Asmik Grigorian com a Manon a la Staatsoper de Viena

Joshua Guerrero com a Des Grieux a la Staatsoper de Viena

A deu dies de la primera representació de les sis previstes al Liceu a la temporada 2025/2026 de la Manon Lescaut de Puccini, òpera que crec que no cal preparar gaire i el millor que es pot dir és que cal deixar-se endur per Puccini i la seva contundent fascinació melòdica i teatral, us proposo escoltar a la parella protagonista, que han sovintejat plegats, moltes produccions de les quals sortosament en tenim constància.

D’Asmik Gregorian no calen gaires presentacions d’ençà que ens va fascinar en aquell Demon de Rubinstein a la temporada 2017/2018 i sobretot enlluernar a la Rusalka de la temporada passada. És juntament amb Lise Davidsen, la personalitat vocal més extraordinària del moment, sobretot perquè té una intel·ligència fora del que és habitual en el món de l’òpera i és capaç d’assolir rols, en principi molt poc apropiats per a les seves característiques vocals, com poden ser la Lady verdiana o la Turandot pucciniana, sense forçar la veu i que aquesta mai canvií de color ni ofereixi sons forçats, no naturals o engolats per fer creure el que no és. I aquesta gosadia inaudita fins ara sembla que no li passa factura, precisament perquè el talent, la versatilitat estilística i la tècnica que posseeix fa que mai forci l’instrument com fan moltes líriques quan assoleixen rols més dramàtics. Per tant, ja no m’estranya res del que digui que vol cantar, perquè ella m’ha demostrat que les meves prediccions al respecte del seu més que probable fracàs en fer front a rols poc adients a la seva veu, han estat, el meu fracàs. No és només la veu, és el seu instint artístic i la seva força teatral per assolir els rols i fer-los convincents. La interpretació sempre és fonamental, però la interiorització, integració i actuació que la Grigorian fa dels rols que interpreta, és definitiva. Tot sembla fàcil o tot ho fa tan natural, que ho sembla. Hi ha un treball extraordinari i en aquest sentit, ella és més enllà del fenomen vocal de Davidsen, la soprano més completa i extraordinària de l’actualitat. Ara ens canta un rol puccinià d’aquells que necessita una veu amb cos, que moltes líriques han assolit amb extraordinaris resultats, però que sense un registre central consistent, capaç de donar entitat al personatge i traspassar les sempre exigents orquestracions puccianes, és difícil convèncer. La intensitat, l’adequació vocal al repertori, als personatges i a cada escena és sorprenent.

Escoltem-la com va cantar Manon Lescaut l’any 2022 i sense solució de continuïtat “In queelle trine morbide”, “l’hora o Tirsi, è vaga e bella” i “Sola, perduta, abbandonata”

Joshua Guerrero no es comparable. És un tenor líric nord-americà, nascut a Las Vegas el 19 de març (el seu aniversari, per tant, aquest any el celebrarà a Barcelona) de l’any 1983. Debuta al Liceu, després d’haver cantat ja a La Maestranza de Sevilla cantant Nemorino (2016), dos anys més tard ho va fer a Glyndebourne cantant Pinkerton, rol que també ha cantat a la ROH Covent Garden l’any 2024 amb Grigorian, any que també va coincidir amb ella a Viena cantant el Don Carlo. Amb la soprano lituana va cantar Il Tabarro  l’any 2022 a l’aclamada producció d’Il Trittico de Puccini que es va repetir a la ONP l’any 2025. Ells dos van estrenar la producció de Manon Lescaut dirigida per Àlex Ollé que veurem al Liceu a l’òpera de Frankfurt l’any 2019. El repertori inicial de tenor purament líric i belcantista (Nemorino, Edgardo, Rodolfo, el Comte d’Almaviva a The Ghosts of Versailles) ha anat canviant a rols del repertori verdià i més spinto.

Escoltem com va canta el Des Grieux l’any 2023, sense solució de continuitat: “Tra voi, belle, brune e bionde”, “Donna non vidi mai”, “Ah non v’avvicinate…Guardate, pazzo non so” i “Manon, senti, amor mio”.

Aprofitant aquestes coincidències en diversos repartiments i cantant Puccini us proposo l’intens duo d’Il Tabarro a Salzburg l’any 2022.

També, com ja he esmentat, van cantar plegats Madama Butterfly i per tant, podem escoltar el magnífic, inspirat i magnétic duo que clou el primer acte.

Per acabar, escoltarem a Grigorian i Guerrero cantant el duo del segon acte de Don Carlo de Verdi “Io vengo a domandar grazia alla mia regina”. Certament, he pensat en si era procedent escoltar aquest duo de Giuseppe Verdi, que poc té a veure amb Puccini, però l’apunt us volia donar a conèixer als protagonistes de la Manon Lescaut i penso que ajuda a fer-nos una idea, sobretot pel que fa al tenor, menys conegut pel públic liceista, alhora que ens permet escoltar un duo d’una de les meves òperes predilectes de Verdi, que potser ja fa massa que no podem veure en la versió original francesa.

Espero que l’apunt us interessi, perquè les representacions de Manon Lescaut al Liceu, prometen emocions fortes i convé anar preparats.

Més preparació a:

https://www.liceubarcelona.cat/ca/manon-lescaut