RECICLANT: L’enfant et les sortileges, L’heure espagnole, Il Trovatore, Médée i La Juive)

Avui toca reciclar i el reciclatge és potent, ja sigui per els títols demanats, com per les versions esollides, ja que si parlem de directors d’escena hi trobem l’amable Laurent Pelly en el doble programa del Festival de Glyndebourne de l’any 2012 amb les genials L’enfant et les sortileges i L’heure espagnole, però després la cosa s’embolica amb el provocador Il Trovatore a La Monnaie de Brussel·les segons la radical, inútil i agressiva proposta de Dmitri Tcherniakov  i amb la Médée de Cherubini al mateix teatre, ara segons la versió de Krzysztof Warlikowski. Finalment també tenim un àudio de La Juive a Àmsterdam amb Àngeles Blancas com a Rachel.

Crec que només em queda un encàrrec pendent fet ahir mateix i que reciclaré en el proper mes de febrer (Die Meistersinger von Nürnber en la producció per el Festival de Salzburg 2013 de Herheim), ja que Il Trovatore de la Scala, l’amic Werner ja ha deixat un enllaç que ens el permet baixar. Si m’ha quedat alguna sol·licitud pendent, que és possible, prego m’envieu un e-mail a ximowb@gmail.com. En cap cas seran ateses sol·licituds fetes en comentaris.

Aquí ho teniu: Continua llegint

EL JUGADOR DE PROKÓFIEV a la UDL

El dissabte 26 i el dimarts 29 de juny, tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu l’estrena de l’òpera de Serguei Prokófiev, Igrok (El jugador).

Malgrat que al escoltar-la no ho sembla, és una de les primeres obres del compositor rus. Va començar a escriure-la a l’any 1915 i al estiu de l’any següent va concloure l’orquestració.

Inicialment estava previst estrenar-la al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, però problemes tècnics i de caire burocràtic varen desestimar l’estrena. Després de la Revolució d’Octubre, l’obra va ser considerada massa moderna, i ni la direcció del Teatre, ni els cantants que havien d’estrenar-la, no la varen entendre.

Prokófiev va optar per acceptar una oferta del Teatre Reial de la Monnaie de Brussel·les, on es va estrenar el 29 d’abril de 1929.

L’òpera amb text del propi compositor, esta basada en l’obra de Feodor Dostoievski, de qui Prokófiev segueix fil per randa l’acció, arribant a copiar diàlegs sencers.

Musicalment sembla que el músic defugi volgudament els aspectes més lírics i ens deixa orfes de concessions melòdiques, on ell quan s’ho proposa és un veritable mestre, però en aquest jugador, emprant una orquestra de riquíssimes i brillants sonoritats, profunditza en la mediocritat quasi robòtica d’uns personatges alienats pel joc i la cobdícia, tot utilitzant un cant bàsicament declamat i no facilitant amb melodies més o menys elaborades, el seguiment de l’acció, quelcom importantíssim per assaborir aquesta òpera en la justa mesura.

Jo havia escoltat una vegada la gravació de Guergiev i ahir per la nit vaig veure la versió que acaba d’editar-se en DVD, provinent de la UDL de Berlín, amb una proposta excepcional de Daniel Barenboim al capdavant de la impressionant Staatskapelle de Berlín i Dmitri Txerniakov com a responsable d’una brillant posada en escena. Continua llegint