IN FERNEM LAND

Waldbühne 2018: Jonas Kaufmann i Anita Rachvelishvili


I la cita anual a Waldbühne no podia mancar a IFL, diguem que és com l’inici oficial de l’estiu més popular i festiu, al costat d’altres propostes més contundents, selectes i prestigioses, però el concert estiuenc en el parc berlinès suposa alhora que trobar-nos amb artistes de nivell, una festa popular, a la que no hi poden mancar les concessions a un públic televisiu, amb un disseny de llums multicolor, mappings a l’escenari i grans angulars per fer-ho ben digerible.

En qualsevol cas si en la majoria d’anys el programa acostuma a ser variat i amb obres gens complicades, aquesta any la tria no podia ser més assequible, amb una mica d’òpera amb el “Cielo e mar” per iniciar i el Nessum dorma per concloure i un monogràfic dedicat a Cavalleria rusticana, més la concessió verdiana amb l’obertura de I Vespri sicilani escapçada, al menys a la televisió, ja que la resta van ser cançons italianes de tots els temps, que quasi van fer que el concert semblés un recopilatori de San Remo.

La gran troballa, a banda d’un Kaufmann en plenitud vocal i afinació discutible, va ser la participació de l’ètnica mezzosoprano Anita Rachvelishvili que canta una mesurada Santuzza i interpreta un Caruso de Lucio Dalla ·di tutto rispetto que dirien els italians, cantant com a vocalista i amagant de manera molt intel·ligent la impostació lírica, alhora que cantant alla Mina, un Volare de Modugno amb Kaufmann de manera simpatiquíssima i distesa. A Rachvelishvili, vists els resultats del concerts la trobo a faltar més tot i que l’estel mediàtic de Kaufmann pot amb tot i nomé faltava el Nessum dorma, degudament abaixat de to, generós i rotund per intentar fer oblidar que per poc que s’ho proposi ella s’ho menja tot i a tots amb patatones.

Musicalment no hi ha cap repta. És un repertori agraït en el que a Kaufmann malgrat el bon estat vocal, li manca aquella claredat solar que la seva veu no posseeix i aquell fraseig fresc i sincer que fa que el “cielo e mar” a banda de lleugerament desafinat quedi distant i gèlid. La italianitat de Kaufmann brilla per la seva absència, el que no vol dir que amb el seu carisma no sigui capaç d’arreplegar al seu voltant no només als seus compatriotes, sinó al gran públic que estim ai valora les personalitats vocals i ell no hi ha dubte que ho és, com ho era Domingo quan era boníssim i tants que ara l’idolatren el criticaven sense pietat. No esperem a gaudir de Kaufmann quan estigui en el seu declivi, perquè ara malgrat no sé el tenor més idoni per fer el repertori d’aquest concert, no té rival.

Ella ja he dit que és la perla del concert, perquè sabent que la immensa majoria dels aplaudiments seran per a ell, canta de manera intensa i sincera, adequant estils i acabant sent més entranyable que l’amiga de l’emèrit, aquesta de veritat.

Una festa simpàtica com aperitiu als grans esdeveniments que ens esperen els propers dies.

Què vagi de gust

Giuseppe Verdi
Obertura de I Vespri Siciliani

Amilcare Ponchielli
Cielo e mar!” de La Gioconda

Pietro Mascagni
Voi lo sapete, o mamma de Cavalleria Rusticana
Tu qui Santuzza… No, no, Turiddu de Cavalleria Rusticana
Intermezzo de Cavalleria Rusticana
Mamma! Mamma, quel vino e generoso de Cavalleria Rusticana

Ernesto de Curtis
Ti voglio tanto bene”

Ruggero Leoncavallo
Mattinata

Lucio Dalla
Caruso

Ernesto de Curtis
Torna a Surriento

Romano Musumarra
Il Canto

Ernesto de Curtis
Non ti scordar di me

Propines
Nino Rota
Parla più piano
Domenico Modugno
Volare
Giacomo Puccini
Nessum dorma de Turandot

Anita Rachvelishvili (Mezzosoprano)
Jonas Kaufmann (tenor)

Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin
Direcció musical: Jochen Rieder

Waldbühne, Berlín 13 de juliol de 2018

11 comments

  1. colbran

    Jonas Kaufmann tuvo una buena velada. No abusó de las medias voces y susurros y la voz sonaba plena, desajustes de afinación aparte que ya ha señalado, pero indudablemente la reina de la “serata” fue Anita Rachvelishvilli (apellido que he de releer tres veces porque no consigo memorizar…) por la que no hubiera dado ni un céntimo de euro en su debut con “Carmen” en La Scala -propuesta por Barenboim- pero que ahora cada vez me gusta más y físicamente cae muy simpática con todos sus “excesos”, mezcla de Lola Flores y Rossy de Palma. Su voz es fresquísima y jugosa y supo adaptarla a todo tipo de canto interpretado -cosa que Kaufmann intentó hacer y no pudo-, un 10 total.

    En cuanto al repertorio interpretado dirigido al público asistente -de edad media avanzada- le pongo mis peros. Así como no me gustaba que Nana Mouskouri cantase el coro de judíos de “Nabucco”, “Casta diva” o “Nessum dorma”, tampoco encuentro aceptable que voces auténticamente líricas canten “Nel blu dipinto de blu” o el tema central de “The Godfather” que Nino Rota ya había utilizado como mínimo en dos films anteriores: “Fortunella” (1948) y “Un americano in vacanza” (1946). Pero esta mezcla de fragmentos operísticos y canciones bailables parece que está de moda. Cecilia Bartoli ya nos cantó un desastroso “Munasterio ‘e Santa Chiara” en el Palau que días atrás escuché de nuevo por el “prehistórico” José Sepulveda (1917-1983) -amigo de mi familia- y que éste “bordaba”. “Zapatero a tus zapatos” dice el refrán. De todas maneras la sorprendente Rachvelishvilli salió muy airosa de los intentos, poniendo fuego y emoción a raudales. Es una artistaza!!!

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de julio 2018 | Beckmesser

  3. JordiP

    A mi, el comentari de recopilacions del festival de San Remo, m’ha fet molta gracia, pero m’ha destrempat totalment, aixi que crec que no l’incorporare en els visionats d’estiu….

    M'agrada

  4. Anònim

    Algun comentari “entès” sobre el Trittico de Munic, d’aquests dies?

    __________________ Carmen Barres ________________________________ De: IN FERNEM LAND Enviado: lunes, 16 de julio de 2018 22:43 Para: cbarresmarti@hotmail.com Asunto: [New post] Waldbühne 2018: Jonas Kaufmann i Anita Rachvelishvili

    Joaquim posted: ” I la cita anual a Waldbühne no podia mancar a IFL, diguem que és com l’inici oficial de l’estiu més popular i festiu, al costat d’altres propostes més contundents, selectes i prestigioses, però el concert estiuenc en el parc berlinès suposa alhora que”

    M'agrada

    • colbran

      Tienes toda la razón del mundo, Salvador. En qué estaría pensando? En la cara B del disco de pizarra había otra magnífica canción portuguesa que escuché a continuación: “Esto es el fado”. Las pasé en su momento a cassette y ahora a CD. Muchas gracias por corregirme.

      M'agrada

  5. Beatrice

    Acabo de escuchar a Anita y tiene una fuerza arrolladora su Santuzza. Jonas no me defraudó porque nunca espero demasiado de él… Creo que los grandes protagonistas fueron la mezzo y una orquesta que sostenía y “cantaba” con una sensibilidad magnifica.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: