Ann Hallenberg (Marguerite), John Eliot Gardiner i Michael Spyres (Faust) al PROMS del 8 d’agost de 2017 Foto Chris Christodoulou BBC
Tornem als sempre estimulants PROMS londinencs per portar-vos el concert que va tenir lloc el passat 8 d’agost i que va tenir com a protagonista a l’estimat Hector Berlioz i la genial La Damnation de Faust que, sota la inspiradíssima direcció de John Eliot Gardiner, que sembla haver agafat el relleu britànic del berliozià emèrit després de la mort del grandiós Colin Davis, va reunir amb l’embolcall de Orchestre Révolutionnaire et Romantique i el fabulós Monteverdi Choir acompanyats per dues formacions corals tan prestigioses com el Trinity Boys Choir i el National Youth Choir of Scotland, un tercet protagonista desigual que abraça des del desbordant excel·lència de la puresa de Michael Spyres en un moment vocal gloriós, com he pogut constatar a Pesaro; una deliciosa Margueritte de la mezzosoprano sueca Ann Hallenberg tot i que mancada d’una mica més d’escalfor i un caduc Larent Naouri que encerta a donar el to dramàtic però amb una veu que ja no respon a les exigències de la partitura.
Ashley Riches els secunda amb adequat histrionisme i musicalitat.
Si teniu l’oportunitat d’escoltar la transmissió de la BBC, us adonareu que a banda de la intensa i bellíssima interpretació del tenor nord-americà, la direcció de Gardiner és la principal protagonista d’una vetllada musical de gran nivell, un regal, un goig sensitiu que ens torna a demostrar la revolució encara permanent de la música de Berlioz, sempre melòdicament sorprenent, enginyosa en la forma, culte i profunda en la fons, d’un enginy estètic i tímbric sorprenents, a contracorrent, no tan sols del seu temps sinó del llegat musical que continua vigent en les sales de concerts i els seus programadors actuals, on el compositor francès sempre és vist en recel pel públic i en conseqüència pels programadors que només busquen la comoditat de la venda a taquilla.
La importància i la grandesa de Berlioz en mans d’un director com Gardiner són una experiència fantàstica que l’emissió radiofònica no pot encabir. Suposo que en en una localitat adequada (al Royal Albert Hall no és fàcil) l’experiència resultaria d’impacte i inoblidable.
Hector Berlioz
LA DAMNATION DE FAUST
Michael Spyres (tenor), Faust
Ann Hallenberg (mezzo-soprano), Marguerite
Laurent Naouri (bass-baritone), Méphistophélès
Ashley Riches (bass-baritone), Brander
Trinity Boys Choir
Monteverdi Choir
National Youth Choir of Scotland
Orchestre Révolutionnaire et Romantique
Director musical: Sir John Eliot Gardiner
Royal Albert Hall, Londres 8 d’agost de 2017
No va ser una retransmissió radiofònica de la BBC gaire lluïda i l’obra en canvi necessita d’una claredat i una transparència sonora, prodigiosa, però m’ha semblat que era un dels concerts estel·lars de l’estiu del 2017 i no volia que aquí a IFL, passes inadvertit.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de agosto 2017 | Beckmesser
Sempre és ben rebuda l escolta de La Damnation en particular i de Berlioz en general, servides en aquests cas per un gran músic al servei de la música com és en Gardiner.
M'agradaM'agrada
Gardiner la porta de manera sublim. Jo m’estimo més Davis, però cal reconèixer que la transparència i lleugeresa orquestral que aconsegueix, no és gens fàcil en una orquestració tan endimoniada. Genial!
M'agradaM'agrada
Tengo demasiado presentes las versiones de Jessye Norman en Paris en 1983, bajo la dirección de Seiji Ozawa, y la de Consuelo Rubio en grabación dirigida por Igor Markevitch, como para quedar satisfecho con la versión de Marguerite de la mezzo sueca Ann Hallenberg, cantante excelente por otra parte en otros cometidos. Michael Spyres sigue su línea ascendente que parece no tener límite, pero lo tiene y es el desgaste que con el paso de los años inevitablemente llegará, pero de momento es imparable con una voz hermosa y carnosa, unos agudos sorprendentes y unos graves ilimitados que aquí no precisa exhibir del todo. A Naourit le ha llegado el declive ya. Gardiner lleva a cabo una versión diferente y muy interesante y los coros me han sorprendido un poco, con unos sonidos algo infrecuentes para mí.
M'agradaM'agrada
No ens podem encallar en el que ja coneixem, està clar que aquest Damnation no serà la millor de les millors, però caram! Només per Gardiner ja es mereix una escoltada en profunditat
M'agradaM'agrada
Me he entretenido unas horas, viendo éste vídeo, que dicho sea de paso, me ha recordado una de las veces que he estado en éste inmenso Royal Albert Hall, viendo precisamente a Gardiner con todo su equipo del Monteverdi Choir y los English Baroque Soloist, en un PROMS de 2010, nada más y nada menos con su ” Vespro della Beata Vergine ” de Claudio Monteverdi, que fue su RAZÓN DE SER fundacional, allá por 1964.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel vídeo Toni
M'agradaM'agrada
el año que viene en valencia, lo interesante será la puesta en escena de michieletto. Molt bonic, gracies.
M'agradaM'agrada
Pot ser inspirada o un nyap. de Michieletto es pot esperar tot.
M'agradaM'agrada
Estava llegint les memòries de Berlioz i per això he revisitat l’apunt. Spyres està impressionant i Hallenberg m’agrada mes que Cargill (Rattle al Barbican). Com diu Colbran el cor fa unes vocalitzacions estranyes per mi i que no crec haver sentit a les altres poques versions que he escoltat.
Gracies, com sempre.
M'agradaM'agrada