Kate Lindsey (compositor) i Sra Blanch (Zerbinetta) a Ariadne auf Naxos a Viena 2025 © Wiener Staatsoper | Michael Pöhn

Lise Davidsen com a Ariadne a la Ariadne auf Naxos a Viena 2025 © Wiener Staatsoper | Michael Pöhn

Michael Spyres Bacchus a Ariadne auf Naxos a Viena 2025
© Wiener Staatsoper | Michael Pöhn

Anna Netrebko havia de debutar en el rol d’Ariadne a la Staatsoper de Viena a finals de gener del 2025, poques setmanes abans va anunciar que no estava prou preparada i que renunciava, cosa que diu molt poc de la seva professionalitat en vers els compromisos adquirits i que li agraïm tots aquells que creiem que la diva russa res podia aportar a un rol com aquest. La poca seriositat i professionalitat de la cantant acceptant un nou rol, no preparant-lo i anunciant a darrera hora la seva baixa del projecte, ja forma part del món operístic actual. Ella no és la primera vegada que ho fa, però els teatres conscients del poder d’atracció que té a taquilla li permeten totes les frivolitats com sovint ha succeït amb altres divos i dives en el passat i continuarà succeint.

La Staatsoper va demanar a Lise Davidsen (quina diferència!) si se’n podia fer càrrec, en la que possiblement serà una de les seves darreres actuacions abans de l’anunciada baixa de totes les seves actuacions programades per als mesos entrants a causa del seu estat de gestació d’una bessonada. La diva noruega ja va protagonitzar aquesta òpera a la capital austríaca la temporada 2017/2018 en unes representacions fantàstiques que ja van motivar un apunt a IFL arran del streaming.

D’aquestes representacions d’enguany, he escoltat la retransmissió radiofònica del 25 de gener i he vist el streaming del 28 i no me’n puc estar de fer un comentari a IFL, tot i que tot allò que no sigui presencial en una sala de concerts o al teatre, sempre s’ha de valorar amb una dosi de prudència per motius obvis. L’interès per Davidsen ja mereix un apunt, però en aquesta ocasió hi havia per a mi dos motius addicionals impossibles d’obviar: el debut com a Zerbinetta a Viena de la soprano catalana Sara Blanch i el Bacchus del sempre sorprenent, imprevisible i esplèndid tenor nord-americà, Michael Spyers.

Magnífica i vibrant direcció de Cornelius Meister al capdavant de l’orquestra de cambra que Strauss va pensar per aquesta òpera. No cal dir que la formació vienesa és una de les millors, sempre que no es tracti d’una funció d’aquelles rutinàries que ofereix la Staatsoper en la seva farcida temporada, que us recordo que de setembre a juliol és de funció diària. En aquesta ocasió i malgrat no ser una nova producció, no és el cas, aquestes ja es preveien estel·lars, però ho han estat encara més després del benvingut canvi. El director alemany (Hannover 1980) extreu de l’orquestra molta calidesa sonora, molta intensitat lírica i dramàtica, tot i que cap al final de l’òpera sembla, en la representació del dia 28 (la millor de les dues escoltades) que l’orquestra s’atabali una mica, així i tot l’equilibri amb l’acció escènica és molt notable i la culminació amb brillantíssim i exultant duo entre Ariadne i Bacchus és d’una aclaparadora sensualitat, també, és clar, graàcies a les prodigioses veus de Davidsen i Spyres.

L’equip vocal voreja la perfecció, sempre tenint en compte que jo no era present a la sala i, per tant, no sé si les projeccions vocals que per ràdio i els streamings totes són homogènies, eren les adequades, tenint en compte la veu enorme de Davidsen i la projecció més escassa de Spyres, per exemple.

Lise Davidsen posseeix una veu imperial, d’aquelles que es donen molt de tant en tant, però sortosament és més que una gran veu i té camí per recórrer amb compositors com Strauss, Wagner, on té molt a dir i sentenciar, molt més que en les incursions en el territori italià on malgrat l’excel·lència de l’instrument, que mai és sobrera, cal una identificació estilística que a ella i a tantes grans veus i cantants nòrdics, els hi és més aliena. La seva Ariadne és sumptuosa, degudament melancòlica i passional, i fins i tot divertida en el pròleg com a prima donna. L’ha perfeccionat des del seu debut ja esplèndid de l’any 2017 o del 2018 a Aix on segons em varen dir veus ben informades,  va quedar tan descontenta de la producció escènica de Katie Mitchell, que va motivar que quan aquesta es va representar al Liceu, ella renunciés a fer-la. Davidsen té un fraseig que commou i una capacitat il·limitada de seducció sonora. És un autèntic goig haver estat afortunats en coincidir en el temps i l’espai amb ella perquè és una artista de dimensions referencials.

Al seu costat cal comptar amb cantants que puguin fer-li la deguda rèplica i l’òpera de Viena ha disposat de Kate Lindsey, una veu que podríem qualificar de Falcon, per interpretar el compositor, d’exigència vocal considerable en les incursions a la zona aguda, sense oblidar mai que el seu centre i greu han de ser càlids i passionals. Broda el rol, amb intensitat vocal i escènica magnífica i amb un final del pròleg que entusiasma.

Em produeix una immensa il·lusió que la Zerbinetta de Sara Blanch (ja cantada en un segon cast al Liceu la temporada 2021/2022) hagi triomfat a un teatre on aquest rol ha estat interpretat per les més grans. La Blanch està dotada d’un instint teatral que només posseeixen alguns cantants. A dalt de l’escenari es creix i es menja amb desvergonyiment el que calgui. No s’encongeix davant el repte d’interpretar una de les àries més exigents per a una soprano coloratura, ja sigui per les enormes exigències vocals, com per la seva generosa durada i acció escènica que requereix. Supera tots els obstacles amb excel·lència i sobrats mitjans, clavant els sempre arriscadíssims sobreaguts amb admirable i acerat encert. Interpretació entusiamant. Enlluernadora!

Michael Spyres és un fenomen vocal sense precedents. El baritenor nord-americà ja ha demostrat en els complicadíssims rols per aquesta (quasi) extingida vocalitat no té rival i que ha superat als referents anteriors, però és que a més a més s’ha endinsat de manera poc lògica amb rols wagnerians, debutant a Bayreuth com a Siegmund i aviat com a Lohengrin i Walther. Ja ha cantat en versió de concert el segon acte del Tristan i al Liceu ens va cantar el darrer Don José de Carmen, el Hoffmann, el Fernand de La Favorite, el Mitridate mozartià i el Oedipe del Oedipe Rex de Stravinsky, és a dir tot i no haver cantat cap Rossini, una amplíssima gamma de la seva inesgotable recerca de repertori que sembla que no tingui aturador. Certament, moltes vegades li retraiem els canvis de color vocal, que desconcerten una mica i que posen en qüestió la coherència i bellesa de les seves interpretacions, però em meravella que se’n surti de tots els paranys i reptes on ell mateix es posa, quasi sempre amb gran encert. Aquest Bacchus vienès n’és un altre exemple. El rol és inclement per a tots els tenors i pocs són els que en surten de manera brillant. Pel que s’escolta en aquestes dues transmissions, la radiofònica del dia 25 i el streaming de l’òpera de Viena del 28 de gener, acaba el fatigant duo sobrat de mitjans amb una veu consistent de color i emissió molt més homogènia del que hem escoltat altres vegades. Podrà cantar després una altra vegada el Pirro de l’Ermione o el Nemorino? No sé si alternarà el belcanto amb aquest repertori de heldentenor, la incògnita potser la resoldrem aviat.

La resta del cast és en rols molt menys compromesos resolen amb nota les seves prestacions, l’equip habitual de Viena brilla i ofereix un conjunt esplendorós a una representació que ja voldríem aquí i arreu.

Reclinatori!

.La producció que no molesta, ja ha estat comentada diverses vegades a IFL

Richard Strauss
ARIADNE AUF NAXOS
Oper in einem Akt nebst einem Vorspiel
Text Hugo von Hofmannsthal

Der Haushofmeister: Bernhard Schir
Ein Musiklehrer: Adrian Eröd
Der Komponist: Kate Lindsey
Der Tenor / Bacchus: Michael Spyres
Ein Tanzmeister: Thomas Ebenstein
Ein Offizier: Oleg Zalytskiy
Ein Perückenmacher: Wolfram Igor Derntl
Lakai: Marcus Pelz
Zerbinetta: Sara Blanch
Die Primadonna / Ariadne: Lise Davidsen
Harlekin: Jusung Gabriel Park
Scaramuccio: Andrea Giovannini
Truffaldin: Simonas Strazdas
Brighella: Daniel Jenz
Najade: Florina Ilie
Dryade: Daria Sushkova
Echo: Ileana Tonca

Orchester der Wiener Staatsoper
Musikalische Leitung Cornelius Meister
Inszenierung Sven-Eric Bechtolf
Bühne Rolf Glittenberg
Kostüme Marianne Glittenberg
Licht Jürgen Hoffmann