IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2022: DIE WALKÜRE


Bayreuther Festspiele 2022; Walküre; Insz. Valentin Schwarz

Amb la primera jornada de l’anell arriba una certa distinció, certa només pel que fa al cast, ja que reuneix a Lise Davidsen com a SieglindeIréne Therorin com a Brünhilde i George Zeppelfeld com a Hunding. Malauradament, un accident d’escena ens va deixar sense el Wotan de Konieczny havent de fer el tercer acte l’ignot Michael KupferRadecky.

Cornelius Meister encara hi ha coses que no li acaben de funcionar, ja us vaig dir en ocasió del pròleg que l’orquestra sona magnífica, aquest no és problema, més aviat hi ha una manca d’un relat interessant, hi ha alguna cosa que grinyola amb algun solista orquestral per aquí i per allà, res greu, però el relat orquestral no és prou rellevant, no m’atrapa en el seu conjunt, només a estones, sobretot gràcies a Wagner. He escoltat moltes walküre i aquesta és una més. No sé trobar-li una personalitat definida i en cap moment m’ha trasbalsat especialment. Si bé el tempo és àgil com en el pròleg, no m’ha semblat tan accelerat. Repeteixo tantes vegades faci falta, que quan escolto una transmissió des de Bayreuth vull el màxim nivell, i més comptant amb una orquestra d’aquesta categoria vull que l’audició tingui el màxim nivell i de veritat que Cornelius Meister és el director més atractiu dels nostres dies per oferir un nou cicle al turó? Tot i la millora respecte al dia abans, em sembla que no.

Vocalment, hi ha una millora respecte al pròleg, això és evident. Hi ha cantants amb veus rellevants i sobretot amb personalitat, carisma i qualitat. Hi ha un error clamorós amb el Siegmund de Klaus Florian Vogt, malgrat que a diferència d’altres cantants que hem escoltat també des de Bayreuth, ell canta bé, però cantar bé no és suficient, ho he dit moltes vegades. Cal tenir la veu idònia i les capacitats per assumir el rol i Vogt ni és un tenor heroic per consistència vocal, ni per fraseig, ni per emissió. El timbre ens allunya de l’heroi més noble de la tetralogia i ens situa en una espècie de residència d’estudiants on es constata una vegada més que malgrat que els anys passen i la veu es deteriora,  Vogt continua sent l’aspirant a escolà de la catedral. Obté èxits clamorosos, que esdevenen vergonyosos quan pensem amb els grans Siegmund que han passat per Bayreuth i dels que en tenim constància fonogràfica, des de Ernst Kraus a Gunter Treptow, de Franz Völker a Ramon Vinay, de Jon Vickers a Wolfgang Windgassen, de Lauritz Melchior a Max Lorenz, de Siegfried Jerusalem a Plácido Domingo. No és nosrtàlgia del passat, és justícia. Vogt és un aprenent aplicat com els que canten el matí de Sant Joan a Die Meistersinger, mai serà un heroi, queda curt de volada èpica, queda curt d’extensió vocal, queda curt d’expressió i fiato, el seu legato és un apunt i les seves grans frases semblen més parlades que veritablement impostades. Escoltar el duo de l’anunci de la mort amb Brünnhilde al segon acte és un veritable desencís, la constatació d’un fracàs vocal, si ja en el primer acte no havia quedat palés en tota la seva intervenció amb Sieglinde, quan queda devorat per la partitura i en aquesta ocasió al costat d’una cantant d’immensa categoria vocal i gran talent escènic.

Hunding és l’immens baix Georg Zeppenfeld. No és la veu, que és magnífica tot i no ser un gran baix de veu “negre” com requereix el rol, és la seva categoria com intèrpret la que fa que el seu Marke i el seu Hunding no tinguin res a veure i ambdós siguin excepcionals. Ja des de la seva entrada s’imposa i hom desitjaria que el rol fos molt més llarg per gaudir d’algú que sap cantar i sap emprar el seu talent per donar vida als personatges que interpreta.

Lise Davidsen, és un luxe. Podem estar contents d’haver coincidit amb l’esclat d’aquesta artista prodigiosa, amb una veu que surt de tant en tant, potser una cada segle i si a principis del XX va ser la Flagstad (noruega també), ara serà ella que la deixarà constància del màxim que es pot arribar a fer cantant Wagner. No cal dir que es menja al Siegmund fent-lo esdevenir un titella, mentre que les breus, però intenses intervencions del segon i el comiat del tercer acte esdevenen senzillament memorables, produint aquells calfreds que tant van trobar-se a faltar ahir. Reclinatori sense cap mena de dubte.

Malgrat algun vibrato molest i puntual, i un cert desfalliment en el comiat al pare, Iréne Theorin es fa de nou càrrec de la Brünnhilde després de debutar a Bayreuth en aquest rol l’any passat en aquella Die Walküre isolada. La veu ja no està en plena forma i mostra el lògic desgast dels darrers anys, malgrat no ser la veu jove que requereix el rol en la primera jornada, la seva sortida és segura i brillant, mentre que en l’escena amb Wotan i el posterior duo amb Siegmund mostra encara solidesa i una convicció dramàtica admirable. És una cantant amb molta personalitat i s’agraeix que la seva interpretació vagi molt més enllà del que fan aquelles sopranos que semblen tenir com a únic objectiu col·locar les notes a lloc sense oferir res més. El seu comiat encara trasbalsa

Els dos Wotan no fan un de bo. D’acord que l’infortuni d’un accident escènic va ser el culpable de deixar-nos sense Tomasz Konieczny pel trasbalsador tercer acte, però veritablement tampoc és un Wotan que deixi petjada. No és prou noble, no és prou autoritari. No cal cridar i fer veu de dolent per imposar-se. FrantzHotter i London, potser els més grans, i molt més tard els nobles Morris, Struckmann o Dohmen no els hi calia fer veu de dolent per deixar-te garratibat a la butaca. L’esforçada i voluntariosa intervenció de Michael Kupfer-Radecky no passa d’un intent fallit per salvar els mobles a darrera hora. A punt de l’accident clamurós.

Decebedora la Fricka de Christa Mayer. Ja a Das Rheingiold va mostrar una veu crispada que poc s’adeia amb el personatge, que és sever, però mai ha de ser segons el meu parer crispat. En el gran monòleg del segon acte sona molt envellida, amb intenció, no obstant això sense aquella autoritat que fa tremolar al mateix Wotan.

Les vuit valquíries van sonar conjuntades, que ja és molt en el desgavell de l’espectacular primera escena. Veus notables

La sensació general és de notable millora, veurem que ens espera a les dues jornades que resten. Això si, l’esbroncada a l’equip escènic potser va ser més gran que la del dia anterior,

Aquí hi serem per explicar-ho amb puntualitat millorable.

Richard Wagner
DIE WALKÜRE
Primera jornada de “Der Ring des Nibelungen” 

Siegmund – Klaus Florian Vogt
Hunding – Georg Zeppenfeld
Wotan – Tomasz Konieczny (acte 2º) / Michael Kupfer-Radecky (acte 3r)
Sieglinde – Lise Davidsen
Brünnhilde – Iréne Theorin
Fricka – Christa Mayer 
Gerhilde – Kelly God
Ortlinde – Brit-Tone Müllertz
Waltraute – Stéphanie Müther
Schwertleite – Christa Mayer
Helmwige – Daniela Köhler
Siegrune – Stephanie Houtzeel
Grimgerde – Marie Henriette Reinhold
Roßweiße – Katie Stevenson 

Orchester der Bayreuther Festspiele
Musikalische Leitung: Cornelius Meister

Dilluns, 01.08.2022 , Bayreuther Festspiele 

8 comments

  1. Gràcies Joaquim. Ja ho he llegit o valorat al Twitter. Jo sols ho he pogut escoltar una estona. La música de Wagner se m’endú! Agraïda com sempre, per l’esforç, el detall, i pel teu parer, que ajuda a conformar el meu, de ja fa molt temps!!! Bon estiu per el Fede I per a tu. Concepció

    M'agrada

  2. Moltes gracies Joaquim. Se queda corto con Lise Davidsen, en elogios, y corto con Vogt, en critica. La Davidsen es lo mejor que le ha pasado a la Opera en años, y Vogt casi diría que es un tenor mozartiano, su Lohengrin se puede oir, y su Tannhauser no molesta, pero un Siegmund…o un Siegfried, o un Parsifal…o un Bacchus o Florestan en fin…Es como si el maravilloso Wunderlich (salvando la infinita distancia) se hubiera atrevido a interpretar un Siegmund en Bayreuth, pero en aquellos años estaban Uhl, King, Windgassen, Treptow, Vinay…y ahora quien hay…Kaufmann en las ultimas, Gould sempiterno, quizás Andreas Schager sea el único tenor de calidad, e incluiría siendo generoso a Stuart Skelton como unicos tenores wagnerianos actuales. Espero que al Florian no le de por cantar Tristan, pero me temo que lo hará….

    M'agrada

  3. Ferran

    Aburridissim primer acte de la Valkyria amb la veu col.legial del tenor, tibant i descolorida en el crits de Velsa i tota la resta de la interpretació, només se salva la Sigliende de la Davidsen que em recorda tant a la Jessy Norman, algun dia la sentirem cantant Brunilda

    M'agrada

  4. Manu

    La decadència de Bayreuth és ja un fet. L’actual intendent ha anat perpetrant aquesta devallada any rere any, sobre tot en la part musical, que és el pilar. Ja no es fan esforços per contractar les millors batutes. I a la llarga amb aquestes eleccions de perfil baix, els músics d’orquestra i coristes deixaran d’anar a Bayreuth on recordem es passa calor, es fan molts assaigs i es paga malament. Cornelius Meister és un substitut però la primera l’elecció de Pietari Inkinen era també una errada. I insistir amb kappelmeistercitos com Meister, Kober, Porschner i deixar de banda mestres com Nelsons, Thielemann (que ha estat escandalosament mig apartat!), Gatti (que havia de dirigir aquest Ring), Petrenko, Harding Salonen, Sokhiev, Bychkov, Pappano, Weigle, Adam Fischer és una irresponsabilidad i demostra que busca tenir els menors problemes possibles i dona carta lliure a la Regie. De sacrilegi cal definir l’elecció de una mitjania com Pablo Heras-Casado per dirigir ni més ni menys que el Parsifal al 2023… Quin curriculum wagnerià té aquest senyor a part del Ring justet i de treball final de master d’elecció que li va regalar el Real de Madrid per les seves connexions a la cort? Aquestes decisions fan moltíssimes mal al món de la música clássica perque s’entroniza la mediocritat i això a la larga significa la mort. Cal recordar que el Parsifal ha Bayreuth l’han dirigit: Hermann Levi, Karl Muck, Arturo Toscanini, Richard Strauss, Clemens Krauss, Hans Knappertsbusch, Eugen Jochum, Horst Stein, Pierre Boulez, Danile Barenboim, James Levine, Giuseppe Sinopoli, Christian Thielemann, Daniele Gatti, Philippe Jordan, Hartmut Haenchen, Semyon Bychkov. Sembla mentida que la pròpia Sra. Wagner no tingui el criteri per discernir la categoria d’un i d’uns altres.

    M'agrada

  5. ANTONIO SANS

    Estic esperant les ressenyes de Sigfried, especialment del duo final i del Götterdämmerung que he pogut veure en un quasi directe per vídeo amb l’enllaç de la ràdio que ens va donar en Joaquim. Només diré que no he patit gens amb els cantants i al final he agraït el canvi de tenor i també la “joventut” de la Theorin que ha arribat a la “cremà” igual que com ha començat i sense haver de destruir els Deus. Gunther no mor en aquesta versió. L’anell és una al·loteta que va de ma en ma. Magnífic Hagen!. M’ha recordat antigues veus però crec que s’han passat amb l’edició o amplificació de les veus. Em sap greu però potser em convencereu que estic equivocat. Però el que estic encara, és emocionat, de poder haver gaudit d’un Bayreuth per Tele quasi en directe.

    M'agrada

  6. No se puede describir mejor, Joaquim. Una vez más, felicidades por tu prosa y certero análisis. Ayer escuché Götterdämmerung y me sorprendió el Siegfried de Clay Hilley. El gran Hagen de Dohmen repondió a mis expectativas y la Brünnhilde de Irene Theorin me pareció muy en forma, intensa y quizás sea de las mejores interpretaciones que le he escuchado a la soprano sueca de este personaje . Muy notable el Alberich de Sigudarson .Buen agosto a tod@s

    M'agrada

  7. Leonor

    Semejara “gafada” la puesta del “Anillo” y con las ganas que le tengo…
    Voy con retraso a causa de una serie de conferencias operísticas, coincidiendo con las retransmisiones.
    Me pongo al día ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

  8. Jordi T

    Benvolgut Joaquim,
    Amb una mica de retard llegeixo el teu apunt sobre la primera de les jornades de l’anell de Bayreuth. Pràcticament d’acord amb el que comentes. Personalment vaig gaudir més aquí que amb el pròleg, especialment per les veus femenines. Davidsen està inquestionable, ja tinc ganes de que vingui a fer el concert Wagner al novembre al Liceu, juntament amb Theorin, que també assumeix el rol amb dignitat, com ja va demostrar al propi Liceu. En quant a Vogt, insisteix en un paper que, tot i que el canta bé, no li escau, com ja vam veure tambè en el Liceu, i és que un quan escolta Siegmund a Bayreuth, com molt bé dius, espera trobar-se amb Vickers o Windgassen, però això a vui en dia és una quimera. LA direcció musical la trobo una erràtica i desangelada, però imagino que no ho han tingut fàcil si han hagut de substituir al director musical inicialment previst….
    Moltes gràcies nou pel comentari!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: