IN FERNEM LAND

CONCERT DEL BICENTENARI A BAYERUTH: Westbroek,Botha,Youn, Thielemann (vídeo)


Christian Thielemann dirigint el concert del bicentenari al Festspielhaus de Bayreuth amb Kwangchul Youn, Eva-Maria Westbroek i Johan Botha. Foto: David Ebener

Christian Thielemann dirigint el concert del bicentenari al Festspielhaus de Bayreuth amb Kwangchul Youn, Eva-Maria Westbroek i Johan Botha. Foto: David Ebener

Després d’un parèntesi de rècord tornem a les celebracions wagnerianes amb el concert que va tenir lloc el mateix dia 22 al lloc més emblemàtic, el Fiestspielhaus de Bayreuth, amb l’orquestra del Festival i amb el gran director wagnerià Christian Thieleman, per tant el nivell d’excel·lència estava garantit.

Els cantants escollits per cantar el primer acte de Die Walküre, que va ser la primera obra del programa, eren de solvència contrastada, però ja veureu que esperonats per l’exclusivitat de la cita, es van créixer i van fer un primer acte extraordinàriament intens, encara us diré més, si s’escolta  jo crec que encara millora més, contràriament al que succeeix sempre, però tractant-se d’una versió en concert i tenint en compte que Thielemann no té una especial seducció gestual dirigint, ni que Westbroek exhibeixi un pentinat realitzat pel seu pitjor enèmic, per no parlar de Johan Botha i el seu gest monolític i petri. Ara bé quan comencen a cantar i els escoltes amb deteniment, el resultat és sublim.

Thielemann té molt a veure, ja que la intensitat dramàtica creixent des de el tempestuós preludi fins l’esclat  eròtic/musical del final, és entusiasmant, i la resposta sumptuosa i abrandada de l’orquestra, aquest cop lluint presència a dalt de l’escenari és enlluernadora. M’interessa saber com devia sonar l’orquestra a dalt de l’escenari, acostumats al fossat miraculós, la sonoritat sense sordina devia produït més d’una sorpresa als habituals del Festspielhaus.

La segona part també és sensacional, tot i que tan sols hi ha el liebestod de Isolde com a fragment vocal, i amb una Westbroek que per a mi continua sent ara per ara, més Sieglinde.

No hi ha director que em trasbalsi tant interpretant Wagner com Thielemann i tant els dos fragments de Götterdämmerung com l’exultant obertura de Die Meistersinger són un cim orquestral  que m’atreviria a classificar d’inigualables.

Us deixo amb el final de Die Walküre per engrescar-vos. Els dos wellsungs estan imponents, la Westbroek que mai havia perdut la santedat, ha recuperat l’altar major i Johan Botha ens reconforta pensant que no tot s’acaba amb Herr Kaufmann.

CONCERT DEL BICENTENARI

RICHARD WAGNER:
Die Walkuere:

  • 1er acte

Tristan und Isolde:

  • Preludi i mort de Isolde

Götterdämmerung:

  • Viatge de Siegfried per el Rin i Marxa Fúnebre

Die Meistersinger von Nuernberg:

  • Obertura

Eva-Maria Westbroek (Sieglinde i Isolde)
Johan Botha (Siegmund)
Kwangchul Youn (Hunding)

Orchester der Bayreuther Festspiele
Christian Thielemann

Festspielhaus Bayreuth, 22 de maig de 2013

 

Encara queden esdeveniments wagnerians i si tots són del nivel d’aquest que he portat avui aquí, que no s’acabin

Bon cap de setmana.

38 comments

  1. Jan

    Això és sublim! Vaig disfrutar moltíssim! més a bayreuth que a dresden, el 1er acte és de lo millor de la hsitòria de la òpera i si a més tens a aquest parell de grans artistes és algo celestial! Realment no tot s’acaba amb herr kaufmann però això amb ell a més a més… bueno, si botha ja és impressionant amb ell… 😉 Jo crec que el repartiment d’aquest concert està a l’alçada de qualsevol repartiment de qualsevol època. I per no ofendre a ningu dient això, diré que està a l’alçada dels 80’s cap aquí… 🙂

    Gràcies! jaestà baixant-se!

    M'agrada

  2. (Avui sí que me la jugo. Semblo Mou buscant vermella directa i sanció per una bona temporada…)

    Bé… tractant-se del primer acte de La Valquíria no és gens estrany que si s´escolta encara millori. Total: un parell palplantats parlant mitja hora; entra un altre, i mitja hora més de parloteo sense acció; marxa, i encara mitja hora més de bla-bla-bla… No m´estranya que no perdi gaire si només s´escolta…

    M'agrada

    • rosetapiccina

      Ja, ja, ja, el Xavier C. sempre em fa riure 🙂

      Jo seré encara més provocadora, i el que diré ara no és broma
      1) M’agrada més Botha que Kaufmann
      2) No m’agrada la Westbroek

      Xavier C., ara ens haurem de buscar un altre blog on ficar baza.
      El Jan ja m’ha desagregat al Facebook.

      Això sí, t’haig de dir que jo he entrat a Wagner fa poc gràcies a aquest 1er acte de die Wälkure, per mi és l’art més sublim que he gaudit en ma vida.

      M'agrada

      • rosetapiccina

        Joaquim, seria presumptuós per part meva estar ja parlant de intèrprets de referència, quan acabo de començar. Sí et diré que, a més del Botha i el Kaufmann, dels Siegmunds que he sentit m’han cridat l’atenció John Vickers i James King. Respecte a Sieglindes, ara estic en fase “d’enamorament” de la Birgit Nilson, i no hi ha cap dona que m’agradi tant a qualsevol Wagner com ella. De totes maneres, em vaig comprar el Walküre de Gergiev amb Kaufmann i Kampa, i el tinc desgastat de tant sentir-lo, i em sembla difícil superar tanta bellesa.

        Respecte a Botha com home, penso que la bellesa es composa de moltes coses, i segurament ell amb el seu Wintersturme podria seduir a gent molt més guapa que ell. Per exemple, quan dieu que trobeu molt atractiva a la Gheorghiu, crec que és perquè té la deliciosa veu que té, i que si en comptes de ser cantant us la trobéssiu venent al mercat, no li prestaríeu gaire atenció.

        M'agrada

      • Presumptuós?, i ara, sempre és bo conèixer quin sons els referents. De fet aquesta Walküre que ja tens gastada i que jo aviat gaudiré, em sembla un boníssim referent, no entenc tant el de Nilsson, com com a Sieglinde no va assolir l’espectacularitat de la seva majestàtica Brünnhilde. Els teus Siegmunds em semblen magnífics, vas molt ben encaminada.

        Pel que fa al aspecte físic del Sr. Botha, que jo crec que hauria de millorar, principalment per la seva salud general, no em preocupa tant, com la seva manca d’expressió, una mica com Pavarotti, que es limiten a obrir i tancar els braços davant la impossibilitat de fer moviments més o menys lliures i espontanis.

        La Gheorghiu a la parada del mercat t’asseguro que no passaria desapercebuda, ella ha nascut per seduir.

        Gràcies per contestar-me

        M'agrada

      • La Gheorghiu a la parada del merc…? La Gheorghiu a la parada del mer…? La Gheorghiu a la parada del m…? Ostres, no sé què passa, que no puc acabar la frase. Qualcosa che non va.

        M'agrada

      • Doncs jo l’imagino perfectament darrera el taulell amb l’aparador a la fresca i les mans a les cintura cantant les excel·lències de la vianda i un remoli de clientela al seu voltant, mentre la resta de parades atenen a menys clients.
        Fa molt per a ella i ja no et dic res de la xoni de l’Annita… 😉

        M'agrada

      • rosetapiccina

        Veig que el mercat líric pot estimular algunes imaginacions.
        Continuem: la Uría-Monzón estaria venent alls al passadís.
        A les paradetes tots es desfarien en reverències quan entrés per la porta la millor clienta, la senyora marquesa de Garança, a la qual de tant en tant li agrada venir a fer personalment les seves compres.

        M'agrada

      • magnífic, i t’has deixat la part masculina del mercat.
        A les parades del peix descarregant amb la samarreta imperi, l’Alagna, no n’hi ha un altre que li prengui el lloc.
        A les olives jo posaria en Kaufmann, no em preguntis el perquè, i a la carnisseria en Botha tallant uns entrecots monumentals.
        A l’aviram en Filianotti i no em facis dir la dolenteria, i acompanyant a la marquesa, en Beczala.
        Què et sembla?

        M'agrada

      • rosetapiccina

        Molt bo. Pobre Filianoti, ja, ja, ja, veig per on vas. I jo no sabia el que era una samarreta imperi, però de seguida ho he visualitzat. Qui va inventar aquesta peça de roba devia tenir algú com l’Alagna al cap. I la Dolora al peix, Jan, molt propi.

        M'agrada

  3. Marta B

    Entre la feina i el teu blog em passo el dia davant de l’ordinador, però l’ocasió de la mereix.

    Vaig veure un fragment d’aquest concert, concretament el principi i el poc que vaig veure em va trasbalsar. Ara ja l’estic baixant i espero poder-lo veure ben aviat. Moltes gràcies, mai em cansaré de donar-te-les.

    M'agrada

  4. Isolda

    Completament d’acord, molt millor escoltar-los que veure’ls sobretot el “momio” i estaquirot de’n Botha, però vocalment està esplèndid.Tanmateix si m’agrada veure dirigir a Christian Thielemann, amb la seva personalitat seriosa i elegant, sembla que dirigir Wagner sigui “bufar i fer ampolles” lo difícil ho fa fàcil, bonic, possant a tot moment la pell de gallina.

    M'agrada

  5. strauner

    Ecco finalmente un Wagner come si deve…. peccato per il povero Botha, è proprio inguardabile… ho rinunciato al Parsifal di Salisburgo proprio per questo 🙂

    M'agrada

    • Ciao strauner
      Veramente è un Wagner come si deve, per quanto riguarda a Botha, no è molto diverso a i grandi cantanti del passato, rimane attendere al canto ed a la voce e dimenticare purtroppo la teatralità, peccato, lo so, ma devo scegliere fra il canto e la voce, e la figura d’un star dal cinema, non ho dubbio.
      Grazie per commentare e ritorna sempre che vuoi

      M'agrada

  6. Rosa

    Gràcies, Joaquim. Vaig començar a veure el concert, però vaig preferir escoltar-lo per les mateixes raons que tu apuntes.
    Va ser un molt bon concert i m’hagués agradat ser “in situ”i poder gaudir dels sons directes de l’orquestra. Un molt bon homenatge a Wagner en el seu 200 aniversari.

    Nota. El pentinat de la Westbroek impresentable.

    M'agrada

    • A mi també m’hagués agradat ser-hi en aquest, segurament a dins del Festspielhaus es respirava l’ambient de les ocasions úniques i el resultat aquesta vegada va fer justícia.
      Estèticament tot era millorable, també l’escenari, però “ningú és perfecte” i els alemanys tampoc 😉

      M'agrada

  7. simone

    Quin altre regalás, Joaquim! Moltes gràcies. 🙂 I mira per on, aquesta vegada hi ha una apreciacio a lal que no coincideixo del tot amb tu i es que a Thieleman com a dirigent el trobo espectacular en la precisió de’ls seus moviments i la concetracio que transmet. Ja en el concert de Dresde em vaig quedar molt impressionada de com dirigeix i quina actitud i energía transmet. Detalls de gestos i mirades que només els pots apreciar en les retransmissions, fantástic!
    Els tres cantants de lo millor, coincideixo amb tu. Quina Sieglinde i quin Hunding! Apassionats i apassionants. A Youn el vaig poder ver cantant un Gurnemanz increible. El Siegmund de Botha molt, molt bo també a pesar d’una petita errada de texte i una entrada 😉 …be, i pel meu gust a vegades li trobo a faltar una mica de passio a la veu, no parlo de teatralitat. No se com explicar-ho, vull dir sense ficar la gamba… 😛

    M'agrada

    • Per a mi el gest de Thielemann no té capo seducció, m’estimo molt més escoltar-lo i prou, fins i tot et diria que em fa una certa por 🙂
      Efectivament, ho has dit molt bé, a Botha a vegades li manca escalfor en el fraseig, és també monolític en la interpretació, fred, però Thielemann i qualsevol bon director ha de saber treure d’un bon material, la brillantor necessària, i aquí ho aconsegueix amb escreix, no tant en el Parsifal del festival de Pasqua a Salzburg.

      M'agrada

      • simone

        por? jejeje! 😉 jo el trobo fascinant, pero potser no tinc suficients referents. Per cert, mes al concert de Dresde, no se per qué. Tindre que posarme a observar altres dirigents. D’on treure tant de temps? Botha … te moments brillants pero molt d’altres que no em transmeten mes que el que está escrit. Reproducció perfecta pero sense aquest punt de apassionament que li posan Westbroek i Youn. una abraçada i bon final de cap de setmana!

        M'agrada

  8. Va ser un concert perfecte per l’aniversari. Només un però. Tots de negre, un escenari tètric i morts i marxes fúnebres en un aniversari? Sí, són excelses, però hagués preferit algun cor, per exemple.
    El Hunding de Youn també va estar de fábula.

    M'agrada

  9. Leonor

    Lo vi y me gustó, aunque no sé porqué me esperaba más u otro programa; al día siguiente miro el de Dresde y me parece completísimo…Para mí, el gran protagonista fue Thielemann, cómo concertó…Nada nuevo, desde luego, pero así lo sentí.¡Saludos, infernems!

    M'agrada

  10. Fernando S.T.

    Un concierto magnífico, tanto por los cantantes, como por el director y por la efemérides.
    El final del primer acto de La Valquiria es impresionante la intensidad y la tensión con la que Thielemann lo culmina.
    La obertura de Meistersinger me gustó más que los fragmentos de Gótterdammerung, muy bien dirigidos pero con pequeños fallos de la orquesta, para que luego digáis.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: