Stephanie Blythe (Fricka) Thomas J. Mayer (Wotan) i Andris nelssons i la BSO a Tanglewood 2017

A una setmana de la inauguració del Festival de Bayreuth crec que està bé començar a escalfar els motors wagnerians i la causalitat ha fet que m’hagi arribat a les mans la transmissió radiofònica de Das Rheingold des del Festival de Tanglewood, que com sabeu cada estiu congrega al voltant de la Boston Symphony Orchestra el bo i millor.

Si fa quatre anys Nelssons ja va fer en el mateix festival una Walküre recordada tant per la direcció com per l’equip vocal (Terfel, Dalaymann), ara ha portat el pròleg del Ring. La proposta és molt interessant i possiblement es completi en els propers festivals amb les dues òperes que manquen del Ring. La BSO és una orquestra no operística que respon de manera espectacular a la direcció brillant, minuciosa i àgil, allunyada dels patrons wagnerians més ortodoxes, però no hi ha dubte que sota la carpa de l’auditori l’experiència havia de ser una experiència altament gratificant.

Nelssons presenta un treball de matisos tímbrics complidors. Sabem de la brillantor mítica dels metalls de les orquestres nord-americanes, per tant en aquest sentit no ens ha de sorprendre la resposta d’una d eles més qualificades orquestres americanes en una direcció que no estalvia cap moment d’esplendor orquestral per enlluernar-nos, però també és meritori que Nelssons tingui especial cura en ressaltar aspectes melòdics que possiblement en altres versions queden més en un segon nivell d’audició, fet que fins i tot m’ha fet plantejar a l’inici si la seva direcció era apropiadament wagneriana, cosa que ja us dic que si, és espectacularment wagneriana.

Els cantants són experts wagnerians, començant pel Wotan prou conegut de Thomas J Mayer, o la poderosa Fricka de Stephanie Blythe, que substituïa a la prevista Sarah Connolly que ha hagut de cancel·lar alguns concerts estiuencs per malaltia.

Kim Begley caricaturitza excessivament a Loge i Patricia Bardom és una Erda senyorívola. L’Alberich de Jochen Schmeckenbecher inicia de la seva important participació de manera irregular, amb la veu oscil·lant, però la seva interpretació dramàtica s’acaba imposant fins i tot a la ràdio.

Gegants importants i deus no del tot divins i Freia fluixeta, mentre que les filles del Rhin semblen belcantistes no del tot quadrades amb Nelssons.

Richard Wagner
DAS RHEINGOLD

Thomas J. Mayer (Wotan)
Stephanie Blythe (Fricka)
Kim Begley (Loge)
David Cangelosi (Mime)
Jochen Schmeckenbecher (Alberich)
Morris Robinson (Fasolt)
Ain Anger (Fafner)
Malin Christensson (Freia)
Patricia Bardon (Erda)
David Butt Philip (Froh)
Ryan McKinny (Donner)
Jacqueline Echols (Woglinde)
Catherine Martin (Wellgunde)
Renée Tatum (Flosshilde)

Boston Symphony Orchestra
Direcció musical: Andris Nelsons.

Tanglewood
Koussevitzky Music Shed – Lenox, MA
15 de juliol de 2017

Mentre Wagner és comença a treure la mandra de sobre, aquí continuarem parlant de l’activitat operística estiuenca, però a partir del 26 de juliol ja sabeu  que IFL esdevé quasi un monogràfic wagnerià i aquest doble pròleg no podia ser més adient.

Gaudiu-ne perquè motius n’hi ha.