Teresa Berganza
Matti Salminen
Jussi Bjórling (5 de febrer de 1911 – 9 Setembre de 1960)
Piero Cappuccilli
Renata Tebaldi (Floria Tosca)
No ens coneixem amb en José Luis Pagan , participa en el blog, comentant i també participant en els concursos estiuencs.
Tan aviat li vaig proposar la participació em va respondre i em va dir Si es tractava de contestar una sola cosa doncs agafes la 1a de la llista, que és el que he fet.
Us deixo doncs un nou qüestionari que em fa conèixer una mica millor a un infernemlandaire, tot esperant que si ell vol ens amplií les contestes que he escapçat .
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 2010 Portava uns quants anys molt interessat en la música clàssica i un bon amic meu, antic abonat del Liceu em va facilitar la coneixença…
- A quin teatre? Al Liceu de Barceloba
- Quina òpera vas veure? El rapte en el Serrall
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No, mai.
- Quin compositor operístic t’estimes més? Wagner, crec, però sóc omnívor. Llàstima que Bach no en fes cap…
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Els cantants
- Quin és el teu tenor predilecte? J. Björling…
- Quina és la teva soprano predilecta? R. Tebaldi
- Quin és ell teu baríton predilecte? P. Cappuccilli
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Berganza
- Quin és el teu baix predilecte? M. Salminen
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? Deutsche Oper Berlin.
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera?Ara ja no.
- Quina és la teva òpera predilecte? Tristan und Isolde de Wagner,
- Quina òpera detestes? Detesto l’ambient temàtic d’Arabella…
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística. 8
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Leipzig
- Quin és el llibretista operístic preferit? A. Boito
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Siegmund
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Leonore (Fidelio)
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Il Trovatore: Corelli-Price-Simionato-Bastianini-Karajan-Salzburger Festspiele 1962
- El director d’orquestra operístic preferit? Zubin Mehta
- El director d’escena preferit? Stefano Poda
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Un Otello amb Plácido Domingo fent d’Otello (ben rodejat és clar)
- L’òpera barroca que més t’agrada? Il ritorno d’Ulisse in Patria, C. Monteverdi (potser no sigui encara barroca del tot…)
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Fidelio
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Otello
- L’òpera del segle XX que més t’agrada?Pélleas et Mélisande (Debussy)
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Written on skin (George Benjamin)
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Tenor
En aquest ca si que us puc oferir la gravació que en José Luís Pagan s’enduria a l’illa deserta, és la cèlebre representació del Festival de Salzburg de Il Trovatore amb un cast sensacional.
Gràcies JLPagan!!!
La setmana vinent tindrem el qüestionari de Salvador
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser
Podria explicar una mica més això del Detesto l’ambient temàtic d’Arabella…?
Li estaré molt agraït ja que aprecio molt l’òpera de Strauss i m’ha sorprès
M'agradaM'agrada
Jo no puc amb Written on skin que té un bell argument però em sona al què és, atonal.
Hi coincideixo amb moltes altres coses i trobo que sap un munt d’òpera i si l’ha escoltada o vista per cd i dvd respectivament els models són molt bons. És tot un mèrit haver començat anar-hi el 2010 però un no pot fer sempre el què vol.
És un qüestionari molt interessant.
M'agradaM'agrada
Muy buenas respuestas de José Luis. tengo muchas coincidencias. Me encanta Berganza desde que la escuché en L’Ítaliana … La voz de Salminen no la distingo aunque canté con él en mis tiempos de corista. De acuerdo con Arabella, no me gustó mucho cuando ví el video con Harteros
M'agradaM'agrada
Bravo José Luis. La gran Teresa… qué dulce es y ha sido como cantante y persona, con una sencillez y humildad que la hizo grande. De Salminen, todavía recuerdo su Boris en el Liceu, impresionante.
Y en cambio Arabella es una obra maestra una de mis obras preferidas. “Mein Elemer”… me hace llorar. Un saludo.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ximo i a tots els que comenteu aquests apuntes que sempre donen molt de si i que em fan aprendre moltes coses.
Quan deia l´ambient temàtic de “Arabella” em referia al entorn social on te lloc l´argument. Aquest ambient dels nobles o dels rics que ploren m´ofega ja que em resulta difícil identificar-me amb ningú. Sé que l´univers operístic està plagat d´aquests ambients però em xoca molt més barrejats amb la música de caire més actual del Strauss . Em fan ràbia els personatges, no puc fer-hi res… (ara em matareu però em passa una mica el mateix amb el “Cavaller de la rosa”).
Aprecio també molt al tenor Fritz Wunderlich, els seus cicles de Schubert són magnífics i em va fer molta ilusió conèixer la historia que va relatar en Colbran sobre el seguiment que feia la dona del Wunderlich del Piotr Beczala quan aquest començava . El Beczala em va impressionar molt al palau l´altre dia.
La Berganza i el Salminen són delicada mercancia. Tinc un DVD de ” Fidelio” amb les meves segones opcions: Christa Ludwig, Josef Greindl, Walter Berry,…de la Deutche oper 1963.
La inmediata sensualitat que em va transmetre “Written on skin” l´any passat al liceu va ser semblant al descobriment en video que vaig fer de “Pélleas i Mélisande” com també em va passar amb “Tristan i Isolda” . No me les treuré mai més del cor.
Ara mateix envejo a molts de vosaltres que heu vist en directe a tants músics d´aquells tan notables que jo admiro a les gravacions…tan de bo podés retrocedir en el temps…
M'agradaM'agrada
Interesantísimas respuestas al cuestionario de una persona que, aúnque comenzó a asistir al Liceu a partir de 2010, su selección denota que hace tiempo que se interesó por la música y por la lírica en particular. Sólo tenemos dos coincidencias preferentes, pero el hecho de que una sea Teresa Berganza me mueve a hacerle un comentario.
Esta superlativa mezzosoprano madrileña es una de las voces más hermosas, si no la más, que he escuchado a lo largo de mi ya larga vida y una rigurosa cantante, ateniéndose siempre a las partituras con una fidelidad indestructible y una exigencia a sí misma -yo diría que exagerada- que le llevó a reducir a 15 sus actuaciones en un año concreto, por no considerarse satisfecha de su estado vocal y de este modo no defraudar al público; sus contratantes llegaron a temer siempre que cancelara, pues lo hacía con asiduidad. Creo no equivocarme que el año que más veces se presentó ante el público no sobrepasó las 45 actuaciones Probablemente una de sus primeras apariciones ante una audencia fuera en 1956 en el Palau de la Musica Catalana de Barcelona, cantando las “7 canciones populares de Falla”, cuya retransmisión directa escuché por radio con la locución de Jorge Arandes quien indicó que ella tenía 23 años y vestía de rojo -nunca se me olvidará-.Nació el 16 de marzo de 1933 aunque durante muchos años delaraba que había nacido en 1935, cosa que quedó aclarada en 2013, cuando DGG lanzó un recopilatorio de sus grabaciones con motivo de su 80 aniversario y el Teatro Real le rindió homenaje por esa efemérides el 21 de junio de ese mismo año. Teresa Berganza, no obstante, considera su debut oficial ante el público el 16 de febrero de 1957 en el Ateneo de Madrid, cuando ya lo había hecho en su ciudad natal dos años antes y llevaba grabando zarzuelas para discos Alhambra desde 1953, de la mano de su mentor el llorado y sensacional director cántabro Ataulfo Argenta; había sido “palmera” en la compañía de la tonadillera Juanita Reina y había intervenido en varias películas como extra; concretamente en “La hermana San Sulpicio” (1952) tiene un primer plano cantando a coro y tocando el armonio, teniendo detrás de ella a su protagonista Carmen Sevilla.
Aunque sus actuaciones fueran escasas y con un repertorio muy limitado siempre destacó por su extraordinaria belleza vocal, afinación y simpatía personal, si bien es cierto que nunca destacó por un gran volumen que fue incrrementando con el paso de los años. Tuve la suerte de verla en vivo unas 11 veces, incluída su “Cenerentola” del Liceu, el resto en el Palau donde consiguió éxitos extraordinarios. Para mí es la Carmen perfecta y difícilmente superable en Rossini y Mozart. Hubiera podido ser la Adalgisa de Callas (se lo pidió en Dallas cuando cantaron juntas “Medea”), pero no se decidió, como tampoco lo hizo para ser Leonora en “La favorita”, de ambas cosas siempre se ha arrepentido.
Perdona,José Luis, si me he extendido demasiado y quizás ya sabes todo lo que acabo de citar y otras anécdotas que me he reservado, pero probablemente haya alguien a quien le pueda interesar. Recomiendo sus “meditaciones” -ella no lo considera autobiografía- condensadas en el libro “Flor de soledad y silencio”. publicado en 1984, donde se incluye, además, la relación de todas sus actuaciones (bueno, las incluídas entre 1957 y 1983) y su discografía completa hasta esa fecha, con la curiosidad de que existe una zarzuela -como tal la cita ella- grabada en 1956 y no publicada hasta el momento: “Primavera en el Portal”, del compositor Jesús García Leoz, compuesta en 1952 y estrenada ese mismo año en el Teatro María Guerrero de Madrid (aunque la fuente consultada la titula “Navidad (sic) en el Portal”), el mismo año en que compuso la banda sonora -canciones incluídas- de la celebérrima película de Berlanga “Bienvenido Mr. Marshall”. Me agradaría que algún día se publicase.
Un saludo.
Fede
M'agradaM'agrada