IN FERNEM LAND

CARNERIANA: DAVID ALEGRET I RUBÉN FERNÁNDEZ AGUIRRE


S’ha presentat un doble CD titulat Carneriana que ja es pot adquirir i m’atreviria dir que cal adquirir per la importància de la proposta, la qualitat de la presentació del producte i sobretot i més important, per l’excel·lència de l’obra presentada i la interpretació..

El tenor David Alegret sempre enmig de tots els projectes imprescindibles i difusors de la música catalana i ja per això li haurem d’estar eternament agraïts, acompanyat de manera admirable pel pianista Rubén Fernández Aguirre ofereixen 50 cançons amb un denominador comú, el text de totes elles es deu a l’eminent Josep Carner, un dels prohoms inqüestionables i imprescindibles de les lletres catalanes, una de les figures cabdals del Noucentisme.

No descobriré jo a Carner, però sense cap mena de dubte és un dels poetes més musicats per la utilització dels mots de manera brillant i erudita que no va distanciar-lo de la popularitat emprant un llenguatge senyorívol i selecte que fa de la seva poesia un esclat vital, lluminós d’encisadora evocació de tants musics de procedències i escoles diverses que veuen i beuen en la seva obra la inspiració que aquest deliciós recull ens presenta i que sense cap mena de dubte serà un referent del lied català.

El treball, tècnicament brillant amb una claredat, transparència i profunditat sonora admirable degut a l’enginyer Cheluis Salmerón,  desplega aquestes 50 obres de manera cronològica, de la ma de 20 compositors (2 compositores només): Narcisa Freixes (1859-1926), Antoni Massana (1890-1966), Frederic Mompou (1893-1987), Joaquim Zamacois (1894-1976), Eduard Toldrà (1895-1962), Manuel Blancafort (1897-1987), Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), Joaquín Rodrigo (1901-1999), Joaquim Serra (1907-1957), Xavier Montsalvatge (1912-2002), Manuel Valls (1920-1984), Alicia de Larrocha,(1923-2009), Narcís Bonet (1933-2019), Antoni Ros-Marbà (1937), Antoni Parera Fons (1943), Alberto García Demestres (1960), Albert Guinovart (1962), Miquel Ortega (1963), Francesc Prat (1975) i Joan Magrané (1988).

Més enllà del pluri-utilitzat Canticel (Massana, Toldrà, Rodrigo i Bonet) que ens permet explorar com subtils poden ser les diferents maneres d’apropar-se a aquesta bellíssima poesia, és extraordinàriament estimulant veure l’evolució musical que abraça més d’un segle musical català, des de la massa poc coneguda Narcisa Freixes amb la seva versió de Marion Delorme  fins a l’Ofrena de Joan Magrané, el més jove dels compositors actuals presents en aquest àlbum i que comprèn Somni, coincidint amb Guinovart un altre dels imprescindibles actuals i alhora tan distanciats estèticament.

De fet el segon CD que s’inicia amb” Tres cançons de Carner” d’Antoni Ros-Marbà, recull obres escrites expressament per aquesta Carneriana discogràfica i representen un salt del llenguatge musical respecte al primer, però que segueixen sent font d’inspiració per a musics rabiosament actuals que troben en l’obra de l’anomenat  “príncep dels poetes” raons suficients per escriure i fer-nos emocionar amb poemes escrits fa un segle, poemes que continuen sent infalibles perquè parlen amb senzillesa erudita i bellíssima utilització del català, de la vida amb contagiós entusiame. Tots ells sense renunciar al seu particular i creatiu estil aprofiten Carner per deixar-nos bellesa per a la posteritat.

És un goig i un gaudi escoltar aquest gran projecte, ja sigui per l’oportunitat que ens ofereix de rellegir al poeta, com sens dubte d’escoltar l’obra musical de tants i diversos musics que emportats per la inspiració musical de l’obra carneriana han escrit aquest ampli reguitzell que Alegret i Fernández Aguirre exploren amb tant d’encert.

I aquest és el darrer aspecte que cal esmentar en aquest apunt. El tenor barceloní torna a mostrar totes les seves excel·lents capacitats i virtuts amb un fraseig claríssim que  permet seguir el versos sense necessitat de llegir-los en el llibret que acompanya l’àlbum, quelcom que s’agraeix doblament perquè la mida de la lletra emprada necessita d’una lent d’augment (un petit retret que no treu cap punt a aquest treball imprescindible).Alegret no tan sols es fa molt entenedor amb una dicció i fraseig exemplar si no que ho sap transmetre i dir de manera magnífica, amb un control de l’emissió preciós, utilitzant les mitges veus i els pianíssims de manera molt encisadora i treient tot el sentit a cada frase musical amb subtilesa, sensibilitat i vigor. És marca de la casa que el distingeix com un dels cantants més idonis per fer front al lied, en aquest cas la cançó catalana, amb resultats excelsos, tant per la intensitat, com per la bellesa en com diu el text i transmet la música. La veu clara i lleugera i en alguna ocassió queda una mica forçada en la zona més greu, però la naturalitat expositiva, sense artificis i la nítida  emissió són una avantatge, si, però s’aprecia el treball intens per no deixar res a l’atzar i en aquest sentit la perfecta simbiosi amb el treball pianístic tan imprescindible en el món despullat del lied, on tot s’ha de crear sense ajudes escenogràfiques, disfresses i excentricitats escèniques, resulta preciós.

Un esplèndid àlbum que segur que esdevé un referent de Carner, és clar, però també de la música catalana i de la interpretació d’aquests dos artístes majúsculs.

Els escrits de Carles Duarte i Montserrat i de Jaume Radigales que acompanyen el llibret en català, castellà i anglès arrodoneixen aquest joiell que hem de celebrar sense complexos que tant mal fan sempre a la nostra cultura que té tant i tan bo per oferir i gaudir.

El disc es va enregistrar al Auditorio Manuel de Falla de Granada entre el 23 i el 27 d’agost de 2020 i el 6 i 8 de juny de 2021, l’ha editat IBS Classical 

Carneriana

 

3 comments

  1. Retroenllaç: Enlaces de febrero de 2022 | Beckmesser

  2. bocachete (Jesús)

    Sembla d’allò més interessant. I el seguit d’autors garanteix una varietat i qualitat en les cançons que fa que mereixi la pena. L’altre dia feien, a l’Ateneu, un concert amb Royo i cicles cançons de Pedrell i Alió que també prometia molt i deuria d’ésser sensacional, però em va coincidir amb el Monteverdi del Palau. Ai! En tot cas, sembla un bon moment per al gènere en la seva versió catalana, amb “descobriments” com aquest. A més, veig que són 18 euros els dos CD, que no és preu gens car, la veritat. Gràcies per la notícia: no estava al cas d’IBS; normalment, miro què fa Columna, La Mà de Guido, però serà qüestió d’anar mirant també aquest editor.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: