IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE PERE LARROSA


Fa molts anys que conec en Pere, crec que des dels meus inicis a l’any 1975, quan ell feia un any que s’havia estrenat al Liceu i per tant em fa especial il·lusió que el blog ens hagi tornat a relacionar després de que durant uns anys ens haguéssim perdut la pista. Que també s’apuntés al qüestionari amb entusiasme ho va acabar d’arrodonir i tot plegat fa que aquest qüestionari tingui un especial regust a la nostàlgia del record dels primers anys d’entusiasme operístic quan nosaltres, ell i jo entre altres que continuen anant al Liceu, com l’Antoni, en Juli, l’Agustí, en Jordi, en Josep….vivíem les representacions amb un entusiasme i una passió afavorida i potenciada per aquelles cues que fèiem al carrer Sant Pau i que eren una escola d’aprenentatge extraordinària on entre veterans i novells es compartien passions, fílies i fòbies de manera entranyable i on es van forjar amistats que després de tants anys perduren.

Aquest és el qüestionari de Pere

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1974
  2. A quin teatre? Liceu
  3. Quina òpera vas veure? Anna Bolena
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? A la meva mare sempre li ha agradat la música i més tard la vaig abonar durant uns anys. El meu pare només va venir una vegada a veure la Victòria dels Àngels en el seu recital de tornada al Liceu. La música clàssica no li feia ni fu ni fa.
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Strauss
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La veu
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Carlo Bergonzi
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Maria Callas
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Bryn Terfel
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Janet Baker
  11. Quin és el teu baix predilecte? Bonaldo Giaiotti
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? L’Opera de Bordeaux
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Suposo que sí, però em costaría.
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Norma
  15. Quina òpera detestes? Mathis der Maler
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 8
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Roma
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Arrigo Boito
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Mario Cavaradossi
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Violetta
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Carmen de Claudio Abbado amb Berganza i Domingo
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Carlos Kleiber
  23. El director d’escena preferit? Jean-Pierre Ponnelle
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? Qualsevol de Maria Callas
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Alcina
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Le nozze di Figaro
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Un ballo in maschera
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Elektra
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Encara l’haig de veure
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton

En Pere m’ha fet saber que va tenir veritables problemes per triar només una opció i de fet va haver de canviar alguna opció, i em va dir que ja ens ho faria saber després en un comentari, de fet em va escriure això: He tingut veritables problemes per escollir la mezzo preferida. En tinc tantes!  Decidir-me per una ha estat un autèntic dilema: tenia tres finalistes Cossotto (no oblidaré mai el seu directe), Von Stade i Baker. M’he decidit per la tercera perque em sembla una autèntica mestra. Però què dir de Simionato, Bartoli, Baltsa, Di Donato, Fassbaender, Ludwig, Horne… i Podlès!!! En fi, un martiri… però un plaer…

Us deixo amb una de les representacions de Maria Callas que ell hagués volgut assistir. I qui no? La Norma de l’any 1955, i precisament la Norma perquè és una òpera que l’entusiasme i que va haver de sacrificar en la tria inhumana a la que us he obligat a cenyir-vos.

Gràcies Pere.

La setmana vinent tindrem el plaer de conèixer el qüestionari de Marta Bach.

11 comments

  1. Guillermo

    Coincidim amb el Pere amb Norma, Callas i Elektra. A mi també em va costar molt la tria ja que vaig deixar fora molts cantants que m’agraden … També trobo que la Baker és una autèntica artista.

    Salutacions

    M'agrada

  2. Pere

    Joaquim has tingut una gran idea amb aquest qüestionari. Segurament al final serà la millor enquesta per conèixer el gust dels afeccionats. Però és cert que el fet d’haver d’escollir un i només un (ho trobo lògic sino la llista seria interminable) fa que et deixis estels que tens dalt de tot o, com tu dius, que són de reclinatori. Per exemple, com prescindir del Kraus, en Carreras o el Wunderlich… De la Caballé, la Victòria, les dues Price, la Freni, la Lorengar o la Gruberova… Del Cappucilli, del Fischer-Dieskau o en Robert Merrill (una debilitat inexcusable) i d’en Ghiaurov, en Christoff, el Montarsolo o en Salminen!!! De les mezzos no dic res perque ja has afegit el comentari que et vaig fer en el seu moment i t’ho agraeixo. En aquest apartat és on vaig patir més per fer la tria. I dels actuals Flórez, Beczala, Theorin, Garanca, Faggioli…
    El millor de tot plegat és que aquests estels ens han fet i ens fan gaudir d’un gènere musical que adorem i que ens dóna tantes satisfaccions espirituals, sensitives… No només de pa viu l’home.
    Jo també recordo amb una certa enyorança aquells temps de passió i entusiasme. Aquelles cues en les que ens deliem i esperavem escoltar els grans que, per sort, sovintejaven. És cert que l’orquestra i el cor eren el que eren però allí estaven la Cossotto, en Cappuccilli, Montarsolo, Bruscantini, aquell Tucker d’una Juive inoblidable i tants altres. I sobretot els nostres Carreras, Caballé, Aragall. Domingo, Kraus, Lavirgen, Giménez, etc. Una passada!!! Els temps són uns altres i malgrat que em sap greu que ara els cantants no saludin davant del teló, que hagin desaparegut els rams de flors o que una gran majoria del públic s’ho empassi tot, l’òpera seguirà essent una expressió artística completa, total, que ens ajuda a ser més feliços.
    Bones festes!!

    M'agrada

  3. colbran

    Es curioso que menciones la “Carmen” con Berganza y Domingo para llevártela a una isla desierta y luego al citar tus mezzos predilectas no incluyas la mezzo madrileña. Por otra parte Ewa Podles es contralto no mezzo, pero me alegro de que te guste, yo la adoro.

    Por lo demás tu cuestionario tiene diversas coincidencias con el mío. Considero que tienes muy buen gusto aunque detestes “Mathis der Maler”; prefieres “Einstein on the beach”?

    M'agrada

    • Pere

      Entre Mathis der Maler y Einstein on the Beach tengo un empate. Me decidí por la primera porque más que detestarla me aburrió soberanamente mientras que en la ópera de Glass hay algunos momentos digamos que salvables para mi gusto. Todavía recuerdo con simpatía que el día de su estreno en el Liceo, tras 20 minutos de repetición del mismo tema, alguien del 5º piso gritó al acabar dicho fragmento: BIS!!. El concepto detestable es muy rotundo. Detestar, lo que se dice detestar, es lo que siento cuando en el Auditori la OBC nos “entachona” algun estreno que es inaguantable, pero en la ópera no me siento tan radical. Yo me tomé el concepto detestar más como qué ópera no te gusta, o algo así.
      En cuanto a Berganza, tienes toda la razón. Olvido imperdonable. Me traicionó la memoria. Pensé que la había citado y si no es por ti no me habría dado cuenta. También la tengo en el pedestal y me parece una de las más grandes cantantes del siglo XX. Sus recitales antológicos, la Clemenza di Tito en el Palau i las 7 canciones populares de Falla en el MNAC son momentos inolvidables. Por lo que se refiere a Podlès, ya se que es contralto pero el cuestionario pregunta por mezzos y ahí la coloqué. Su concierto de Vic, al que creo que también acudiste, es de lo más grande que he visto en mi vida.
      Grandes momentos. Como los que nos hizo pasar el inigualable Gaiotti. Bajos como él son los que hecho en falta en estos momentos. Gracias por compartir.

      M'agrada

  4. Eduardo

    Estimado cuantas coincidencias tenemos. La Divina como tu soprano, la Norma de 1955, Janet Baker, que era una de las mesosopranos de mi cuestionario pero las implacables tijeras de Joaquim, me han obligado a cortarla. Debo de confesar que hace mucho tiempo no veo un perfil tan atinado como el tuyo.
    Saludos desde el continente Austral.

    M'agrada

  5. Salvamolins

    Encara el recordo molt jovenet assegut a les escales fen cua amb l’Antonio. Tinc què dir què totes les respostes gairebé coincidiríem, sinó amb la primera opció en la 2a.3a.o 4a. Quins anys de gaudi. Però totes les èpoques hi ha coses molt bones.

    M'agrada

  6. Josep Garcia Devant

    Comentaris amb la sapiència d’haver escoltat grans artistes i amb la sensibilitat per fer-ho. M’agrada veure la Baker i al Giaiotti aquest ens va deparar grans vetllades al Liceu, Bergonzi i la Callas….

    M'agrada

    • colbran

      Perdona que discrepe, Willy, Raimondi bajo? Cuándo? Ha sido un gran intérprete con una cuerda indefinida que sustituía su carencia de posible calificación vocal con un magistral dominio del escenario, una voz de gran volumen -con carencia de armónicos- y una perfecta dicción. A veces le he escuchado fragmentos en que su voz suena como tenor… Bonaldo Giaiotti era un auténtico bajo (como lo era el gran Ghiaurov), con graves cavernosos que Raimondi nunca tuvo y un sonido vocal noble y siempre consistente. A Raimondi le he visto o sufrido en varias ocasiones y me han convencido sus incuestionables cualidades teatrales, pero nunca su voz. Baste escuchar “O tu Palermo” de “I vespri siciliani” de la RCA o el Felipe II del maravilloso “Don Carlo” de Giulini, donde él es el único “garbanzo negro”.

      De todas formas todos tenemos niuestros gustos y apreciaciones y es obligado respetarlos, pero para mí un bajo ha de tener voz de bajo, no como muchos de los que circulan en la actualidad por todos los teatros del mundo que son barítonos cortos y algunos sin poseer graves de barítono.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: