IN FERNEM LAND

LA ROH AL CINEMA: I DUE FOSCARI (Agresta-Meli-Domingo-Muraro; Strassberger-Pappano) Vídeo


Avui us porto una altra sessió de la temporada d’òpera als cinemes, ara és el Covent Garden  de Londres amb l’òpera de Giuseppe VerdiI due Foscari, òpera que també podrem escoltar en versió concertant en aquesta temporada del Gran Teatre del Liceu i amb el comú denominador amb  aquesta de la ROH, del Francesco Foscari de Plácido Domingo, que lluny de frenar l’activitat, ja té anunciat per aquesta temporada un nou rol més de baríton, el Don Carlo d’Ernani, també de Verdi.

Inútil és insistir amb la poca gràcia que em fa aquesta carrera baritonal del tenor espanyol, però el continuen aplaudint i el que és més important, contractant, ja que omple teatres i això per sobre de l’interès artístic i musical, és que el que més importa als directors de teatre.

Plácido Domingo fa trucs de cantant experimentat, trucs que la majoria de vegades no poden amagar les carències d’una veu que no té ni la força  ni la consistència d’abans, però que continua galvanitzant al seu entorn la sapiència de molts anys d’ofici i el magnetisme d’una categoria artística excepcional i una resistència a abandonar els escenaris quasi miraculosa. Com a baríton és una estafa de luxe, però estafa, ja que més enllà d’uns recitatius que impressionen per la força que sempre ha caracteritzat al millor Domingo, però quan afronta els cantabile i les cabaletes les carències són massa grans tractant-se d’un cantant que havia excel·lit tant.

Francesco Meli interpreta el fill Jacopo, un rol més adient a la seva veu que el Manrico que va fer a Salzburg aquest estiu, però que no amaga l’escàs tremp verdià del seu cant, sobretot quan abandona la línea belcantista que és el més destacable d’una línea de cant interessant en una veu poc adequada per assolir els rols verdians amb la seva magnitud. Els problemes per atorgar als aguts d’una consistència corpòria i la categoria d’una veritable noblesa verdiana, fa que Meli acabi complint, sense haver après gaire cosa del Domingo que té tan a la vora.

La magnífica Maria Agresta, de mitjans lírics, fa una Lucrezia interessant, en la línia de l’excelsa Katia Ricciarelli en la refrencial gravació de la Philips amb Carreras, Cappuccilli i Ramey, i segurament molt allunyada de les versions més intenses de les sopranos dramàtiques i spinto que han cantat tradicionalment aquest rol. Agresta per a mi arrisca massa assolint rols que fan pensar en un deteriorament d’una veu que hauria de passar abans per el repertori belcantista i no abordar rols de dramàtica que poden perjudicar excessivament una veu i un artista que m’interessa molt.

Muraro compleix en un rol musicalment poc transcendent que denota però els grans rols de baix verdians.

El triomf absolut, una vegada més,  per la direcció de gran tremp verdià d’Antonio Pappano al davant de la poderosa orquestra de la ROH.

La producció de Thaddeus Strassberger, estrenada a Los Ángeles l’any 2012 i també vista a Les Arts de València, és tan visualment impactant, com teatralment insulsa.

Giuseppe Verdi
I DUE FOSCARI
Llibret Francesco Maria Piave

Francesco Foscari: Plácido Domingo
Jacopo Foscari: Francesco Meli
Lucrezia Contarini: Maria Agresta
Jacopo Loredano: Maurizio Muraro
Barbaragio: Samuel Sakker
Pisana: Rachel Kelly
Fande del Consiglio
Servo del Doge

Cor i Orquestra de la Royal Opera House, Covent Garden
Director musical: Antonio Pappano
Director escènic: Thaddeus Strassberger
Escenografia: Kevin Knight
Disseny de vestuari: Mattie Ullrich
Disseny de llums: Bruno Poet

Lonedres 27 d’octubre de 2014

ENLLAÇ VÍDEO (4 arxius, un per acte més el’inici)

https://mega.co.nz/#F!ysM3UTyJ!zai52abnmlLgObTXco8cjw

Aquest apunt pot ser una prèvia al preparatori que caurà abans de les funcions liceistes (30 d’abril i 3 de maig de 2015), amb Domingo, Vargas, Monastyrska i Aceto, dirigint l’Orquestra i Cor del Liceu, Massimo Zanetti.

Enllaços d’interès:

Parla de I due Foscari, Thaddeus Strassberger: http://youtu.be/Pog4MuPn-Us

Parla de I due Foscari, Antonio Pappanohttp://youtu.be/5XM4P4dD71M

Demà us parlaré de Carmen al MET

20 comments

  1. Jan

    He mirat quasi tot el vídeo. Gràcies!! 🙂
    Meli m’ha agradat molt més que de manrico
    Agresta em sembla una boníssima soprano lírica. El paper segurament la sobrepassa, però lo bo és que s’implica molt. No és gens freda. Tinc certs dubtes en si Liudmyla Monastyrska al Liceu podrà amb els aguts que demana el rol, perquè realment és complicadíssim!!!
    Domingo no podia estar pitjor que de Conte di Luna, i aquí que coneix millor el rol i li va més per veu (no vull dir que sigui per ell, sols que no li suposa tantes dificultats).
    Molt bé no pot estar perquè ja sabem com està PD actualment, però he de dir que no m’ha desagradat. Si acabés la seva carrera amb aquest Foscari, l’aplaudiria, perquè no fa el ridícul com el va fer amb di Luna i perquè en aquest rol encara és capaç de transmetre, de dir algo. Realment és un dels grans, i malgrat les moltes deficiències, trucs i enganys, acaba convencent força. Al menys en a mí.
    Gràcies de nou pel vídeo! Coneixia poc I due Foscari, i em serveix per começar a preparar-la 😉

    M'agrada

    • Sé de la teva lògica admiració per un dels últims exponents del gran passat operístic en actiu, potser precisament per això, jo em sento molt enganyat quan el veig i escolto.
      Gaudeix-lo mentre puguis, fas bé. Jo ja no

      M'agrada

  2. La ví en el cine. Corto y pego lo que escribí

    No me ha gustado nada el trabajo del Thaddeus Strassberger. Con la loable intención de poner un poco de acción (o la menos loable de hacerse notar) ha creado una Venecia sórdida y sanguinaria, en la que los reos escupen la sangre de Cristo y los curas dirigen las torturas más crueles, apartando la atención del drama de Francesco Foscari y haciendo poco creíble su personaje, que sería el jefe de esa horda de bárbaros. La guinda del pastel, Lucrezia asesinando a uno de sus hijos cuando muere el abuelo, para acabar con la saga. O medio acabar, porque queda el otro. Qué ganas tienen algunos.

    Me ha gustado poco Francesco Meli, a pesar de su estupenda entrada en Al più remoto esilio y de algún otro momento muy bueno. Me ha gustado mucho más Maria Agresta, y más aun Plácido Domingo, aunque no sea un barítono y aunque no sea el que era, porque sigue siendo un animal escénico fuera de serie , porque saca fuerzas de no se sabe dónde para llegar y superar con nota el tercer acto, porque hace virtud de sus limitaciones y porque sigue cantando y encantando como pocos. Y porque ha rescatado esta maravillosa ópera de Verdi. Nos ha pedido a los que le vemos en el cine, que vayamos a las salas.

    También me ha gustado la presentación de la ópera, especialmente las explicaciones de Pappano ante el piano. Pero lo que más me ha gustado ha sido su trabajo con la ROH. Vibrante, entusiasta, enérgico, detallista, ha sacado los mejores colores y los tempos más apropiados para que la música de Verdi luciese todo lo que merece, en una interpretación memorable. Lo cual ha podido ser apreciado gracias a una cadena de elementos técnicos bien ajustados que empezaba en la toma de sonido y, en mi caso, acababa en el cine Manhattan de Valladolid. Volumen adecuado, tonos equilibrados, presencia y estereofonía de la buena. Es curioso que, como en Barcelona, sea mejor que la acústica de los cines que proyectan las óperas del Met. Doctores tiene la iglesia, pero sigo pensando que a este asunto debiera dársele la importancia que merece. No es lo mismo.

    M'agrada

    • Repeteixo el que acabo d’escriure a Jan, jo ja no puc gaudir de Domingo. Continua galvanitzant al seu voltant una energia sorprenent, però a mi el que ara ofereix no em serveix, ni tan sols sota l’única valoració possible, l’admiració per un passat gloriós.
      Gràcies per deixar el teu parer.

      M'agrada

  3. maria

    Muy de acuerdo con este último comentario. La visión de las carceles y torturas era demasiado truculenta y excesiva. Y la venecia con las plataformas de madera absurda y fea amen de que peligrosa para la integridad de los cantantes. Y también de acuerdo con la opinión de plácido en ek tercer acto estuvo muy bien sino somos tan exigentes como ximo.
    Y tanto audio como video mycho mejor en cinesa por ejempli que las retrasmisio nes del met de acuerdo también. Tendrian que mejorar y el precio inclyso es mas caro..

    M'agrada

    • Seguramente la Venecia turística i idealizada no es la Venecia de los Foscari.
      Las pasarelas de madera son muy venecianas, las utilizan a menudo cuando la marea inunda la ciudad.
      Pero ¡ojo!, con eso no quiero decir que me gustara la producción, y mucho menos la dirección escénica, aunque tiene momentos estéticamente muy bellos y pictóricos.

      M'agrada

  4. willy

    Hola.Me apronto a disfrutar de este Foscari que conocí en la versión de la magnífica Ricciarelli. En mis tiempos de tenor del coro del Teatro Municipal de Santiago canté en esta ópera con Renato Bruson quién alternaba con Vicente Sardinero. También he tenido la oportunidad de ver y escuchar a la Monastyrska en el Attila de Verdi, grande ella.
    De Plácido opino igual que tu, debe dejar un buen recuerdo y retirarse, pienso en la Callas que decían debió haber seguido cantando como mezzo.
    gracias Joaquín por todo el material que propones.

    M'agrada

    • De nada Willy, menudo recuerdo el de Bruson y Sardinero. Ahora no hay barítonos capaces de cantar como ellos, ni por voz, ni por estilo.
      Lo de Callas como mezzo no sési hubiera funcionado, la voz se deterioro en si conjunto y aunque los agudos eran lo más oscilante y problemático a partir de principios de los sesenta, el resto de la columna sonora también mostraba signos de fatiga.

      M'agrada

  5. Fernando S.T.

    Ayer por la tarde lo vi.
    Un poco lo que tu dices, aunque Domingo sin entrar em consideraciones vocales o técnicas, acaba arrollando por su personalidad.
    Meli no me ha gustó y Agresta en cambio, mucho.
    La producción es excesiva y distrae, aunque quizás se trate de eso.
    Pappano es un crack, como tú.
    Muchas gracias por hacer lo que haces.

    M'agrada

  6. willy

    Estoy viendo el video, excel antes de la funcion ente la calidad de imagen y sonido.}
    Gracias de nuevo. Que simpatico conocer ese tremendo bar al lado del Royal Opera House donde el publico disfruta un traguito antes de la funcion, o durante? o despues? deben terminar ebrios jajaj

    M'agrada

    • Hombre Willy todos los teatros de ópera tienen su bar y aunque nos ea tan espectacular como el “invernadero” inglés. en todos se puede tomar desde unas birras a un exquisito wisky de malta, sin descartar el agua mineral o un café 😉 que a veces va mucho mejor para intentar evitar la modorra provocada por lo que se ofrece en el escenario 👿

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: