IN FERNEM LAND

PROMS 2012: EL PETER GRIMES DE BRITTEN PER LA ENO


Stuart Skelton (Peter Grimes), Edward Gardner (director) i l’orquestra de la ENO al PROMS 55 2012. Peter Grimes de Benjamin Britten. Fotografia: BBC/Chris Christodoulou

De la mateixa manera que la ROH va participar en els PROMS d’enguany amb una de les produccions de més impacte de la temporada passada, Les Troyens, la seva germana la ENO, ha participat en el Festival estiuenc del Royal Albert Hall, amb una de les produccions de més èxit de la companyia, Peter Grimes, la primera i emblemàtica òpera de Benjamin Britten, i una obra mestra absoluta.

La producció de la ENO, deguda a David Alden, va obtenir un èxit clamorós l’any 2009 esgotant totes les localitats. És estrany que no hagin presentat Billy Budd, la producció que aquesta temporada passada ha triomfat amb el mateix equip, i en canvi ho hagi fet amb una producció de fa 3 anys. Potser tenen pensat tornar-la a programar la propera temporada.

En una versió concertant, si bé sembla ser que al RAH hi havia una lleu acció escènica, ens hem de concentrar en la part musical. La magnífica partitura ens ho posa fàcil per deixar-nos endur per les grans onades d’emoció, passió i tragèdia que en ella trobem, sobretot per què estan tan ben servides per una direcció musical espectacular d’Edward Gardner, director musical de la ENO, i per la magnífica companyia de cantants, encapçalada per un gran Grimes del tenor australià Stuart Skelton, molt més a prop de la concepció Vickers, que no pas de Pears, que és qui ho va estrenar.

Amanda Roocroft com a Ellen Orford, l’únic personatge del drama que és capaç d’entendre a Grimes, està lluny d’aquella meravellosa actuació al Liceu cantant Jenufa , alternant, sense desmerèixer amb Stemme. Ara la veu està molt crispada en la zona aguda, potser forçada per fer-se escoltar en les immensitats del RAH. La resta de la companyia, tots esplèndids, però sobretot el Balstrode de Iain Paterson, i és que aquesta òpera forma part de l’ADN de l’ENO, i perdoneu aquest joc de sigles.

Edward Gardner sacseja l’orquestra d’una manera extraordinària, alternant els moments de gran lirisme i intimitat, amb els esclats més violents i aterridors que la partitura conté. El Cor i l’Orquestra de la ENO sonen veritablement de manera  envejable, i estem parlant de la segona companyia d’òpera. Quina sort tenen alguns!

Escoltem un dels meravellosos interludis de l’òpera, el que inicia el tercer acte

I ara, també del tercer acte, l’escena d’Ellen “Embroidery in childhood”, amb la participació de Balstrode (Iain Paterson).

Per tal de que pugueu copsar el treball orquestral i coral, us deixo la impressionant escena “Who holds himself apart”, on un despistat no sabia de que anava la cosa, i després dels impressionants crits desesperats del cor dient “Peter Grimes” i pensant que s’havia acabat es va posar a aplaudir, tímidament això si, sort que no li va sortir cap “bravo!”.

I ara el tristíssim final on podreu escoltar a Stuart Skelton (Peter Grimes). les intensitats extremes de Gardner potser us faran apujar el volum en els moments que els pianíssims son extrems, aneu en compte, ja que després pot venir un esclat extrem

Aquesta òpera sempre m’ha agradat moltíssim i amb una versió com aquesta es gaudeix fins l’últim compàs. Magnífica versió de concert.

PETER GRIMES
ôpera en un pròleg i tres actes
Llibret de Montagu Slater
Música de Benjamin Britten

Stuart Skelton …. Peter Grimes (tenor)
Amanda Roocroft …. Ellen Orford (soprano)
Iain Paterson …. Balstrode (baix-baríton)
Rebecca de Pont Davies …. Auntie (mezzo-soprano)
Mark Richardson …. Swallow (baríton)
Leigh Melrose …. Ned Keene (baríton)
Michael Colvin …. Bob Boles (tenor)
Felicity Palmer …. Mrs Sedley (mezzo-soprano)
Gillian Ramm…. 1st Niece (soprano)
Mairead Buicke …. 2nd Niece (soprano)
Darren Jeffery …. Hobson (baix-baríton)
Stuart Kale …. Revd Horace Adams (tenor)
Jacob Mason-White …. John (apprentice)
ENO Chorus and Orchestra
Direcció musical: Edward Gardner

ENLLAÇOS

No crec que demà deixem els PROMS, però espero que l’apunt sigui més lleuger, sense perdre la qualitat de la proposta d’avui.

Un comentari

  1. Xavier C.

    El meu criteri té el valor que té (que ja sabeu que arribo fins on arribo), però Peter Grimes em sembla una òpera impressionant. La música m´agrada molt i l´aproximació a l´argument la trobo impecable. Per mi, una joia.

    M'agrada

    Respon
  2. José Carlos Neves Lopes

    Tim Ashley, do “Guardian” lhe atribuiu 5 estrelas.
    “English National Opera’s Prom of Britten’s Peter Grimes is derived from the company’s hugely admired 2009 production, directed by David Alden. Having not seen it, I can’t relate the Prom to the original. But this was, without question, an overwhelming performance, sung, acted and played with uncompromising veracity and commitment, and given a few directorial twists by Donna Stirrup, responsible for its transfer to the Albert Hall.”

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari