IN FERNEM LAND

CERCANT L’ABIGAILLE


Antonio Basoli

Antonio Basoli

Arran del Nabucco presenciat ahir al cinema i després dels comentaris escrits a l’apunt d’ahir, m’ha semblat interessant oferir un reguitzell de versions per tal d’intentar animar el debat i argumentar de la millor manera les meves tesis, tesis que no volen ser sentència de res, però que permeten si més no veure diferents maneres de fer front a un recitatiu, ària i cabaletta de molta exigència tècnica i també expressiva.

La llista farà les delícies de Dandini i molts altres que espero que trobareu en aquest exercici exhaustiu, prou elements de judici per intentar trobar la vostra Abigaille.

Elles són: Maria Callas, Caterina Mancini, Anita Cerquetti, Leonie Rysanek, Birgit Nilsson, Leyla Gencer, Elena Suliotis, Grace Bumbry, Angeles Gulín, Marisa Galvany, Cristina Deutekom, Ghena Dimitrova, Julia Varady, Maria Guleghina, Tatiana Melnychenko, Elisabete Matos, Lucrezia García, Liudmyla Monastyrska.

Maria Callas el 29 de desembre de 1949 va cantar Nabucco al Teatro San Carlo de Nàpols, dirigia Vittorio Gui. La interpretació és sensacional i la veu estava en un estat  immillorable. El so és el que és, però caram!

L’any 1951 per  a la vella Cetra, la soprano dramàtica Caterina Mancini va gravar al costat de Paolo Silveri i dirigida per Fernando Previtali l’òpera Nabucco. Aquí teniu el recitatiu i l’ària, malauradament el “Salgo già” no el van incorporar al vídeo.

Aquí teniu una gravació d’Anita Cerquetti de l’any 1960, és d’estudi, però cal escoltar el poder i la bellesa de la veu.

Del mateix any que Cerquetti,  1960, tenim la interpretació de Leonie Rysanek al Metropolitan dirigida per Thomas Schippers

L’any 1962 Birgit Nilsson gravava un disc per a la Decca cantabnt heroïnes verdianes i entre elles l’Abigaille de Nabucco. És una curiositat que no podia deixar escapar. L’orquestra del Covent Garden la va dirigir Angelo Quadri

Molt interessant, encara que sense la cabaletta, és la versió de Leyla Gencer l’any 1965 per a la RAI, dirigida per Arturo Basile.

A l’any 1968 la meteòrica i efímera Elena Suliotis va cantar dirigida per Carlo Felice Cillario l’escena d’Abigaille d’aquesta manera.

A l’any 1979 i a l’Òpera de Paris es va fer una històrica producció que comptava amb la imponent Abigaille de la tot terreny Grace Bumbry, una mezzo que va decidir passar a soprano. V adirigir l’orquestra Nello Santi

i la cabaletta

Malauradament d’Angeles Gulín només es pot oferir la versió per a la sèrie de TV d’Estrellas de la Opera de l’any 1980 i sense la cabaleta, però no podia faltar a la cita. El aguts picats abans d’iniciar l’ària és tota una proesa i la columnata del Parc Güell com a decorat una troballa.

A l’any 1981 Marisa Galvany cantava d’aquesta manera l’escena del segon acte. La gravació és pirata i per tant la qualitat visual és molt discutible, tant com el pols del càmera, però la veu de la Galvany ofereix coses interessants, altres no tant. No cal dir que l’espectacular, segur i precís sobreagut final de la cabaletta ho salva tot amb escreix.

També l’any 1981 i a Florència, Riccardo Muti va dirigir a la sorprenent Cristina Deutekom en aquest rol que pocs haguessin pogut imaginar que acabaria fent quan enlluernava amb la Reina de la Nit de Zauberflöte.

Ghena Dimitrova a l’any 1981 a l’Arena Verona, un auditori on la seva extraordinària veu arribava a tothom, no cal dir que se’n va fer un tip de cantar-hi. El públic embogeix

M’he permés repatir a Ghena Dimitrova l’any 1987 en la versió que tant vaig lloar a l’apunt d’ahir, dirigida per Riccardo Muti i de la que no us puc oferir la fantàstica cabaletta “Salgo già” ja que no està disponible a Youtube, per això les dues versions.

L’any 1995 a l’Òpera de Paris tenia lloc un altre sorprenent representació del Nabucco verdià. Abigaille va ser Julia Varady una cantant que mai haguéssim pogut preveure que fes l’evolució vocal que mostra en aquesta magnífica interpretació.

Maria Guleghina a l’any 2002 i al MET va cantar el recitatiu i l’ària “Ben io t’invenni…Anch’Io dischiuso un giorno”

i així la cabaletta “Salgo già”

L’any 2010 una poc coneguda Tatiana Melnychenko cantava d’aquesta manera, deixeu-me dir salvatge, a no sé on i dirigida per Vassily Vassilenko l’ària d’Abigaille. Millor escoltar atentament i no mirar gaire.

Elisabete Matos, la soprano portuguessa va cantar Abigaille a l’any 2011 al MET

També l’any 2011 i a l’Arena de Verona, Lucrezia García cantava d’aquesta manera l’Abigaille de Nabucco. El vídeo és molt pirata, però s’escolta amb dignitat.

I acabaré amb l’Abigaille d’abans d’ahir en la versió d’abans d’ahir, és a dir Liudmyla Monastyrska a la Scala de Milà el 13 de febrer de 2013 dirigida per Luisotti. Per què si aparentment està tan bé la resposta del públic és tan freda?

Fins aquí la selecció, espero que ara i després d’haver escoltat totes les versions em digueu quina us agrada més i si en teniu un altre que jo m’he deixat, ja sabeu que podeu deixar-la en els comentaris.

35 comments

  1. alex

    Buenos e interesantes ” deberes de colegio” para los que disfrutamos de las voces dramáticas o más bien disfrutamos de las Abigaille.

    Como siempre que puedo huyo de las grabaciones en estudio, voy a centrarme en las del directo por regular o deficiente que sea la calidad del sonido y como yaa conozco varias de ellas, será difícil no elegir entre la de la joven Callas del 49 y la de la Dimitrova de la Arena de

    M'agrada

    • alex

      …decía… de la Arena de Verona, sin descartar a la Mancini ni a la Galvani.
      Frente a estas citadas, las actuales desde la Guleghina hasta la reciente de la Monastyrska nada tienen que hacer, je..je…

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    Ondia! Lo d’avui no es un post, ni una preparació, ni una crònica, ni un apunt, ni una crítica…es una tesi doctoral sobre el recitatiu, ària i cabaletta d’Abigaille, primera escena, segon acte, de Nabucco. Qui volgui apendre ja sap.

    M'agrada

  3. Jan

    Bé, ja he vist els vídeos (solament desde la meitat fins al final) i les que més m’han agradat són:
    -Maria Callas
    -Grace Bumbry
    -Birgit Nilsson
    -Ghena Dimitrova
    -i també m’ha sorprès la Julia Varady
    I les que no m’han agradat gens són:
    -Maria Guleghina
    -Elisabete Matos
    -Lucrezia García

    I després també m’ha semblat que en l’actualitat la millor és la Liudmyla Monastyrska, el públic no sembla que estigui massa content, però a mi m’ha encantat, si és cert que no té greus però m’agrada aquesta noia! (a veure si en uns anys l’evolució de la veu la converteix en una dramàtica de veritat…)

    Però si em preguntes quina és la meva Abigaille, és la gran, grandiosa GHENA DIMITROVA, i el que em fa decidir del tot, és la reacció del públic, que vol dir que deuria ser una passada! Quina sort els que la heu pogut veure!!!!!!

    M'agrada

    • Jan, te hubiera entusiasmado era la voz más voluminosa que yo haya escuchado en mi vida aex-aequo con Birgit Nilsson y con una belleza vocal y unos pianísimos insólitos. Cantaba maravillosamente y disponía de unos agudos seguros, de un centro sólido y de unos graves magníficos. Busca su “Turandot” en DVD, alucinarás! Para algunos era fría, para mí no, en absoluto. Escuchando en el Liceu su “Attila” fue tal mi emoción que me puse a 145 pulsaciones por minuto y tuve que salir al pasillo para recuperarme. Grabó poco, pero lo que se puede encontrar es excepcional. En mi opinión la mejor soprano dramática de los últimos 50 años.

      M'agrada

      • Jan

        Lo de las 145 pulsaciones ya se lo que es! La vez que más me ha passado ha sido con la 1ª función de Netrebko en el Liceu, no me lo podía creer, y aún no lo he superado! jejeje 🙂

        M'agrada

        • Si la recuerdo…? Es mi Lady de referencia. Quedé hechizado cuando la ví en el Liceu. Entablé conversación con su secretario entre actos y me envío una foto estupenda, grande y dedicada y una cinta con grabaciones privadas suyas que yo me he remasterizado y que son increíbles. También tengo su versión completa en perfecto audio de ese “Macbeth” del Liceu y su versión vídeo de TV-USA en DVD. Era una voz sensacional y una presencia escénica increíble, pero sus sorprendentes “Res” y “Mis” sobreagudos fueron minando poco a poco su fenomenal registro de soprano dramática, hasta el punto que se pasó a mezzo y aún sigue interviniendo esporádicamente en roles característicos como la “Old Lady” del “Candide” de Bernstein. Tengo bastantes cosas de ella en audio, incluso su única granación comercial: “Medea en Corinto”.

          M'agrada

  4. Ui, quan de temps sense jugar a escollir la cantant del mes! I encara que no he acabat d´entendre per què ara podem escollir sabent qui es qui… com ho trobava a faltar!!! Com el pool per votar. No he acabat de trobar-lo. On ens l´has deixat? Be, tant se val. El nivell és altíssim, i em costa decidir-me. Qui sap si perquè m´agradava molt (tot i el coitus interruptus que ens ha guindat la part final de l´ària), o si era directament per allò de provocar, estava a punt de votar la de la Deutsche Telekom aquesta, però a l´hora de l´agut final de la cabaletta he destrempat del tot. Quin acabament més precoç! 😦 Així que finalment, s´ha de recolzar el jovent 😆 , em decanto per Leonie Rysanek.

    P.S.: Tenies raó amb la Dimitrova veronesa. Quina força! I també menció per la Melnychenko amb Vassilenko foto uns crits que tot ho trenko. Qui diu que no hi ha veus?

    M'agrada

  5. A l'ombra del llardoner

    Aquestes són les històriques. Us recomano que si podeu aneu al Nabucco de l’Òpera de Sabadell. Debuta una jove soprano catalana en el rol d’Abigaille que ja sabem tots que és una brutalitat per a la veu. Amb les possibles mancances possibles per un debut en un rol extrem, seria bo estar al cas d’aquest tipus de veus. Joaquim, fes-ne el comentari.

    M'agrada

  6. Fantàstics deures als quals ahuré de dedicar el temps que mereixen. De moment puc avançar que conec i m’agrada la versió de Callas i afegeixo que l’he vist i escoltat en dirrecta per Maria Guleghina-grans distàncies-però cantada amb dignitat si es té en compte la dificultat de l’ària.
    Salut, Joaquim!

    M'agrada

  7. Nina

    Con permiso de la Divina, Dimitrova, siempre. Además comenzó a cantar Abigaille cuando era muy jovencita, a los veintiséis años concretamente. Luego dijo que era un papel con una tesitura asesina que era muy capaz de destrozar las cuerdas vocales de una soprano joven, que ninguna cantante por debajo de los treinta y cinco debía cantarlo. Que la forma en que estaba escrito delataba tanto la genialidad como la inexperiencia de Verdi cuando compuso Nabucco.
    Su grabación en directo de la Scala con Muti es mi Nabucco de referencia. Tanto en DVD como en el audio de la transmisión radiofónica (con el folcklórico detalle del bis). Como en ese vídeo falta la cabaletta, aquí está (reacción del público incluida): http://www.divshare.com/download/23731254-417

    M'agrada

  8. Jaume

    No ens facis això! He començat per la Ghena Dimitrova i, meravellat, l’he escoltada tres vegades. Ara vaig per la Gencer (a qui considero, juntament amb la Dimitrova, de les millors). A aquest ritme no acabaré els deures!

    M'agrada

  9. dandini

    Demà la “Sele” .Com ho portèu?
    Moooltes gràcies pel post ,és del meu estil preferit i m’ho estic passant “pipa”.M’he quedat just abans de la Matos.Ara m’en vaig a dormir que demà abans de “La Sele” treballo.Bona nit.
    De moment una gran sorpresa: Julia Varady (cant + intenció + gest).

    M'agrada

  10. SANTI

    M’ho he passat molt bé.
    Les que més m’han agradat i per aquest ordre:
    1 Dimitrova
    2 Varady
    3 Callas
    4 Cerquetti
    5 Suliotis/Bumbry
    i la resta
    La Dimitrova impressiona molt i està de llarg per sobre de la resta. Quina veu!
    La Varady està fenomenal de força interpretativa, com la Callas.
    La Monastyrska està molt bé, però queda per sota d’aquestes, segurament amb els anys i si resisteix, farà una Abigaille més brava, ara comparada amb aquestes 5/6 és pàl·lida.
    Eren quasi totes molt bones, a veure si ho fas més sovint això de posar-nos deures.

    M'agrada

  11. dandini

    Ja les he sentit totes :

    1- Maria Callas Emocions contradictòries .Recitatiu magistral,greu del fatal sdegno desafinat,pianíssims decevedors,agilitats perfectes i agut final feridor com una punyalada que no sembla pas entusiasmar al públic malgrat la divinitat.

    2- Caterina Mancini veu de timbre rodó una mica tebaldià,intenció escassa ,agut temerós i greu del salt desafinat.

    3- Anita Cerquetti .Potser ja no estava en el seu millor moment.Cant legato bonic pero manca de rauxa i inseguretats en els extrems del registre.

    4- Leonie Rysanek Cantant molt inteligent i de gran temperament que en el cant verdià evidència sovint problemes d’afinació.

    5- Birgit Nilsson No sap declamar ni coneix l’essencia del fraseig verdià.A l’aria demostra un control prodigiós del pianíssim pero aixó que li surtia molt be és una trampa doncs Verdi no va escriure ppp .

    6- Leyla Gencer.Fins aquí la versió més rodona.Les paraules estripades d’intenció em sedueixen.Llastima que no hi hagi caballetta.

    7- Elena Suliotis La mala qüalitat de so no seixa apreciar gairebe res ni del cant ni de l’orquestra.En la versió de estudi del 1965 i está fabulosa.

    8- Grace Bumbry.Recitatiu encès de passió.Aria em passa el mateix que a “solo in un chiostro” no transmet res.Caballetta amb moments de reserva evidents i aguts de dubtosa afinació.

    9- Angeles Gulin No vull ser cruel pero amb diferència la pitjor de la llista.Aguts eternament cridats ,frases curtes de fiato i expressió ben poc interessant.

    10- Marisa Galvany Aquesta cantant tenía una empenta i una amplitud de registre ben fora de lo corrent.A l’aria tanmateix no convenç.La caballetta massa rápida ella y/o el director feien tard?

    11- Cristia Deutekom que no tenía ni faba d’italià consegueix amb l’ajuda de Riccardo Muti(malgrat que no li deixi fer l’agut final) una actuació memorable tant desde el punt de vista estilistic com interpretatiu.El seu historial belcantistic ens permet descobrir una caballetta a la que no hi estàvem acustomats.

    12- Ghena Dimitrova. Una autèntica demostració de facultats i un exercici d’estil amb molt de mèrit a l’aria on sap plegar de forma esplèndida el seu “veuarro “.Desde el punt de vista interpretatiu la trobo monolíta ,unidimensional,poc variada.La caballetta és pot cantar millor pero no amb més veu.Els afeccionats al “decibelómetro” estaran d’enhorabona.Si és la millor dramàtica perque només la recordem amb 3 o 4 rols?

    13- Julia Varady.Una veritable fera interpretativa vocal i també visual.Un concepte similar al de cantant-actriu tipus Beverly Sills.No és perfecte pero aquelles neurones tant ben engrasades donen els seus fruits,no tot es lluir “palmito”.

    14- Maria Guleghina ës una mica el mateix concepte que Dimitrova.Pero com tú vas dir el seu fraseig resulta especialment calent o arauxat.Fa alló que a mí m’agrada tant que és canviar les variacions en la 2º estrofa de la caballetta.Si hem de jutjar per la resposta del públic sembla que va agrada moltíssim (similar al que va succeir al Liceu).La direcció de Paolo Carignani i el so de l’orquestra del Met posen de manifest que Verdi és possible sense Muti.

    15- Tatiana Melnychenko (crec que va passar pel Viñas?)sensacions contradictòries .De vegades em fa por i d’altres sembla que no projecti be.En tot cas sembla una molt bona profesional.

    16- Elisabete Matos és per mí la triunfadora moral de la llista.La seva veu té un punt ingrat.No li va tocar la loteria de tenir una veu com la de Leontyne Price.Pero caram ho canta de maravella!Legato,expressió i a la caballetta se li senten totes les notes de les escales ben diferenciades.Quan aquesta Sra es retiri que espero que sigui ben tard podría ser una gran professora, té moltes coses per ensenyar…

    17- Lucrezia Garcia Te una de les veus més interessants del panorama líric actual.El timbre és molt bonic i càlid i el registre greu sona natural i preciós.Desde el punt de vista interpretatiu o feia “bolos” o li manca un director que la motivi una mica més com Luisotti a la seva Odabella.Els aguts els agafa inicialment cridats pero són automàticament corregits.Les agilitats són precises(tipus Matos) i el salt de les dues octaves és el millor junt amb el de Suliotis (1965).

    18- Liudmyla Monastyrska recitatiu exemplar de força i d’intenció.Aria cantada de forma exquisida,abusant de pianíssims que li surten “de conya”.Caballetta amb agilitats molt ben fetes.En conjunt em sembla fabulosa i millor que Dimitrova.Li trobo més resorts tècnics i interpretatius…

    Resum : Millors facultats: Ghena Dimitrova

    Millor actuació global: Leyla Gencer
    Cristina Deutekom
    Elena Suliotis(1965)
    Maria Guleghina
    Julia Varady
    Liudmyla Monastyrska

    Millor versió per apendre el rol: Elisabete Matos

    M'agrada

    • A Ghena Dimitrova la recordamos en pocos roles porque le hemos visto pocos y grabó pocos discos comerciales y pocos vídeos, pero existen grabaciones piratas de todos estos roles:

      Gargana (de “id.” de Anastassov)
      Norma
      Jarioslavna (“Prícipe Igor”)
      Lorelei
      Anna Bolena
      Maddalena (“Andrea Chênier”)
      Santuzza
      Gioconda
      Minnie (“La fanciulla del West”)
      Manon Lescaut
      Tosca
      Turandot
      Fevronia (“Kitej”)
      Aïda
      Amneris
      Odabella (“Attila”)
      Amelia (“Ballo”)
      Elisabetta (“Don Carlo”)
      Elvira (“Ernani”)
      Leonora (“La forza”)
      Griselda (“I Lombardi”)
      Lady Macbeth
      Amalia (“I masnadieri”)
      Abigaille
      Leonora (“Oberto”)
      Desdemona (“Otello”)
      Amelia Grimaldi (“Simone Boccanegra”)
      Leonora (“Il trovatore”)
      Soprano (“Messa da Requiem”)
      …………………………………………..entre otros, incluídas sus intervenciones en conciertos lírico-sinfónicos.

      Los que la vieron en más de cuatro roles la recordarán por todos aquellos en los que la vieron o escucharon. Yo, por ejemplo la recuerdo por 12, entre vistos o grabados, pero como verás su repertorio no estaba nada mal y hay constancia discográfica o videográfica de todos estos roles y de otros, pero comerciales sólo 7. Llevar en repertorio 16 roles de soprano dramática verdiana no está nada mal, no?

      M'agrada

  12. joaquim

    Esplèndid aquest repertori de Abigailles !
    Com sempre, gràcies, Joaquim.
    Molt dificil escollir entre tantes grans cantants.
    Per a mi, la més complerta, vocalment: Ghena Dimitrova.
    Maria Callas, punyent i gran, com sempre.
    Leyla Gencer, fantástica.
    Julia Varady, una veritable sorpresa, incisiva i amb força.
    Salutacions a tos els IFL.

    M'agrada

  13. Moltes gràcies a tots els que heu comentat i aportat tantes coses interessants.
    M’en alegro que us hagi agradat l’entreteniment. Cadascú tindrà les seves preferències, però quan n’escoltes tantes de seguides és molt interessant comprovar com cada cantant utilitza mitjans i tècniques diferents per fer front a un mateix repte.
    Cantants que potser amb un youtube aïllat no hauríem merescut la nostra atenció, al costat de tots els altres guanyen o perden.
    En farem més, de ben segur.
    Les meves són: Dimitrova, Callas, Cerquetti, Varady i Bumbry.

    M'agrada

  14. Aquí hi hauria d’haver un comentari d’un tal heatherlocklear33 que com que menysprea als comentaristes i el seu e-mail és falç no publicaré.
    Fa tota la pinta de ser un troll i aquí hi ha discrepàncies, però mal rotllo NO.

    M'agrada

  15. MANUEL

    Un comentario sobre TATIANA MELNYCHENKO, que por cierto cantó una muy convincente Leonora en Sabadell con Mirna Lacambra, a parte de ser como mínimo conocida por todos los VIPS jurados de los numerosos Concursos Internacionales de Canto, donde fue Galardonada con Primeros Premios sin tener acceso a escenarios operísticos y no me pregunten por qué, al igual que no me pregunten a que se debe la repentina inclusión en La Arena de una cantante que hace tiempo hubiera debido brillar en los mejores teatros del mundo, pasando “desapercibida” por todos de los que depende la carrera de un cantante. Sin duda su temperamento apasionado luce como poco acostumbrado, pero de ninguna manera perjudica el respeto a todos los detalles rítmicos y métricos, que deberían ser sagrados para todo aquel que se atreva con Belcanto o Verdi, claro está que mucho tiene que ver en esto que quien los prepare sea director o pianista. Le mando por esto la misma aria interpretada con todas las atenciones a la forma y la de VERONA (la de su debut en la Arena), que aparte de la forma algo artificial de emitir la voz “dramática”, perdiendo la nitidez y la claridad belcantística, resulta algo diluida respecto a la forma debido a la dirección orquestal muy alejada del estilo verdiano. Con todo esto es una lástima que una cantante con esta voz, maestría y talento haya permanecido oculta, mientras que hubiera podido ofrecer momentos de felicidad a tantos y tantos, como con este “Morró…”, que podréis ver en You Tube, página ValerianoTv.

    ABIGAILLE ATENEO:

    VERONA:

    Gracias

    M'agrada

    • Gracias Manuel por dejarnos las impresiones y los dos Youtube. tengo una grabación del Nabucco de l’Arena pendiente de atenta escucha.
      La voz de Melnychenko parece interesante y es de esas voces que hay que escuchar en directo, ya que las grabaciones no captan todo el volumen, impacto y armónicos

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: