IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2022: DAS RHEINGOLD


És aviat per parlar del nou Ring a Bayreuth, ahir va tenir lloc el pròleg i mentre escric aquest petit apunt s’està duent a terme la primera jornada que s’escoltarà a partir de les 8 del vespre per la BR-Klassic i demà per Radio clásica de RNE.

Treure’ns la possibilitat d’escoltar el festival en rigorós directe com havia estat norma fins ara és una de les males notícies musicals d’aquest estiu, en qualsevol cas anirem escoltant els àudios i fent els apunts com havia estat habitual.

El nou Ring està dirigit per Cornelius Meister en la part musical i per Valentin Schwarz en l’escènica. De la segona no en parlaré perquè només tenim l’àudio i d’aquesta manera també estalviaré l’enèsim maldecap que suposa intentar esbrinar que ens volen dir aquesta vegada.

Concentrat doncs en la part musical i vocal, el cast del pròleg no m’oferia grans expectatives, més aviat és un cast de segon repartiment d’un primer teatre o fins i tot del Liceu, amb cap cantant d’aquells que et facin anar a veure una representació.

Das Rheingold és molt coral, vull dir que el protagonisme està molt repartit i tots els cantants que intervenen hauran de deixar la seva empremta al llarg de les tres jornades següents, si bé és veritat que un grapat dels protagonistes només intervenen en el pròleg tot i ser esmentats en tot el llarg del relat.

No pot ser de cap de les maneres que el Wotan del pròleg, el jove i arrogant déu que creu que pot en tot, mostri una veu tan gastada com Egils Silins, un Wotan de segon cast com al Liceu, en tot cas més propi per a la segona jornada.

Com ell la majoria de cantants, un Alberich (Ólafur Sigurdarson) que no impressiona, una Erda (Okka von der Damerau) que no commou, un Loge (Daniel Kirch) caricaturesc i auxí podem anar seguint.Tot això potser amb una direcció musical no tan precipitada i amb ganes d’acabar aviat, hauria resultat diferent, però Cornelius Meister suposo que va donar més valor al discurs escènic i va deixar passar els grans moments orquestrals i vocals, sense deixar veritable empremta. Què he escoltat? Em fa mandra tornar a insitir per veure si se’m va passar quelcom veritablement important

Queden moltes hores d’audició, però el que vaig escoltar ahir podria ser una gravació de qualsevol teatre de segon nivell, mai de Bayreuth, on de manera encaparrada,  sempre penso que m’han d’oferir el millor Wagner possible.

Seguirem esperant…

Richard Wagner
“Das Rheingold”

Pròleg de “Der Ring des Nibelungen”
Wotan – Egils Silins
Donner – Raimund Nolte
Froh – Attilio Glaser
Loge – Daniel Kirch
Fricka – Christa Mayer
Freia – Elisabeth Teige
Erda – Okka von der Damerau
Alberich – Ólafur Sigurdarson
Mime – Arnold Bezuyen
Fasolt – Jens-Erik Aasbø
Fafner – Wilhelm Schwinghammer
Woglinde – Lea-ann Dunbar
Wellgunde – Stephanie Houtzeel
Floßhilde – Katie Stevenson
Leitung: Cornelius Meister

Aquí aniran apareixen les crpòniques, potser no em la puntualitat deguda, espero que m’ho sabeu perdonar, però també portaré un ser “diferit”

Un comentari

  1. Leonor

    Hoy anunciaban pon Radio Clásica que hubo sustitución del director por enfermedad (eso me pareció oír). A mí me pareció una función simple, correctita y ya. Ni las llamadas de las Hijas del Rhin ni el perverso Alberich ni la bajada me conmovieron… Hasta el final. Sólo ahí.
    A ver (oír) mañana con “Walküre”. Vogt, Davidsen y Théorin, creo.
    Ánimo. A ver qué tal.
    Saludos y salud, infernems.

    M'agrada

  2. Jordi T

    Déu n’hi do, quines jornades que ens esperen! Les ràdios sembla que s’han posat d’acord en no fer transmisions en directe. BR Klassik curiosament les fa amb un retard de 4 hores (???????????) cosa que no li veig el sentit. La programació d’enguany està plena de curiosos fenòmens “open air” i en sales locals de Bayreuth (????????), imagino que encara deu ser un efecte postpandèmia, amb cosaes insòlites com aquestes 2 úniques representacions del Tristan tot i tractant-se d’una nova producció. Tot plegat em dona un efecte d’improvisació una mica caòtic. I ara l’Anell, que escènicament (sense haver-lo vist) em fa la impresió d’un “deja vu” que recorda a l’estètica Castorf (al menys aquest pròleg). En fi, Joaquim, molt paciència ens cal. Molt agraït pels comentaris i et (us) desitjo un bon estiu. Espero veure’ns ben aviat.

    M'agrada

Deixa un comentari