Després del miratge que acostuma a ser en tots els Rings, el pròleg, amb la primera jornada arriba l’hora de la veritat, no de tota la veritat i només la veritat, perquè encara quedarà la presentació d’intèrprets fonamentals, però ja no hi ha aquell equip compacte que pot arribar a tapar algunes mancances.

El que no decep mai dirigint Wagner i sobretot el Ring, és Christian Thielemann que torna a meravellar amb una magnífica construcció dramàtica, farcida de tensió i emoció, sense que mai es perdi l’interès ni la narració, sobretot en el llarg monòleg de Wotan, és clar que aquí el cantant també ha fet molt i molt bé per fer d’aquest temible passatge, un moment molt intens. Ja des de l’amenaçadora tempesta de l’inici el director alemany ens manté clavats a la butaca i desplega en un primer acte farcit de contrasts, tot el mestratge i la cura en el so d’una orquestra esplendorosa que gràcies a la transmissió de la BRKlassik arriba a casa amb una nitidesa i qualitat, on es poden apreciar els diferents plans sonors i els detalls d’aquesta direcció enlluernadora. Quan cal l’orquestra és una amenaça, però també és un llit frondós que acull els amants o imposa autoritat. Tots els detalls hi són, tots els leitmotivs s’identifiquen amb magnífica claredat i tota la grandiositat d’una direcció majúscula esborrona i colpeix. Quina manera d’acaronar a Brünnhilde abans de caure en el so profund i quina èpica a l’hora de ser protegida pel pare. Un final orquestral del tercer acte veritablement de reclinatori.

El primer acte sempre és un bombó, o quasi sempre, en aquesta ocasió les veus poc wagnerianes d’Elza van den Heever, més Freia que Sieglinde i de Klaus Florian Vogt, més Joachino o Tamino que no pas Loge i no cal dir Siegmund, han fet que tota la intensitat dramàtica, heroica, lírica i eròtica de l’encontre dels dos germans bessons, quedés en uns exercicis espirituals ignasians a la cova manresana. Mika Kares ha cantat un bon Hagen, potser sense la negror necessària, però sonava amenaçador, és clar que al costat de l’escolania ell es magnificava de manera escandalosa.

En l’entrada del segon acte Camilla Nylund (Brünnhilde), una, com a molt, Sieglinde que mai hagués hagut de caure en la temptació que cauen tots i totes de fer front a rols que vocalment els i les sobrepassen, ha denotat en la seva temible sortida, unes oscil·lacions i aproximacions vocals molt notòries i diria que molestes, fruit d’aquest desgast lògic quan es fa front a unes exigències que sobrepassen les capacitats naturals d’una veu. No tots els sobreaguts m’han semblat prou col·locats, però una veritable soprano dramàtica no es mesura pels sobreaguts acerats i potents, es mesura per l’homogeneïtat d’un registre ample, amb uns aguts ferms i sobretot per un registre central i una zona greu sense forçar, sense sons guturals o enfosquiments artificials per falsejar la veu i voler semblar el que no és. Nyllund mai podrà fer front a l’escena de l’anunci de la mort a Siegmund amb la veu que correspon, per a mi aquest és un moment cabdal de l’obra i ella falseja en tot moment una vocalitat que no és la seva. No cal dir que tampoc és corresposta per un tenoret que ha de parlar per emetre el text, ja que el cant heroic que ha de sortir d’una veu corpòria, amb harmònics i sonoritats virils, no existeix i ell amb més traça que veu i una dosis de penques considerable, intenta convèncer a un públic que no té la més petita noció de cant wagnerià i que aplaudeix amb devoció sectària tot el que es faci al Turó, sense cap mena de sentit crític i rigor. Cal que a Bayreuth les òperes siguin un èxit i prou i si de cas, tota la frustració se la carrega l’equip escènic, que molrtes vegades és criticable, però la resta també.

En aquest segon acte Fricka té la seva gran aportació que marcarà tot l’esdevenir del que queda d’òpera i les següents jornades. La mezzosoprano hongaresa Anna Kissjudit, que ahir ja va fer gala de la seva autoritat vocal, ha estat esplèndida en la interpretació, ben frasejada i amb tota la intenció. És una nova i gran aportació vocal per a Bayreuth.

El Wotan de Michael Volle en aquesta ocasió sí que ha mostrat el desgast o jo diria més la manca de resistència per arribar al comiat de Brünnhilde en perfectes condicions, ja que se li ha trencat la veu en alguna ocasió i el registre agut ha passat per moments compromesos. Els dos dies seguits i l’exigència vocal en ambdues obres és màxim. El seu Wotan és magnífic pel que fa a la interpretació del rol, amb autoritat, força i varietat expressiva, però la veu no ha respost com calia en el tercer acte. Malgrat això, la seva wagnerietat és absoluta i encara convincent.

Les valquíries no han estat tan conjuntades com ho varen estar les filles del Rin en el Rheingold, és clar que l’exigència vocal de les parts és molt exposada i és molt difícil, tret de les gravacions d’estudi, sentir la primera escena del tercer en òptimes condicions.

No han ajudat les oscil·lacions de la Nyllund que s’han anat accentuant, com una certa crispació en el timbre i el comiat de Sieglide, aquesta tampoc ha estat el summum de la l’emotivitat càlida i la transcendència interpretativade van den Heever i juntament amb les defallences de Volle, han deslluït un tercer acte gloriosament dirigit per Thielemann, però vocalment handicapat.

No estic gaire esperançat, per no dir gens amb el que queda de Ring, pel que fa a les veus. Siegfried, tot i que segurament la Nyllund pot estar més convincent ja que la part és més adient als seus mitjans, no així a Götterdämmerung on cal una gran dramàtica, però és clar, sense un heroi és impossible quedar satisfet a la segona jornada, la solució, dijous.

Aquí us deixo el repartiment de la representació del 28 de juliol de 2026

Richard Wagner
DIE WALKÜRE
Primera jornada de “Der Ring des Nibelungen”

Siegmund: Klaus Florian Vogt
Hunding: Mika Kares
Wotan: Michael Volle
Sieglinde: Elza van den Heever
Brünnhilde: Camilla Nylund
Fricka: Anna Kissjudit
Gerhilde: Martina Welschenbach
Ortlinde: Brit-Tone Müllertz
Waltraute: Karis Tucker
Schwertleite: Freya Apffelstaedt
Helmwige: Magdalena Hinterdobler
Siegrune: Alexandra Ionis
Grimgerde: Marie Henriette Reinhold
Rossweisse: Natalia Skrycka

Orchester der Bayreuther Festspiele
Director musical: Christian Thielemann

Bayreuth, dimarts 28 de juliol de 2026