IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DEL DON CARLO A SALZBURG (Kaufmann-Harteros-Salminen-Semenchuk-Hampson;Pappano-Stein)


Jonas Kaufmann i Anja Harteros al Don de Carlo a salzburg 2013- Producció de Peter Stein Fotografia de Monika_Rittershaus

Jonas Kaufmann i Anja Harteros al Don de Carlo a salzburg 2013- Producció de Peter Stein Fotografia de Monika_Rittershaus

Com comprendreu no afegiré res més al que ja vaig dir ahir, podria matisar alguna cosa i fins i tot incidir en alguna altra, però crec que allò que era vàlid ahir ho continua sent avui, i sobretot si ens fonamentem en el mateix format videogràfic, ja que insisteixo que si aquest Don Carlo tan sols l’escoltem, l’escapçada seria del 50% i no precisament gràcies a la producció, però el treball dramàtic dels cantants que no estan bé vocalment, és notable.

Us deixo una opinió molt interessant, com totes les seves, que no comparteixo, però que crec que és bo llegir-la, no és gaire normal un grau de detall argumentat com el seu en una opinió que pretén anar molt més enllà del m’agrada o no m’agrada, llàstima que oblidi aspectes fonamentals per a mi. (en italià)

Don Carlo a Salzburg: cantori attanti

Gaudiu de la gravació si us bé de gust, i si no és així, teniu un dia de descans, demà intueixo que tindrem més material salzburguès.

Giuseppe Verdi

DON CARLO

Opera en 5 actes Llibret original en francès de Joseph Méry i Camille Du Locle, basat en el drama Don Karlos, Infant von Spanien de Friedrich Schiller Versió italiana de Achille de Lauzières i Angelo Zanardini

Matti Salminen, Filippo II.
Jonas Kaufmann, Don Carlo
Anja Harteros, Elisabetta di Valois
Thomas Hampson, Rodrigo, Marchese di Posa
Ekaterina Semenchuk, La Principessa Eboli
Eric Halfvarson, Il Grande Inquisitore
Robert Lloyd, Un frate
Maria Celeng, Tebaldo
Sen Guo, Kiandra Howarth, Una voce dal cielo
Benjamin Bernheim, Il Conte di Lerma/Un Araldo reale
Antonio Di Matteo, Peter Kellner, Domen Križaj, Roberto Lorenzi, Iurii Samoilov, Christoph Seidl, Sei deputati fiamminghi

Associació de Concerts del Cor de l’Òpera Estatal de Viena
Wiener Philharmoniker
Membres de l’Angelika-Prokopp-Sommerakademie de la Wiener Philharmoniker.

Director musical: Antonio Pappano
Director d’escena: Peter Stein
Escenografia: Ferdinand Wögerbauer
Vestuari: Annamaria Heinreich
Disseny de llums:  Joachim Barth
Coreografia: Lia Tsolaki
Director del cor: Jörn Hinnerk Andresen

ENLLAÇOS vídeo

http://rapidshare.com/files/1271417436/DonCarlo_Salz160813.rar.001

http://rapidshare.com/files/357835455/DonCarlo_Salz160813.rar.002

http://rapidshare.com/files/2908786588/DonCarlo_Salz160813.rar.003

http://rapidshare.com/files/3500956121/DonCarlo_Salz160813.rar.004

http://rapidshare.com/files/1568435137/DonCarlo_Salz160813.rar.005

http://rapidshare.com/files/2643278069/DonCarlo_Salz160813.rar.006

http://rapidshare.com/files/1791368818/DonCarlo_Salz160813.rar.007

Us recordo que si algú té problemes en la descàrrega dels arxius, però sobretot en el procés de descompressió de l’arxiu rar, una vegada hageu fet la unió amb hjsplit o similars, heu de seguir el procés detallat al tutorial que vaig fer intentar ajudar-vos, que és una manera ben educada de dir que no m’empipeu gaire .-)

Si premeu AQUÍ, obtindreu la còpia.

APUNT RELACIONAT

Bon diumenge i atents a la carta que ens enviarà en Benja.

Un comentari

    • Ets una mica exagerada Toni, però t’agreixo l’amabilitat.
      Jo llegeixo sempre a Guianguido Musssomeli, hi comparteixo molts punts de vista sobre moltes coses i en altres discrepo radicalment, per això m’interessa tant llegir-lo. M’agrada com ho diu, amb els arguments que utilitza, els coneixements i la radicalitat. Jo quan sigui gran (més) també ho faré així. 🙂

      M'agrada

  1. Doncs el que diu el senyor Mussomeli m’ha semblat molt interessant. Ja vaig dir ahir que se’m va fer llarga, i quan això passa, els que no sabem (m’agrada/no m’agrada, ja saps) tampoc sabem de qui es la culpa, però tenia moltes dubtes sobre tot respecte a Pappano, encara que dir “total absència d’un concepte clar i definit de la interpretació i de capacitat de donar sentit i congruència a la narració” es una mica excessiu… sembla que va sortir emprenyat. On crec que tampoc li falta rao es quan parla de la “expressió facial habitual entre atordida i somiadora que (Kaufmann) aplica a tots els personatges” 🙂

    M'agrada

    • Tu si que saps de qui és la culpa, bé ho dius, no et va agradar Pappano i si el que mana no t’agrada difícilment una representació de cinc hores pot ser digerible.
      Ell és radical, cosa que em sembla molt bé, quan creu que allò no rutlla i analitza el perquè, per tant si creu que hi ha una total absència de concepte i no hi ha capacitat de donar sentit i congruència a la narració, crec que està sent sincer en les seves apreciacions, que lògicament són absolutament discrepants amb les meves.
      Ara bé, no fa gaire em vaig interessar per una jove cantant que ell lloava molt, i noi! un cop escoltada no em lligava res. Amb això vull dir que cal com sempre, informar-nos bé, llegir i escoltar molt per acabar tenint una percepció ben honesta i pròpia, i que el nostre criteri sigui el que ens fa gaudir i no el dels altres, per bé que ens pot ajudar a obrir-nos o no nous punts de vista.
      Els tenors a l’òpera són de mena atordits i somniadors, ho fa de conya 🙂

      M'agrada

    • És contundent i encara que no comparteixi gran part de l’anàlisi m’agrada llegir cròniques que ho expliquen tan bé.
      A l’òpera hi ha molta subjectivitat i és bo que s’evidencií sense complexos i a un altre tema que són el termes emprats per fer l’anàlisi més contundent, i sense arribar a ser ofensiu baritonuccio sgraziato ho voreja. Estar-hi d’acord ja és tota una altra cosa.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    Ostres! Interessant (i contundent) punt de vista tambè. És pot estar o no d’acord, però Mozart2006 és digne de ser llegit. Sempre he considerat que no s’apren res de les crítiques (bones/dolentes) gens argumentades i en canvi s’apren molt de les propies argumentacions que sostenen qualsevol tipus de crítica.

    M'agrada

    • Potser d’aquesta tampoc s’aprén gaire, ja que si la camisa ridícula de Felip II és de les poques coses fidedignes, la burla que impregna tot l’anàlisi de principi a la fi, queda absolutament desvirtuada.
      Parlar del entubament de la veu de Kaufmann és un recurs molt fàcil, però quan no entuba en tota la representació i a més sorprèn amb una emissió molt més lliure i sobretot amb un estat vocal pletòric, ple dels matisos que acostuma a fer i que pocs tenors utilitzen, i que molts d’aquests perpetus nostàlgics lloen dels magnífics cantants del passat, és simptomàtic.
      Per altre part em dewsconcerta quan diu que Harteros no té registre greu 😯 quan precisament en aquest Don Cralo en va fer una demostració.
      En fi, a mi també m’agrada llegir-lo, de fet fa temps que ho faig i també Il Corriere della Grisi, un blog molt famós a Itàlia que tot allò que no tingui coma mínim 50 o 60 anys no és ni tan sols digne de menció, a no ser per fer-ne escarni.
      M’agrada llegir opinions contraries a les meves, sobretot perquè em fan reflexionar i algunes vegades matisar les pròpies, però també reafirmar-me amb la meva percepció possiblement radicalment diferent a la meva.

      M'agrada

  3. willy

    Quedó perfecto Don Carlo. la 8a nunca juntó, lo mismo me pasó con el Parsifal de Kaufmann, incluso pedí ayuda a un amigo técnico y no lo logré.Hace años integré el coro del teatro Municipal de Santiago de chile y canté Don Carlo con Nicola Martinucci y James Morris

    M'agrada

  4. Florestan

    Comparteixo tot el que escriu Mussomeli sobre aquest Don Carlo tan insuficient. Kaufman es un desastre de cantant. El seu èxit no té mes explicació que el seu físic. Ja sabem que el públic té el gust destrossat per tants anys de “dominguisme”, peró la crítica…. Sentint Kaufman en aquest paper no puc deixar de recordar-me del gran Carlo Bergonzi.

    M'agrada

    • És una opinió més, radical, sense capo mena de dubte, però respectable.
      Dir que Kaufmann només té èxit pel físic és una banalitat, i espero que em perdonis. Segurament Verdi no és el seu compositor, però vaja, me l’estimo més que qualsevol altre de l’actualitat, si més no proposem un Carlo més decent, si us plau.
      Si el compares amb Bergonzi, segurament no en salves a quasi cap i com que sortosament l’òpera no funciona així, ni ara ni mai, diguem que quan Domingo cantava bé, no com ara, totsd el que ara es mullen de satisfacció escoltant-lo, en el seu moment el deixaven a parir, més o menys com ara a Kaufmann.
      M’agradaria llegir que va dir de Domingo l’amic Mussomeli en aquell Don Carlo de Abbado que ara diu que és de reclinatori.
      Moltes gràcies per comentar i benvingut a IFL

      M'agrada

Deixa un comentari