IN FERNEM LAND

SIOBHAN STAGG


Siobhan Stagg

Siobhan Stagg

Comencem un nou curs, una nova temporada, i això sempre és un repte apassionant, sobretot després que ahir al voltant de les nou del matí el bloc va sumar els 4.000.000 d’apunts visitats des de el mes de març de 2007, que va ser quan començar de manera més aviat inconscient això que ara ja forma part de la meva vida i que sense la vostra persistència no hagués estat mai possible.

En aquest inici de temporada us vull presentar una soprano australiana de nom estrany que m’ha deixat ben sorprès i que penso que us pot interessar conèixer. Austràlia ha aportat sempre molts cantants al món operístic, alguns han traspassat l’àmbit més local perfer carrera sobretot a Anglaterra i des de allà molts han fet el salt internacional.

La soprano Siobhan Stagg actualment pertany a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on assumeix rols de tota mena com acostuma a passar en les companyies de teatres de repertori (Konstanze, Primera dama a Zauberflöte, Pamina, Frasquita, La contessa di Ceprano a Rigoletto, la voce del cielo a Don Carlo, Sophie a Werther, Ascagne a Les Troyens, Blonde, Marzelline a Fidelio, Pamina, Morgana a Alcina, Yvette a La Rondine, Najade a Ariadbe auf Naxos, Sophie a Rosenkavalier). Alguns d’aquests rols ja els comença a fer en altres teatres com a Ginebra o Hamburg.

Quan l’escolteu ja us adonareu que la veu està destinada a fer una carrera important. Ara encara fa front a rols de lleugera, però ella és una soprano lírica coloratura posseïdora d’una veu molt bonica, amb un cos que fa preveure una evolució a terrenys més lírics i de consistència vocal i dramàtica més amples.

El 23 de juliol va fer un recital a The Salon de Melbourne, acompanyada al piano per Eidit Golder in va oferir un programa molt atractiu que mostra les possibilitats actuals de la jove soprano i també fa preveure aquest futur més allunyat de la “simple”  coloratura.

No sé si el recital que us ofereixo és el recital complert, la ràdio australiana ha emés les següents obres:

Korngold: Lieder des Abschieds Op.14

Korngold: Die töte Stadt: Marietta’s song

Strauss: Schon sind, doch kalt die Himmelssterne – Du meines Herzens Kronelein – An die Nacht – Zueignung – Morgen!

Strauss: Ariadne auf Naxos : Zerbinetta’s Aria

Bishop: Home! Sweet Home!

Siobhan Stagg, soprano
Eidit Golder, piano
The Salon, Melbourne Recital Centre 23 de juliol de 2015

ENLLAÇ mp3

http://www.mediafire.com/listen/ng0jprbog0rfwki/Siobhan_Stagg_-_Eidit_Golder.mp3

En aquest apassionant projecte del blog no hi ha cosa que em faci més il·lusió que presentar-vos cantants joves i poc coneguts que s’albiren com noves i imminents figures. Vaig acabar el mes d’agost amb un baríton i començo el setembre amb una soprano, tots dos joves, tos dos amb carreres encarrilades però encara en aquell punt de incertesa que qualsevol decisió errònia pot malmetre les grans esperances que sempre dipositem en ells.

Durant el dia d’avui publicaré l’apunt del concurs del mes d’agost i qui l’ha guanyat, és clar.

Un comentari

  1. Johana Guardiola

    Felicitats! Per a mi es el millor blog de música que conec. M’ha donat molts moments de felicitat i soc conscient de les hores i hores de treball que has invertit tan generosament. Gràcies Joaquim!

    M'agrada

    Respon
  2. Trepit

    Joaquim, en el teu comentari d’avui dius “això que ara ja forma part de la meva vida”. Doncs bé, també jo puc dir el mateix. Una de les primeres coses que faig cada dia, de bon matí normalment (estic jubilat), és entrar al teu bloc, de manera que també “forma part de la meva vida”.
    Gràcies i felicitats per la fita aconseguida.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Gràcies Trepit, les estadístiques del blog diuen sempre que les 9 del matí és el moment àlgid de visites, i encara diu més, diu que les nou del matí dels dilluns, per tant i per tot el que em dieu sempre, i en sou molts, IFL fa olor de cafè en llet!.
      Moltes gràcies per la teva companyia.

      M'agrada

      Respon
  3. Vicent

    Premi a la constància, la sapiència, l’esfor,c i la rauxa. Felicitats merescudíssimes. Respecte a la soprano (que desconeixia totalment), em sembla que el problema d’ella i de la majoria de les seves col-legues és (crec no equivocar-me en aquesta consideració) que sempre hi ha hagut una gran abundància de sopranos líriques magnífiques, a diferència del que passa amb les dramàtiques, tenors i ara, pel que sembla, barítons. Això fa que la competència sigui duríssima. Ja em diràs quàntes sopranos líriques que ens han entusiasmat al Liceu (Gasdia, Ferrarini, etc.) han tingut finalment una projecció molt inferior a les expectatives creades.

    En aquest sentit, crec que aquesta tipologia de soprano necessita un plus de marketing i en el cas de la que ens presentes, el fet de ser físicament bella, a banda de les excel-leències del seu instrument, intel-ligència artística i la seva preparació tècnica, pot ajudar-la forc,a.

    No creus que figures artísticament indiscutibles (per mèrits i mitjans vocals) com Fleming o Nebetko (per esmentar dues sopranos líriques de característiques diferents), no haurien esdevingut el que avui dia han estat i continuen sent si l’envoltori físic no hagués stat un altre? No puc menys que contrastar aquestes trajectòries amb d’altres més modestes d’altres artistes de merits vocals i artístics no inferiors a elles com Ingela Brimberg o Anne Schwanemills.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      És un tema llarg i segurament no ens acabaríem de posar d’acord. Jo quasi sempre crec que els cantants que estan al capdamunt ho estan perquè són els millors. El màrqueting no ho pot tot i arribar a dat de tot i mantenir-se és molt complicat si al darrera no hi ha un talent que ho sostingui.
      És cert que a vegades hi ha cantants que no tenen la repercussió mediàtica i el corresponent reconeixement a nivell popular, potser perquè el repertori que fan hi té molt a veure, i també penso que si en aquest món no ets tenor (sobretot) o soprano, la repercussió mediàtica és abismal diferent.
      És lleig comparar o confrontar a cantants, però jo trobo que Goerne és molt millor, però molt, que alguna soprano o tenor que aixequen passions.
      Fer una carrera important sent un cantant referencial a la corda que es pertany durant molts anys és molt difícil, perquè una carrera no només és la veu, és l’estudi, la tècnica, el repertori, la interpretació i la creació artística. Molts comencen fulgurants però no saben mantenir-se i s’estavellen. Fleming està a les acaballes de la seva carrera, però ho està amb una dignitat que moltes que estan en plena carrera no tenen, altres semblava que tenien que ser molt més del que han acabat sent, per exemple Anne Schwanemills, i si analitzem una mica la seva carrera segurament podrem constatar que ha fet més del que hagués hagut de fer, que és també el cas de Gasdia, tota la vida operística enganyada per aquella substitució a la Bolena de la Scala, que li fan fer creure el que nio era, això la va condiciona i crec que malgrat cantar molt i durant bastants anys, va desaparèixer absolutament esgotada, molt abans del que tocava.
      El físic dels cantants pot tenir la seva importància en un moment concret, no ho dubto, però Kaufmann no és el número per ser atractiu per a la gran majoria de públic, és el número 1 perquè és el millor tenor actual. Grigolo o Schrott, cantants que es dediquen molt al seu físic, no estan més valorats per ser atractius, potser han tingut més oportunitats inicials, però les seves carreres són el que són, una mediocritat, no ens enganyem, encara que cantin als millors teatres, sobretot perquè ara no és com abans, tothom canta a tot arreu i cantar en un teatre important no vol dir que ser un cantant important.

      M'agrada

      Respon
      • Vicent

        Estic d’acord amb el teu raonament. La meva intervenció pretenia centrar-se en la modalitat de soprano lírica on crec que la competència és més dura per haver-hi hagut sempre moltes i de molt bones. Crec que en aquesta modalitat, el marketing -i la imatge física hi juga molt en aquesta dimensió- és determinant, o més determinant que en altres cordes on hi ha major escassetat d’efectius. Evidentment, si no hi ha material, tècnica i empatia -entre d’altres coses- poca cosa hi ha a fer.

        I pel contrari, malgrat un envoltori, en principi, poc comercial, tenim els casos incontestables de Caballé o Margaret Price o de Pavarotti, Heppner o Botha, aquests darrers, dintre de la veu de tenor.

        Desconeixia del tot l’ensopegada de la Sra. Gasdia. I en quant a en Kaufmann, totalment d’acord. En tot cas, sempre és interessant fer càbales sobre les espectatives que es creen quan un jove valor salta a la palestra i seguir la seva carrera. Tan de bo que la carrera de la Sra. Stag estigui farcida d’èxits, per ella i per l’audiència.

        M'agrada

        Respon
        • Joaquim

          Certament, talment sembla que soprano lírica i bellesa escultural tinguin que anar lligades, quelcom que ha portat a més d’una on no havia d’estar i ha privat a més d’una de ser-hi, per culpa d’un físic poc apte per la passarel·la. Al final la raó s’acaba imposant, però és veritat que pel caní es pot quedar alguna veu i alguna artista veritablement notable. Les belles mediocritats s’acaben aviat.

          M'agrada

  5. Maribel i Victor

    I com no pot ser de un altre forma, des.de fa molts anys In Fernem Land i tots el Infernemlanders tambè forman part de la nostra vida i dels nostres amics, molts d’ells tant estimats com si fossin de la nostra familia.
    Enhorabona i a per els 5.000.000!!!

    M'agrada

    Respon
  8. Kàtia

    Fantàstica,una meravella,quina veu tan bonica i que maca es aquesta noia.Ara la posarè al MP3 i seguirè gaudint.Moltissimes gràcies,Joaquim.
    Si alguna vegada m’imagino com estàs en plena feina IFL et veig davant d’una taula,amb aparells plens de botons,prement com un poseso,baixant i pujant música i disfrutant d’alló més.Al vespre si no tanques els aparells la teva casa deu semblar una autopista tota plena de llumetes.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No t’ho creguis, tot és bastant més simple, res a veure amb la NASA. 😉
      Moltes gràcies Kàtia i t’agreixo que facis esment a la senyora Siobhan Stagg, segur que no deu estar gaire contenta, els 4000000 li han robat el protagonisme

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      El pastís millor reservar-lo per l’aniversari, cada vegada més a prop dels 10 anys, una cosa absolutament impensable, una bogeria. No ens adonarem i ja ho tindré a sobre, i m’agradaria fer alguna cosa sonada pel 10è aniversari.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Gràcies Josep, és una tasca, sí, envejable no ho sé, més aviat s’envegen les coses que no porten tantes hores al darrere, però és molts gratificant, i això si que és envejable-
      Gràcies per contribuir a fer-ho possible.

      M'agrada

      Respon
  14. Jaume

    Enhorabona i per molts anys!
    Malgrat que no escric gaire sovint comentaris en el teu bloc, sóc dels qui dia si i dia també (i des de fa força temps!) llegeixo cada matí o cada vespre “in fernem Land”. Sincerament, aquest fet representa una de les meves petites-grans il·lusions de cada dia. Endavant!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Gràcies, sobretot en a tu Josep, perquè sense cap mena de dubte ets dels que han contribuït més a assolir-ho, però el més important en el teu cas no són le svegades que el visites sinó tot el que hi aportes, que és molt i molt bo. Eternament agraït de tenir-te col·laborant-hi

      M'agrada

      Respon
  16. David

    Moltes gràcies Joaquim per la teva entrega i els teus apunts que a molts ens ajudes a aprendre coses noves i noves veus i a contrastar les nostres opinions.
    Desitjo que poguem gaudir-ne per molt de temps.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari