IN FERNEM LAND

LICEU 2015/2016: NABUCCO II


Cor del Gran Teatre del Liceu. Nabucco, producció de Daniele Abbado. Fotografia © Antoni Bofill

Cor del Gran Teatre del Liceu. Nabucco, producció de Daniele Abbado. Fotografia © Antoni Bofill

El primer repartiment d’aquest Nabucco inaugural de la temporada 2015/2016 al Gran Teatre del Liceu és dolent, però el segon és pitjor.

La sensació frustrant, d’absoluta incomoditat i de incredulitat davant el que el Liceu ens ofereix a una tarifa d’espectacle de primera, és lamentable. No cal dir que aquesta tanda de Nabucco són segons el meu parer, les pitjors representacions que hem vist a Barcelona des de 1977, incloses les excel·lents versions de concert del Liceu dirigides per Nello Santi, i la més discreta del Teatre Grec l’estiu després del incendi (1994).

Les representacions es sostenen gràcies a l’enèrgica autoritat de Daniel Oren, que una vegada més ha tingut que imposar davant la grolleria del públic intentant aplaudir el “Va pensiero” abans d’acabar, una vergonyant actitud desafiant i és que el públic del Liceu, dit sigui amb tot el respecte però la contundència que calgui, s’està tornant poc exigent, conformista, adotzenat i vulgar. L’altre dia em deien de males maneres i amb una manca d’educació ofensiva, que no ens hem assabentat que els temps han canviat i que ara això és el que toca, doncs no, no és el que toca i és absolutament molest que no em deixin escoltar un final decidit pel director musical que ha de mantenir els braços enlairats de manera ostensible per tal de que tothom vegi que encara no toca aplaudir, i malgrat això i el poc cas que li fan els mal educats, hagi de girar el cap mirant a la sala amb cara de pocs amics per intentar que sigui el seu criteri el que finalment s’imposi. Quina pena de teatre!, quina vergonya de públic! i quina representació tan mediocre i maldestre varem patir ahir, quines veus tan poc distingides, tan poc verdianes i tan poc capaces de cantar dignament una partitura exigent i compromesa. Quina desgana del públic durant tota la representació i quin èxit, no apoteòsic però sí inexplicable, al final!

No m’interessa l’òpera d’aquesta manera, l’avorriria aviat i crec que no hauríem de permetre que es banalitzés d’aquesta manera, perquè es pot fer un Nabucco molt més digne dels que estem veient aquests dies, i insisteixo, el que paguem ens dóna dret a ser molt més exigents, perquè està clar que saben vendre molt bé gat per llebre i les entrades s’han exhaurit. Si no anem en compte i sembla que tot això no importa gaire a ningú, estem condemnats a la mediocritat i a la banalització de l’òpera, convertint-la en un entreteniment i prou.

El mestre Oren imposa criteri, ritme i tensió, extraient de l’orquestra, ahir una mica més despitada que el primer dia, un bon so i una cohesió a estones, admirable, mentre que el cor continua sent el que s’emporta les més grans i merescudes ovacions després del “Va pensiero” incomprensiblement bisat per encaparrament del mestre en cada  representació, ja que si esdevé una rutina perd tot l’emoció que hauria de suposar un bis, sempre un fet excepcional, però potser ell sap que si no fos per aquest bis , les representacions serien un absolut fracàs.

Luca Salsi canta millor que Maestri, és clar que per això no fa falta gaire, però d’això a ser un Nabucco hi va un abisme. És vocalment més homogeni, però dramàticament  bastant pla, seria més idoni en un repertori més belcantista, on la veu no hagi de mantenir una tensió dramàtica que el sobrepassa. Sovint sembla que la veu perdi el seu lloc natural perquè Salsi força l’instrument per intentar imposar una vocalitat dramàtica que no li és pròpia. En els concertants li costa ser l’autoritat i en el duo amb Abigaille li manca força, mentre que en la seva gran ària del quart acte, on s’esforça per imposar-se, no aconsegueix commoure. la fredor del públic durant tota la representació n’és la prova fefaent.

Tatiana Mlnychenko és una soprano aproximada, i amb això vull dir que s’acosta a, però no arriba en lloc. Com ella, en els teatres de província de la Europa de l’est, n’hi deuen  haver a cabassos. En primer lloc si vol fer una carrera important com a soprano dramàtica del repertori italià hauria d’anar a aprendre l’idioma i a treballar molt la dicció, no s’entén un borrall del que canta. Lamentable

En segon lloc té tres registres independents que no estaria malament que intentés homogeneïtzar per fer que el seu cant fos una mica noble. D’acord que en els dos primers actes els salts d’octava posen en un compromís fins i tot a les Abigaille de veritat, però si treballés una mica més la línia i la homogeneïtzació del registre guanyaria bastant.

En tercer lloc i no menys important, convindria que fixés l’emissió, massa sovint va a buscar la nota i no hi arriba, cala i desafina a plaer, mentre intenta buscar la nota va fent de les seves. En aquest sentit ahir en la seva participació en el tercet inicial va ser  especialment desafortunada, mentre que en la seva temible ària intentava buscar les notes punyents amb aproximacions al crit, amb un recitatiu groller, una ària insulsa i una cabaletta per oblidar. Els greus quedaven pàl·lids, poc audibles o oberts de manera grollera, que era l’única manera de fer audible la part més baixa del seu registre vocal. De tant en tant va fer bé un pianissim notable i cal dir que va estar més que convincent  en l’escena final de la mort,  si haguéssim entès el que cantava potser fins i tot ens haguéssim emocionat. Per a mi que no torni

Serafin és molt més bona cantant, té distinció, classe i és musical, però ves per on és inadequada per aquest rol malgrat ser una cantant notable que posa en perill la seva carrera i veu assumint riscos com aquest, mentre que Melnychenko posa en perill la nostra paciència i oïda. Amb la suma de ambdues no se pas si en fem una de notable.

La vergonya d’aquest segon cast és el cantant (no m’atreveixo a escriure baix) que interpreta Zaccaria, Enrico Iori. Només cal veure els teatres que sovinteja per adonar-se que el Liceu no hauria de ser el seu lloc natural, a no ser que el Liceu acabi jugant a la lliga de Piacenza, Modena, Pavia, Trieste, Como o Washington. El problema ja no és la veu, què també, és el cant i la insuficiència d’un registre homogeni i capaç d’assumir un rol d’aquesta importància. No sé qui va ser el responsable d’incloure’l en aquest cast i a quina torna ens el va col·locar l’agent artístic de torn, però la meva protesta sorollosa després de vergonyant profecia del tercer acte també anava per a ells ja que no ens ho mereixem i ells tenen molt poca vergonya.

Malament també Alejandro Roy com a Ismaele. La veu és important, impressionant m’atreviria a dir, però de que pot arribar a servir que Déu et doni una veu com aquesta si després el senyor Roy no fa res per intentar domesticar-la, si és incapaç de donar un matis, una noblesa i un sentit al que canta. Llença els sons i tal dia farà un any!.

Marianna Pizzolato malgrat l’esgarip en el mateix lloc que el primer dia, és l’única que canta amb sentiment, convicció i bona línia belcantista, que en definitiva és el que cal en aquest rol, però ja és ben trist que de tot el repartiment tinguem que parla de que Fenena sigui el millor cantat.

Ahir em van agradar menys l’Abdallo de Javier Palacios i l’Anna de Anna Puche, mentre que em va tornar a sorprendre negativament el senyor Guerzoni com a Gran Sacerdot  de Belo, és clar que aquest ja sé a quina torna va, i ja vaig dir que no em semblava decent.

Giuseppe Verdi
NABUCCO

Nabucco Luca Salsi
Abigaille Tatiana Melnychenko
Zaccaria Enrico Iori
Ismaele Alejandro Roy
Fenena Marianna Pizzolato
Il gran sacerdote Alessandro Guerzoni
Abdallo Javier Palacios
Anna Anna Puche

Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció Conxita García
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Direcció musical Daniel Oren

Direcció escènica Daniele Abbado
Escenografia i vestuari Alison Chitty
Disseny de llums Alessandro Carletti
Coreografia Simona Bucci
Vídeo Luca Scarzella

Coproducció Gran Teatre del Liceu, Fondazione Teatro alla Scala (Milà), Royal Opera House Covent Garden (Londres) i Lyric Opera of Chicago

Liceu 18 d’octubre de 2015

En acabar, després de bravejar al Cor i a la seva directora, Conxita García, (Bravo un altre cop), per salvar la representació, vaig marxar de la sala, quelcom que no acostumo a fer mai, però em conec i ahir hagués pres mal, perquè m’hagués despatxat a gust i com que no tinc cap voluntat d’acabar a la UVI de qualsevol hospital, atacat dels nervis, vaig decidir marxar mentre el públic, endormiscat durant tota la representació, es despertava de cop i volta i fins i tot bravejava a no sé pas qui, tret de que no fos al mestre Oren que s’ho mereixia de valent.

Inici funest de temporada.

86 comments

  1. JORDI

    Completament d’acord Joaquim.
    Quina vergonya de baix que junt amb l’escenografia (???) em van destrossar Nabucco.
    L’any passat ja ens van colar també un segon repartiment.
    Anem malament.

    M'agrada

    • L’equip directiu del Liceu està acabant de perfilar el seu projecte revolucionari.
      Ens han apujat les tarifes d’abonaments i localitats de manera exagerada, només parcialment justificable si el nivell fos molt alt, però després del viscut ahir la indignació és enorme, perquè no es tracta de primer o segon repartiment, el primer tampoc mereix cap consideració, és tracta d’una estafa, perquè el producte que ofereixen és molt inferior al preu que ens fan pagar.
      Si no protestem anem-nos preparant

      M'agrada

  2. JM

    Respecte al que dius del públic… Potser la pregunta que ens hem de fer és si volem un Liceu mig buit però ple d’experts perfeccionistes o un de ple amb el públic conformista que tant critiques darrerament… Evidentment no parlo de la bogeria d’aplaudir abans d’hora o d’intentar acompanyar el cor durant el “Va pensiero”, però sí de la manca de criteri / exigència que denuncies.

    Sense compartir gran part de la crítica aquella que vas rebre l’altre dia, ni molt menys el to ni i les formes, potser sí que hi havia part de raó. I és que si entre tots volem fer un Liceu econòmicament sostenible, s’hi ha de donar entrada i acollida a una gran massa de gent (molts d’ells aficionats novells, entre els quals m’incloc) que potser (per ara) ens conformem amb poca cosa…

    M'agrada

    • Ram

      D’acord amb el comentari d’en Joaquim. No śe com va ser el primer repartiment, però aquest segon repartiment és patètic. Sort de la mñusica de Verdi, el director d’orquestra i el Cor, sinó marxo per primera vegada a la meva vida a mitja òpera.
      El públic, patètic també. Vaig estar divendres i la gent feia soroll, parlava constantment i aplaudien al final de les àries que el que es mereixien eren xiulets. Fins i tot va haber un bravo per a la Sra. Melnychenko! Bé, potser el bravo era perquè havia arribat a la fi de l’ària i s’havia callat.
      Respecte al que diu JM, no podem pensar que un Liceu econòmicament sostenible passa per rebaixar la seva qualitat. Hi ha una diferència entre públic pica-punyetes (“perfeccionista”, com l’anomenes) i exigent en qualitat. Porto molts anys al Liceu i m’encanta que vingueu aficionats novells, com t’autodefineixes. Però perquè siguis novell no et rebaixis a acceptar gat per llebre, sinó en comptes de novell seràs passerell. No et conformis amb poca cosa, i meys si pagues per a que sigui excel·lent.

      M'agrada

      • Tots en un moment o altre hem estat novells, no és aquest el problema, ara bé, seguint amb aquest política de tarifes i qualitat, podria ser que en les properes temporades la majoria siguin novells, i d’aquesta manera mort el gos s’acabarà la ràbia i amb ella gent tan molesta com els que creiem que aquest Nabucco te masses moments de vergonya aliena, quelcom que semblava impensable fa uns anys.
        Entenc tot això de la sostenibilitat, la rendibilitat i aquests termes economicistes que condicionen les temporades, però mai s’hauria d’oblidar que el Liceu és un centre cultural, fins ara de primer nivell, si l’objectiu es esdevenir un centre de màrqueting de referència amb un model de gestió d’escola de negoci, malgrat que el producte sigui Zara en lloc de Hugo Boss, aleshores prendrem mal.

        Liked by 2 people

    • Giacomo

      No ho sé, JM. Més aviat diria el contrari que tu. La meva veïna el divendres va xiuxiuejar el Va pensiero la segona vegada. No s’hauria de fer, és una falta de respecte al públic i als artistes. Però era jove, potser venia al Liceu per primera vegada … Ningú no li va dir res. Aquestes coses s’aprèn a no fer-les. Potser els que ja ho sabem hem de tenir paciència.

      El problema de la qualitat és més seriós. Amb cantants així, a mi, que comprenc molt menys que en Joaquim, no m’interessa anar al teatre. Doncs no, no m’agrada que el Liceu sigui molt sostenible fent un Nabucco així. La por és que la direcció descobreixi que l’éxit no depèn de la qualitat i per tant que la qualitat és innecessària. Esperem que no, però aixó acabaria sent molt més greu que uns aplaudiments anticipats.

      M'agrada

    • Vicent

      Home, si et fan pagar una entrada a preu de “Camp Nou” no et poden ficar un equip de segona. Respecte a l’educació de cert públic lamentablement deixa moltíssim que desitjar. No és qüestió de fer el finolis però determinades mostres d’incivisme disfressades de pseudo-progressisme o correcció política- són incompatibles amb el degut fruîment de la representació. És com si en un partit de futbol algú se’t plantés davant i no et deixés veure el camp. Aquí passa el mateix amb els sons i fins i tot, com molt encertadament va dir el mestre Savall, els silencis.

      M'agrada

      • La filosia o condescendència de la direcció en aquest sentit es definitiva, perquè el que importa és que el nou públic entri al Liceu encara que amb ell entri part d’unes conductes pròpies d’altres ambients menys estrictes. El meu pare sempre em deia que a la vida tot és fonamenta en l’educació, i ja m’ho deia que quan ell ja no hi fos el recordaria, òbviament tenia raó.
        Ja m’ho van dir l’altre dia que els temps han canviat i aquí ho tenim. Anar a l’òpera esdevindrà com anar a veure l’estrena del cinema del cap de setmana, potser la batalla ja la tinc perduda, potser fins i tot la guerra, quelcom que no vol dir que mori resignat-me

        M'agrada

    • SANTI

      No puc estar més en desacord amb la teva opinió. Passaré per alt el comportament del públic novell, molest i poc respectuós, aquesta pot semblar una altra guerra tot i formar part de la mateixa estratègia
      Si em fan pagar llebre no vull gat, com diu en Joaquim
      Jo vaig assistir divendres a aquest segon repartiment i va ser penós.
      És clar que volen públic nou i inexpert, és l’única manera que tenen de colar-nos cantants sota mínims i que no es torni a cremar el teatre.
      Hi ha una dita castellana que diu “pan para hoy hambre para….” veurem quan triga a arribar el demà.
      Molt malament senyors i senyores del Liceu

      M'agrada

    • JM

      Un petit aclariment vistes les respostes al meu comentari: vers la direcció crítica implacable. L’exigència de la perfecció ha de ser irrenunciable i els que potser no en sabem tant agraïm que des de tribunes com aquesta es diguin veritats sense embuts. Perquè en el fons a ningú li agrada que l’estafin, per molt que no s’e n’adoni quan l’estan estafant… El que demano simplement és una mica de benevolença vers els que potser no en saben prou com per criticar ferotgement una mala representació o pels que gaudeixen igualment amb un cast mediocre, perquè sense tota aquesta gent el Liceu seria inviable.

      M'agrada

      • Benvolença tota, només cal seguir allò tan elemental de “donde fueres haz lo que vieres” i no començar a aplaudir abans d’hora, no parlar quan ha començat la representació encara que hi hagi un silenci, no obrir els mòbils, no piular o penja res als murs mentre la sala està a les fosques, no entrar i sortir quan l’espectacle ha començat…, tot són coses que semblen de sentit comú al Liceu o al cinema, però si fas un advertiment en aquest sentit, ara per ara, el més probable és rebre un miquel com “els temps estan canviant i no estàs al dia” .
        Ara bé, la viabilitat del Liceu no només és qüestió del públic i la venda, i encara que ho fos, això no vol dir que haguem d’acceptar-ho tot per salvar-lo, perquè en l’intent podem perdre bous i esquelles. El Liceu fa molts anys que te activitat i ara sembla que la direcció hagi descobert que ha de portar públic nou sigui com sigui, quan fa qüestió de 10 anys el numero d’abonats doblava l’actual. Cal saber perquè s’ha perdut el que tenia fidelitzat, perquè es tracta de fidelitzar un públic que faci sostenible i garanteixi l’activitat amb passavolants, que és el model que funciona ara, el risc és immens, sobretot si el nivell acaba, com succeirà, condicionant l’assistència independentment de la popularitat de les òperes programades, que sembla que és una altra de les obsessions.

        M'agrada

    • No t’equivoquis JM, el problema no és el públic, perquè en a mi no em serveix de res un Liceu ple i un nivell tan baix, perquè podria entendre un nivell aií acompanyat d’una rebaixa de tarifes per intentar omplir-lo, no puc entendre un teatre de segona (aquest Nabucco ho és) a preus de primeríssima.
      Si el públic no es comporta no t’amoïnis ja farem pedagogia, però si és la direcció la que no es comporta, el tema és molt més greu, perquè mentre la seva prioritat només sigui omplir oferint fast food, és el model cultural el que trontolla i amb la qualitat d’aquest Nabucco no hi h dubte que tenim fast food per estona.

      M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de octubre de 2015 | Beckmesser

  4. Arnau

    Doncs em sembla que hem anat a veure dos Nabuccos molt diferents, perquè jo vaig sortir content del teatre.

    La criticada Abigaille em va agradar molt (per fi algú amb aguts) i Luca Salsi també: un fraseig molt elegant.

    Comparteixo la opinió amb el Zaccaria (patètic…), Ismaele i el sacerdot. Tampoc em van apassionar l’Abdallo i l’Anna.

    Bravo el cor i l’orquestra. Bravo Oren i Garcia… Meravellosos.

    No és que sigui un Nabucco històric ni de referència, però per mi va ser un Nabucco més que correcte, i que va passar amb escreix el del primer cast.

    M'agrada

    • Isabel

      Estic d’acord amb l’Arnau. Un Nabucco correcte, segur que es pot fer millor però molt pitjor també. Per mi Abigaille, Fenena i Nabucco els millors (deixant de banda el cor que va ser excelent amb dferència -un 10 per laConxita!-). El pitjor, Zacaria.
      Però en general no puc compartir la opinió del Joaquim. No hi reconec el Nabucco que vaig veure ahir.
      Ah…no soc novella, fa uns quants anys que em passejo com espectadora al Liceu, Palau, auditori i altres llocs fora del país, em sembla que tinc un mínim d’experiència i crec que puc comparar amb altres versions que he vist.
      Ahir m’ho vaig passar bé.

      M'agrada

      • ËS clar que é spot fer pitjoir, però fer-nos pagar aquest com si fos un teatre de primera, això és inadmissible-
        Ser novell no vol dir no entendre-hi, de la mateixa manera que portar molt anys no és cap garantia.
        Jo el que vaig veure, perquè el que vaig veure també és lamentable, i escoltar, no m’interessa gens, no m’aporta res i jo encara no vaig al Liceu a entretenir-me, ni a passar l’estona, per a mi l’òpera és quelcom més i sé que sóc una espècie a extingir.
        Ara bé, si comparo el d’ahir i el primer repartiment amb totes les altres vistes al Liceu des de 1977, aquestes són les pitjors, i això ho puc argumentar cantant per cantant.

        Liked by 1 person

      • Isabel

        Ja se que no soc una entesa, però si una bona aficionada amb una mica d’experiència encara que això no sigui garantia de res. No obstant sé el que m’agrada i el que no. Només pretenia dir que per mi, tot i no ser el millor Nabucco, no el vaig percebre tant desastrós com el descrius. Estic d’acord amb les crítiques a Zacaria i el tenor no em va acabar d’agradar. També em va faltar una mica més d’actuació. Només Nabucco s’ho creia una mica.
        No ens posarem d’acord, ho se. Simplement que quan la crítitca és tant ferotge també va bé que se sàpiga que hi ha d’altres opinions. Normalment no opino, però aquesta vegada he cregut que valia la pena fer-ho.

        M'agrada

      • Doncs si repases el meu apunt i el teu comentari veuràs que no estem tan en desacord, perquè Salsi va ser el millor.
        La crítica ferotge és fruit d’una representació amb un nivell sota mínims i més valdria que el Liceu vetllés per un nivell a l’alçada del prestigi del teatre (era la inauguració) i a l’alçada del que ens fan pagar, perquè amb una platea a 60€ la meva crítica seria diferent, malgrat que hi ha cantants que ni regalts, perquè el Liceu ha d’exigir uns mínims per atots els que pugen al seu escenari. Sempre que vulguis hauries d’opinar

        M'agrada

  5. alex

    Por algun comentario recibido, parece que va en la linea de lo manifestado por Joaquim. Me toca prox. Miercoles. y ya opinare, muy probablemente no difiera demasiado de lo ampliamente tratado por Joaquim
    Lo del comportamiento del público interrumpiendo el final del ..va pensiero…o comentando la jugada antes de tiempo y molestando a los vecinos de localidad, parece que ya se està convirtiendo en habitual durante todos estos Nabucco incl. el reiterativo bis : solo un vocablo, LAMENTABLE en un teatro como el Liceu que a este paso y con cantantes como esos de esta opera,va a descender a segunda división b ( dicho, coloquial y futbolisticamente )

    M'agrada

      • alex

        Te la doy y mucha como casi siempre, con otros amigos y amigas liceístas que también coinciden contigo
        Uno de ellos que estuvo el sábado noche con el primer cast ( parece que no hubo interrupciones a destiempo en el…va pensiero..), me tituló ese NABUCCO de forma jocosa…. ” NABUCCO Liceista, ópera para coro y orquesta “…. je..je..

        M'agrada

  6. Felipe

    Cuánta razón tienes Joaquín.
    Asistí a este segundo reparto el viernes pasado y te voy a ser sincero que lo único que de verdad conseguía mantener mi atención era la dirección de Daniel Oren y el coro del Liceu. Ese final sostenido del “va pensiero” fue algo indescriptible…
    La verdad es que me emocioné al inicio con la la obertura, dirigida a mi juicio magistralmente e interpretada a un nivel altísimo por la orquesta.
    Esta dirección y este coro fue lo único que me hicieron olvidar el cabreo de ver como en su primera aparición el bajo perdía la voz casi en la primera nota, cómo Luca Salsi era un negado para el papel que interpretaba y cómo la Abigaille era un cúmulo de despropósito. Tenía la sensación de que cada sobre agudo que emitía se le acababa rompiendo … no sé describirlo pero una sensación extraña. A todo esto al público le daba igual: ovación y bravos que no sé de dónde se los sacaban para los cantantes…
    Cerré los ojos y me centré en el maestro Oren, en su dirección y en las apariciones del coro.
    Con otro reparto este Nabucco habría podido ser un gran triunfo para este teatro, algo inolvidable en el estreno de temporada, pero… Joaquín, sinceramente, ¿qué coste habría tenido ese otro reparto? Los directores lo saben, y saben que ese día las butacas estaban agotadas, y que hay algunos días más de representación con entradas agotadas, perfecto para ellos: rendimiento económico máximo al menor coste ¡¡qué más les da la calidad vocal si ya llenan el teatro, si el público aplaude igual, si se es igual de irrespetuoso no respetando los silencios!!
    Una desgracia. Si seguimos así … ¿dónde nos tendremos que ir para escuchar ópera de calidad?
    Pues yo no tengo intención de marchar a ningún otro teatro, adoro el Liceu, adoro este teatro que tantas noches buenas me ha hecho vivir. Y tengo la esperanza de que todo esto sea pasajero.

    M'agrada

    • Pagamos por un reparto de primera, ahora que nos cogen con el paso cambiado nos pueden haber engañado, pero de seguir así ¿Quién seguirá pagando las nuevas tarifas a cambio de este nivel? Si pagamos mucho no nos pueden dar esto. Si en la inauguración no damos una buena imagen ¿Cuando la daremos? En la mayoría de teatros la inauguración es una tarjeta de presentación donde se acostumbra a sacar las mejores joyas, pero en el Liceu ahora ni eso.
      Lo será de pasajero, pero cuando termine este período, ¿Qué? o mejor dicho, ¿Quién quedará para contarlo?

      M'agrada

  7. Montse Casabó Masip

    Totalment d’acord. No va haver-hi cap mena d’emoció. A més ens han colat el segon repartiment. Amb el que paguem! Potser ho hauríem d’esbombar a les xarxes socials…

    M'agrada

      • Montse Casabó Masip

        I, a més, precisament perquè els temps canvien, no hem de ser benevolents amb els gols que ens cola el Liceu: em refereixo a tenir el segon repartiment els diumenges a la tarda, quan els abonats al torn T hem pagat, teòricament, per tenir el primer repartiment. O el fet que aquest any tinguem més òperes implica que algunes siguin amb el segon repartiment quan el cost de l’abonament s’apuja cada temporada?

        M'agrada

      • Fa temps, benvolguda Montse, que el torn T i cap dels torns històric tenen els primers repartiments garantits.
        L’any passat sense anar més lluny, no tan sols no teníem Maria Stuardam, sinó que la famosa Norma va ser la del segon repartiment, per altre banda i sempre sota la meva opinió, millor que la primera.
        Segurament la resta de torns podran dir el mateix. Ara bé el més important per a mi es saber si ens apliquen tarifes diferents depenent del repartiment o si els raves ens els encolomen al mateix preu.
        Ens han apujat molt les tarifes i sembla ser que el nivell serà més baix, ja ho veurem però s’olora una baixada d’excel·lència, això em sembla molt preocupant, perquè si ens expliquen que no podem pagar figures per abaratir els costos, no podem pagar més del que pagàvem.
        El nivell del Nabucco de diumenge va ser preocupant, i el preu pagat per patir-lo, indignant. En un repartiment un cantant por fallar per problemes puntuals, malalties o per un mal moment que tots podem tenir, però el nivell de tres de 5 no era puntual, era un nivell no apte pel Liceu.

        M'agrada

  8. dandini

    Caram ,avui tens un dia particularment reventador.
    M’agrada Luca Salsi i crec que el seu Nabucco és millor que el de Franco Bordoni al cual vaig veure en viu.El seu fraseig és interessant , no li manca cap nota i es un cantant més rigurós desde el punt de vista musical.
    Es veritat que Tatiana Melnychenko agafa les notes desde abaix pero crec que la seva tasca té molt de mèrit , sempre es mostra valenta i es nota que ha tingut un bon coach que li ha ensenyat com s’ha d’encarar aquest personatge.Per mí es bastant superior a la teva idolatrada Angeles Gulin que tenia el fiato curt ,l’emisió dolorosa per l’oida del espectador i desafinava de forma recurrent.

    M'agrada

    • N’estic tip, perquè si passem això anem servits.
      Vaig posar la gravació de Bordoni i Gulín a disposició, no tinc res més a dir, es pot escoltyar i qui vulgui fer l’exercici de comparar versions que ho faci, no vull perdre més el temps, perquè encara que et sembli mentida estaré d’acord amb tu en admetre que Gulín era una cantant irregular i en molts aspectes deficients però Melnychenko encara ha d’aprendre a dir i a expressar, senzillament hauria de fer-se entenedora, amb la qual cosa i ja només en això, a banda d’altres aspectes, Gulín la supera amb molta diferència, com la supera Orlandi Malaspina, per suposat Dimitrova i Guleghina.
      Tu sabràs si el que pagues per la teva localitat ja t’està bé amb el que reps, a vegades discrepem, però ara em desconcertes perquè em vas arribar a defensar al tenor d’aquest segon cast, i això o és una provocació o no ho entenc.

      M'agrada

  9. Josep Olivé

    Nabucco: el peplum/cartró/pedra versió operística. No és una catalogació pejorativa, que no s’enfadi ningú. Cal situar amb certa perspectiva en el temps el status quo operístic del moment. En cas de no fer aquest exercici relativista no sols Nabucco seria incapaç de resistir el pas del temps. Tan és aixi que, ves per on, és òpera formidablement apta per a versió concertant, de lo qual es dedueix, indefectiblement, què estem davant d’una òpera de veus. És clar, totes les òperes han de ser de veus, però n’hi han en les que es pot donar un cert equilibri de conjunt (no estic pensant en l’obra d’art total, no eren encara els temps), però el fet és què no em puc imaginar en aquest moments cap solució dramaturgica i/o escenogràfica per a Nabucco capaç d’apaivagar la supina decepció d’una tria de veus inacceptable. Fugint del debat d’aquets dies centrat en experts/inexperts i els seus respectius drets (tothom paga entrada, tothom té dret a opinar) crec que si s’hauriem d’establir dues premises molt importants: la primera és què lo que s’ofereix ha d’estar a l’alçada del que es paga, i la segona és que s’han d’escoltar a les veus assenyades que t’expliquen, amb educació, el perquè l’audició d’una òpera en un teatre d’òpera té unes certes regles de joc, totes ells de tipus musical, i una d’elles és la de que pianissims i silencis escrits a la partitura i/o ordenats pel director s’han de respectar. No em cal afegir més. De la funció d’ahir res de res. Ni el “Va pensiero” mereixia ser escoltat dues vegades. De fet, em sembla que ni a la secció de metalls de l’orquestra li va agradar gens repetir-lo.

    M'agrada

    • Torno a citar al meu pare: Problema d’educació.
      Si el Liceu busca públic nou, hem de ser nosaltres qui hem d’imposar les normes de respecte que no s’han de trencar. I si cal fer pedagogia activa la farem, ara bé empesar-nos com si res el nivell vocal d’ahir si que és absolutament preocupant, sobretot quan al final donava la sensaciñó que era una bona representació
      Pel que fa al bis, pensa que va ser l’única manera d’escalfar l’ambient, ahir conseqüentment gèlid pel que rebíem, però sí, els metalls no van estar gaire contents. Per altre part les creences del senyor Oren no haurien de condicionar aquesta obsessió per bisar, aquí i arreu on dirigeix Nabucco, el “Va pensiero”

      M'agrada

  10. bocachete

    No sé… Potser per ganes de salvar-ne alguna cosa, encara vaig trobar que el Nabucco es podia salvar per la veu, tot i una gran fredor, especialment cap al final, i que Abigaille tenia moments que podien aproximar-se a una cantant ideal per al paper. L’orquestra, bé, amb ritme i estil; el cor ha tingut dies millors: va cantar bé, però no el vaig sentir per a fer el bis. L’Ismaele, d’entrada, em va sorprendre per la veuassa, però després es va confirmar massa descontrolat, i el Zaccaria… res: millor no parlar-ne. I sense un Zaccaria, Nabucco cau, com una tamboret coix. La sensació és que va quedar una representació massa descompensada i que no va acabar de rutllar.

    Entenc que al novell li pogués agradar en alguns moments i que pogués tenir una sensació de satisfacció final. És una òpera que agrada i que té prou elements per a enganxar: un, quan comença, tampoc no nota que desafinin o no; fins i tot, si un Zaccaria no se sent, potser pensa que ha de ser així i tot. La meva primera òpera, un Rigoletto, no deuria ser gran cosa en el seu moment (el 79), però a mi em va semblar una meravella: tot era nou, orquestra inclosa. També és veritat, que vist el que tenim, un Manuguerra i una Anelli no es poden menystenir, però segur que llavors era un repartiment “de segona” i amb una orquestra pèssima i jo en vaig sortir fascinat. L’experiència sempre ajuda, i les ganes i moltes coses. Ara, d’aquí a no esperar per a aplaudir o per a xerrar pels descosits… justament els “nous”, en no estar segurs, s’esperen més a veure què fa la resta… En fi, és com al cinema: tampoc el públic d’ara en un cinema es comporta com fa un temps i es pensa que és a casa seva. És pur respecte i consideració; educació, al cap i a la fi, i això és el que, al Liceu i en altres contextos (des del metro als col·legis) trobo que es va perdent cada cop més.

    M'agrada

    • Si el públic novell és l’objectiu i el nivell es baix, qui garantirà la sostenibilitat?
      Tots en un moment o un altre hem estat públic novell, no és bo que n’hi hagi, és IMPRESCINDIBLE, cal garantir la continuïtat, però és fonamental que els abonats signifiquin la base, el més àmplia possible de públic fidel que se senti fascinat per la proposta cultural del projecte Liceu. La programació no ha de ser només un seguit de títols amb repartiments més o menys atraients, tot esperant que a última hora s’acabi esgotant el taquillatge.
      El Liceu en els darrers anys ens ha “educat” molt en una programació i uns repartiments de gran vàlua, admirats arreu amb un nivell de pressupost mitjà. lògic és que quan t’han educat a menjar bé, ara ja no ens estigui bé qualsevol cosa, i si el preu és de restaurant de categoria, encara menys. Quan el Liceu en hores baixes portava cantants de segona tot era diferent, començant per la naturalesa dels ingressos, malgrat això Manuguerra era un baríton considerat i la Gilda de Anelli no estava gaire lluny de la Lucia de Mosuc, per entendre’ns. El problema rau que ara per veure la Lucia hauríem de tenir, a banda de l’esperat debut de Flórez, a Damrau, a Mariusz Kwiecień i Pertusi, i no és el cas, malgrat que els preus si que ho són.

      M'agrada

  11. Tot i que ja no n’esperava gran cosa, em pensava que aquest segon repartiment almenys superaria el primer, que per ràdio no em va agradar, però no, aquest segon encara és pitjor.
    El Zaccaria de Iori ja esperava que fos una calamitat (però reconec que encara em va semblar pitjor del que esperava), el Nabucco de Salsi només em va convèncer en alguns moments puntuals (en la resta em va semblar insuficient), l’Ismaele d’Alejandro Roy em va decepcionar i l’Abigaille de Melnychenko va ser per a mi la decepció més gran, perquè penso que té veu per fer una bona Abigaille però va calar i desafinar tant que molts dels grans moments que té els va esguerrar. Fenena va ser la única que en conjunt em va agradar, però tampoc per tirar coets.
    Sortosament el cor i l’orquestra van estar a un gran nivell, que seria molt bo que es mantingués durant tota la temporada, però amb això no n’hi ha prou per fer un Nabucco decent.
    Si ens ho mirem de manera positiva, cal dir que partint d’aquest nivell és difícil que la temporada no millori, però tampoc això és consol.

    M'agrada

  12. Elio

    No parlaré de veus perquè només he vist el primer repartiment (i estic en general d’acord amb el que diu en Joaquim). En canvi voldria parlar de la direcció d’escena. Molts dieu que hem d’exigir cantants adients als preus que paguem. Totalment d’acord. Però el mateix cal exigir de la direcció d’escena. La proposta de Daniele Abbado és lamentable i és una vergonya que sigui l’espectacle inaugural de la temporada. No hi ha idees (les referències a l’Holocaust ja estan massa suades i a més són superficials), els decorats contenen elements inútils i gratuïts (era necessària la foguera del segon acte?), les projeccions no aporten absolutament res i els moviments dels personatges són maldestres i mal definits, especialment pel què fa al cor i figurants. Dubto que Daniele Abbado pogués viure del seu talent si no fos pel cognom que porta.

    M'agrada

    • La meva indignació vocal és tan gran que l’escena m’importa ben poc, de fet la darrera versió abans que aquesta, la de versió de concert amb Santi al podi va ser memorable, i és que com diu en Josep Olivé, els pèplums o els deixes pèplums amb tot el kitsch que això comporta o millor fer una bona versió de concert. Daniele Abbado mai ha estat un gran director, i viure del cognom del pare, quan el pare ja no hi és, sembla miraculós. Com em sembla miraculós la co-producció d’aquest nyap entre teatres de tanta anomenada

      M'agrada

  13. El compte

    Estic d’acord amb el que s’ha dit: hi vaig ser divendres i només es van salvar l’orquestra i el cor, però la resta va ser vergonyós!
    No entenc que si el torn E té preus dels més alts, tingui el segon cast.
    Clar que sembla que poca diferència hi ha entre el primer i el segon.
    Amb aquesta estratègia inexplicable de selecció dels cantants ni els “novells” hi aguantaran gaire temps.
    Quina llàstima!

    M'agrada

  14. ducadimantova

    Vaig anar a veure la representació de divendres passat.
    No sóc, ni de bon troç, tant destraler com el Joaquim (ja sol passar).
    De fet, en general em va agradar força, si intento oblidar Zaccaria.

    Oren: espectacular
    Cor: genial

    Luca Salsi: em va agradar molt. És un dels grans barítons del moment. No comparteixo gens les crítiques. Em va semblar esplèndid, i Nabucco me la conec be….
    Melnychenko: correcte, assumint alguns riscos però encara té que créixer en aspectes con la dicció. Tampoc veig proporcionades les crítiques, la veig més que bé per un segon cast..
    Alejandro Roy. correcte, veu potent, ben col·locada però admeto que de poc matis. També em sembla bo per un segon cast.
    Pizzolato també em va agradar força.
    Els secundaris no els comento, nivell mig.

    L’apunt m’agradaria fer-lo sobre el Zaccaria de Enrico Iori.
    Subscric absolutament la indignació del Joaquim. Va estar a punt d’amargar-me la nit. Però vaig acabar “passant” d’ell i fixant-me en tota la resta que me va encantar.
    Veient el link que poses sobre la seva trajectòria, vull pensar que quan el Sr.Matabosch el va contractar estava cantant a teatres més interessants que ara (Firenze, Frankfurt, Amsterdam, Roma…) amb una carrera prometedora i per això el va posar en el segon cast….

    No obstant, i aquí faig la pregunta als que sou més entesos… quan aquest senyor arriba i comença a assajar, se suposa que la direcció artística el sent i el torna a sentir varis cops.
    Està clar que sabien que els havia arribat un baix en hores baixes (valga la redundància).
    No poden fer res? No poden buscar-ne un’altre?
    No hi ha cap clàusula als contractes en les que digui que si no estàs al nivell, no cantes?
    Ja suposo deu ser molt difícil trobar-ne un de nivell que tingui aquest rol al seu repertori i que estigui lliure ara mateix. Però bé que la Sra.Scheppelmann ha demostrat tenir cintura en canvis recents força, encertats.
    Suposo que també hi ha el problema dels diners, si a aquest l’has de pagar per contracte, no deuen tenir diners pel segon.

    Però realment no es pot fer res?

    Els altres teatres fan algo? Que creieu que es pot fer?

    M'agrada

    • No comencem bé. Què vol dir segon cast? Això era una pràctica dels “ineptes” de la direcció anterior, ara ja no hi ha repartiments de primera o de segona, tots són de tercera, i ja em perdonaràs la boutade.
      Els preus eren de segon cast? Malauradament la web del Liceu amaga les tarifes per espectacles i ara ja no puc comprovar, però el que costava una entrada a zona 5 el passat diumenge no es corresponia amb el que varem escoltar.
      Jo també hagués volgut que la senyora Scheppelmann hagués dit al senyor Iori que no tenia el nivell exigible per sortir a cantar, i parlant la gent s’entén i estic segur que hagués estat possible, el públic del segon repartiment ho hagués agraït molt.
      El Senyor Matabosch, a qui tots sabeu que aprecio molt, es va cobrir de glòria amb aquests Nabucco, i la direcció actual tarifant aquests dos casts a preu de luxe. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

      M'agrada

      • Giacomo

        El Liceu amaga moltes coses i massa, però els preus oficials queden sobre paper. La zona 5 pel segon repartiment eren 63 € (56 el dimecres 21) i pel primer 75 o 80 € segon el dia.

        A mi indignar-me pel preu sempre em fa una mica de vergonya, ja que paguem nosaltres la meitat i el contribuent l’altra. Però segur que els meus 44 € (ja sóc a la zona 6) no els hauria volguts gastar així.

        M'agrada

  15. dandini

    Alejandro Roy té una veu important i un estil poc pulit pero hi ha un factor que juga al seu favor ,que no amaga el cap sota l’ala i arrisca.
    Esporàdicament hi ha hagut grans tenors com Carreras,Domingo,Cura o Antonenko que han cantat aquest rol pero estic ben segur que tot el públic del Liceu i d’altres teatres entendrà que s’assigni a Antonenko l’Otello,a Alvarez el Canio,a Kaufmann el Don Carlo a Alagna el Don Jose i perquè no a Alejandro Roy el Ismaele.No crec que una elecció com aquesta s’hagi de considerar una provocació o un escàndol.

    M'agrada

    • Em deies l’altre dia que era millor que Jorge de León i Ferrero, com si això si fos veritat fos un gran mèrit, però no és veritat. Ismaele no necessita un Antonenko i quan ho va fer a la Scala no va estar precisament lluït. Als cantants se’ls ha d’exigir un mínim, si parlem del que és una producció operística al Liceu. No es tractava dpun repartiment d’aquells originaris de torns populars a preus molt assequibles que donaven sentit a un públic nou i a cantants joves. Allò es va desvirtuar fins a desaparèixer, i ara queda el concepte erroni i els preus regularitzats.
      Abans que el senyor Roy debutés al Liceu, ni que fos amb Ismaele, hagués hagut d’aprendre a cantar una mica més.
      No cal dir que el tenor Vas ho hagués fet molt millor.

      M'agrada

  16. alex

    Para concluir y darle la plena razón a Joaquim de su justificada queja ” precios actuales Liceu vs. calidades vocales de este Nabucco”, algo que os hará sonrojar pero que no sorprende :

    próximo sábado 24, Berlin ( Deutsche Oper ) a las 18h, larga e infrecuente ópera de Meyerbeer escenificada por supuesto : LA AFRICAINE ( o VASCO DE GAMA), con S.Koch, R. Alagna, N.Machaidze, etc…, vamos dos matrimonios el fin de semana y tenemos 4 plateas fila 23 centradas ( creo que hay un total de 28 filas) y pagamos por localidad……41,00€!
    ( eso, en el Liceu y en general en un país empobrecido como España, impensable)

    p.d. Ya contaré algo a la vuelta, esperando que al ser la última función de la serie no me encuentre con ninguna espantá del tenor u otra de las cantantes principales

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Alemania es un auténtico paraiso operístico. No sólo por los precios, también por su oferta, bien diversificada en todo el pais. Sus grandes centros líricos (Berlin, Munich, Dresden, Hamburgo, Baden Baden, Stuttgart, Frankfurt, Leipzig…) lógicamente estan frecuentados por grandes figuras y producciones de alto nivel (vanguardistas en gran proporción), y hay que ver lo asequibles que són económicamente (das fé con tu comentario), siendo además, para más escándalo, un pais de mayor nivel económico medio que el nuestro. Pero no queda ahi la diferencia. Muchísimas ciudades de tipo medio disponen de compañia estable de ópera, con su orquesta (que óbviamente es la sinfónica de la ciudad) con una programación y calidad media más que aceptable. La enorme confluencia de oferta operística ha sido el detonante, desde hace ya muchos años, de la experimentación dramatúrgica/escénica como camino ineludible de revitalización del fenómeno operístico. Una experimentación que ha dado mucho que hablar, dados sus rotundos éxitos y sus no menos rotundos fracasos, algunos de ellos perpretados por genios pelín descerebrados. Pero en cualquier caso, estamos ante un pais en donde la cultura musical tiene una razón de ser popular. Aquí, como nos gusta jugar con palabras nuevas, lo llamamos “transversal”. Pero se queda en eso, en pura semántica, porque los precios para este Nabucco no son ni transversales, ni populares, ni razonables, ni responden a la calidad ofrecida y por ella pagada.

      M'agrada

      • No vull repetir el que he dit a l’Alex, ja que les realitats econòmiques d’ambdós paisos no són comparables, hi ha tanta feina a fer per tal de què la ciutadania entengui que part del pressupost ha d’anar a cultura i que la cultura es tan necessària com qualsevol altre partida dels pressupostos generals, que m’estimaria més no insitir-hi.
        El que si és cert és que a Alemanya s’estimen més que les tarifes siguin molt més assequibles en contra de la cultura del divo, i no sé si això seria gaire ben rebut. Ara bé, ni a Alemanya ni en lloc s’empassen que els cantants cantin malament.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        El que deiem, poca cultura de base i massa d’entreteniment. No cuidar la primera i fer negoci amb la segona, l’equació perfecte per mantenir-nos on estem: a la cua dels paisos desemvolupats.

        M'agrada

    • No podemos hacer ciertas trampas. Alemania no tiene la crisis que tenemos aquí, y por tanto el presupuesto de cultura, previo a una educación que genera el interés y la necesidad de consumir cultura, tiene un hueco notable en los presupuestos, por lo tanto la aportación es mucho más alta y eso revierte directamente en el precio de las entradas, si a eso le sumas el mecenazgo y las ayudas que el gobierno les da, entonces ya tienes la fórmula perfecta y diría que milagrosa.
      Aquí tenemos mucha precariedad económica y muy poca educación, con lo cual aún hay quien dice que la cultura es un lujo y uq primero son las necesidades básicas, como si la cultura no lo fuera.
      Quizás con menos cabra de la legión podríamos aportar un poco más a la cultura, y no es una boutade

      M'agrada

    • Joan

      WoW!!!! Per a que aquest Nabucco pogués competir en relació qualitat/preu amb l’Africaine caldria no només una “espantá” del tenor i la sprano sinó una verdadera “estampida” Quina enveja!!

      M'agrada

  17. Pere

    Vaig anar-hi divendres. No ho tenia clar però finalment va poder més Verdi que els mals auguris.
    No esperava gran cosa dels cantants després dels comentaris que s’havien fet al blog sobre el primer repartiment i els rumors de que el segon seria pitjor. Potser per això em vaig deixar portar més per la bellesa de la partitura i la direcció magnífica de Daniel Oren. El cor em va semblar molt bé però potser no calia el bis (de fet, no vaig tenir en cap moment la sensació de que el públic el demanés) però veure dirigir al mestre aquest fragment tan popular amb l’entusiasme i emoció que hi va posar valia la pena.
    En Salsi em va semblar correcte i en alguns moments, fins i tot, bastant bé. Els altres, com ja s’ha dit, per un teatre de tercera. El baix em va semblar un “insult” i una presa de pèl similar a aquelles que alguna vegada ens queien al damunt (Juanita Porras, per exemple) fa anys. Al preu que vaig pagar era per anar al jutjat de guàrdia en sortir del teatre.

    Quant al públic, fa temps que penso com tu i em fa por que això ja no tingui remei. Tot i que el divendres es va respectar el “va pensiero” fins al final i sense voler generalitzar ni ofendre, tinc la sensació que hi ha una majoria que no sap el que va a veure, ni l’interessa el que passa damunt l’escenari. És una assistència passiva, conformista i cofoia. També crec que els organitzadors hi ajuden. En el Llac dels Cignes em va tocar la Tamara Rojo. Ni un petit ram de flors. De fet, només va saludar el cos de ball femení i els tres solistes, perque la resta ja deurien estar al carrer. Aplaudiments de conveniència i un cop va baixar el teló , cap a casa.

    Disculpeu la regressió, però enyoro els temps en els que quan es baixava el teló, s’obria la cortina pel mig i sortien els solistes a saludar. Se’ls donava un ram de flors i la festa era completa. El darrer cop que vaig veure una cosa similar fou amb la Jenufa on La Maron i la Stemme van sortir a saludar després de la seva escena, davant la insistència del públic i, segons es diu, saltant-se la “prohibició” de la regidora. Són altres temps, ho se.
    En fi, en començo a estar tip de que quan comença el concert a l’Auditori, la senyora que tinc al darrera decideixi llegir el programa i vagi passant fulles sense tenir en compte el soroll que fa. Que es continuin sentint rellotges que sonen de tant en tan i mòbils que salten. HI ha alguns veïns d’abonament que quan seuen pregunten: què ens fan avui? Un desesper…

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Amb el permís de Joaquim…és què…és què…és què és una desesperació tan compartida!!! Ben veritat, Pere, que hi ha moments insofribles provocats per persones que saben perfectament on estan però se’ls hi enfot si molesten de pur avorriment! És que és aixi! 😦

      M'agrada

    • Hi ha dos nivells diferents de públic, només dos, els ben educats i els mal educats. El públic novell és novell, no necessàriament mal educat, com tampoc el públic de tota la vida és un prodigi de cultura, educació i coneixement, ho sabem i ho patim, no cal insistir.
      Ara bé, el públic novell no té una altíssima rotació i és clar el que han vist Nabucco potser no repetiran a Benvenuto, i en aquest hem de suposar que vindran tota la legió de Monty Python, ja que sembla el reclam més interessant d’aquest esdeveniment per els responsables de màrqueting del Liceu. El tema resulta esgotador, però mentre donem més importància al director d’escena que a la importància de programar una òpera de Berlioz, un veritable esdeveniment, aleshores no ens podem estranyar que la resposta del públic no sigui la que ens agradaria a tots.
      Ens caldrà molta paciència i pedagogia constant, ja que les rebaixes, seients secrets i tora mena d’esquers per portar públic i omplir no permetrà que els novells acabin sent veterans i si no hem pogut evitar els caramalets, els estossecs, els mòbils i tota la resta de molèsties que patim des de fa anys amb el públic de tota la vida.

      M'agrada

  18. Fernando S.T.

    El nivel es impropio de lo que era el Liceu hasta hace poco, pero el precio lo es también por el nivel ofrecido, total, un despropósito que roza la tomadura de pelo.

    M'agrada

  19. Em sap una mica de greu la generalització fàcil de novell -> irrespectuós + poc exigent.

    I em sap greu sobretot perquè jo em considero novell (aquesta és la segona temporada d’abonat i no arribo a 30 anys) i no veig pas aquesta relació de què parleu. Per posar un exemple, l’educació. En només dos dies (Ballet i Nabucco) la meva parella i jo hem hagut de fer callar diverses vegades a dues parelles que tenim darrere (torn T, 5è pis centrats) de més de 70 anys i que són gent d’abonament. Mala educació de la gent jove? Me’n ric. Al torn D, amb molta menys afluència de gent d’edat avançada hi havia més tranquil·litat que en aquest T. A més, sovint, un novell a qui crides l’atenció no torna a caure en el pecat, mentre que algun maleducat no novell ja ve de tornada de tot i sovint passa del que li dius.

    Quant a l’exigència doncs bé, jo vaig ser un dels que va esbroncar amb buuhs a Zaccaria, la vegada que també es va poder sentir clarament un “No teniu vergonya”. Em vaig sentir estafat durant certs moments, i als aplaudiments finals, tampoc vaig aplaudir ni Zaccaria ni Abigaille ni el Sacerdot. En canvi, de nou, la gran majoria del meu voltant (joves i grans) sí que els aplaudien.

    Tampoc vull entrar en una discussió sense sentit de novellismes i no novellismes, simplement crec que no tot és tan blanc o negre com ho pinteu. Crec que aquest passotisme ve més per culpa de la gent que va al liceu per costum i no per interès que no pas pel novellisme.

    Només us donaré la raó en un cas, l’aplaudiment del Va Pensiero. Allà és possible que fossin els novells que aplaudissin abans d’hora, però se’ls va fer callar i, en el bis, ja no ho van tornar a fer. Ja ho han après, ja ho saben. Tots l’hem cagat alguna vegada o altre. Si hi ha reincidència si que es pot condemnar, però en aquest cas crec que es va entendre la idea i cal celebrar-ho. La següent vegada valoraran si toca o no toca, abans d’aplaudir.

    Quant a la valoració purament artística que fa en Joaquim, totalment d’acord. Potser jo sóc una mica més benevolent amb Ismaele, però per la resta… ídem.

    M'agrada

    • Benvingut a IFL britishsteel87.
      No és ben així, però en qualsevol cas lamento que el meu escrit acabi donant la sensació que estic en contra del nou públic quan fa molts anys que em queixo del públic mal educat en general. L’única cosa que succeeix amb la tàctica d’anar portant públic a batzegades, si aquest públic no es fidelitza mínimament, i en aquest cas vosaltres no sou ben bé el perfil, difícilment la pedagogia que s’hagi pogut fer amb el “Va pensiero” tindrà el seu efecte en altres òperes, i em temo que en el primer indici de baixada de teló es començarà a aplaudir encara que la música segueixi uns quant compassos més.
      Com he dit abans hi ha dues tipologies de públic, l’educat i respectuós (res té a veure amb l’experiència i el coneixement del que es va a veure, i el que no ho és. i òbviament res té a veure amb l’antiguitat de l’abonat o del públic.
      Un públic de rotació elevada propicia unes “gatzares” no previstes- El Liceu creu i fa bé en creure-ho que el públic s’ha de rejovenir, tots els teatres d’òpera ho volen, el que no tinc tan clar és que els mètodes que experimenta el Liceu siguin els que realment garanteixin que el nou públic s’acabi fidelitzant a un projecte artístic ara per ara difós en una nebulosa poc engrescadora.
      Tant de bo aquesta no sigui l’última vegada que comentes a IFL.

      M'agrada

    • A l'ombra del llardoner

      Muy de acuerdo… hay cada viejo tocapelotas! Y cada urraca enjoyada! Las nuevas generaciones son más respetuosas en actitudes generales. Y tu digresión del público joven y el no tan joven es bastante acertado.

      M'agrada

  20. A l'ombra del llardoner

    El Liceo debería quemarse entero y con mucha gente dentro… Eso si sería una pira y no la del Il trovatore! Lógicamente hablo en términos de purgación espiritual. Para carne quemada ya hay la que dirigen esta mafia en la que el criterio artístico está supeditado a intereses de tecnócratas analfabetos y a determinadas influencias (entiéndase agentes) cuyos vicios confesables pasan por una ambición que raya la avaricia.

    Lo del Liceo es una vergüenza. Una tomadura de pelo que la mayoría de la prensa ha suavizado de manera vergonzosa. Los 10 años de la reinauguración (eran los 10 años?) con ese Il trovatore bochornoso retransmitido por televisión fue algo para rodar cabezas de las altas jerarquías del Liceo y algunas de las instituciones culturales que lo sustentan.

    Y estoy de acuerdo con lo apuntado respecto Alejandro Roy. Instrumento un 9 o un 10. Mentalidad e inteligencia para usarlo un 0 o 1. Además tiende a engolar en función de algunos intervalos o cuando se aparta un punto de las frase más anchas y en spianato. Una verdadera lástima.

    M'agrada

  21. alex

    Mi opinión de la función de anoche miércoles 21, que no difiere demasiado de la mayoría de comentarios

    En líneas generales , diría que iba con expectativas muy bajas y que finalmente tampoco fueron tan desastrosas, supongo que el trabajo de todas estas funciones de los solistas con el propio Oren algún fruto de mejora han dado.

    En lo musical, D.Oren, la figura destacable de la velada ya desde la obertura, haciendo incluso que una orquesta discretita como la Sinfónica del Liceu, se mostrara muy motivada, concentrada y trabajada, pareciendo verdiana de verdad
    Oren es un maestro verdiano – y también un poco showman, lo cual se agradece de cara al espectáculo – ( el mejor para mi después de Muti, sobre todo en los Verdi jóvenes y del periodo medio), que sabe vibrar, matizar y sensibilizar cuando procede en los momentos más líricos, profundizar en la partitura y sobre todo, darle ritmo. Espléndido cuadrando los concertantes con todos los solistas, coros incluidos.
    Se bisó – algo exagerado que se repita función tras función -, el …va pensiero…, donde no se interrumpió afortunadamente por el público el diminuendo final.
    El coro o coros del Liceu sin llegar a su casi excelencia de los 80s/90s época Gandolfi/Sicuri , bien y mostrando calidad.
    Vamos un disfrute de ese NABUCCO, casi “versión orquesta y coros” , je..je..

    Los cantantes o solistas principales, estuvieron mal??? Hubo de todo

    Luca Salsi en el rol protagonista, mostró su progreso en estos roles de barítono verdiano de las primeras épocas ( fue el Carlo del ERNANI que Muti dirigió hace dos años en Roma). Sin ser un barítono rotundo, sí al menos mostró cierta expresividad vocal y conocimiento estilístico, aunque su instrumento y timbre sea limitado en el grave y en las alturas, pero con un centro correcto ( vamos, uno que intenta seguir la “línea Bruson”, aunque sea imitación solo).
    Correcto pues aunque llegando a su cabaletta final…Prodi miei… visiblemente al límite de sus fuerzas .
    Me parece de todos modos que Salsi luciría más como un barítono belcantista o como un Marcello, que para grandes roles baritonales verdianos donde se le aprecia falta de rotundidad vocal.
    Por lo escuchado ( de la versión que se ofreció por radio), Salsi mucho mejor cantante que el casi desastre Maestri en el primer cast, baritonito éste que no entiendo como puede cantar en primeros teatros ( como mucho, Falstaff y Dulcamara y para de contar)

    Tatiana Melnyckenko ( sustituta de la anunciada hace unos meses, Elena Pankratova), es voz clara de Abigaille y desde luego que el instrumento es amplio y se le escucha por todos lados, a veces incluso desagradablemente.
    Eso si y en cuanto a la utilización del instrumento y pese a las ganas que muestra sobre el escenario, lo que se dice cantar cantar, debe estar aún en ” período escolar”. Intenta matizar y suavizar la voz ( no confundir con medias voces que no son linealmente mantenidas) en las partes más líricas , con una dicción italiana por cierto ´muy deficiente ( podría haber cantado “en arameo”) y en las partes más trepidantes y de dramática de agilidad, la emisión a partir del paso y en las alturas, muestra agudos chillados y a ratos calantes
    También y cuando trata de enfatizar sus graves, muestra cambio de color notorio y resulta en su conjunto, una voz poco homogénea. Irregular y Brutota

    La desgracia del Zaccaria, la representa la insuficiencia vocal de Enrico Iori que nunca debería pasar de teatros digamos que de “fiesta mayor”
    Es Bajo porque así lo indica su curriculum, pero no existe ni proyección vocal ni línea de canto sostenida ni expresividad ( despachó sin emoción alguna su plegaria del 2º acto que además, parecía recitada más que cantada), además de un volumen menos que escaso y más propio eso sí de comprimario. Basta decir que en sus intervenciones con el acompañamiento de más de un instrumento orquestal – no digamos ya en los concertantes -, apenas era audible. Mal Iori , cuya labor fue silenciada por el público

    Otro suspenso es para el Ismaele del a veces alabado aquí en el foro, Alejandro Roy. Voz de lírico spinto sí la tiene, pero cantar lo que se dice cantar es como ” lo malo que muestra José Cura ” : no mantiene la línea de canto y su zona de paso a las alturas, muestra un griterío ensordecedor más propio de ” herido en una reyerta callejera”, con la voz atrás y estrangulada.

    Muy correcta y estilista como Fenena, Mariana Pizzolato

    Los comprimarios, muy flojitos todos ellos y menos que discretos.

    M'agrada

  22. JordiP

    Hola a tots, hola Joaquim, ja fa dies que havia llegit ambdós comentaris al respecte de Nabucco. Jo vaig assistir al “primer” cast i volia fer un comentari, però anant embolicat m’havia passat. No obstant això, avui, amb una mica de temps i fullejant els posts antics he vist aquests comentaris i he volgut escriure el que anava a posar quan vaig sortir del Liceu.
    Usant la terminologia que ha caracteritzat aquest post, em considero un novell, tot i que ja fa uns anys que rondo pel Liceu. Encara soc incapaç de poder catalogar tècnicament, com ho fan alguns, la qualitat de les representacions. Tot i així, aplico el criteri que em va portar a apassionar-me pel mon de l’opera: la sensació que em produeix el que veig i/o escolto.
    Quan gaudeixo d’una interpretació d’aquelles que en Joaquim qualifica “de somni” (m’encanta quan apliques aquest qualificatiu) la sensació que tinc es sempre la mateixa: noto que els peus s’enganxen a terra i la musica comença a entrar lentament a l’interior del meu cos, ascendint poc a poc, arribant fins al pit. Es comença a concentrar per sortir esclatant cap a fora per cada porus de la pell; produint-me calfreds, pell de gallina i fins i tot en algun cas les llàgrimes de l’emoció que publicita el Liceu.
    Si, això es el que succeeix i el que em mante “enganxat”. Com a novell que soc, no es un criteri gens tècnic ni objectiu, pero si un moment, una aria, em produeix aquesta sensació, segur que es bo. Despres ho puc constatar amb els comentaris dels aficionats “avançats”.

    En aquest Nabucco, del “primer” cast que vaig veure, en recordo l’inici. Em va començar a aparèixer aquesta sensació amb l’orquestra i el cor, malauradament, conforme va anar avançant la funció, la sensació es va anar esvaint, fins al punt que alguns moments se’m van fer avorrits. Amb aquesta anàlisi concloc que no va ser una gran funció. Si en destaco les intervencions del cor, en totes elles vaig poder sentir un xic d’allo que em porta a l’opera, i el “va pensiero” em va captivar de tal forma que em vaig sentir solet enmig de la sala escoltant aquella meravella! De nou: De somni! 😉 El bis em va semblar que sobrava pero el vaig aprofitar per a gaudir de la direcció d’Oren, veure’l dirigir d’aquella manera tan intensa, tan expressiva (i tan fèrria) em va plaure molt, mai havia vist de forma tan palesa la feina que fa el director.

    Arribats a aquest punt, en el primer entreacte vaig connectar-me a llegir el post del primer cast, i despres, ja que a estones m’avorria, em vaig dedicar a fer pedagogia i intentar veure allò de “la veu s’engola”, els “aguts crispats”. I la veritat em va resultar molt util! Vaig recordar les lliçons del mestre Papanno amb el “passaggio”, etc….

    En fi, una representació que oblidaré, a la que venia amb ganes per que havia assistit al darrer Nabucco en versió concert i en vaig gaudir molt.

    Dels diners ni comentare per que crec que ja esta tot dit i del public tampoc, jo tambe tinc al costat gent a qui de tant en tant li faig un “shhhh”. Ara que quan el que hi ha dalt de l’escenari val la pena el public es queda mut, i recordare la Norma de la Radvanovsky el dia que em va tocar a mi: Allo semblava un anunci d’Iniston pero quan aquella noia va començar el “Deh! Non volerli vittime” el silenci es va fer sepulcral en un Liceu ple de gom a gom.

    Tot plegat el que comenteu te un mateix i unic problema, pero es presenta amb diverses cares.

    Al final he estat mes extens del que pretenia, disculpeu-me si he avorrit a algu. Joaquim, com moltes altres vegades, milers de gracies per l’esforç del blog!

    Bona nit!

    JordiP

    M'agrada

  23. Ví a Enrico Iori como Felipe II en Lisboa (2011). Una actuación vocal sólida y dramáticamente creíble. Pero, aun así, uno no lo habría confundido con Furlanetto, Pape, Abdrazakov o, incluso, lo poco apreciado Colombara .

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: