IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DEL NABUCCO A LA SCALA (Nucci-Monastyrska-Kowaljow-Antonenko-Simeoni;Luisotti-Abbado)


Leo Nucci-Liudmyla Monastyrska-Veronica Simeoni-Aleksandrs Antonenko. Producció de Daniele Abbado Fotografia Rudy Amisano

Leo Nucci-Liudmyla Monastyrska-Veronica Simeoni-Aleksandrs Antonenko. Producció de Daniele Abbado Fotografia Rudy Amisano

Una setmana després de publicar l’apunt de la transmissió per la TV italiana i també als cinemes de mig món, del Nabucco de Giuseppe Verdi des de la Scala de Milà, us porto el vídeo d’aquella representació.

No cal afegir gaires coses a les ja dites i amb posterioritat generosament comentades en el corresponent apunt, tant que fins i tot va motivar un apèndix amb un ventall d’Abigailles a triar a discreció.

Estic convençut que a molts us farà il·lusió eternitzar-la  a la memòria de l’ordinador o en un DVD, i visionar-la, no sé si moltes vegades, o aneu a saber, potser amb la ponderació que els anys atorguen a moltes coses i sense saber el que ens espera en un futur, qui sap si aquest Nabucco que ara em sembla correcta, però lluny dels meus referents, ho arribi a ser, davant d’una mediocritat futura molt més que previsible.

NABUCCO
Giuseppe Verdi

Nabucco: Leo Nucci
Ismaele: Aleksandrs Antonenko
Zaccaria: Vitalij Kowaljow
Abigaille: Liudmyla Monastyrska
Fenena: Veronica Simeoni
Abdallo: Giuseppe Veneziano
Anna: Tatyana Ryaguzova
Il gran Sacerdote: Ernesto Panariello

Director musical: Nicola Luisotti
Director d’escena: Daniele Abbado
Escenografia i vestuari: Alison Chitty
Disseny de llums: Alessandro Carletti
Coreografia: Simona Bucci
Vídeo: Luca Scarzella
Col·laborador de la regia: Boris Stetka

ENLLAÇOS vídeo

https://mega.nz/#F!MswAWJiZ!f1x6OozagoEU1fSv7u1YgA
Apunts relacionat:

Un comentari

    • Josep Olivé

      Més val deixar el Oneguin de Londres…a Londres. Amb l’aria/Escena de la carta ja hagués marxat del cine. Una taula, una cadira, un full, un llapiç i una bona artista es l’únic que demana l’escena, i no una doble que fa ganyotes, gimnasia, pantomima, que distreu i que per a més inri el realitzador només té ulls per a ella. Com és possible que aquesta escena cabdal, on s’ha de veure única i exclusivament les reaccions i sentiments de Tatiana, se’ns ofereixi les contorsionsi saltirons d’una doble? Un desastre d’escena. I la resta no va millorar gens. Buf, ho podria fer molt llar i tot seria negatiu,

      M'agrada

      Respon
        • Josep Olivé

          He entrat amb massa pressa perque no tenia temps. Quan he dit tot negatiu em referia a la part escènica, i exegerant probablement massa. Musicalment cap retret, tot el contrari (sobretot una gran Stoyanova). A l’escena del duel (tambè pèssimament resolta a parer meu) tambè va fer sortir dobles, aquesta vegada d’Oneguin i no sabía que hi feia allà. No li vaig trobar sentit. Salvaría, això si, tota l’última escena, aquesta sí que va estar bé i que per fi em va emocionar, i lo ben resolta que va estar la baralla entre Oneguin i Lenski.

          M'agrada

  6. dandini

    L’he sentit trocejat i m’ha agradat molt.
    Tota la vida he sentit que els interprets del passat eran millors que els que tenim ara.Aixó és una constant.Habitualment hi ha gent que es converteix en defensors d’una certa època o d’uns certs cantants i la capacitat de canvi esdevé en molts casos improbable o potser impossible.
    De la mateixa manera que hi ha gent que diu barbaritats sobre Anna Netrebko d’aqui 20 anys hi haurà que diran que tot lo que no sigui Netrebko será despreciable. A qui li faig cas doncs? A ningú està claríssim.Un judici en calent en una funció en viu pot donar una opinió poc objectiva que després en un audio o video es contradeix.Jo recomano a tothom que quan més coneixem el text,la lletra més varietat d’emocions podem sentir.
    Leo Nucci ,malgrat les seves trampes,fa un Nabucco exemplar tant vocal com interpretativament.(encara que defensar-lo no aporti gens de glamour de erudit operístic)
    Liudmyla Monastyrska té una veu portentosa que s’acompanya d’una capacitat de matisar ben evident.Les seves frases al menys per a mí destil·len veracitat interpretativa.
    Vitalij Kowaljow no té una veu de tro pero posseix totes les notes del rol de forma cómoda i canta molt be.Per mí és millor que Burchuladze que té més veu pero no em diu res ni desde el punt de vista interpretatiu ni estilístic.
    Difernt de Muti pero molt be la direcció de Luisotti que li posa molta passió.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Alguns intèrprets del passat són clarament superiors a alguns actuals que ara passen per ser magnífics,. no tos, però alguns si.
      Entrar a valorar-los tots seria llarg, passat i sobretot estèril.
      En el cas que ens ocupa, continuo pensant que el Nabucco de Muti a la Scala és claríssimament superior a aquesta edició del 2013. Per l’Abigail, pel Nabucco, pel Zaccaria, per l’orquestra, pel cor, per la direcció d’orquestra, en fi, no hi ha color. Vol dir això que aquesta edició sigui dolenta, no, no ho he dit mai, he dit que no és millor i per tant aquella roman en la meva memòria com magnífica. Era Burcchuladze el millor Zaccaria?, no, de cap manera: Ghiaurov, Christoff, Ramey, Prestia, Abdrazakov, Siepi o Nesterenko, agafats a l’atzar em semblen molt millors, però no pas el Sr.Kowaljow, sincerament, ni per mitjans, clarament inferiors i diria que inadequats, ni per intenció.
      La veu de Monastyrska és portentosa, efectivament, estem molt d’acord, però l’Abigail està feta de més coses, i no sé si la veu de Monastyrska és la més apropiada, però del que estic segur és que la intenció de la seva Abigail, no és la més idònia. A la llista de les Abigail proposades en l’apunt fet adhoc per discutir el tema, per a mi hi havien les probes irrefutables. Vol dir això que aquesta senyora ho faci malament?, doncs no, i que potser vista amb la perspectiva del que ens espera acabi sent boníssima i enyorada, podria ser, és clar que amb la teva teoria les excel·lències del passat sempre queden superades pel present. Sense cap mena de dubte és una bona manera de gaudir, però no l’única.
      El temps acabarà posant les coses al seu lloc, això ho tinc claríssim.
      Hi ha coses del present que mai s’havien cantat com ara, de bé, altres no, per motius llarguíssims d’argumentar en un comentari.
      Espero aviat fer un apunt amb les meves teories, arran d’una conferència que m’han encarregat i estic preparant. Aviat uns en faré cinc cèntims.

      M'agrada

      Respon
  7. colbran

    Me sabe mal repetirme pero a mí Leo Nucci no me gustó, vociferaba más que cantaba, haciendo uso de mil y un trucos de cara a la galería, la voz le oscilaba y ha perdido grosor que, dicho sea de paso nunca tuvo demasiado, pues comenzó su carrrera como un tenor corto al estilo Hampson. En cuanto a volumen no puedo juzgar en su estado actual porque no estuve presente en La Scala sino en el cine.

    De Monastyrska esperaba mucho más. No tiene bien trabajados los graves exigidos para este rol, aunque dispone de un buen centro, de unos agudos brillantes y de buenos pianísimos, pero es una actríz monolítica y de expresión única, por lo menos en esta ópera. En este rol sigue siendo referencia absoluta Ghena Dimitrova. Del resto del reparto sólo destaco a Antonenko. Tampoco el coro tuvo uno de sus mejores días.

    La escenificación, vestuario y dirección escénica me parecieron mal y la dirección musical muy rutinaria, sin clase ni matices, con una obertura que me sonó tremendamente vulgar.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hola Joan, benvingut a IFL.
      Els enllaços estan perfectament actius, però com veuràs si et fixes amb l’advertiment que faig a la columna de l’esquerra, Rapidshare, que es on s’allotgen els meus arxius, limiten les baixades diàries, i a aquesta hora i per avui, ja està tot dat i beneit, per tant t’hauràs d’esperar a mitjanit, que és quan s’allibera el límit i segurament si vas ràpid, no tindràs cap problema.
      Et desitjo sort i si vols, quan l’hagis vist ens deixés la teva opinió.
      Sort!

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari