Avui us proposo, com ja us vaig anunciar, principalment l’ària, tot i que en la majoria de versions més actuals, també hi trobareu el recitatiu i la cabaletta, que canta en el segon acte el personatge d’Il Conte di Luna, el baríton:
“Tutto è deserto…Il balen del suo sorriso...Qual sono oh ciel!…Per me ora fatale“
És una ària preciosa, seguida d’una cabaletta , cal dir que per a mi decebedora, però sempre que he trobat la gravació de tota l’escena, l’he posat.
Són 38 versions entre les quals hi ha versions absolutament referencials.
Estan representats els grans barítons de l’escola italiana i òbviament la nord-americana amb els gloriosos noms que tothom té molt presents, però en el cas dels barítons italians us he volgut oferir també cantants no tan coneguts de principis del segle XX que no tenen l’anomenada dels més gloriosos, però que són admirables i tant de bo ara els tinguéssim.
També es ta representada tot i que només amb un cantant, l’escola francesa i l’alemanya, mentre que de l’àrea eslava n’hi ha un parell, i el magnífic Kostas Paskalis aïlladament en la memorable versió de l’any 1966 al Liceu.
Hi ha, òbviament la representació espanyola amb grans noms, però no tots, em falta sobretot Carlos Álvarez de qui no he trobat una versió que tenia i crec recordar que esplèndida.
L’ària necessita d’un gran baríton noble, de veu ferma i un gran legato, un cantant purament verdià, perquè podreu apreciar com els grans, dominen aquells grans arcs melòdics de frases prolongades que necessiten a banda del control tècnic una expressivitat i un lirisme dramàtic, molt exigent.
Aquestes són les 38 versions que m’han semblat dignes d’audició. En falten? segur que en trobareu a faltar, prego em disculpeu.
1903 Giuseppe Campanari
1905 Giuseppe Pacini
1906 Titta Ruffo
1907 Giuseppe de Lucca
1917 Riccardo Stracciari
1926 Carlo Galeffi
1928 Enrico Molinari
1930 Apollo Granforte
1930 Giovanni Inghilleri
1930 Lawrence Tibbett
1948 Gino Bechi
1953 Carlo Tagliabue (Teatro alla Scala, Milà)
1956 Ugo Savarese
1957 Aldo Protti (Teatro San Carlo, Nàpols)
1958 Leonard Warren (New Orleans)
1961 Ettore Bastianini (Berlín)
1966 Kostas Paskalis (Liceu, Barcelona)
1966 Mario Sereni (Viena)
1967 Robert Merrill (MET)
1975 Sherrill Milnes (ROH Londres)
1977 Piero Cappuccilli (Salzburg)
1977 Renato Bruson (Munich)
1978 Vicente Sardinero (Scala, Milà)
1980 Giorgio Zancanaro (Hamburg)
1985 Joan Pons (Oviedo)
1985 Wolfgang Brendel (ROH, Londres)
1987 Leo Nucci (Chicago)
1993 Sergei Leiferkus (Viena)
1997 Roberto Servile (Viena)
2001 Ambrogio Maestri (Verona)
2002 Dmitri Hvorostovsky (ROH, Londres)
2013 Alexei Markov (Munich)
2013 Nicola Alaimo (Amsterdam)
2015 Simone Piazzola (Àmsterdam)
2016 Juan Jesús Rodriguez (MET New York)
2016 Ludovic Tézier (ONP, Paris)
2019 Luca Salsi (Verona)
2022 Amartushvin Enhhbat (Florència)
La tercera entrega estarà dedicada al personatge d’Azucena
IN FERNEM LAND 
No he acabat amb el Manrico , se m’acumula la feina
M'agradaM'agrada
Nomes 38 n’has trobat? Jajaja! La feina se m’acumula a mi també!
M'agradaM'agrada
38 només?
A mi m’agrada escoltar piano, piano, vols dir que viuré per tant,? M’hi posso ara mateix………
M'agradaM'agrada
Avui he anat a caminar i n’he escoltades sis de versions. I no me’n he adonat i ja portava més d’una hora. M’ha sortit perfecte. M’ha encantat recordar les veus antigues inconfundibles de Sardinero, Pons, Sereni, Cappuccilli. I també les llicències que es prenien en els finals, canviant aguts de lloc. Ara el que s’estila és allargar la nota greu final per buscar l’aplaudiment sense risc.
M'agradaM'agrada
Algunos baritonos, referenciales no solo como Luna sino como barítonos verdianos ( De Lucca, Straciari, Galeffi, Warren, Bastianini, Cappuccilli, etc..)
Nada que ver con el desierto actual
M'agradaM'agrada
Alex, escucha el 38 y luego me dices.
M'agradaLiked by 1 person
Al mongol Ennhbat, le escuché su Rigoletto del pasado julio en Alla Scala con la Sierra y Pretti.
Grandísima y amplia voz de barítono ( alla antiqua ), con un canto que podría mejorar con mayores variaciones. Su timbre de voz, impresiona.
Por cierto, muy apreciable esta noche el Luna de J.J, Rodriguez
M'agradaM'agrada
Buf, molt difícil, es tan bonica aquest ària que unes per timbre, altres per expressiò, etc totes mereixen la meva admiraciò, Peró, com haig d’escollir….
El senyor A. Enhhbat a qui no tenia el gust de conèixer, m’ha impactat de gran manera, després haig dde nomenar al nostre J. Pons, i com no… resaltar al senyor D. Hvorostovski, no sé si ho escric bé,….
Es injust per a mi no nomenar a ningú més, a mi em semblen quasi bé tots de “reclinatori”.
M'agradaM'agrada