos a echar de menos a Matabosch.
M'agradaM'agrada
Hola Juan.
A Matabosch no al final, desde el minuto cero que dejo el Liceu lo añoro. El sabe como nadie como hacer un cast, el sabe equilibrar las temporadas con títulos de tradición, óperas imprescindibles aun no representadas en el teatro y repartos cargados de voces, alternancia d etradición y nivedad en las puestas en escena y proyectos mil. En su debe hay caerencias claro, pero durante su dirección artí8stica el Liceu se situó en el mapa internaciuonal con un proyecto audiovisual desgraciadamente truncado y un prestigio que tradaremos mucho en recuperar. No hace falta decir que la histórica segunda visita del festival de Bayreuth tan mal gestionada por la direcció general en aquel entonces, en plena guerra contra Matabosch no ayudó, pero el hito está ahí.
El Real se lo llevó y el Real hace años que nos pasa la mano por la cara con cariño pero con desfachatez. Recuperarnos nos costará y vamos a ver si la nueva dirección acierta , de momento por lo ofrecido no parece que el Liceu vaya a situarse mucho más allá que un buen teatro de segunda.
En cualquier caso el proyectyo operístico debe ir por otro lado, puesto hasta que el mandato d elas agencias deje de ser prepònderante, los repartos de esta Lucia o la penosa Traviata son los mismos que pueden verse en Paris, Madrid, Berlín o Londres. Lois agentes hacen cantar a Camarena el Edgardo, algo que no se justifica solamente por la calidad y la gran clase del tenor mexicano. Los agentes acaban por adocenar las representaciones operístiucas donde lo importante es lo que nos quiere contar el director de escena, todo lo demás ya no es primordial, así es y así nos va. Es como un cambio climático que creo que ya no tienen remisión posible.
M'agradaM'agrada
Uffff…. Doncs ja em feia mandra anar-hi… només hi trobava un alicient en les veus de Camarena i Sierra… Que s’acabi aquesta temporada infame…
M'agradaM'agrada
És l’únic al·licient que hi ha, certament, per a mi insatisfactori
M'agradaM'agrada
Em sembla terrible que ens facin creure que la Conxita Garcia plega quan en realitat el que han fet és apartar-la per posar un nom més.
Crec que ha fet una feina encomiable i que a la casa mai se li ha reconegut. És molt trist com seguim menyspreant el talent que tenim a casa per incorporar persones de fora que no asseguren una millora substancial.
M'agradaM'agrada
Hola Jaume, benvingut a IFL. Jo crec que han arribar a un acord i no prescindeixen pas d’ella, ans al contrari, crec que la premien amb un bon acord professional.
El cor del Liceu necessita una reforma de cap a peus i és bo que agafin un nou director, el seu currículum em sembla bo.
M'agradaM'agrada
D’acord Joaquim! Potser ets massa dur amb la Sierra i el Camarena, però bàsicament tens raó: aquests no són els rols que els hi van bé. Ja va passar amb Florez i ara amb Camarena, pesi a que no té la veu tan blanca i s’en surt molt millor. A pesar de una posta en escena pocasolta, de un bariton baladrer i gens polit, de un inici en que el cor i la orquestra anaven cadascú a la seva, i de uns secundaris en general de baix nivell, la força de la partitura de Donizetti va fer que gaudís de la representació; això sí, res per tirar cohets…
M'agradaM'agrada
Són dos bons cantants, jo crec que ell més que ella, que és deliciosa però poc emotiva, mentre que Camarena és tot cor, com m’agrada que siguin els cantants, ara bé, el rol ara per ara el sobrepassa.
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim! Crec que et vaig veure ahir al saló dels miralls, però no vaig voler molestar la colla per saludar-te. Molt ben explicat com sempre, gràcies!
Sense entendre-ho tant bé com tu, jo vaig gaudir de Lucia i Edgardo. Per cert sense emocionar-me gens, però a mi ja és el bel canto que ho posa molt difícil d’emocionar-me. De fet, no crec que encara ho hagi assolit mai i llavors dubto que ho pugui exigir. Però, clar, Kraus no el vaig veure. Doncs Camarena i Sierra molt bons però no transcendents. I tampoc no em sembla que al final els hagin bravejats massa.
Absolutament d’acord amb el que dius d’una representació en la qual hi han dos cantants i res més. Em va sorprendre en un sentit negatiu l’Enrico, que es suposa que és el tercer protagonista. D’acord, no tant absent com Raimondo, Normanno i el gairebé ridícul Arturo (que per a mi vorejava el “tant dolent que és bo” en el sentit de la caracterització de la seva nul·litat com a pretendent alternatiu a Edgardo). Però molt per sota de Lucia i Edgardo!
Tot i això, hauria dit que amb Camarena i Sierra n’hi ha prou per quedar-nos en un nivell força més satisfactori que la última Bohème. Com en Josep Noy, diria que d’aquesta Lucia poden gaudir àdhuc melòmans amb algun grau d’exigència: potser no el teu, que però segueix semblant-me excepcional, com els teus coneixements operístic i crec que per causa d’ells.
M'agradaM'agrada
NO ho feu això de no saludar, encara que estigui amb altres persones, una salutació és molt agradable, sobretot després de tant temps sense veure’ns.
En a mi també em costa emocionar-me amb el belcanto però com que m’ha passat et puc dir que és possible, 🙂
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
D’acord, disculpa’m per no atrevir-me aquesta vegada. Menys timidesa la propera! Que dubto que serà la My Fair Lady que ve, malgrat que jo l’hagi en abonament i hi aniré divendres — sense massa ganes, però amb uns amics joves als quals vaig poder procurar uns seients brutals amb la envejable tarifa Under35.
M'agradaM'agrada
No aniré a My Fair Lady, em vaig emprenyar amb el Liceu i no hi aniré. Potser me’n penediré…ja m’ho direu
M'agradaM'agrada
por una vez, me alegra perderla!
M'agradaM'agrada
Quizás te gustaria caro amico, pero no sé….creo que no
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim. Crec que vaig seguir la representació ben aprop teu, però no vaig gosar inportunar-te.
Em van agradar Camarena (molt més que Flórez) i Sierra (sense emocionar). La resta del cast masculí fluix, excepte l’Arturo: lamentable. La producció, una bajenada sense cap ni peus, que no només no aporta res, sino que engavanya els cantants.
Vull aprofitar aquest espai que ens ofereixes per agraïr a la Conxita Gracía la gran tasca que ha fet aquests anys.
M'agradaM'agrada
Òndia Jesús no ho tornis a fer això, saludem-nos i la fem petar una estona, serà un plaer.
M'agradaM'agrada
“semblava més aviat que s’hagués enganxat un dit a una porta”, ¡contundent!.
Gracies per prosseguir amb el blog.
M'agradaM'agrada
jajajaja, de res, en a tu per la fidelitat
M'agradaM'agrada
Hola,
Doncs… sense ésser tan negatiu en la valoració, tampoc no sóc positiu. Camarena canta exquisitament bé, se li entén tot i té un fraseig, un timbre i un estil impecables, però li manca alguna cosa aquí, suposo que aquest major cos de veu que no té i que fa que quedi un cant eteri que aquí és com si grinyolés. I sap greu dir-ho perquè no es pot dir que ho faci malament, però no omple, no. Deia el Giacomo allò del “blasé”. Sense categoritzar-ho així, és cert que havent sentit Lucia amb Kraus i Deutekom, Kraus i Gruberova, fins i tot Kraus i Sutherland, Bros i Anderson, Bros i Gruberova, Bros i Ciofi, hom es fa una idea dels personatges i de l’ideal llur i, la veritat, venen Flórez i Camarena i, malgrat ésser qui són i tenir una qualitat indiscutible, no acaben de satisfer. I no és que ja no sapiguem apreciar les coses, “viciats” per un excés de qualitat anterior: és que hi ha uns requeriments mínims que no s’acaben d’acomplir i no pots resignar-t’hi. Tampoc Bros no era Kraus i, en canvi, bé que se’n podia gaudir i complia perfectament amb el paper d’Edgardo, sense cap retret per part de qui havia gaudit abans amb Kraus. En fi que, tot plegat, és que el paper necessita una veu diferent i ja està: el problema està en el cantant, no en el públic, al contrari del que planteja la “tesi” del “blasé”.
I passa el mateix amb Sierra. Sense arribar a la fredor de Mosuc, canta bé, exquisidament també, però no “remata” ni fa venir el calfred de dir “aaah”, no transmet allò que en l’escena seva et fa quedar electritzat, pendent de la següent nota. No és rutinària ni freda, actua bé, canta bé, però també es queda en un “sí, però no” que fa que passi i prou. Què li va passar al final del duet? Va ser un moment com si les dues veus s’acoblessin i sortís un so rar… Però el mateix duet, amb aquella melodia fabulosa, tampoc no t’arrossegava. Es va aplaudir, però no va ser, ni al final de l’escena de la follia, per exemple, una ovació tancada, d’aquelles que marquen la diferència.
I la resta… ja és més irrellevant, al costat. Vaig trobar el cor molt bé, la veritat; l’orquestra, desigual, amb alguns passatges que semblaven rutinaris i una mica deslligat i d’altres d’excel·lents. I l’escena… Després d’un primer impacte que podria ésser interessant, ben il·luminat, etc. es queda en això i va a la baixa. El fet que no canviï res la perjudica, ja que tampoc no ajuda a fer entendre la trama; ni que fos amb algun element de llum o jo que sé què, que no doni la sensació que tot passa al mateix lloc. I el cotxe…. la veritat, tampoc no té gaire sentit mantenir-lo contínuament a l’escena. El mateix amb la nena: hom ja comença a cansar-se d’aquests desdoblaments de personatges que no aporten res. Si a Rodelinda estaven ben resolts, tenien sentit i, fins i tot, feien una lectura de l’obra que aportava un interès a una trama, d’entrada, poc atractiva, a la Lucia, aquesta nena ni s’entén ni té sentit ni aporta res.
Sí, és clar que se’n surt més satisfet que amb La bohème, que costarà de superar (però, realment, amb una millor concepció escenogràfica), però tampoc no és això. I millor que la de Flórez i Mosuc, sí, però no és una bona Lucia, no. I no és culpa meva: jo vinc amb totes ganes que m’agradi, disposat a gaudir de l’espectacle, però noi… Em pot agradar l’arròs amb llet i el puc demanar si vaig a un restaurant: n’hauré tastat molts i molt diversos i uns m’hauran agradat més i d’altres menys. Ara, si em serveixen un bol amb llet i canyella amb uns grans d’arròs surant-hi, que te l’has de beure més que de ficar cullerada, per molt bon gust que tingui la llet i per molt al punt que estiguin els quatre grans d’arròs, allò no és arròs amb llet i puc sentir-me’n decebut i poc satisfet. I no és que ja estigui predisposat, per l’experiència prèvia, a valorar menys el que vingui després; és el cuiner qui s’ha d’esforçar per a fer-ho bé, no jo perquè m’agradi un producte que no és ben bé el que s’anuncia. (El cas de l’arròs és real; en pagar (anàvem quatre persones a un restaurant de Jaca, ja fa anys), vaig fer a la nota un dibuix irònic amb un cuiner que tenia un llibre amb el títol “Como hacer arroz con leche”; el cuiner va interpretar-ho a l’inrevés i va pensar que m’havia agradat molt i va sortir per a agrair-m’ho… Ja em teniu intentant explicar-li que no, que un arròs amb llet no es fa així i ell, que tota la vida l’havia fet així i ningú no se n’havia queixat i jo que mai no l’havia vist així i dient-li com s’havia de fer (en sé fer, almenys), etc., etc.). En fi… que potser els aplaudiments a Camarena i Sierra eren també irònics i els hem interpretat malament, perquè la Lucia tampoc no és així.
M'agradaM'agrada
Hola, bocachete,
Malgrat que malauradament Kraus no el vaig poder veure, i que sóc poc coneixedor de Lucia (d’aquest títol en absolut, i per cert d’òpera en general relativament al Joaquim i a molts infernemlandaires com tu), estic completament d’acord amb el teu resum: “Camarena canta exquisitament bé, se li entén tot i té un fraseig, un timbre i un estil impecables, però li manca alguna cosa … I passa el mateix amb Sierra … canta bé, exquisidament també, però no “remata” ni fa venir el calfred de dir “aaah”, no transmet allò que en l’escena seva et fa quedar electritzat, pendent de la següent nota. No és rutinària ni freda, actua bé, canta bé, però …”
Clar, aquesta manca de transcendència és una falta objectiva dels cantants. El que és subjectiu del públic és la importància que s’hi dona. Em sorprèn que d’aquest resum tant encertat treus la conclusió tant severa que: ” passi i prou.” És exactament aquesta distància entre unes crítiques puntuals que comparteixo gairebé totalment i una qualificació final que em sembla de lluny massa negativa el que em va sorprendre sistemàticament en llegir els comentaris de tota la temporada en un sol cop. Em va semblar força blasé i encara m’ho sembla, em disculpareu. No acabo de comprendre on desapareixen per vosaltres les qualificacions intermedies entre la excel·lència electritzant i la suficiència escassa, entre la ovació tancada i els aplaudiments irònics.
Precisament amb les argumentacions que expresses molt bé a dalt, jo a Camarena i Sierra no li posaria un Aprovat escàs sinó un Notable alt. Fins i tot em demano si Camarena podria merèixer un Excel·lent sense menció d’honor. Si em dieu que no, que això és per Bros i la menció d’honor només per Kraus, vagi: en sabeu més que jo. Tot i això, dubto que es pugui objectivament baixar-los la nota a Camarena i Sierra per sota d’un Notable.
M'agradaM'agrada
Doncs ets molt més distroyer tu que jo, per no voler ser negatiu….
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
Cancelación de Nadine Sierra a última hora en la función de esta noche y sustituida por una prometedora pero neo profesional como Serena Sáenz que sin ser voz de Lucia y con bastantes nervios iniciales en el primer acto y en sus dúos ( por falta supongo de ensayos ), ha acabado la función más que dignamente y lo importante, valiente e implicada, lo cual es ya de agradecer y de aplaudir ( pese a defectos vocales que debe ir puliendo ).
Camarena, también anunciado por el Director Artisitico, como indispuesto ligeramente si ha cantado, pero a mí estilísticamente , no me ha convencido ( tenor rossiniano que este rol de Edgardo le puede venir grande , como le sucedió a Flórez hace 5/6 años )
M'agradaM'agrada
Me alegra el éxito de Serena Sáez. Aunque repitiera la sustitución en las representaciones que faltan no la veré porqué soy incapaz de repetir esta propuesta.
M'agradaM'agrada
Desparpajo escénico y ganas de comerse el mundo todas. Además de disponer de ciertas cualidades técnicas.
Yo también conozco a la polifacética Serena, mucha personalidad pero sigue siendo una soprano prometedora por pulir técnicamente y en estos momentos, no es voz para toda una LUCIA
Nosotros le aplaudimos mucho, por su valentía
M'agradaM'agrada
Gracias Alex, esperemos que gracias a este éxito se covierta en una cantante de la casa
M'agradaM'agrada
Gratísimamente salido anoche del Liceu, con lo escuchado de la joven y simpática Nadine Sierra. ( y puedo aseverarlo dado que estaba muy bien situado en la esquina del 2º piso, encima foso orquestal)
Que pueda tener algún sobreagudo fijo o fijado en cuanto a emisión o le pudiera faltar cierto esmalte en punta, mínimos detalles mejorables para una cantante , para mi gusto, excelente y que en este repertorio, no había escuchado por estilo desde la ya retirada Mariella Devia ( al parecer, la referencia para la joven Nadine ).
Sin entrar en detalles más profundos, Nadine tiene unas grande virtudes y unas dotes para que si prosigue una carrera inteligente, pueda llegar a la cima actual de su cuerda ( tan escasa hoy en día) : técnica vocal altísima ( e inmejorable si soluciona la emisión citada de los sobreagudos), color y timbre preciosos, voz homogénea , dominio del fiato y del canto legato, fraseo variado y para mi lo más importante, canto fácil y sin esfuerzos, sin manierismos y sin cursilerías indebidas). Esto, ¿ significa que podría recrearse en mayores virguerías de pirotécnica vocal? Puede, pero no es necesario, en mi opinión.
Segurísima soprano en todo y comparando quizás con sus colegas actuales de repertorio, canto más fácil y brillante que Oropesa y Yende, quizás sin la facilidad de la Pratt en los sobreagudos, pero sí con mayor peso vocal.
En conclusión, esperemos que la agradable Nadine vuelva por el Liceu
M'agradaM'agrada
La escuché por radio, por lo que nada digo de la escena (salvo los disparos oídos).
Correctos secundarios, salvo Normanno con más voz que el Edgardo.
Enrico: en la línea de barítono de mala uva y sin delinear.
Edgardo: Camarena tiene menos volumen vocal que su pareja pero delinea con mayor imaginación el personaje que, con todo, le va grande. Su voz es muy ligera aún y se pierde en concertantes.
Lucia: Sierra cuenta con un hermoso instrumento vocal, lleno, carnoso y timbrado; los contras van en el poco belcantismo, imaginación y sobre todo en la carencia de enajenación que la partitura vocal sirve y a raudales. Es una cantante generosa y entregada, para mí no es Lucia. Quien la vea, va a disfrutar, eso sí.
Saludos, infernems.
M'agradaM'agrada
Cada uno tiene sus referentes para los roles de las óperas más emblemáticas. Lucia sin duda es una de ellas y lo dije con anterioridad y lo repito ahora, a parte de no parecerme las voces más adecuadas, en ningún momento el buen hacer de los dos únicos cantantes, voces y artistas meritorios de esta producción, Sierra y Camarena, me emocionaron un ápice, y eso para mi es la prueba definitiva del algodón.
M'agradaM'agrada
Estic d` acord amb lo escrit en comentaris precedents sobre les veus. I sobre la péssima producció, pregunto: es que ningú de la direcció artística la va veure a Munich ?. I si van anar-hi els hi va agradar tant com per fer-la a Barcelona ?. No ho entenc. Per a mi, deixa als cantants sols al escenari. Es allo de ” entra per aqui i surt per l¨altre costat” sense direcció actoral. Potser per aixó la Nadine canta bé pero no emociona. Bon estiu a tothom.
M'agradaM'agrada
És una producció barata, com es pot imaginar qualsevol que l’hagi vist, vol ser moderneta i amb això ja sembla que ja hi hagi prou per portar-la al teatre i quedar bé. És lamentable però és així. Per assessorar les produccions teatrals s’han inventat un càrrec que en teoria ajuda al nou director artístic a trobar produccions valuoses que donin prestigi al teatre. La veritat és que aquest any l’estrenat assessor teatral s’ha cobert d’una espessa capa….
M'agradaM'agrada
Val més tard…
Moltes gràcies pel teu comentari Joaquim, jo vaig assistir a la representació de dilluns 19 i va anar en la línia del què dius. La meva valoració en poques paraules és que Camarena mai defrauda, Nadine Sierra canta meravellosament però hauria de semblar boja a l’ària corresponent per excel.lir, i la resta + part musical correctes o fluixets. Però essent la parella protagonista de gran nivell, vaig sortir raonablement satisfet de la sala.
Val a dir que vàrem poder aprofitar l’obertura de la terrassa del cinquè pis com a bar a l’entreacte (que seria com un sisè doncs cal pujar encara un tram d’escales) i va resultar fantàstic! just la llum ideal del capvespre i una atenció exquisida.
Una abraçada
Jordi
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Jordi, desconeixia aquest nou servei de la terrassa que em sembla excel·lent. NO n’han fet gaire propaganda, trobo
M'agradaM'agrada