ANNA PIROZZI LA LADY MÉS TRIADA

anna-pirozzi

Anna Pirozzi

I quan possiblement ni jo mateix esperava malgrat que quan la vaig escoltar em vaig quedar absolutament colpit, la Lady més triada ha estat la soprano italiana Anna Pirozzi, una autèntica soprano dramàtica que malgrat la seva joventut ja triomfa en les presentacions que fa arreu. Ha cantat a Les Arts (Abigaille) i hi torna aquesta temporada a cantar la Hélène de Les vepres siciliennes, així com a Bilbao per cantar la Maddalena de Andrea Chénier i al Teatro Real per cantar precisament Lady Macbeth el proper mes de juliol.

A IFL l’he presentat d’incògnit i també ha triomfat, cruspint-se amb patatones a grans, grandioses Lady. Va començar a despuntar des d’un bon començament i sempre s’ha mantingut al capdavant disputant-se el primer lloc amb dos noms indiscutibles: Ghena Dimitrova i Shirley Verrett, que són les que han quedat en segon i tercer lloc. Un podi magnífic però jo mai hagués pensat que la Pirozzi guanyaria, per aixóòencara em sembla més valuós aquest triomf, perquè estic segur que la immensa majoria dels que l’heu triat no sabíeu qui era.

Les votacions han anat d’aquesta manera. Continua llegint

LA MILLOR ABIGAILLE: ANITA CERQUETTI

cerquetti_anita - portrait 1 (38,9 KB - h400)

Disputada tria, potser no tant com la dels barítons, ja que des d’un bon inici es van anar destacant de la resta les número 9,5,6 i 3.

És cert, com ja va comentar Alex, que hi havia versions amb cabaletta i altres sense, però crec que la tria es podia  fer perfectament amb allò que les unificava a totes 10, és a dir, el recitatiu i l¡ària, que de fet era el títol de l’apunt: “Ben io t’invenni…Anch’io dischiuso un giorno”.

La proposta ha obtingut 155 tries i la més triada per  atots vosaltres ha estat la número 9, que no és altra que la soprano italiana Anita Cerquetti, cantant de curtíssima i notable carrera, que va abandonar els escenaris quan tenia 29 anys degut a problemes físics que van fer que la seva veu i carrera trontollés. Malauradament no sabrem mai com hagués evolucionat i fins on hagués arribat una veu tan dramàtica i esplèndida, però a jutjar per tots els testimonis que tenim dels seus 9 anys d’activitat, només podem lamentar-nos d’aquell sobtat abandonament, ja que 1951 a 1960 va meravellar i escoltant-la ara ho continua fent. La prova aquesta tria, que ha guanyat en front d’altres nou col·legues d’impacte Continua llegint

LES VEUS VERDIANES: LA SOPRANO

Giuseppina Strepponi (K. Gyurkovich)

Giuseppina Strepponi (K. Gyurkovich)

Dimarts vinent aniré a Sabadell a parlar de les veus verdianes, ho aviso d’entrada perquè no torni a passar com l’any passat que em vareu tirar la cavalleria per sobre per no haver dit res de la xerrada de veus wagnerianes.

Com que aquests dies vaig una mica de bòlid amb diversos fronts oberts, volia aprofitar material per l’ocasió i fer cinc apunts  dedicats  a les veus verdianes i per tant avui començaré per la soprano, la mítica soprano verdiana que potser no ha existit mai, tot i que jo intentaré demostrar el contrari tot donant el meu particular punt de vista.

Dels 32 rols que podríem dir que Giuseppe Verdi va escriure per a soprano, quasi m’atreviria a afirmar que amb una bona soprano dramàtica d’agilitat en  tindríem prou per cantar la totalitat dels rols, si no fos que tenim, a part de l’Oscar del ballo (personatge transvestit) i la Nanetta del Falstaff (lírica pura), a Gilda de Rigoletto, estrenada per Teresa Brambilla que si ens atenim al rols que interpretava a la seva època, amb ulls i sobretot oïdes actuals, no hi hauria cap dubte en qualificar-la de líric-lleugera, però en lloc està escrit que a meitat del segle XIX la Elvira de I Puritani o l’Aninna de La sonnambula fossin interpretades per els grills que les van adaptar i adoptar per a les seves exhibicions vocals. Continua llegint

CERCANT L’ABIGAILLE

Antonio Basoli

Antonio Basoli

Arran del Nabucco presenciat ahir al cinema i després dels comentaris escrits a l’apunt d’ahir, m’ha semblat interessant oferir un reguitzell de versions per tal d’intentar animar el debat i argumentar de la millor manera les meves tesis, tesis que no volen ser sentència de res, però que permeten si més no veure diferents maneres de fer front a un recitatiu, ària i cabaletta de molta exigència tècnica i també expressiva.

La llista farà les delícies de Dandini i molts altres que espero que trobareu en aquest exercici exhaustiu, prou elements de judici per intentar trobar la vostra Abigaille.

Elles són: Maria Callas, Caterina Mancini, Anita Cerquetti, Leonie Rysanek, Birgit Nilsson, Leyla Gencer, Elena Suliotis, Grace Bumbry, Angeles Gulín, Marisa Galvany, Cristina Deutekom, Ghena Dimitrova, Julia Varady, Maria Guleghina, Tatiana Melnychenko, Elisabete Matos, Lucrezia García, Liudmyla Monastyrska. Continua llegint

SANTUZZA’S: EL RESULTAT

Cavalleria Rusticana al MET: Inneggiamo

Voldria pensar que us va agafar a contrapeu o que com sempre, era molt difícil i això us va desanimar, ja que si el problema és que no us va interessar gens el repte, aleshores millor és deixar-ho córrer.

Tinc la impressió que molt no us va motivar, doncs ni la proposta de votar aquella que us agradés més, ha tingut gaire quòrum, tot i que si que hi han hagut més vots que respostes.

He tingut tres respostes, Colbran, Joanpau i el tàndem Kenderina-Hariclea.

Clarament el concurs ha de reorientar-se cap a altres reptes, potser més visuals que tan sols auditius.

Com tots sabeu el rol de Santuzza ha estat cantat, des de l’estrena de l’òpera el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma, per sopranos (dramàtiques) o mezzos, de manera indistinta. La cantant que va estrenar-la va ser Gemma Bellincioni, soprano líric spinto a part de la Santuzza cantava Traviata (a la Scala) Salome, Fedora (estrena), Desdemona (estrena). Per tant diríem que en contra del que puguin creure molts, han estat les mezzos les que s’han apropiat d’un rol pensat per a soprano. La Bellincioni es va casar amb Roberto Stagno (el primer Turiddu).

Roberto Stagno (Turiddu) i Gemma Bellincioni (Santuzza)

De les 8 que jo us vaig proposar, 4 podríem dir que són decididament mezzosopranos (3,5,6 i 8), de les altres, dues eren sopranos que van assumir rols de mezzo, una en plena carrera, malgrat que era una soprano dramàtica i l’altre una lírica spinto que al final de la carrera feia de dramàtica i fins i tot de mezzo o contralt (la 1 i la 4) i les altres dues son mezzos que han fet rols de soprano (la 2 i la 7).

Pel que fa a les pistes que us vaig donar:

  • Tan sols una de les cantants és italiana (LA 3)
  • Les gravacions (totes en directa) van del any 1968 fins al 2009.
    • 1 – 1978 Munic
    • 2- 1996 Ravenna
    • 3- 1968 Milano
    • 4 – 1998 Salerno
    • 5 – 2009 Chicago
    • 6- 2009 Venècia
    • 7 – 1968 Buenos AIres
    • 8 – 1985 Viena
  • Una d’elles és negra (LA 7).
  • Dos de les vuit, malauradament ja han mort (LA 1 i LA 4).
  • Tres estan en actiu (LA 2, LA 5, LA 6), aquí vaig equivocar-me, doncs la 8, encara canta i aquest any al Liceu, tot i que rols molt petits i alguna col·laboració en concerts.
  • Set han cantat al Liceu (la única que no ha cantat encara, debutarà el 2012 amb la Preziosilla, és la 6) Continua llegint