ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: MADAMA BUTTERFLY (Opolais-Pretti-Daniel-Pecoraro-Nakani;Gielen-Auguin)

El primer streaming de la temporada 2016/2017  de la Staatsoper de Viena ens porta una producció de Madama Butterfly de Josef Gielen estrenada al teatre austríac l’any 1957. Ni com a recerca arqueològic/teatral em sembla que es pugui justificar que al 2016 encara facin aquesta producció. 69 anys veient aquest cromo em sembla delictiu, perquè podríem discutir si el primer acte és lleig o no, però el segon i el tercer és directament i sense embuts, horrible.

Més d’un o una la trobareu esplèndida, no penso discutir-ho perquè crec que el problema no és tracte de si és bonica o lletja, si ens agrada o no, el problema per a mi rau que el teatre ja no es pot presentar d’aquesta manera, ni tan sols amb una òpera tan tradicional i conservadora com Butterfly. Tot grinyola, i en una òpera amb pretensiós veristes que grinyoli el que se’ns presenta com real, amb uns papers pintats de dubtós gust oriental és absolutament intolerable. La producció no és ni tan sols kitsch, ni molt menys li podríem penjar l’etiqueta de la post-modernitat vintage, és un nyap i de la mateixa manera que m’exaspera la producció de La Forza del destino de David Poutney, aquesta Butterfly em treu de polleguera perquè representa per a mi, tot allò que no ha de ser l’òpera. Continua llegint

IL TROVATORE A AMSTERDAM (Pretti-Agresta-Alaimo-Lamanda-Palazzi;Andretta)

El Concert-Gebouw d'Amsterdam

El Concert-Gebouw d’Amsterdam

Avui, per començar una nova setmana us deixo un Trovatore que es va interpretar en versió de concert al Concert-gebouw d’Amsterdam, dissabte passat dia 14 de setembre.

Interessant versió que comptava amb Maria Agresta com a Leonora, la soprano que sabeu que m’agrada tant i que de tot el repartiment era la més reconeguda, quelcom que no vol dir que en la resta de cantants no trobeu sorpreses, espero que  agradables,  que us garanteixin una bona escoltada.

A part de la soprano italiana, que continua cantant una Leonora di tutto rispetto, en el repartiment trobem al tenor Piero Pretti com a Manrico, Continua llegint