La sensació, un cop acabada la segona representació de la Pikovaia Dama d’aquesta temporada, és que encara estem en un període d’assaigs i també, que amb un treball intens del mestre Boder amb l’orquestra, potser podria acabar d’arrodonir unes representacions, que si he de jutjar per la reacció del públic del torn A, l’espectacle ha despertat una indiferència preocupant.
Què falla?, què és el que no acaba de funcionar?, doncs al meu entendre, principalment Michael Boder. No he dit l’orquestra, que no us negaré que ha tingut una de les pitjors nits d’aquesta temporada, sinó de la direcció, de la concepció musical del mestre, sense ànima, sense la fatalitat associada a Txaikovski, sense aquella desesperació latent a tota l’extraordinària partitura.
El director ha emprat uns temps excessivament lents, que potser amb una orquestra de primera i amb una qualitat de so que la del Liceu no posseeix, hagués assolit aquella melangia que segurament pretenia, però que per contra tant sols ha aconseguit, juntament amb les incomprensibles pauses que acompanyen la proposta escènica, un avorriment generalitzat, que acaba per llastrar de manera lamentable, un espectacle que podria funcionar molt millor.
El mestre Boder hauria de saber que amb els cantants que té per fer front a aquestes representacions, no pot forçar el volum i sobretot si l’orquestra no és de primera, millor que no ho faci.
M’ha semblat que a partir del tercer acte, en el fúnebre preludi de la cambra de Hermann (en aquesta producció el pont sobre el Neva) l’orquestra ha començat a fer coses més interessants i el so era més arrodonit i controlat. Tinc l’esperança que aquest esperit més txaikovskià impregni els primers actes i acabi per imposar-se una versió més “patètica” d’aquesta impressionant partitura.
Que Ben Heppner s’hagi vist obligat a deixar l’espectacle, no dubto que hagi condicionat aquestes primeres funcions, però això tan sols no és el motiu per el qual l’espectacle no funcioni.
Tots els cantants que participen en aquest cast son molt dignes i alguns excel·lents, per tant, el problema no ve pas per aquesta vessant. Potser si hi hagués un Hermann abassegador, seria capaç de galvanitzar tot l’espectacle, però no és el cas de Misha Didyk, un excel·lent tenor, un excel·lent Hermann, però o bé per què s’ha hagut de incorporar a darrera hora, o bé per què la projecció és massa limitada per un teatre de les dimensions del Liceu (sempre se’l sent, però a vegades poc), el resultat final és com si fos un Hermann de petit format.
M’ha agradat molt com canta, com interpreta (musicalment) el seu personatge, com ataca els aguts i fins i tot, com s’imposa en els moments més dramàtics, aquells que en principi l’allunyen de les seves característiques vocals, però li ha mancat aquell punt de intensitat i potser de personalitat escènica, tan essencial per aquest personatge tan especial.
Emily Magee, és una soprano lírica amb unes certes sonoritats spinto. La veu és molt bonica i arrodonida, sense estridències, ni sons metàl·lics, tan normals amb les veus femenines eslaves, però alhora i potser per aquestes característiques, sense el tremp vocal per traspassar en alguns moments la poderosa orquestració i els volums emprats pel mestre Boder.
Ha estat molt bé en els duos del primer acte amb Polina i Hermann i en tota l’escena del moll, abans del suïcidi, però una mica més d’esquinç vocal, no li va gens malament en escenes com el final del acte segon a la cambra, quan descobreix la mort de l’àvia i la presencia de Hermann.
Ewa Podles ha cantat el personatge de la comtessa i això ja és una novetat. Normalment aquest personatge es dóna a cantants molt caduques, que amb l’experiència i el carisma que solen tenir les grans cantants veteranes, reciten més que canten. La Podles no, la gran contralt polonesa ha fet coses bellíssimes en la seva escena de la cambra, amb un sentiment nostàlgic molt més accentuat del que acostumem a escoltar i amb una autoritat accentuada per el seu conegut registre més greu, que donava el to més fantasmagòric. Potser a la gestualitat li ha mancat la classe aristocràtica d’altres il·lustres col·legues, però jo mai havia escoltat aquest refinament vocal i m’ha agradat molt.
M’ha decebut una mica Ludovic Tézier. La magnífica veu del cantant francès s’ha fet notar. El cant és elegant i la projecció és magnífica, però no he escoltat el profund sentiment de noblesa que Txaikovski va vestir aquesta famosa ària del segon acte. M’ha semblat que Tézier estava més pendent de fer l’agut bonic, que no pas del sentiment i ves per on, l’atac a l’agut, no li ha quedat gaire polit. També estic segur que això pot ser fruit d’una mala nit i que en successives representacions, si la guspira de la inspiració brolla sobre l’escenari, ell també ho cantarà millor. La veu és ideal, ample i senyorívola.
Lado Atanelli, el baríton georgià que al Liceu associàvem fins ara a Verdi (Ballo i Otelo), fa un bon Comte Tomski i un més discret Ziatogor a la festa del segon acte.
El seu Tomski és prou sonor i autoritari en el seu primer monòleg del primer acte. En la famosa cançó del tercer, ha acusat una mica de fatiga i els aguts li han sonat (sobretot el primer) una mica fixat, però en general ha estat més expressiu del que en ell és costum.
Elena Zaremba és una bona Polina i un correcte Milovzor a la festa. La seva veu acontraltada, llueix especialment en el duo que inicia la segona escena del primer acte i en la seva cançó acompanyada al piano. Com a únic retret diria que el color i la sonoritat de la seva veu, a l’actualitat, no s’ajusten a la joventut del personatge, però tret d’això, la seva prestació m’ha semblat més que bona.
Que la gran Stefania Toczyska hagi vingut a fer la governanta, tan sols es justificaria si hi havia la pretensió de fer un DVD d’aquest espectacle. La mezzo polonesa, malgrat està al final de la seva carrera encara demostra molta categoria, però això no treu que en un panorama tan marcat per la crisi i les retallades pressupostàries, un dispendi com aquest, no es justifica de cap de les maneres. penso que hi han cantants del país que poden fer aquest rol sense necessitat de pagar el catxet i les dietes d’aquesta gran cantant.
El mateix us podria dir de la Prilepa de Michelle Marie Cook, per bé que aquesta és una noia que comença i que ja porta un considerable currículum al Liceu. No hi han sopranos catalanetes que puguin cantar aquest rol? Si a més a més, la Cook no acaba d’encertar amb la projecció adequada als aguts, encara més.
Bé Francisco Vas (Txekalinski) i correcta, per bé que la veu és una mica ingrata, Alberto Feria (Surin), al igual que la resta de petites intervencions de Kurt Gysen (Narumov), Claudia Schneider (Maixa) i Joan Plazaola (el mestre de cerimònies).
El conjunt de ball ha acomplert les senzilles coreografies de Nadejda L.Loujine.
L’Escolania de Montserrat és un altre luxe, per bé que molt nostrat, per assumir la intervenció del cor de nens del primer acte.
El cor del Gran Teatre del Liceu, ha tingut alguns moments extraordinaris, sobretot les cordes masculines en el darrer quadre, ja sigui en la vibrant cançó, com en el cor de claríssimes influències de la litúrgia ortodoxa, en l’escena final.
Molt bé en el cor de fons del tercer acte i no tant en l’escena de la festa, on les veus femenines, sobretot al principi, han mostrat un so més aviat gallinaci, que han corregit posteriorment.
La vella producció de Gilbert Deflo encara té moments de veritable misteri, però no us negaré que malgrat la bellesa de quasi tots els quadres, hi trobi a faltar un treball més acurat dels personatges, ja que tots tendeixen a sobre actuar, amb una gestualitat més pròpia del cinema mut, que no pas del teatre modern.
Ja he comentat que l’espera dels canvis d’escena, refreden molt el ritme del espectacle i sembla mentida com no es poden resoldre de manera més lleugera. El cost és molt alt, doncs el ritme decau.
Si bé es tracta d’una producció molt visual, no sé com encaixarà amb el llenguatge cinematogràfic, potser es veuran molt els trucs escènics i per altre part, aquesta gestualitat tan estantissa pot resultar còmica. Veurem quin “Brian Large” local se’n fa càrrec.
Ja és ben trist que una òpera que m’agrada tant, no m’hagi produït ni fred, ni calor.
IN FERNEM LAND 
Pues yo voy a la última función, del 4 de julio. Espero que todo lo que cuentas ya se haya mejorado porque si no, qué pena me va a dar. Sobre todo, el tema de la falta de emoción (yo tenía esperanzas en Tézier), de los largos intervalos y de la sobreactuación.
Estaba esperando tu reseña con mucha impaciencia, y como tú dices, los papeles que mencionas los deberían hacer cantantes locales. Hay que promover la cantera y el Liceo muchas veces se olvida de ella.
Yo estoy pensando “pasarme” a la ópera de Sabadell, por los precios y porque ellos sí cuidan ese aspecto. No es chauvinismo (no soy catalana), pero creo que hay que dar oportunidades a los cantantes de acá.
Muchos saludos y gracias por la minuciosa reseña.
M'agradaM'agrada
Muy de acuerdo con lo que dices Joaquim y sobre todo, de la falta de ritmo de la representación entre las pausas excesivas después de cada cuadro y la desconcertante dirección de Boder.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per la teva crònica tan detallada com és costum en tu. Prenc nota de tot el que dius i espero que dilluns 28 el grup estigui més harmonitzat. És frustrant això dels intervals tan llargs. Creen una impaciència, una incomoditat al públic que repercuteix molt negativament en l’espectacle.
Veurem i escoltarem.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Creo que el problema es la dirección escénica y la dirección orquestal. Ni Defló, ni Boder consiguen transmitirles a los cantantes la emoción que necesitan los personajes, y la cosa queda algo plana.
Es la misma sensación que tuve en el ensayo general. No se implican en la obra y tanto la pasión como el dramatismo extremos se echan en falta. Lástima, porque los cantantes son buenos.
La intervención final del coro y el monólogo de la condesa, con mucho, lo mejor de la noche.
M'agradaM'agrada
Doncs és una llástima perque aquesta és una de les meves obres predilectes.La darrera reposició va ser dirigida de forma magnífica per un joveníssim Kiril Petrenko,que postriorment va assolir la direcció orquestral de la Komische Oper de Berlin i avui en dia és un director molt respectat.
M'agradaM'agrada
Una ocasión perdida. Lástima porque dispone de muchos elementos para convertirla en una función admirable, pero no lo cosiguen. La dirección plana y sin profundización de Michael Boder y las odiosas mutaciones dieron al traste con el clima que exige la obra.
Coincido contigo, Marga. La magistral interpretación de Ewa Podlès, especialmente en su monólogo y el coro de hombres del último cuadro constituyen los mejores momentos de la función. No creo que en los próximos días esto mejore, pero no pierdo la esperanza. Quizás el día 4 tengamos una sorpresa.
Lado Atanelli, aún sin estar tan garrafal, globalmente hablando, como en el ensayo, no acabó de agradarme y dió un par de “claxons” en su último sólo, aunque no tan escalofriantes como en el ensayo.
Ludovic Tèzier estuvo mucho mejor en el repetido ensayo.
M'agradaM'agrada
Coincideixo amb el Joaquim.
Ahir va mancar ritme escènic i trempera musical
Però alguns fragments, van ser celestials
Val la pena veure-ho, sobretot per la Podles: impresionant!
M'agradaM'agrada
La senyora Michelle Marie Cook.
Ai… em sembla que en fico fora de lloc, però ho de dir.
Que si el rol de Priliepa no el pot fet alguna cantant catalana? Ben segur que sí. El que el sabria greu és que a aquesta soprano li treguessin la feina per culpa del seu nom tan exòtic.
La senyora Cook és australiana però fa quinze anys que viu a Catalunya, concretament a Barcelona i més concretament al barri de Collblanc. Els seus fills parlen un català modèlic. Ella potser no tant. Se l’hauria d’eliminar dels repartiments –o donar-li menys feina– a causa del cognom forà? Jo li puc suggerir que es posi “Montserrat Rafeques”.
Atentament
Jaume T.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jaume T, com bé ha dit en Colbran, és fàcil entendre el que vull dir. Si la senyora Michelle Marie Cook, viu i treballa a Catalunya, segons la coneguda teoria del President Pujol i molts d’altres (jo també), és catalana. Potser no caldria que es canvies el nom a Montserrat Rafeques, tan sols que en el programa de ma i en l’apartat de les biografies, es fes menció de que viu a Catalunya, ni hauria prou. No costa res i ens donaria de ben segur, una informació pràctica, tot i que si els aguts li surten un mica destemprats no deixaré de dir-ho per aquest fet.
Saps millor que ningú, que la llista de cantants contractats per fer rols petits, massa sovint es nodreix de cantants de fora, mentre que els hi ha d’aquí, romanen a casa seva esperant oportunitats. Segurament són exigències dels agents, que posen en el mateix paquet de les primeres figures a aquests altres, però convindria que el Teatre del Liceu, tan curós alhora de no pagar més catxet del que s’ha establert com a sostre, també ho fes per contractar cantants d’aquí. Ah! un altre cosa Jaume, i si es diu Fulgencia Pelaez Muñoz i viu a Toro, també em val.
Si la Michelle Marie Cook llegeix el meu comentari, segur que m’entendrà, ella serà la primera en voler cantar més al Liceu, un altre cosa és si està o no d’acord, amb l’apreciació vocal de la seva prestació.
Voldria fer entendre, que el comentari no té cap to racista, més aviat és una mesura que pretén donar feina a la gent de casa que espera una oportunitat. A la llista de rols petits de la Pikovaia Dama, hi ha noms forans, potser si que tots viuen a la Sagrera o Gratallops, però francament no ho crec. Si observem els repartiments dels teatres de fora (Paris, Londres, Nova York, Itàlia o Alemanya), aquest rols acostumen a ser interpretats per gent del país.
El cas de les gran vedets caducades ja és un altre cosa i voler emular al MET, amb contractacions de les grans figures quasi retirades que han passat prèviament per el teatre, assumint grans rols i èxits, em sembla un error. Les contractacions de Samuel Ramey (que no vam veure mai en escena a l’època gloriosa i esplendorosa) o René Kollo, per citar dos cantants que anomena Alex, em sembla un malbaratament econòmic i artístic, que voreja el delicte.
En qualsevol cas Jaume T, gràcies per la informació i els sempre interessants comentaris que ens regales.
M'agradaM'agrada
Jaume T, quien no entiende es porque no quiere entender. El hecho de que Michelle Marie Cook viva en Barcelona desde hace quince años lo sabes tu y su familia y sus vecinos, pero no el público en general.
Al Liceu se traen extranjeros para roles insignificantes. Por ejemplo en esta ópera se ha traído a Stefania Toczyska para un rol que sólo tiene un monólogo de tres minutos, si llegan. Era necesario? No tenemos aquí mezzos en el coro o solistas principiantes con esa cuerda? Sólo se justifica de cara a una posible grabación en DVD. Pero toda ópera que se haga en el Liceu debe contar con partiquinos del país y no importar extranjeros. En todos los países del mundo se hace así. Y es lógico.
Los roles principales es normal que los asuman extranjeros si no disponemos de cantantes nuestros solventes, pero nunca los roles secundarios. No comprendo cómo el sindicato que ampare a artistas y cantantes no llame al alto a estas incongruencias de la drección artística del Liceu.
M'agradaM'agrada
No sabía lo de Michelle Cook que ha explicado el maestro Jaume T.
Pero coincido totalmente con lo dicho por Colbran en sus argumentaciones para que los roles de comprimarios o seundarios, se otorguen a cantantes del país.
Lo de Toczyska y sus 3 minutos en escena como Gobernanta, raya lo vergonzoso por su contratación ( que conste que la otrora gran mezzo polaca, no tiene ninguna culpa), como lo fueron las contrataciones de R.Kollo ( como maestro de baile en la MANON LESCAUT) y de S.Ramey ( como padre Des Grieux de la MANON, por mucho dvd que se hiciera), por. ej.
Son roles para potenciar a los cantantes del país y no traer a viejas glorias en total decadencia vocal y que cuestan probablemente, un montón de miles de € que podrían ahorrarse.
M'agradaM'agrada
De debò que hi ha algú aquí que es cregui que Ibrahimovic va costar el que va costar?
Doncs això.
M'agradaM'agrada
Comparto totalmente la opinión de Alex. Sufrimos mucho al escuchar al otrora garn Samuel Ramey en su patético y penoso Des Grieux, que además, quedó “inmortalizado” en el DVD.
No sólo fue penoso, sino que no se entendía su contratación. Que fue un grande nadie lo discute, pero que su temblorosa voz nos dejó con el alma en los pies, fue una evidencia. Nadie lo abucheó porque el respeto que nos merece es más grande que la decepción que significó su actuación. Traer grandes nombres que ya sólo son eso, no es solamente un dispendio económico, nos coloca (como espectadores) en situación de vergüenza ajena y de tristeza. Tempus fugit.
Saludos a todos.
M'agradaM'agrada
Jo vaig anar a la primera representació i tot el que dius, Joaquim, va passar també la primera nit. Com sempre, una orquestra cada cop pitjor, una direcció sense esma i unes pauses per canviar decorats que trencaven el ritme i la paciència … Ja no sé què és millor, si una escenografia trencadora però àgil o una cosa així que fins i tot refreda als cantants; i si hi afegim entreactes de 30 i 20 minuts la cosa es covnerteix en una pocasoltada… Sort en varem tenir d’alguns moments de la Podlés, d’un Ludovic Tezier que sí em va agradar i molt i d’un cor final impresionant … El tenor Misha Dydik em sembla que té una magnífica veu per temes folklòrics, però curta per aquesta òpera. Un cop més, hem viscut una representació francament millorable.
M'agradaM'agrada
Seguramente será por la ventaja de ser novato, pero el caso es que he disfrutado de lo lindo con la función de hoy, viernes. No quiero ni pensar lo que debe ser una Pikovaia de las que gusta a Joaquin… Me ha maravillado la escenografia, vestuario, iluminación, de un buen gusto y una inteligencia espectaculares. Powdles y los coros, la monda. Y Didyk, salvo en un aria del primer alto que me ha parecido falto de decibelios, también muy bien. No es Plácido Domingo, pero ya me gustaría que el nivel no fuese nunca inferior. Lisa bien, y en el tercer acto, estupenda, a Tezier tampoco le pondría ni un pero y ni uno de los secundarios (que no lo son tanto) ha desentonado. Sólo me ha desagradado la voz de Polina, tal como ya indica Joaquin. El inmenso homenaje a Mozart del segundo acto ha sido precioso, y minutos emocionantes, un montón, apoyados por unos escenarios maravilosos, y sobre todo, por lo que me ha sorprendido más: Exceptuando una penosa obertura que hacía presagiar lo habitual, la orquesta ha tocado estupendamente bien. No sólo no se ha notado, que a veces parece que es lo más que se le puede pedir, sino que se ha llevado el protagonismo en muchos momentos. En tres años que llevo yendo al Liceo, es la vez que más me ha gustado.
Cosas malas? Creo que en el quinteto del primer acto se han armado un barullo considerable, y también que la historia de Herman y Liza no acaba de engancharte, quizá porque al primero le falta teatralidad. Y luego, claro, aplausos que a este paso van a empezar cinco minutos antes de que baje el telón, y, de juzgado de guardia, no sólo toses, sino el tiroliro de un maldito móvil cuando estábamos a punto de levitar con el coro final.
El público me ha parecido gélido, y puede que sea yo que tenía el dia bueno, pero esta vez cambio mis CDs de Gergiev por lo que he visto, porque hoy ha sido de las noches que te hacen coincidir con Joaquin en eso de que “la vida es una excusa para ir a la ópera”
M'agradaM'agrada
Estic absolutament d’acord amb Jose Luis. Cada vegada la insistència de voler aplaudir abans de la última nota és pitjor (ja ho vaig notar amb Der Rosenkavalier). Quina manera de destrossar l’efecte del cor final!
Per cert, tinc un dubte. Al programa no hi ha el libretto. És cosa només de la Dame de Pique o ara ja no s’inclou? Crec que per 6 euros ja es podrien molestar a traduir del rus.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Bon dia!
Torno a la senyora Cook.
Es parlava dels divos vells fent de comprimaris. Aquest no és el seu cas, ni diva ni vella.
Però sí insisteixo perquè m’adono que això no ho sabia ningú, que aquesta senyora –amb noms i cognoms ben exòtics– viu a Barcelona i per tant en aquest cas no es paguen viatges, no es treu un rol més o menys de comprimari a alguna soprano catalana per donar-lo a algú que ha de venir de lluny. Cada vegada que canta al Liceu no se li paguen viatges d’Austràlia a Barcelona i de tornada a casa.
Em feu veure que enlloc no s’especifica aquest fet –crec que a la biografia es parla d’estudis musicals a Austràlia– i d’aquí ve la confusió. Ara ho he explicat tot.
Atentament
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: procsilas » Blog Archive » tres, set, as
Ahir 28 -fa una hora i mitja escassa- he vist la Pikovaya. Les critiques d’alguns me l’han fet trobar bona. M’ha agradat el tenor, la Zaremba, molt acontraltada però poderosa, la Maggee molt bé, en Tézier impecable, perfecte i…la gran Podlés. M’ha fallat la fragmentació que el canvi de decorats obliga a fer i que confon i desconcentra. Senyors: Paraula, música, i decorats bonics però enginyats amb economia de temps i esforç. El que he vist té totes les condicions de ser una estupenda producció. No qualla per la causa esmentada.
Gràcies Joaquim per donar tanta i tan bona informació i deixar-me expressar.
M'agradaM'agrada
Asistí a la última representación de la obra (4 de julio), y coincido en que los protagonistas no insuflan la pasión que sus caracteres deberían trasmitir, aunque musicalmente han estado bien. A ratos, Didyk quedaba oscurecido por la orquesta. Me encantaron la condesa y el príncipe: para mí, ambos fueron lo mejor de la tarde, junto con el coro masculino.
Me molestó mucho la voz de Polina, totalmente caprina (y perdón por el ripio).
La producción, estupenda. Era convencional y no lo era.
Lo pasé divinamente, casi tanto como en El caballero de la Rosa.
Saludos cordiales.
M'agradaM'agrada
Avui, dia del meu abonament tradicional, hi he tornat.
La representació ha millorat respecte el segon dia, sobretot l’orquestra, malgrat que avui han fet un preludi de l’escena del port, abans de la dramàtica escena de Lisa, molt penós, amb una desconcentració i un campi qui pugui inexplicable.
En general els cantants han estat igual que el segon dia. Potser Didyk ha estat més integrat amb els companys, però he continuat trobant a faltar més intensitat en els moments més dramàtics i és una llàstima doncs un Hermann que canti tan bé com ell és dificil de trobar.
Els triomfadors, pel meu gust, la impressionant Podles, quin luxe de cantant! i Tezier, amb una demostració de puixança vocal excessiva, sota el meu punt de vista. Al cap i a la fi, la seva meravellosa ària hauria de ser cantada a cau d’orella de Lisa i ell sembla que hagi volgut convèncer a totes les senyores que passejaven per la Rambles.
Una representació més que correcta, però mancada de l’exitàs que jo hagués volgut.
Tot i que la temporada d’abonament ja s’ha acabat, m’esperaré a fer la valoració final després de La Francisquita, a finals de juliol, entre els posts bayreuthians, habituals al bloc per aquelles dates.
M'agradaM'agrada
Joaquim, ahir també vaig ser al Liceu veient Picovaia….i estíc completament d’acord amb tú, vaig veureuna bona representació pero mancada de emoció , tenia moltes ganes de treurem l’espina qu’en va quedar la temporada que l’havia de cantar Placido Domingo i que la va acabar fent un destralé Sade , l’espina s’ha suavitzat pero ha faltat la xispa per que acabes marchant, caldrá esperá un’altre ocasió per veure si ting més sort. Tot i aixó ting de dir que els cantans varan estar a un bon nivell ,sobre tot la Sra. Podles , Tezier ,Maggee, també m’agradad bastant Didik pero per damunt de tots el cor que per mi ha estat extraordinari , en especial les beus dels homes a l’últim acte. Una bona Dama de PIcas peró millorable.
M'agradaM'agrada
¡Saludos! Presencié la última función; he de decir que me encantó la puesta en escena y me pareció apropiada; el rol de Hermann lo desempeñó con gran solvencia Misha Dydik, pienso que lo ha aprendido en días y eso tiene mucho mérito; Powdles estuvo formidable, Tézier mostró un gusto exquisito esa noche y estuvo impresionante(vocal y escénicamente)la soprano Maggee. Correcta la orquesta bajo la dirección de Boder.
Os aseguro que no me aburrí, iba preparada por lo que se decía, pero no se me hizo larga.¡Enhorabuena!
M'agradaM'agrada