IN FERNEM LAND

A RIVEDER LE STELLE o LA PRIMA ALLA SCALA 2020


En línies generals em va agradar l’idea, el format, la plàstica i l’originalitat de la proposta inaugural   de la Prima de la Scala 2020, malgrat que l’absència de públic produïa una fredor i tristor infinita que distanciava sense remissió les interpretacions dels telespectador. Només l’actriu que interpretant una dona de fer feines del teatre milanès va cantar o quasi seria millor dir xiuxiuejar el Inno di Mameli (L’himne d’Itàlia) va ser l’única que em va commoure, a banda d’escoltar a l’enyorada Mirella Fereni cantant “Io son l’umille ancella” de l’Adriana Lecouvreur, mentre la càmera entrava a la majestuosa sala milanesa passant pels buits salons i passadissos, farcits de glamur i ostentació en totes les altres inauguracions del 7 de desembre vistes i recordades, per bé o mal.

La idea d’intercalar àries amb fragments recitats interpretats per actrius i actors elegantíssims, gràcies als dissenys del bo i millor de l’etilisme italià, amb referències literaries o cinematogràfiques,  em va semblar encertada. No em van agradar tant algunes de les plasmacions d’aquestes idees utilitzades per Livermore per ambientar els fragments escollits, potser massa populars i pocarriscats, on hi van haver absències tan clamoroses com Mozart, Strauss o fins i tot Bellini, per no anomenar l’òpera eslava, repetint Verdi, Donizetti i crec que excessivament Puccini.

A la llarga llista de cantants està clar que hi van haver absències i algun que altre que no calia que fos invitat, però en línies generals no hi va haver res que grinyolés tant com per incomodar. les mediocritats van estar discretes i la resta va brillar i alguns (bastants) molt.

No entenc com el Cor de la Scala no va tenir cap moment en solitari, crec que era obligat.

Els fragments de dansa van estar bé i era de justícia, tenint com té lel teatre una formació de tant pretigi, que ocupés un lloc destacat en la vetllada.

L’orquestra sota la magnífica direcció de l’eminent mestre Riccardo Chailly va estar incommensurable.

Davide Livermore va utilitzar els recursos marca de la casa (molts vídeos) per ambientar les diferents escenes, caient en el ridícul amb la pluja de plomes a “La donna è mobile” o desconcertant, sobretot sense una dramatúrgia que ho justifiqués, les tres escenes del Don Carlo situades a l’Orient Express. Altres moments com la Lucia em van semblar extraordinaris, i en  molts altres em va semblar una posada en escena elegant però de programa de televisió de bastants anys enrere, però res va semblar fora de lloc, ni provocador. Les alusions al cinema italià van ser un encert i de ben segur que la manca d’aplaudiments va ajudar a distanciar en excés les interpretacions. Ell es va reservar un parlament magnífic que perdona tots els excesos o mancances.

De la llarga llista de cantants em van semblar sensacionals, i els anomeno per ordre de intervenció:

Ildar Abdrazakov, Ludovic Tézier, Lisette Oropesa, Camilla Nylund,  Juan Diego Flórez, Piotr Beczala, Eleonora Buratto,  Benjamin Bernheim (extraordinari), Carlos Álvarez (imponent) i Marina Rebeka.

Em van agradar, però no tant com els anteruiors:

Luca Salsi, Elīna Garanča, Kristine Opolais, Rosa Feola, Marianne Crebassa (no hagués hagut de cantar Carmen), George Petean i Roberto Alagna.

Vaig trobar discrets a:

Vittorio Grigolo, Andreas Schager (em va fer patir molt), Aleksandra Kurzak, Francesco Meli, Plácido Domingo (malgrat l’entrega i amb una veu de tenor caduc malgrat cantar una ària tan emblemàtica de baríton) i Sonya Yoncheva (impossible ser més gèlida i distant en un fragment tan intens i passional).

Esperem que el teatre pugui representar òperes amb públic, però a tots plegats ens hauria de fer reflexionar que algunes de les grans cases d’òpera hagin decidit de moment no oferir cap producciño amb públic.

PROGRAMA

1. F. Cilea – “Io son l’umile ancella” from Adriana Lecouvreur – Recording
2. Inno di Mameli
3. G. Verdi – Prelude from Rigoletto
4. G. Verdi – “Cortigiani vil razza dannata” from Rigoletto – Luca Salsi
5. G. Verdi – “La donna è mobile” from Rigoletto – Vittorio Grigolo
6. G. Verdi – “Ella giammai m’amò” from Don Carlo – Ildar Abdrazakov
7. G. Verdi – “Per me giunto” from Don Carlo – Ludovic Tézier
8. G. Verdi – “O don fatale” from Don Carlo – Elīna Garanča
9. G. Donizetti – “Regnava nel silenzio” from Lucia di Lammermoor – Lisette Oropesa
10. G. Puccini – “Tu, tu piccolo Iddio” from Madama Butterfly – Kristine Opolais
11. R. Wagner – “Winterstürme” from Walküre – Camilla Nylund, Andreas Schager
12. G. Donizetti – “So anch’io la virtù magica” from Don Pasquale – Rosa Feola
13. G. Donizetti – “Una furtiva lacrima” from Elisir d’amore – Juan Diego Flórez
14. Lo Schiaccianoci – Adagio from Grand pas de deux, Act II with Nicoletta Manni e Timofej Adrijashenko
15. G. Puccini – “Signore ascolta” from Turandot – Aleksandra Kurzak
16. G. Bizet – Preludio from Carmen
17. G. Bizet – “Habanera” from Carmen – Marianne Crebassa
18. G. Bizet – “La fleur que tu m’avais jetée” from Carmen – Piotr Beczala
19. G. Verdi – “Morrò, ma prima in grazia” from Un ballo in maschera – Eleonora Buratto
20. G. Verdi – “Eri tu” from Un ballo in maschera – George Petean
21. G. Verdi – “Ma se m’è forza perderti” from Un ballo in maschera – Francesco Meli
22. J. Massenet – “Pourquoi me réveiller” from Werther – Benjamin Bernheim
23. “Waves” – Roberto Bolle
24. “Verdi Suite” – Extracts from ballabili from I Vespri sicilianiJérusalemIl trovatore – Coreography Manuel Legris with Martina Arduino, Virna Toppi, Claudio Coviello, Marco Agostino, Nicola Del Freo
25. G. Verdi – “Credo” from Otello – Carlos Álvarez
26. U. Giordano – “Nemico della patria” from Andrea Chénier – Plácido Domingo
27. U. Giordano – “La mamma morta” from Andrea Chénier – Sonya Yoncheva
28. G. Puccini – “E lucevan le stelle” from Tosca – Roberto Alagna
29. G. Puccini – “Nessun dorma” from Turandot – Piotr Beczala
30. G. Puccini – “Un bel dì vedremo” from Madama Butterfly – Marina Rebeka
31. G. Rossini – “Tutto cangia”, finale from Guglielmo Tell – Eleonora Buratto, Rosa Feola, Marianne Crebassa, Juan Diego Flórez, Luca Salsi, Carlos Álvarez, Mirco Palazzi

11 comments

  1. Josep

    Vaig escoltar poca cosa, el seguit de àries arxiconegudes no em fa el pes. Dels que vaig escoltar en Carlos Alvarez va ser de llarg el millor. El format de la presentació em va semblar força original. Gràcies per l’apunt.

    M'agrada

  2. Leonor

    En líneas generales, similar.
    Lo seguí por radio y en un momento dado (gracias, Jordi Medallo) me incorporé a lo visual y, salvo fotos, vi a partir de la “Carmen”, más o menos.
    Muy bien Iropesa, soberbio Carlos y exquisito Flórez; me sorprendió Berheim, a quien llegué a confundir con Alagna de joven. Maravilloso su Werther.
    El ballet me sorprendió gratamente, así como su final, en prosa y cantado.
    “Ecco, respiro appena”, brilló el recuerdo a Frenu aunque hubo lagunas memorables.
    Saludos y cuidaos, infernems.

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Enlaces de diciembre de 2020 | Beckmesser

  4. lidixb

    Quina mina aquest Bloc ! Deu meu!
    Gràcies a tots per ajudar-me a fer muscle. Reialment estic molt lluny de poguer fer els vostres comentaris crítics però no tinc dubtes sobre que llegint-vos n’anire fent!
    Ara mateix em conecto al Youtube!

    M'agrada

  5. alex

    Magnificos en general y por encima de todos y todas ( opinión particular y para gustos los colores), JDF, Oropesa y Bernheim. ( por cierto, no había yo escuchado nunca esta versión del…regnava del silenzio..)
    Notables, Tézier, Alagna, Nylund, Alvarez , Garanca y Adbrazakov, con alguna pega menor
    Mal para y ahí discrepo , Beczala ( voz en la nuca o engolada, agudos hasta forzados o abiertos), Grigolo ( un espanto, voz de música ligera y no de tenor de ópera), Meli ( muy forzado en el agudo ) , Crebassa ( no es voz de Carmen) y tampoco me gustó Rebeka ( cambio de colores constantes y poco expresiva). Tampoco estuvo fina, Yoncheva, muy lineal y canto unidireccional.
    Discreción más o menos, en el resto.
    Domingo, digamos que como siempre, en los últimos tiempos

    M'agrada

    • alex

      Clarifico para que no hayan malas interpretaciones!
      Cuando me refiero a Beczala que no me gustó nada, fue concretamente con su…Nessun Dorma…, NO con el aria de..la fleur..donde si estuvo francamente bien

      M'agrada

  6. Fer

    per a mi els més extraordinàris de la vetallada són sens dubte Lisette Oropesa,i Alvarez en general elles millor que ells, el senyor George Petean s´ha equivocat de corda no es un bariton sinó un tenor ,Domingo veu sense fiato i envetllida també s´ha equivocat de corda ( ja fa anys), Alagna molt planer amb aguts molt lletjos, notable el senyor Bernheim amb el Werther, molt bé Eleonora Buratto, Adbrazakov i Marina Rebeka, no m´han agradat ni Grigolo ni Meli malgrat tot no els he pogut sentir tots ja que els altre no hi eren a la gravació

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: