IN FERNEM LAND

CANÇONS SECRETES DE MERCÈ CORRETJA i MERCÈ TORRENTS PER MARTA VALERO i MARTA PUJOL


cancons-secretes

Dues Marta interpreten a dues Mercè, casualitats o no, ha estat un plaer escoltar aquest CD que Columna Música acaba de publicar amb 12 cançons amb música de Mercè Torrents i poemes de la seva filla Mercè Corretja, aplegats en dos reculls anomenats Vine pluja i Vibracions.

La nostra miopia cultural o fins i tot la pobresa que acostuma a caracteritzar la vida cultural catalana, fa que la compositora barcelonina Mercè Torrents i Turmo (1930) malgrat els anys que fa que es dedica a la composició musical sigui pràcticament desconeguda per gran part del públic que assisteix amb regularitat a les sales de concert catalanes, i davant d’aquesta trista evidència ens caldria preguntar-nos si tots plegats ho estem fent mínimament bé parlant sempre dels mateixos compositors i obres, fins i tot amb els compositors vius.

Vaig escoltar no fa gaire i vull tornar-hi abans de parlar-ne a IFL, l’oratori del Llibre de Sinera, l’obra homònima de Salvador Espriu que Torrents va musicà l’any 1968 i que Columna Música ja fa un cert temps que va publicar. Ara m’ha arribat aquest CD que es va presentar el passat mes de desembre, que insisteix amb l’obra d’aquesta compositora que cal reivindicar, però sobretot programar, per tal de que la seva obra tingui la visibilitat que sense cap mena de dubte mereix.

La música de Torrents d’entrada és fàcilment comprensible, no suposa cap agressió a l’oient però en cap cas és una música previsible de melodies cantables, no, hi trobareu tot un joc d’eloqüències expressives de dimensions racionals i d’una claredat expositiva que s’agreix, ja que la partitura facilita molt la comprensió del text. El discurs melòdic no és gens sofisticat ni pretensiós, en molts casos està estructurat en cèl·lules que podríem enquadrar en un minimalisme amable que mai esdevé obsessiu, ja que hi trobem també una varietat rítmica que l’allunya de clixés i estereotips d’escoles i tendències conceptualment molt més rígides.

Els 12 poemes extrets de quatre llibres de Mercè Corretja: Poema de la son (1977), Sensivitat (1979), Darrera el silenci (1981) i La Jungla (1984), van ser musicats per la seva mare durant els anys 80 del segle passat i presentats en els dos cicles esmentats. Són poemes que entrellacen elements de la natura amb experiències vitals. Són obres de joventut, fràgils i de sentiments interioritzats, gens críptiques i amb les que Torrents va trobar la perfecte sintonia, amb la plàstica i la mètrica que fan fluir el text amb naturalitat, sense artificis pedants o giragonses innecessàries.

Per fer arribar de manera idònia aquests poemes calen dos interpretes que sàpiguen trobar aquest sintonia natural entre el text i la partitura per fer-la arribar entenedora i amb sentiment.

La mezzosoprano Marta Valero, una veu i sobretot una artista incomprensiblement relegada a circuits massa tangencials, diu el text amb una claredat admirable, és l’encarregada ideal per fer-nos arribar els poemes, però sobretot viure’ls. A Valero se li entén tot sense necessitat de seguir el text amb el llibret, quelcom que facilita molt la comprensió perquè la mezzosoprano manresana utilitza amb la cura que la caracteritza, la calidesa natural del seu fraseig amb el color de tonalitats vellutades al servei de la comprensió emotiva del que canta. No hi ha embelliments artificiosos, ni recursos sobrers. En l’austeritat d’un cant directe, hi trobareu el vehicle perfecte per capficar-nos en aquest món sincer i honest, per tant també bell, que Corretja i Torrents ens proposen.

Marta Pujol acompanya amb perfecta sintonia la veu i l’expressivitat musical de Valero en un equilibri del tot aconseguit, en aquest joc rítmic tant interessant amb el que la compositora atorga protagonisme al piano.

Només hi ha un aspecte que em sembla millorable i és la durada del disc, ja que en un format que ens permetria escoltar fins a 80 minuts de la música de Mercè Torrents, ens hem de conformar en encara no 30 minuts que es fan massa curts.

Absolutament recomanable.

Podeu escoltar el disc sencer si teniu compte a Spotify

Us deixo també l’enllaç a Columna Música

http://www.columnamusica.com/index2.php#novetats

Si voleu baixar-vos el llibret del CD per saber més sobre l’obra de Torrents i Corretja, així com de Marta Valero i Marta Pujol:

http://www.columnamusica.com/documents/1cm0354-1753.pdf

11 comments

  1. Jordifosal

    Vaig anar al Teatre de Sarrià a la presentació i em vaig pensar que en parlaries aleshores
    Mòlt interessant
    Jo ja coneixia l’oratori d’Espriu i és molt interessant però potser és música més conjuntural i aquestes cançons en canvi, em semblen més fresques i atemporals.
    Quina llàstima que a Marta Valero no li donin més oportunitats de demostrar lo bona que és una.
    No conec ningú més que hagi parlat d’aquest disc. Ets imprescindible

    M'agrada

  2. Eduardo

    Joaquim, mil gracias, luego de los eventos que nos han sorprendido y hemos participado, hoy nos traes un remanso y calma, bueno de hecho has escrito, “Mañana será otro día” y así ha sido…
    Gracias a tus aportes me acercado a la música catalana, y a pesar de entiendo poco o nada, de forma idiomática nos has dejado la forma de resolverlo. Gracias a Spotify, lo he escuchado, es que no solo me ha gustado, es que pregunto dónde está la Señora Marta Valero? En Operabase solo aparece en la Maestranza, es acaso una cantante de tal porte que solo aparece de vez en cuando para marcar un surco, como lo ha hecho Sara Mingardo?

    M'agrada

  3. colbran

    Estupendo disco -aunque de duración muy escasa- con magníficas canciones de la compositora Mercè Torrents -lamentablemente desconocida para mí hasta este momento-, con lucimiento para la cantante y para la pianista. Al acabar la escucha de esta grabación me he quedado con ganas de oir más. Me han entusiasmado “El conec dintre meu” y “Amic vine”, ésta con un final comprometido para la cantante.
    También quiero destacar el “tríptico” de canciones dedicadas a “La nit”.

    La mezzoprano Marta Valero es una de las voces catalanas más hermosas y desaprovechadas de la actualidad y su bella voz y buen canto quedan bien patentes en estas canciones, con el acompañamiento destacado de la pianista Marta Pujol.

    Es posible que el Liceu aún no se haya fijado en la calidad vocal de Marta Valero y le haya proporcionado sólo un pequeño papel hasta el presente? Están sordos?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: