ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

ROBERTO ALAGNA EL MILLOR CANTANT DE LA TEMPORADA 2010-2011

Roberto Alagna (Don José)-Beatriz Uria Monzón (Carmen), a la Carmen del Liceu . Foto A.Bofill

Segons informa la web dels membres de l’Associació Liceistes de 4at i 5è pis, en la votació que fem acabada la temporada del Gran Teatre del Liceu per escollir al millor cantant, enguany ha estat escollit el tenor francès Roberto Alagna pel seu fantàstic Don José de la Carmen de Bizet que va inaugurar la temporada, trencant una mica la tendència a premiar als cantants de la segona meitat de la temporada, que semblava que estaven més presents per a tothom i que havien estat guardonats majoritàriament en les edicions anteriors.

La forta impressió deixada en aquella sèrie de representacions, li han valgut ser considerat per la majoria com el cantant més destacat, suposo que també en la doble vessant de cantant i actor, al menys jo ho vaig considerar així al atorgar-li el meu vot.

La resta de votacions s’ha distribuït d’aquesta manera: Continua llegint

AVUI CAL FELICITAR A TOTES LES CARMES

El 16 de juliol acostuma a fer sempre molta calor. Ara comença el més fort de l’estiu i caldrà que comencem a refrigerar-nos bé, ja que el que ens espera és tòrrid i no parlo tan sols del clima.

Cada any, tal dia com avui es celebra la Mare de Déu del Carme i aprofitant que per can infernem en passegen unes quantes i que el dia 21 començarà la nova tanda de representacions de la popular òpera de Bizet al Liceu, he pensat, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, fer una felicitació ben bizetiana a totes les fidels amigues infernems.

No voldria deixar-me’n ni una, en conec moltes i tot i que intentaré felicitar-es a totes personalment, per si de cas aquí va la felicitació blocaire.

Totes les versions, o quasi, tenen suficient interès per tal de que feu “l’esforç” de veure-les fins al final. Ja ho sé, n’he posat moltes, però l’havanera de Carmen tampoc és tan feixuga i creieu-me quan us dic, que ni ha per sucar-hi pa.

Totes elles m’agraden però permeteu-me començar per aquesta: Continua llegint

LICEU: CARMEN, UNA GRAN NIT D’INAUGURACIÓ

Feia molt temps que no vivia una nit d’estrena com la d’ahir, al Liceu.

Millorable si, no tot va rotllar com jo hagués volgut, però la impressió general és d’un espectacle d’una categoria a l’alçada de qualsevol dels millors teatres del món.

Carmen és una òpera difícil. Trobar el punt just per no caure en els tòpics, en la modernor o la provocació més gratuïta, és quasi una quimera. Però com sempre començaré per la part musical.

Tot just arrancar els primers acords de l’orquestra he pensat, caram! això sona bé i a fe de Déu que ha sonat, i com ha sonat!. Continua llegint

TANNHÄUSER, ha saltat la Banca.

Després de quinze anys sense Tannhäuser hi havia moltes ganes de tornar-hi. El Liceu ha comptat per aquestes representacions amb un dels tenors més solvents i musicals, si no el que més, per portar endavant aquest rol tan difícil i extenuant.

Efectivament en Peter Seiffert ha recaigut gran part del èxit assolit en la primera funció. El tenor alemany, de veu lírica, però suficientment consistent en el centre i amb una zona aguda molt sanejada, vesteix un Tannhäuser molt musical i segur. Continua llegint