L’amic Trepit fa molt temps que segueix el blog, va deixar el seu primer comentari l’any 2010, ara fa set anys, i de tant en tant i m’agrada que així sigui tot i que ho fa amb menys assiduïtat del que jo voldria, ens deixa mostres del seu coneixement i de la seva fidelitat al blog.
Sempre ha tingut per a mi amables paraules i fins i tot detalls personals, que ara no venen al cas, que no oblidaré mai. La seva bonhomia, discreció i temprança són admirables, és un home que transmet benestar i el seu qüestionari d’impecable factura al que només trobo a faltar una mica d’ajuda a l’hora de dir-nos una gravació o una representació que pogués il·lustrar l’apunt.
Aquí el teniu, ens porta a Aragall, que no és una novetat, ja que Antoni Sans ja l’havia triat i també a Verret que també havia estat escollida com a mezzosoprano predilecta per Marco Zircone. Ens proposa una altra òpera pel període barroc, que això sempre és una novetat vist la quantitat de Giulio Cesare que portem acumulats i també ens proposa una òpera predilecta, molt popular però només triada en una altra ocasió fins ara, per Josep Quilis. Interessant com tots, divers com tots i necessari per configurar un mosaic de preferències que al final d’aquest exercici ens donarà una àmplia idea de les preferències dels infernemlandaires.
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? El 16 de gener del 1968, amb 19 anys.
- A quin teatre? Al Liceu (general, 5è pis)
- Quina òpera vas veure? Aida (Verdi). La recordo perfectament, amb Pedro Lavirgen, Ella Lee, Manuel Ausensi, Montserrat Aparici, etc. Abans escoltava les transmissions per R.N.E.
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No (però sí a la sarsuela)
- Quin compositor operístic t’estimes més? Tinc un gust bastant ampli, però en aquests moments diria R. Wagner.
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? En la conjunció teatre/música de les òperes, hem de reconèixer que, en molts dels casos, el llibret no és cap meravella, per tant, el que valoro més és la música.
- Quin és el teu tenor predilecte? (Per aquesta pregunta i següents em limito als vistos al Liceu) Jaume Aragall
- Quina és la teva soprano predilecta? Montserrat Caballé
- Quin és ell teu baríton predilecte? Piero Cappuccilli
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Shirley Verrett
- Quin és el teu baix predilecte? Matti Salminen
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Liceu, (he viatjat molt poc)
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Si visqués lluny d’un teatre d’òpera podria viure (es clar que sí !) però ho trobaria molt a faltar
- Quina és la teva òpera predilecte? Difícil de dir, perquè en gaudeixo força de molts estils i èpoques, segons el moment anímic. Però sempre he pensat, no sé el perquè, que la meva òpera preferida és “Cavalleria Rusticana” (Mascagni).
- Quina òpera detestes? No recordo haver detestat cap òpera.
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 7
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Londres
- Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo von Hotmannsthal
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Lohengrin
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Cio-Cio-San (Madama Butterfly)
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? No en tinc cap de referència
- El director d’orquestra operístic preferit? James Levine
- El director d’escena preferit? David McVicar
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Segurament moltes, però no cal pensar en el que no ha estat.
- L’òpera barroca que més t’agrada? La Serva Padrona (Pergolesi)
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Don Giovanni (Mozart)
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Die Walküre (Richard Wagner)
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Der Rosenkavalier (Richard Strauss)
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Tinc poques referències, però “Written on skin” (Benjamin) no em va desagradar.
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton
Us proposo i espero que a Trepit li agradi, una versió de la Cavalleria Rusticana filmada, dirigida musicalment per Herbert von Karajan l’ant 1968, amb Fiorenza Cossotto, Gianfranco Cechele i Giangiacomo Guelfi,i direcció de Giorgio Strehler.
Gràcies Trepit.
La setmana vinent coneixerem el qüestionari d’Antoni Pons.
IN FERNEM LAND 
Buen cuestionario. De acuerdo con sus favotitos la genial Caballé y sus pianissimos el gran verdiano de Cappuccilli, la Verrett considerada la Callas negra.
M'agradaM'agrada
Quin repòquer avui! Fantàstics
M'agradaM'agrada
Grandes elecciones. Y lo que debe haber disfrutado en el Liceo ¡Cielos!
Así, por cueriosidad,¿cuál sería esa tarde-noche fantástica que jamás olvidarías?
Masoquista que es una, ay.
¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
A modo de ejemplo, una de la tardes fantásticas:
26 de diciembre de 1971 DON CARLO (Verdi) con: Montserrat Caballé, Shirley Verrett, Bruno Prevedi, Bonaldo Giaiotti, Vicente Sardinero…
Un tenor discreto y el resto del reparto sensacional. Un detalle: el pequeño papel de “un fraile” era Joan Pons (entonces bajo).
Saludos a todos.
M'agradaM'agrada
¡Qué maravilla! 😀
M'agradaM'agrada
Sempre es gratificant que no estigui sol en la elccion de opera favorita, “Cavalleria Rusticana” per mi esun producte derivat de la meva adolesciencia.
Tindria potser 14 o 15 anys, al pis de sobre d’on vivia habia un senyor el Señor Pepitu, aficionat a l’opera ( Hipolito Lazaro, Miguel Fleta. Maria Espinal, etc.)
Quan aquests senyor es va jubilar es va auto-regalar un tocadiscos (Roselson) i va comprar, en prinipi, “cavalleria Rusticana” DiStefano-Callas i “Rigoletto” tambe per les mateixos artistes. Cada Diumenge a les 11 del mati, sonaba “Cavalleria” i a les cinc de la tarda el “Rigoletto”.
En moltesw ocasions jo pujaba a casa seva i amb gran alegria per part seva
escoltavem plgats l’opera.
Quant anys mes tard vaig comprar el primer tocadiscos (Dual 300 de maleta)
la primera de vaig comprar (millor dit en va regalar la meva novia avui la meva eposa) va eser “Cavalleria rusticana” Distefano – Callas
)Com pots veure motius per ser la meva opera predilecta no men falten
Salutacions
Josep Quilis
M'agradaM'agrada
Grans noms, meravellosos cantants. Em fa enveja aquest Don Carlo que vas veure al Liceu. Verrett és la meva mezzo preferida fins i tot en aquest rol de la princesa. Segons vaig llegir no sé on va estar sensacional!
Salutacions
M'agradaM'agrada
Trepit, si “debutaste” el 16 de enero de 1967 en el Liceu te perdiste las dos mejores interpretaciones de toda la carrera de Jaume Aragall, es decir “La Bohême” de 1964 y la de 1967, con una Virginia Zeani a bastante altura en el ’64 y no tanto en el ’67, aparte del auténtico debut de Aragall como Beppe en “Palgliacci” en 1961.
Yo ví las cuatro representaciones del “Don Carlo” con Verrett en 1971 y aún tengo que cerrar la boca de lo estupefacto que quedé. Era y estuvo maravillosa. No he visto ni oído otra Eboli igual.
Magnífica selección. enhorabuena!
M'agradaM'agrada
Por cierto Montserrat Aparici tuvo que aprenderse a todo correr el rol de Amneris porque Nell Rankin abandonó el reparto. Ella está muy orgullosa de esta “heroicidad”, quizás no todo el público opinó igual.
M'agradaM'agrada
Comentario a Colbran:
Efectivamente, estas dos Bohèms de Aragall no las viví todavía en el Liceu, pero las escuchaba por la radio.
Una anécdota a contar: Recuerdo que una año, mientras estaba actuando en “ELS PASTORETS” (de Folch i Torras), cuando no estaba en escena (hacia un pequeño papel) escuchaba una transmisión desde el Liceu. Estoy casi seguro (no al cien por cien) que era la Bohème de Aragall (una u otra). Si las fechas de esta ópera eran por los días de Navidad, será seguro.
M'agradaM'agrada
La versión de “La Bohême” de 1964 se interpretó 4 veces entre el 21 y 29 de noviembre y una sóla función el 1 de diciembre. Las 4 funciones de la versión de 1967 se representaron en la segunda quincena de noviembre. Quizás por esas fechas ensayabas “Els pastorets”.
M'agradaM'agrada
Meravellosos records aquells del Sr. Juan Lluch retransmetent des del Liceu tantes i tantes Òperes, i les entrevistes als cantants en els descansos de entreactes.
Molt interessants les respostes del qüestionari Sr. Trepit. Tenim alguna coincidencia tot sigüi dit. Un plaer legir las sevas respostas.
M'agradaM'agrada