Avui finalitzo les cinc propostes que us he fet en ocasió de les representacions que estan tenint lloc al Liceu de la popular òpera verdiana Il Trovatore, amb l’apunt dedicat al personatge de Leonora i amb la difícil escena del quart acte que s’inicia amb el recitatiu “Vanne, lasciami…Timor di me” contiua amb la hipnòtica i bellíssima ària “D’amor sull’ali rosee” per seguir amb el “Misere” amb la intervenció fora d’escena del tenor, per acabar amb la cabaletta”Tu vedrai che amore in terra“. És una escena llarguíssima, complicada tècnica i dramàticament, que en moltes ocasions es talla, o bé el miserere o sobretot la cabaletta, perquè després encara ha de cantar el duet amb el baríton. És un veritable tour de force i per a mi, un dels millors, si no el millor, moment musical de l’obra.
Us proposo un exercici molt exhaustiu de 45 versions diferents que van des de l’any 1912 al 2022 Malauradament o no, no podreu escoltar en la majoria de versions tota l’escena sencera. Les primeres només tenen l’ària, sense ni tan sols el recitatiu, però són versions d’obligada audició per les cantants i per com ho canten.
Sempre que he pogut he posat versions de teatre o si més no en directa, d’algunes, com la paradigmàtica versió de Renata Telbadi, que he estat rumiat si posar-la o no, ja que no la va fer mai sobre l’escenari, però és tan bonica i soc tan Tebaldista, que no he pogut evitar-ho.
He evitat com en les altres quatre propostes, posar versions dolentes, amb tantes que n’hi ha de bones, interessants i imprescindible, he volgut evitar el mal gust de posar xiscles, desafinades o galls, que de tot tinc.
No és òbviament un exercici, com tampoc ho eren els altres quatre, per fer seguit i sense parar, cal anar escoltant i fins i tot comparant versions. Sempre que ho he trobat he posat versions del Liceu, en el cas de Caballé tot i que l’any 1966 estava pletòrica, hagués pogut posar la de New Orleans del 1968, segurament la seva millor Leonora d’Il Trovatore juntament amb la de Florència, però el Liceu és el Liceu i va estar gloriosa tot i que hi havia entre el públic molts que li negaven el pa i la sal amb aquell mantra nefast que no era una cantant verdiana.
Johanna Gadski (1982-1932) gravació d’estudi 1912
Rosa Raisa (1893-1963) Gravació d’estudi 1918
Claudia Muzio (1889- 1936) gravació d’estudi de 1920
Frida Leider (1888-1975) gravació d’estudi de 1925 cantada en alemany
1926 Rosa Ponselle (1897-1981) amb Giovanni Martinelli MET, New York
1928 Hina Spani (1896-1969) gravació d’estudi
1928 Iva Pacetti (1898-1981) gravació d’estudi
1930 Maria Carena (1891-1966) amb Aureliano Pertile. Gravació òpera complerta
1939 Gina Cigna (1900-2001) ROH, Londres
1945 Zinka Milanov (1906-1989) amb Kurt Baum MET, New York
1947 Stella Roman (1904-1992) MET, New York
1948 Maria Caniglia (1905-1979) Teatro Colón, Buenos Aires
1952 Astrid Varnay (1918-2006 amb Kurt Baum. New Orleans
1953 Maria Callas (1923-1977) amb Gino Penno. Scala de Milano
1956 Renata Tebaldi (1922-2004) gravació d’estudi DECCA
1957 Antonietta Stella (1929-2022) amb Mario Filippeschi. San Carlo, Napoli
1957 Leyla Gencer (1928-2008) amb Mario del Monaco. RAI
1961 Eileen Farrell (gravació d’estudi-Columbia)
1962 Leontyne Price (1927) amb Franco Corelli. Festival de Salzburg
1966 Montserrat Caballé (1933-2018) amb Umberto Borsó. Liceu, Barcelona
1966 Elinor Ross (1926-2020) amb Valdo dal Ponte. Vancouver
1966 Gwyneth Jones (1936) amb James McCraken. ROH, London
1972 Rita Orlandi Malaspina (1937-2017) amb Flaviano Labò. Regio, Torino
1975 Liliana Molnar-Tajalic amb Carlo Cossutta. ROH, London
1976 Ángeles Gulín (1939-2002) amb Giorgio Merighi. Monte-Carlo
1977 Katia Ricciarelli (1946) amb Carlo Bergonzi. Macerata
1977 Renata Scotto (1934) amb Carlo Bergonzi. Boston
1978 Raina Kabaivanska (1934) Staatsoper Wien
1980 Eva Marton (1943) amb Franco Bonisolli. Hamburg
1986 Ghena Dimitrova (1941-2005) amb Lando Bartolini. Lugo di Romagna
1987 Anna Tomowa-Syntow. Chicago
1988 Maria Chiara (1939) amb Ermanno Mauro. Liceu, Barcelona
1989 Aprile Millo (1958) MET, New York
1993 Michèle Crider (1959) amb Dennis O’Neill. Staatsoper de Viena
2000 Barbara Frittoli (1967) amb Salvatore Licitra. Scala, Milano
2008 Sharon Sweet (1951) amb Vyacheslov Polozov. Budapest
2009 Krassimira Stoyanova (1962) amb Alfred Mim. Liceu, Barcelona
2011 Sondra Radvanovsky (1969), amb Marcelo Álvarez. MET New York
2012 Angela Meade (1977) amb Misha Didyck. Festival de Peralada
2013 Anja Harteros. Munchen
2016 Anna Pirozzi (1975) amb Piero Petri. Festival de Macerta
2017 Liana Haroutounian amb Gregory Kunde. ROH, London
2019 Maria Agresta (1978) amb Fracesco Meli. Teatro Real, Madrid
2021 Anna Netrebko (1971) amb Yusif Evyazov. Teatro San Carlo, Napoli
2022 Hibla Gerzmava (1970) amb Yonghoon Lee, Liceu Barcelona
Espero que ho gaudiu perquè hi ha molt material i molt bones versions. Segur que en trobeu a faltar alguna, espero que m’ho sapigueu perdonar.
I fins aquí, que no són poques, les Leonores que us he proposat, totes elles interessants, n’estic segur i fins aquí el repàs trobadoresc a les funcions liceístes que ja estan a punt de finalitzar.
Pel Trittico hi haurà alguna mena d’apunt preparatori, fa massa temps que no es representen aquestes tres joies al Liceu.
IN FERNEM LAND 
Impresiona sólo con leer los nombres, así que oírlas va a ser un placer (ya voy por los barítonos).
Mil gracias, Joaquim. Un trabajo con grandes voces merece un aplauso.
Esperando ese “apunte” de “Trittico”, salud y saludos, infernems.
M'agradaM'agrada
Quina llàstima no haver assistit al 2on repartiment del Trovatore, la soprano es fa una mica de embolic amb el trio una mica fora de temps, però molt millor que l’ avorrida i insuficient Saioa Hernández junt amb l’ insuportable i histriònic Vittorio Grigolo , la Tebaldi tampoc fa el trio, això de les coloratures no anava amb ella, per a mi les millors òperes de Verdi que va cantar van ser La força del destí, Aida, Don Carlo i Otello,
M'agradaM'agrada
ës millor, si, jo no l’he vist, he trobat aquesta gravació i em sembla força notable. Saioa va ser una gran decepció per a mi el primer dia, sortia d’un refredat i ho vaig atribuir a allò, però ahir pel Liceu+ tampoc em va dir res.
Pel que fa a Tebaldi, certament, ella savia que les coloratures i les cabaletes dels primers Verdi no li anaven gens bé i va deixar una bona Leonora en disc. Malauradament hagués estat una immensa Amelia, però va agafar el rol massa tard i només en disc. Si comptem la Messa da Requiem, la part de soprano també era ideal per a ella.
M'agradaM'agrada
Es un goig gaudir de tantes veus plegades i virtuóses, i ho disfrutaré com es mereix, escollir una com millor, imposible per mi però em quedaré amb una veu que quan la vaig escoltar per primera vegada em va trasbalsar d’emociò, i amb akesta interpretació em repeteix l’impacte i la emoció, , Raina Kabaivanska em sembla de les veus més sorprenents he escoltat, junt amb la de R. Tebaldi i algunes més és clar, però posats a escollir…..
M'agradaM'agrada
Fas bé benvolguda Glòria de no voler fer un concurs de la millor Leonora de les proposades, a banda que és absurd, és impossible. Totes elles tenen coses per gaudir i aprendre a estimar més el cant, l’òpera i Il Trovatore
M'agradaM'agrada
No es tracta tant d’escollir-ne una podent gaudir-les totes o quasi
M'agradaM'agrada
Aquí hay Leonoras imprescindibles. Gran trabajo
Antes de ir a estas vulgarotas representaciones del Liceo, estuve reescuchando dos en vivo, una del Met 68 ( Caballé, Tucker y Milnes ), más otra que tú recordarás del viejo Liceu creo que del 92/93, con Aprille Millo, Dennis O’ Neill y Nina Terentieva que diririgió Gardelli.
Cualquier cosa de las actuales funciones por mucho Liceu+, pura anécdota , je..je…
M'agradaM'agrada
Dennis O’Neill no era un Manrico demasiado entusiasmante, hay que ser justos. Terienteva i la Millo si que eran excelentes.
El Liceu + una gran iniciativa que disfrutaremos mucho cuando las funciones sean de más nivel, por ejemplo Il Trittico, que es un lujazo (a priori).
M'agradaM'agrada
No he començat encara el Ferrando i ara això, és sensacional.
M'agradaM'agrada
Crec que les gravacions que he sentit ( no totes encara) Stella Roman i Maria Caniglia les va agafar en una època ja senil, Atrid Varnay em sembla una veu massa pesada pel Trovatore, gran soprano dramàtica wagneriana si més no, Montserrat Caballé canta amb grans pianissims, veu flotant d’ extraordinària bellesa però també greus poc creïbles i algunes llicències vocals, Maria Callas canta la primera part de l’ aria totalment engolada ( patata a la boca) però la segona part dramàticament extraordinària, Aprille Milo veu tebaldiana que comença l’ ària molt freda i després també es extraordinària, m’ agrada molt també Eva Marton una mica freda i diistant al principi, Maria Chiara es perd en el Miserere i l’ apuntador li recorda com continuar, i la que m’ agrada més de totes per a mi es Raina kabaivanska ho té tot lo de la Callas i la Caballé juntes, dramatisme, bellesa tot, es només una opinió cadascú té les seves dives particulars, trobo a faltar també Joan Sutherland
M'agradaM'agrada
Ja em perdonaràs, si parlessim de Lucia o Elvira, la Sutherland l’hagués posat indiscutiblement, però a Il Trovatore em sembla que aporta ben poca cosa o res.
M'agradaM'agrada
Ja veig que la Sutherland no era Sant de la teva devoció, has escoltat la versió de 1975 de San Francisco junt amb Luciano Pavarotti?, ningú podia fer els trinos com ho feia ella d’ acord que es un rol que potser a posteriori li va agafar una mica tard, però en aquella versió es suficient per veure que té el dramatisme i la personalitar per afrontar la complexitat del rol d’ una manera extraordinària
No es pot menytenir una cantant tant important i tant vinculada al Liceu com es Joan Sutherland
M'agradaM'agrada
Vinculada al Liceu? Va venir dues vegades, va obtenir un èxit sensacional i no va tornar mai més en la seva plenitud fins que els grans teatres ja no la cridaven. Ho lamento, però no, efectivament no es sant de la meva devoció, sempre l’he trobat tècnicament perfectament gèlida. Si la Leonora de Il Trovatore són els perfectes trinats, pleguem i de passada ho haurien de fer algunes que han esdevingut Leonores referencials i algunes que sense ser-ho, com Marton, fins i tot lloes davant d’altres que qüestiones.
Ja vaig dir a l’apunt que no hi serien totes i que la meva tria no satisfaria a tothom. Tinc aquesta de San Francisco que parles i en cap cas esdevindrà mai el meu referent. Lamento la discrepància, d’altra banda, sempre benvinguda.
M'agradaM'agrada
Això fa goig, com resta gravat al FB tindré temps d’anar-ho escoltant de mica en mica. Fent un repàs m’adono que la majoria – per no dir totes – de les nascudes a partir de 1930 i escaig les hem escoltades al Liceu encara que sigui en altres rols, el que diu molt del nostre teatre i de nosaltres també per raons obvies ……
M'agradaM'agrada
Sempre tindrem l’assignatura pendent de la Leontyne Price.
M'agradaM'agrada
La Sutherland se la rifaven a tot arreu, no hi havia cap teatre en el món que no la volgués, jo la vaig veure amb Lucia, Norma i Lucrezia Borgia, prou notable va ser la interpretació del rol de Norma al Liceu el que passa que li van posar un tenor molt dolent Jesus Pinto que va deslluïr completament la funció, si em parles de quan va cantar Lucrezia Borgia amb el Kraus et dóno la raó, però ja era el final de la seva carrera i del seu matrimoni de conveniència amb el marit, en canvi has posat la Katia Ricciarelli que res te a veure amb una soprano dramàtica coloratura, cantar si ho cantava tot fins i tot Turandots, La Marton ja se que no es una soprano coloratura però hi dóna una profunditat dramàtica extraordinària, encara recordo el seu debut al Liceu amb una força del destí inoblidable, per a mi les 3 millors Tebaldi, Caballé i Marton en aquest rol
M'agradaM'agrada
Quan se la rifaven no venia, potser el Liceu li semblava massa poc o ja sabem com es feien les coses en aquells anys, i com tants d’altres no volia tornar. El cas és que va venir per primer cop a la temporada 1960-1961 com a Elvira, se li va fer fins i tot un homenatge a la tercera representació, la del 6 de gener, i l’any següent va tornar i va fer tres representacions de Lucia, la darrera el 3 de febrer de 1962. A banda que segons sembla, va deixar un deute pendent de diners a Barcelona (60.000 pessetes de l’època a una modista famosa) i no crec que aquest fos el motiu per no tornar a la ciutat, aleshores va venir el seu esclat internacional i durant tots els anys 60’s, 70’s no va aparèixer pel teatre, no cal dir que els millors anys de la Sutherland, i no va ser fins al darrer títol de la temporada 1985/1986 que va tornar a fer la Norma, ja al final de la seva carrera, encara digne, però lluny de les seves Normes antològiques que mai van ser del meu gust, per motius de l’habitual manca de dramatisme en tot allò que cantava, però l’estat vocal encara era digne, hagués estat un final honorable, res a dir i Pinto no va tenir la culpa de res, no es diferenciava gaire dels tenors que l’acompanyaven normalment als teatres i fins i tot al disc, amb complaença del mestre Bonynge. Però l’any 1986, mira si us plau on cantava i entendràs que aquell retorn només podia agradar als seus nostàlgics que no van poder gaudir-la en els millors anys i l’any 1986 ja estaven lluny. La Lucia de l’any 1988 per a mi va ser lamentable i no cal dir la Lucrezia d’uns mesos més tard. El seu historial pel Liceu és més gran que altres que no van venir mai o altres il·lustres que ho van fer una única vegada, això és cert, però per dues de les 5 òperes, mai podràs dir que la seva vinculació al Liceu fos com la Cossotto, una cantant de primeríssim nivell que en els seus millors anys i quan se la rifaven (també) tots els teatres del món, mai va deixar de venir. Els de casa no compten en aquest contrast d’opinions. Freni, que va estar molts anys sense tornar després del seu primer Faust i quan ho va fer encara estava en un estat magnífic de forma i va donar grans nits de glòria, i el mateix Kraus, després del llarg període d’absència també va regalar grans nits de plenitud i art, Sutherland no.Respecte a la denostada Ricciarelli, abans de fer coses lamentables, durant uns quants anys va deixar interpretacions excel·lents de Leonora de Il Trovatore, als 80’s ja no, entre altres rols verdians cantats als millors teatres. Després ella soleta es va malmetre, però no reconèixer els seus encerts sempre m’ha semblat propi de les fílies i fòbies operístiques, no pas musicals o vocals.Marton, efectivament, va ser una grandiosa Leonora de la Forza i a banda de l’Aida que va fer diverses vegades, sempre amb problemes al tercer acte, i la Leonora del Trovador en la seva juventud i després al MET, no va cantar repertori verdià, tot i que des dels pisos alts del Liceu quan va debutar a la Forza algú va cridar, així es canta Verdi, com si en fos una experta verdiana. Coses de l’entusiasme, segurament.
M'agradaM'agrada
Del tema Sutherland ja no en parlaré més per no crear un tabú, respecte a la Sra Riciarelli de ser amant del Carreras va passar a ser actriu de cinema tampoc ho feia gens malament mai he
tingut filies o fòbies d’ aquesta senyora, crec que era una soprano rossiniana i no hagués tingut que cantar mai Puccini, cantant Verdi m’ agrada amb el ball de màscares que va cantar amb el Domingo i sobretot amb la Lluisa Miller mès que Leonora del trovador, de totes maneres prefereixo La Lluisa Miller que va cantar la Caballé amb el Pavarotti, respecte a la senyora Cossoto si que venia al Liceu cada temporada però era perquè formava part del clan Caballé, alguns cantants no venien aquella època com Domingo, Victòria dels Àngels, Alfredo Kraus i altres qui sap si la Sutherland no venia també per això, de totes maneres aquesta dona tenia un caràcter insoportable i sempre intentant col.locar el seu marit a totes les funcions que podia el mediocre baix Ivo Vinco, ja es va barallar amb la Callas a Norma i aquesta última va dir que no tornaria a cantar mai més amb aquesta senyora, dos tigres no els posis mai junts, no et negaré que gran mezzosoprano si que ho es Amneris, Dalila, Carmen, princesa de Bouillon, Laura de la Gioconda etc tots els rols que va cantar al Liceu tant polèmic d’ aquells anys
M'agradaM'agrada
Victòria de los Ángeles no venia perquè no cantava òpera enlloc. Van esgotar-la operísticament a Amèrica i quan va tornar ja no va cantar fins el Pelleas. Sé de bona tinta que tantes vegades va ser invitada pel Liceu en els 60, va denegar la seva participació fins a la Manon lamentable de finals del 60’s.
S’han dit moltes falsedats que van alimentar una llegenda negre que encara perdura tot i que les dues grans dives ja han mort. El cert és que quan Caballé va començar a triomfar en el món de l’òpera, Victoria de los Ángeles va deixar els escenaris i que quan Victoria estava en plenitud, es va estimar més romandrà a Amèrica que cantar al Liceu i Caballé encara cantava a teatres de segona centreeuropeus abans de l’esclat mundial al Carnegie Hall (1965).
Si es miren les cronologies d’ambdues cantants es veu clarament que la llegenda negre és fins i tot indigne.
Per acabar, Domingo és va fer un tip de cantar al Liceu fins que ell va decidir marxar perquè va perdre una guerra de poder d’agències. Va tornar quan ell mateix va voler.
Ricciarelli abans de ser amant de Carreras ja era famosa pels seus mèrits i òbviament comparant tots els Verdis coincidents amb Caballé sempre surt perdent.
M'agradaM'agrada
La llegenda negre no es inventada, Victòria continuava fent recitals arreu del món, no cantava al Liceu perquè l’ empresari Pàmies no volia, hi havia el clan Carlos Caballé que decidia quins cantants venien o no, aquest escàndol el va publicar fins i tot la Vanguardia a les seves pàgines centrals durant els anys vuitanta, Domingo i Caballé es van enfadar durant les representacions de L’ Africana i aquest últim no va tornar fins que Pere Portabella del Patronat pro-música el va rescatar fora de la temporada d’ òpera i amb unes funcions extres que va portar grans cantants al Liceu des del retrobament de Domingo,i veus que no s’ havien sentit mai a la casa com: Carroli, Talvela, Malfitano, Randova, Neblet .etc.
M'agradaM'agrada
Randova abans de Portabella ja va cantar Kundry, Neblett va debutar amb una Leonora d’Il Trovatore als anys 70, Carrolli mai es va poder comparar amb Cappuccilli i Bruson que si van venir assíduament en l’època Pàmies i tu ho has dit, Victòria cantava recitals i al Liceu d’aquells anys no es feien recitals, només òpera. Digue’m a quins teatres va cantar òpera els anys 70. La Victòria va cantar Manon en un moment dolent de la seva vida i quan el va superar ja no va cantar més òperes enlloc fins la Melisande a La Zarzuela.
És una absoluta llegenda negre i ho defensaré davant de qui calgui i on calgui.
Quan Domingo va tornar amb Portabella Carlos Caballé regnava més que mai al Liceu.
M'agradaM'agrada