CONCERT DE SANT SILVESTRE 2016 A BADEN-BADEN: SONYA YONCHEVA-PIOTR BECZALA;DOMINGO HINDOYAN

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz
Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Si ahir inauguràvem l’any musical amb el tradicional concert al Musikverein de Viena, abans d’ahir moltes sales de concert i teatres acomiadaven l’any 2016 amb concerts i representacions que durant aquesta setmana intentaré portar a IFL, i començo per Beden-Baden ja que en el Festspielhaus de la ciutat/balneari es van citar Sonya Yoncheva i Piotr Beczala (molt aviat esperat Werther al Liceu), per oferir un ampli concert  amb bàsicament obres del repertori francès si bé també inclou aproximacions a les operetes de Lehár i alguna que altra llicència verdiana per fer participar al públic i que s’haguessin pogut estalviar però que ja forma part d’aquesta mena de concerts, com la marxa Radetzky en el de Cap d’Any.

El concert compta amb Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern dirigida per el director veneçolà Domingo Hindoyan, marit de la Yoncheva. Continua llegint

ROH 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Grigòlo-Hampson-Lindsey-Fomina-Rice-Yoncheva; Schlesinger-Pidó)

Recuperar la mítica producció de Les Contes d’Hoffmann de la ROH, deguda a John Schelinger, amb un vestuari fastuós de la gran Maria Björson i una escenografia bigarrada per a la qual els anys han passat de manera definitiva, bé mereixia un repartiment que tot i no intentar superar a Domingo, Serra, Baltsa, Cotrubas i Ghiulevev, al menys mantingués el llistó alt per preservar-la com un dels referents quan es parla d’aquesta òpera, però la Royal Opera House de Londres no ha estat gens encertada en aquesta nova retransmissió cinematogràfica de la temporada 2016/2017, proposant un cast a totes totes insuficient i vulgar, impropi de la categoria de la immensa majoria de produccions operístiques que presenta en les seves temporades. Continua llegint

ROH 2016/2017: NORMA (YONCHEVA-GANASSI-CALLEJA-SHERRATT;OLLÉ-PAPPANO)

Una de les fites de la temporada 2016/2017, una temporada farcida de fites, era la inauguració de la ROH amb Norma protagonitzada per Anna Netrebko, però la soprano russa va dir que de moment aquest rol no era per a ella o no es veia prou preparada per fer-li front, i va cancel·lar. El temps per trobar una substituta era limitat i el rol no és que precisament estigui en el repertori de la immensa majoria de sopranos, només per això la imprudent gosadia de Sonya Yoncheva cal valorar-la en tota la seva magnitud i transcendència artística, perquè la soprano búlgara arriscava molt i en un temps rècord s’havia de preparar per un rol que li exigeix molt més del que ella pot oferir, tot i que el que ofereix és molt i bo, perquè Yoncheva és una soprano magnífica, que canta meravellosament i que estilísticament no té gaire rivals en el repertori belcantista actual. Continua llegint

LA TRAVIATA A BERLÍN (YONCHEVA-LASRI-PIAZZOLA;BARENBOIM)

Sonia Yoncheva Violetta a la Staatsoper Berlin. Fotografia © Bernd Uhlig

Sonia Yoncheva Violetta a la Staatsoper Berlin. Fotografia © Bernd Uhlig

Avui us porto La Traviata que es va representar el dia 19 de desembre al Teatre Schiller de Berlín i que va protagonitzar l’esplèndida Sonia Yoncheva dirigida per Daniel Barenboim.

La Violetta Valéry de Yoncheva és un esclat vocal i interpretatiu notable, d’una força potser fins i tot excesiva per a una dona malalta des de que s’alça el teló en el primer acte, però no hi ha dubte que l’esplendor vocal és formidable i s’agraeix una veu plena i poderosa que s’apodera absolutament de totes les escenes que protagonitza, que és ni més ni menys el que sempre esperem d’una Traviata. Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2015/2016: OTELLO

Otello és una de les òperes més belles i intenses del repertori, és la conseqüència de tota una vida dedicada a l’òpera i el sorprenent i genial regal que ens va deixar un compositor més aviat conservador en el fons i en la forma, que només va fer un gir tan inesperat com formidable al final de la seva vida, quan es va topar amb un llibretista excepcional que el va esperonar a deixar enrere la comoditat venerable que l’avalava gràcies a una admiració popular guanyada òpera rere òpera, tot canviant d’una  manera sobtada els conceptes i les formes, apropant-se al model revolucionari del drama wagnerià, que òbviament va guanyar la batalla. Otello, després duna Aida encara tradicional i propera a la Grand Opera, suposa la carta de presentació de la proposta  que Verdi deixà als seus hereus, proposta que reforça i potencia amb Falstaff, però cap compositor va agafar bé el relleu , perquè Puccini l’únic hereu possible malgrat la gran quantitat de compositors que el verisme ens va deixar, va construir el seu propi model. Continua llegint

DON GIOVANNI A MONTECARLO (Schrott-Sampetrean-Ciofi-Yoncheva-Mironov;Grinda-Arrivabeni) vídeo

Avui us porto un Don Giovanni de Mozart representat a Montecarlo el proppassat 22 de març i que compta amb un cast farcit de noms interessants, encapçalats per el protagonisme de Schrott i amb un equip femení excel·lent format per  Patricia Ciofi com a Donna Anna i Sonya Yoncheva (Donna Elvira), mentre que la jove Loriana Castellano com a Zerlina encara ha de madurar una mica per estar a l’alçada de les seves companyes de cast.

Magnífig Adrian Sampetrean com a Leporello i correcte el lleuger i elegant Don Ottavio de Maxim Mironov, que no acaba de resoldre bé alguns aspectes tècnics.  Giacomo Prestia és un sòlid i autoritari Commendatore amb oscil·lacions que denoten el pas dels anys, mentre que el Massetto ens descobreix a un jove cantant, Fernando Javier Rado, que encara ha de solidificar el registre greu però que sense cap mena de dubte farà carrera. Continua llegint

FESTIVAL CASTELL DE PERALADA 2014

Coração Independente Vermelho, Joana Vasconcelos - Coberta de plàstic translúcida, ferro pintat, cadena de metall, motor, instal·lació sonora -371 x220 x 75 cm. Museu Colecção, Berardo, Lisboa

Coração Independente Vermelho, Joana Vasconcelos – Coberta de plàstic translúcida, ferro pintat, cadena de metall, motor, instal·lació sonora -371 x220 x 75 cm. Museu Colecção, Berardo, Lisboa

Aquesta setmana s’ha presentat la programació del Festival Castell de Peralada del 2014, que s’iniciarà el proper 11 de juliol i finalitzarà el 16 d’agost.

Un mes d’activitat artística  intensa que combina com és habitual, la lírica, la dansa, els concerts simfònics, el teatre, el jazz i la música pop, si bé com ja ve sent habitual en els darrers anys, el Festival retorna als seus espectaculars orígens, fent una aposta per l’òpera, reunint en aquesta edició a noms de relleu i produint dues òperes, una de gran repertori amb gran noms i com l’any passat, una estrena mundial que deixa sense arguments a tots aquells que diuen que ara no és un bon moment per aventurar-se en projectes de nova creació i estrenes mundials. Continua llegint

L’EDICIÓ CRÍTICA DE LES CONTES D’HOFFMANN (Minkowski; Osborn-Yoncheva-Naouri-Losier)

Sonya  Yoncheva

Sonya Yoncheva

El passat 22 de novembre tenia lloc a la Sala Pleyel de Paris una versió concertant de l’òpera de Jacques Offenbach, Les contes d’Hoffmann, que com bé sabeu veurem el proper mes de febrer al Liceu.

A la versió que avui us proposo hi ha diferents punts d’interès, començant per l’edició crítica emprada per  Marc Minkowski. El director ens ofereix una brillant i explosiva direcció musical al capdavant dels seus Musiciens.

Pel que fa a la part vocal és molt interessant l’assumpció dels quatre rols femenins que fa la soprano búlgara Sonya Yoncheva, que no fa gaire ens va visitar a IFL i que estic segur que us agradarà. És una soprano lírica amb un registre magnífic que assoleix les zones greus també necessàries per Antonia i Giulietta, i que per assolir la temible Olympia (sense els sobreaguts amb que les sopranos lleugeres l’ornamenten) llueix un registre agut brillantíssim.

El Hoffmann del tenor John Osborn, a qui potser li manca una mica més de gruix, ho compensa amb una línia excel·lent i una adequada elegància estilística.

Però també mereix la pena la malèfica interpretació dels quatre brivalls a càrrec de Naouri, i el Niklause de Michèle Losier. 

Estic segur que la gaudireu. Continua llegint

EL 30è aniversari de Les Musiciens du Louvre (vídeo)

Sala Pleyel de Paris, 23 d’octubre de 2012, concert del 30è aniversari de Les Musiciens du Louvre

El passat 23 d’octubre a la prestigiosa Sala Pleyel de Paris va tenir lloc el concert del 30è aniversari de Les musiciens du Louvre que dirigeix des de aleshores Marc Minkowski (Paris, 4 d’octubre de 1962).

Les musiciens du Louvre tenen la seva seu a Grenoble des de 1996 i després de molts anys treballant el repertori barroc i clàssic, especialment francès, darrerament han començat a incorporar a Offenbach, Berlioz, Bizet i de manera inesperada a Richard Wagner. En aquest sentit la cita al Palau de la Música el dia 3 de juny amb Der Fliegende Holländer és tan exòtica com ineludible.

En el concert del 30è. aniversari van reunir a un ampli grup de cantants en la majoria molt joves i d’excel·lent pervindre i altres (Gens o Delunsch) amb més anys de carrera i reconegut prestigi, per fer un programa íntegrament dedicat a Wolfgang Amadeus Mozart que estic segur que gaudireu molt.

Hi ha perles preciosismes com la dolcíssima “L’amero, saro costante” cantada per la soprano Sonya Yoncheva (Aminta), la soprano búlgara nascuda el dia de Nadal de 1985 que va guanyar l’Operalia l’any 2010, aquí acompanyada en solo de violi obligat per el primer violí dels Musiciens, Thibault Noally. També és especialment remarcable el sempre magnètic “Soave sia il vento, amb la desitjada Julia Lezhneva, Marianne Crebassa i Florian Sempey. Escoltar el “Voi che sapete” per Philippe Jaroussky amb variacions de collita pròpia és una curiositat singular.

El concert és una autèntica delícia que proporciona més de dues hores de benestar i serenor. Jo crec que ho necessitem Continua llegint