La darrera òpera de la temporada 2016/2017 de la ONP ha estat Carmen, que fa pocs dies també veiem segons l’estrafolària, distant i poc reeixida producció de Tcherniakov a Aix-en-Provence, avui en canvi retrobem la producció de Bieito que malgrat tots els detractors que pugui tenir, continua sent possiblement la producció de Bieito més reeixida i generalment acceptada, perquè crec que ha fet una excel·lent modernització del text i les situacions del llibret original, intensificant el verisme escènica i evitant folklorismes vuitcentistes.
El repartiment és esplèndid, digne del que és la ONP, un teatre de primera, amb una Garanca vocalment radiant malgrat que sempre em costa veure-la com a Carmen. Tot i així Bieito treu un partir esplèndid de les capacitats de la cantant, cosa que no va saber fer el sòmines de Saura a una Carmen per oblidar a Les Arts, fa uns quants anys.
El Don José d’Alagna tot i el desgast vocal, és convincent i es fusiona amb la producció d’una manera brillant. La passió del tenor francès encara funciona, la veu no tant.
Maria Agresta lluny d’aventures vocals que la sobrepassen fa una Micaela meravellosa i “happy flowers” com correspon a la dramatúrgia bieitoniana.
A Ildar Abdrazakov li sobren quilos per ser un Torero de Granada convincent, vocalment el resolt, però aquest rol és complicat i molt difícil d’ajustar-se tant a la partitura, degut a un registre complicat pels baixos i pels barítons, i a l’actuació escènica. Ha de superar en més d’un moment problemes d’afinació.
La resta de l’equip funciona sota una direcció brillant però no genial de Mark Elder. En aquest cas m’estimo és a Heras-Casado.
El cor de l’Opéra està sota les mans de José Luis Basso en un moment esplendorós, i aixó que és la darrera producció d’una temporada molt més que exigent, extenuant L’orquestra meravellosa.
La producció no cansa gens i continua produint la mateixa fascinació teatral l’enèsima vegada, quelcom que demostra que aquí va encertar-la de ple.
Hi haurà qui es queixarà d’excés de violència i sexe, només cal dir que entre militars, legionaris i contrabandistes no podem esperar veure una producció de Cecil Beaton.
Georges Bizet
CARMEN
ôpera en 4 actes llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halévy
Carmen: Elína Garanča
Don José: Roberto Alagna
Micaela: Maria Agresta
Escamillo, Ildar Abdrazakov
Frasquita, Vannina Santoni
Mercedes: Antoinette Dennefeld
Zúñiga: François Lis
Morales: Jean-Luc Ballestra
Dancaire: Boris Grappe
Remendado: François Rougier
Lillas Pastia: Alain Azérot
Choeurs et Orchestre de l’Opéra National de Paris
Director del cor José Luis Basso
Director d’orquestra: Mark Elder
Director d’escena; Calixto Bieito
Escenografia: Alfons Flores
Disseny de vestuari: Mercè Paloma
Disseny de llums: Alberto Rodríguez-Vega
Ahir us vaig dir que aquí m’agradava portar-ho tot i per tant no podia obviar l’ocasió per parlar-vos d’aquesta producció que acomiada la brillant temporada 2016/2017 de l’ONP.
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies Joaquim! La vam veure el diumenge en diferit per “Fance 3” i la vaig disfrutar moltíssim, tant que em vaig reconciliar amb Alagna, i no ho tenia gens fàcil ja que 2 dies abans l’havia escoltat estavellant-se amb el Calaf a la ROH… No va estar pletòric de veu, però no se si l’havia vist mai tant entregat! Per cert, en el duo final es fa un “cruzadico” bastant vertiginós amb la orquestra…. per sort no va prendre mal ningú…
L’altre dia el Fede em va fer saber, entre moltes altres coses, que Carmen originalment és de Navarra, com el Don José, així que tenint en compte aquest fet, la Garanca no desentona pas…
Mirant les pròximes produccins d’Alagna a operabase, té decidit tornar a insistir amb el Calaf i l’Otello a Viena… també a Viena hi estrenarà el Samson al costat de Garanca, això pot ser bonic… Per cert, haig de dir que em fa molta enveja aquest teatre… l’altre dia mirava la programació i la temporada vinent feien 7 Strauss, un ring sencer, Parsifal, Lohengrin, Carmens Puccinis, Verdis…
M'agradaM'agrada
En la novela de Merimèe Carmen se dirige siempre a Don José en vasco. El es de Elizondo y ella de un pueblo próximo, a 2 horas de camino. En la ópera, cuando se interpreta íntegra, viene eso explicado en recitado. En grabación discográfica se localiza en la versión de Tatiana Troyanos/Plácido Domingo/Georg Solti y en la versión de la Opera Comique con Anna Caterina Antonacci.
M'agradaM'agrada
Repasando la novela he verificado el pueblo de nacimiento de Carmen. Se trata de Echalar o Etxalar y según ella está a dos horas caminando o en tartana (eso ella no lo aclara). La distancia actual -en línea recta- entre Etxalar y Elizondo es de 13 kms.
M'agradaM'agrada
Néixer a Etxalar i sé gitana són dues coses incompatibles? No
M'agradaM'agrada
Genèticament no hi ha una cosa més allunyada de la versemblança que Garanca i una gitana per molt navarra que sigui,, És clar que també em direu que era una navarresa raptada per uns gitanos.
El que està clar és que veiem la Carmen de Bizet i no la de Merimé, i de la mateixa manera que ens fan sortir a Micaela que no existeix en l’original, l’estereotip de Carmen no és d’una rosa amb ulls clars i posat aristocràtic per molts xandalls o roba de mercadillo amb la que la vesteixin.
Dit això, la representació és intensa i viscuda, i això sempre és un motiu d’èxit en qualsevol representació.
Discrepem amb Viena com a ciutat operísticament envejable. Jo crec que cada vegada té menys transcendència malgrat la quantitat, que no la qualitat, de la seva oferta. Paris, Londres, Munich, Berlín i Nova york van pel davant.
M'agradaM'agrada
joaquim sería como una síntesis entre la carmen del imaginario colectivo, y las rubias frías (digo frías en plan distante que no frígidas) de buñuel (la deneuve, la pinal) y hitchcock (novak, tippi hendren,etc.).
M'agradaM'agrada
Podría ser, pero al montaje de Bieito le va más el físico de Uria Monzón que no el de Garanca.
M'agradaM'agrada
D’acord amb el que dius… segurament com a Carmen és molt més creïble físicament i per temperament algú com l’Agnes Baltsa o la Uria Monzón, no obstant a mi m’ha agradat molt aquesta “altra” Carmen…
L’altre dia a casa vam llegir un article d’una dona que es queixava de la discriminació racial (?) a l’òpera i com podia ser que avuí dia personatges negres fossin interpretats per blancs pintats… Em va fer gràcia… Si ens posem a filar prim, n’hi ha molts que no podrien fer pràcticament cap paper. A l’Elektra de l’any passat al MET no crec que Eric Owens fos l’estereotip d’Orest, ni algú que pugui passar per germà d’Stemme i Peiczonka… o fill de la Meier, valga’m Déu! Crec que són llicències que es poden permetre pel bé de la música…
El que envejo de Viena és que puguis anar cada dia a l’Òpera i veure una cosa diferent i que hi hagi tants títols programats… Ara, això no treu que no envegi la programació de la ONP, ROH, etc… Per cert, al Metropolitan tampoc es lliuren de Marco Berti, jaja.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Benvolgut Rai Elektra no cal que sigui blanca, però Butterfly potser si cal que sembli japonesa, per allò de la credibilitat. Potser una noia blanca de metro vuitanta i prop dels 100 quilos no sigui el més adient per interpretar Cio-Cio-Sam encara que la veu si ho sigui, Hi ha una cosa que ara té molta importància que és la credibilitat escènica.
Carmen és un personatge universal que el poden interpretar dones de totes les races, però hi ha un temperament associat a la música i a la dramatúrgia que impedis que una cantant més propera a Octavian, Eboli, Leonora o Sesto, sigui una Carmen dramàticament convincent. Vocalment no hi ha problemes, interpretativament una mica més i Garanca que ha millorat molt perquè la direcció l'ajuda molt, calñdria que no es prersent´çes com la cap de personal de la multinacional de tabacs 😉
Viena és una ciutat culturalment molt activa, potser no tant com Berlín, i l'òpera té funcions diàries, el que vol dir que és impossible assolir un nivell mig alt en totes elles i moltes t'asseguro que són discretes.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la teva admirable erudició, Mr. Colbran!
Jo vaig veure una Carmen a la ROH ja fa uns quants anys amb Garanca i Alagna. Ella va cantar tan bé com sempre però en cap moment, per mi, va ser la carmen. Algna se sabia tan bé el paper que quasi no l’actuava, resultava autòmat i nu de dramatisme. No recordo qui era Escamillo.
Salut!
M'agradaM'agrada
Erwin Schrott, potser?
M'agradaM'agrada
Esta producción de Bieito que por cierto, estrenó Alagna en aquella función de Peralada pornallá 1998 o1999, con su ex esposa Angelita Gheorghiu, es de lo mejor que ha hecho Bieito
Y lo que dices Joaquim de la ONP, creo que es actualmente por repartos y casts artísticos, es de los mejores teatros operísticos del mundo, con músicos y coro incluido.
Alli esperamos estar el prox. 13 oct.para ese Don Carlos que se presenta tan apasionante.
M'agradaM'agrada
Varilovsky no nos lo pondrá fácil
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser
moltes gracies, me ha gustado mucho esa mezcla entre “a mí la Legión”, La cabina y esas uvas que recuerdan aquella película de Elia Kazan, The arrangement, con Faye Dunaway y Kirk Douglas. grandes actuaciones, gran escena, y para mi gusto un gran vestuario también.
M'agradaM'agrada
El vestuario de esta producción situa perfectamente a cada uno de sus personajes en la acción. Es un gran trabajo. Y fijarse en el vestuario del cuarto
acto del coro y en como se mueven es todo un elogio para el trabajo de Bieito que mueve como nadie al coro en todos sus montajes, otra cosa quizás no, pero eso lo hace a la perfección.
M'agradaM'agrada
otra cosa, sería de agradecer que si sale un torero luzcan un traje de verdad… puede ser amarillo como en este caso, pero un traje de torero falso da imagen de carnaval.
M'agradaM'agrada
Para eso el barítono tendria que tener el físico de Manolete y eso no acostumbra a suceder.
Mejor no vestirlo de torero
M'agradaM'agrada
evidentemente Uria Monzón, vaya y eso lo visteis en el Liceu!
M'agradaM'agrada
Y ya no estaba en su mejor momento
M'agradaM'agrada
Carmen, Garanca i Alagna (encara que “passat”) es un excel·lent combinat.
Gracies
M'agradaM'agrada
A veure si t’agrada
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, això és un regal molt maco. LA producció de’n Bieito em va agradar quan la vaig veure al Liceu i serà un bon moment per recordar-la, encara que sigui amb un altre cast. Una abraçada
M'agradaM'agrada
M’ha semblat que hi ha alguns retocs però l’essència és la mateixa.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por esta Carmen moderna que vuelve a reunir a Garanca a quién no ves como Carmen- elegante siempre, el más bien acab que tendré que escuchar con atencioado Alagna . Una Agresta que nunca me ha conquistado mucho y el ruso Abdrazakov que tendré que escuchar con atención
M'agradaM'agrada
No es la Carmen de tus sueños, seguro, pero tampoco defrauda
M'agradaM'agrada