Fidel a la cita anual, també a IFL, avui us deixo la Gala Richard Tucker del 2014, on com és lògic va intervenir el guanyador del premi Richard Tucker de l’any 2014, atorgat al tenor nord-americà Michael Fabiano.
Com sempre a la gala intervenen altres cantants ja consagrats, també guanyadors d’edicions anteriors, i joves que si tot va bé estan demanant pas, m’atreviria a dir de manera estentòria. A la gala estava previst que cantes Anna Netrebko que per aquells dies estava cantant Lady Macbeth al MET, però després de fer anar de corcoll als organitzadors de la gala amb l’a`ria que cantaria, finalment va decidir que després d’una Lady al MET l’endemà no podia cantar res. La decepció va ser gran. La va suplir Joseph Calleja
De la gala cal parlar en primer lloc del guanyador, tot i que el tenor Fabiano potser no va tenir el millor dia, és obvi que estem davant d’un tenor amb totes les possibilitats per fer una carrera important. Hi ha, al menys en l’actuació d’aquesta gala, coses a millorar, però la veu és bonica i càlida, el cant és espontani i ardent (molt bé com a Des Grieux), m’agrada malgrat que la seva expressió corporal sembla congelada. Havia de debutar al Liceu com a Alfredo a La Traviata però de moment ens hem quedat amb un pam de nas.
Sensacional Pretty Yende cantant la Elvira de I Puritani, amb precisió en les notes i bon gust belcantista en el fraseig i en l’expressió. El bombonet de Bernstein arrodoneix una autentica perla vocal. Ella si que de moment continua anunciada a la temporada del Liceu com a Norina a Don Pasquale, caldrà no deixar l’oportunitat de veure-la.
Ildar Abdrazakov aporta ja l’experiència d’un cantant que malgrat la seva joventut ja està absolutament consolidat. No és el baix rotund que requereix el Silva d’Ernani, però canta amb molta classe i possiblement quan sigui més madur obtindrà la rotunditat vocal i l’autoritat que necessita el rol. El seu Don Giovanni és tot un altre món, resolt amb estil, però la seva acompanyant a “Là ci darem la mano”, de moment no gaire rellevant
Joseph Calleja tampoc va tenir la seva millor nit, en cap de les seves intervencions m’agrada, el seu no “No puede ser” no l’ha acabat d’entendre i no s’ha acabat de fixar bé en els tenors que en fan una creació. És una ària sense dificultats i molt agraïda, però cal fer-la amb un cert legato, sense tallar tant les frases, en fi, tampoc el seu Cavaradossi i el seu Werther van ser el millor de la nit
Angela Meade es converteix per mèrits propis en la reina de la festa. La veu està agafant una flexibilitat molt notable i sobretot fa front a tres moments magnífics com a sensacional Esclarmonde de Massenet, com a previsible i intensa Leonora de “La forza del destino” i com a sorprenent Lucia di Lammermoor en el concertant final. La veu és rica i la tècnica cada vegada és més depurada en el control de pianíssims, els reguladors (inici de pace pace) o el cant ornamentat, amb picats inclosos a Esclarmonde. La veu és generosa de registre i el cant és expansiu. Ha fet millores en el tema de respiració i mostra un legato més treballat. Hi ha un intent, encara no del tot resolt en la dicció i l’assignatura més pendent és fer creure allò que canta, si ho aconsegueix és obvi que Meade està cridada a ser la veu verdiana dels propers anys, si més no al MET, on hauria d’agafar el relleu de Radvanovsky.
També trobareu a Lucic en un “Nemico de la patria” decebedor o a la soprano Joyce El-Khoury en una Manon intensa. Aquesta soprano ja és la segona vegada que em crida poderosament l’atenció (la primera va ser no fa gaire com a Pauline a Les Martyrs), ara al costat de l’ardent Des Grieux de Fabiano, fan un duo de Saint Sulpice molt més passional si només s’escolta. En canvi segurament trobareu en Elena Bocherova una Santuzza oblidable que no passarà a la història si hem de jutjar per el seu himne Pasqual.
Ara podreu escoltar tots els fragments tret de l’escena del balcó de West Side Story anunciada, que no sé si no es va cantar o no es va emetre per la televisió, ja que el concert va tenir lloc el 12 d’octubre de 2014 i es va emetre el 23 de gener per la televisió nord.americana.
Al final podreu descarregar el vídeo i l’àudio del mateix vídeo, que garanteixen una bona estona. Potser no és la millor de les gales Richard Tucker que recordi, però garanteix coses a tenir en compte.
La gala està dirigida pel mestre Emmanuel Villaume
El tema vestuari el deixo per els especialistes amb passarel·les alternatives, però sembla ser que Joyce DiDonato està creant escola…
Gaudiu-ho
GIUSEPPE VERDI
“Tutto parea sorridere…Sì! de’ Corsari il fulmine” from Il corsaro
MICHAEL FABIANO, Tenor
VINCENZO BELLINI
“Qui la voce…Vien diletto” from I puritani
PRETTY YENDE, Soprano
GIUSEPPE VERDI
“Infelice!..e tuo credevi” from Ernani
ILDAR ABDRAZAKOV, Baix
NEW YORK CHORAL SOCIETY
GIACOMO PUCCINI
“E lucevan le stelle” from Tosca
JOSEPH CALLEJA, Tenor
JULES MASSENET
“Esprits de l’air” from Esclarmonde
ANGELA MEADE, Soprano; JENNIFER JOHNSON CANO, Mezzo-soprano
NEW YORK CHORAL SOCIETY
WOLFGANG AMADEUS MOZART
“Là ci darem la mano” from Don Giovanni
INGEBORG GILLEBO, Mezzo-soprano; ILDAR ABDRAZAKOV, Baix
UMBERTO GIORDANO
“Nemico della patria” from Andrea Chenier
ŽELJKO LUČIĆ, Baríton
JULES MASSENET
“Pourquoi me réveiller” from Werther
JOSEPH CALLEJA, Tenor
“Toi! Vous!…N’est-ce plus ma main” from Manon
JOYCE EL-KHOURY, Soprano; MICHAEL FABIANO, Tenor
GIUSEPPE VERDI
“Pace, pace” from La forza del destino
ANGELA MEADE, Soprano
PIETRO MASCAGNI
“Regina Coeli…Inneggiamo” from Cavalleria rusticana
ELENA BOCHEROVA
NEW YORK CHORAL SOCIETY
PABLO SARAZABAL
“No puede ser” from La tabernera del puerto
JOSEPH CALLEJA, Tenor
LEONARD BERNSTEIN
“I Feel Pretty” from West Side Story
PRETTY YENDE, Soprano
Balcony Scene from West Side Story
ALEXANDRA SILBER, Soprano; PAUL APPLEBY, Tenor
sense àudio
GAETANO DONIZETTI
Finale of Act II from Lucia di Lammermoor
ANGELA MEADE, Soprano
JENNIFER JOHNSON CANO, Mezzo-soprano
MICHAEL FABIANO, Tenor
ANDREW STENSON, Tenor
NICHOLAS PALLESEN, Baríton
ILDAR ABDRAZAKOV, Baix
NEW YORK CHORAL SOCIETY
Lincoln Center,
ENLLAÇ vídeo
https://mega.co.nz/#!CN0yFJwZ!e7BBgwo6mnlz1OnYt3G1EmLB0G_17qHbVvAy3llKV4k
ENLLAÇ àudio mp3
https://mega.co.nz/#!7EMHyLKQ!_ZfwheIlnypafjRvv79esq5pmci09pglD_kS7YoeNTA
Més informació de la Richard Tucker Foundation a:
Pàgina de Michael Fabiano:
IN FERNEM LAND 
Gracias por el video. Honestamente me gustó más la gala del año pasado, pero este año también tuvo grandes momentos. Angela Meade se robó la gala (aunque me gustó más el año pasado cuando cantó I Due Foscari). Me gustan mucho las voces de Abdrazakov de Yende, y creo que dieron buenas interpretaciones. Calleja no es de mi total agrado y no me gustó en esta ocasión, en especial “E lucevan le stelle” me pareció débil.
M'agradaM'agrada
Meade corre el peligro de quedarse en la superficie de su potencial, en cuanto a Calleja como nunca me ha llegado a gustar ya no puedo esperar gran cosa.
M'agradaM'agrada
El que m’ha agradat més la Yende.
Fabiano no està mal. Millor a Manon que com a Corsaro
Meade té una veu però no te ni emoció ni sentiment. A Esclarmonde m’agrada però a la Forza tenim massa per comparar. La Lucia és una curiositat que dubto que arribi a fer ni cantant la versió original
Calleja no sembla un primer tenor, sembla més aviat un becari i l’altra Joyce està bé, com Abdrazakov, però tot plegat és bastant menys del que el públic dóna a entendre amb el seu entusiasme.
Gràcies per mantenir-nos al dia
M'agradaM'agrada
El públic s’ho passa bé i si t’ho prens com una gala no està gens malament, ara bé, en un escenari i en una representació tots som més exigents.
M'agradaM'agrada
Dopo una bellissima messa di voce all’inizio dell’aria della Forza la Meade massacra l’aria con una interpretazione di una noia mortale
essì che la voce c’è
che fine hanno fatto i vocal coach?
M'agradaM'agrada
Ciao Pio
Certo, l’inizio é bellíssimo, il problema è che dopo sembra che non sappia che cosa sta cantando.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel regal ja saps que m’agraden aquests concerts de figures.
Coincideixo amb tú que la palma se l’emporta Angela Meade.Ella no és posseidora d’una veu de distintiva bellesa com era el cas de Tebaldi,Freni,Caballé,Gruberova,Fleming etc pero caram tant en tessitura com en el cant d’agilitat sembla no tenir límits i aixó li permet fácilment tranferir una especial valentia ón altres ilustres feien fallida o es dedicàven a fer una mica el ruc per dissimular.
Michael Fabiano té un fraseig incisiu i és un cantant interessant pero a partir de la zona del passatge l’emissió esdevé forçada per arrivar amb solvència a l’agut recordant a un famosissim tenor ben proper.
Ildar Abdrazakov és un dels grans exponents del seu registre que tots esperem que en el futur agafi la rotunditat desitjada en el registre greu.
Joseph Calleja torna a fer exhibició del seu timbre preciós i ben mediterrani i dels seu pianíssims de somni.El fiato acostuma a ser cautelós i el seu vibrato (que a mí no em molesta gens) pot seguir essen un retret pero hauriem de ser coherents i aplicar-lo a tothom.La corrupció esta demostrada al PP el PSOE i a CIU i no només en 1 d’ells…
Pretty Yende és una cantar a tenir molt en compte que em convenç més en el risc que en el legato.Ella,Diana Damrau i Jessica Pratt ferien molt bona parella amb Javier Camarena per uns Puritans ben excitants..
Finalment la guapa i boníssima Joyce -El Khoury és tambe una cantant molt interessant dotada d’uns pianíssims extraordinaris.Malgrat aixó en el forte la veu perd algo d’atractiu.Aquí la teniu i veurèu com i perquè fa enfollir al public.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb els teus análisis de les veus, jo no ho faria tan be, pero, si m’exceptes le meba pobre opinió amic Dandini,et diré que per mi Joseph Calleja , abusa una mica del pianos o fiattos ja que l’aria de Tosca, sembla qu’el principi escrigui una carta d’amor i no un homa que va a morir, i en cuan a Werther i La tabernera del puerto, estic d’acord am Joaquin, fa les frases curtas, en cuan la calitat de la veu, a mi particularment no m’agrada, trobo a falta calcom de potensia, i el seu vibrator, no hem molesta, hasta et dirè, que m’agradaba el vibrator de Hipólito Lazaro i els fiattos i pianisims de Miguel Fleta i ni diguem de Alfredo Kraus. Si et dono gracias per l’aria de Joyce El-Khoury, ¡¡fantástica !!, e disfrutat mol. Espero qu’em disculpis per aquest comentari, es una simple opiniò.
M'agradaM'agrada
Bé, en Cavaradossi escriu un poema d’amor a la seva estimada Tosca abans de morir, és just això. Abans de la mort o bé pots fer-ho des de l’intimisme o des de l’heroïcitat abrandada. Si escoltes la versió famosisima de Miguel Fleta, encara és més plena de pianíssims, però la veu era molt més interessant que la de Calleja.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb la teba resposta. ¡Ets un crack!!. Grasies!!
M'agradaM'agrada
No home no, de crack res, tinc una opinió com tants altres, que pot agradar més o menys en funció de si hi ha coincidències o no.
M'agradaM'agrada
Doncs la Damrau canta I puritani amb el Camarena el juliol del 16 a Madrid. Em sembla que uns quants començarem a fer guardiola… 😉
M'agradaM'agrada
Ho té difícil Meade, no impossible, per assolir els nivells d’alguns dels noms que has esmentat, perquè com bé saps amb casos molt similars a ella, el intent d’esdevenir la gran figura que pot ser, es va quedar en això, en un intent, parlo de Marc, Sweet o Dunn, per exemple. Meade potser és fins i tot millor que aquestes tres citades, però quan es tenen tantes possibilitats vocals cal anar molt en compte i tenir una intel·ligència fins i tot superior a la seva veu, que la faci anar amb la prudència necessària per no malmetre tot aquest potencial. Tot ui així no li aniria gens malament que tingués la mateixa cura en el registre greu com té en l’emissió dels aguts, ja sigui en forte com en els deliciosos pianíssims que fa tan bé.
Si et refereixes a Carreras, no entenc perquè no el menciones, quan tenia l’edat de Fabiano no mostrava els problemes que mostra aquest, però el cnat si que és similar.
Jo sóc molt coherent amb Calleja, no m’agradava fa uns anys quan prometia i ara que hauria de ser el primer tenor segueix sense dir-me res, vibrato a part.
Pel que fa als partits polítics i sense ànim d’iniciar polèmiques, per això han sortit alternatives tant a dreta com a esquerra per intentar treure’ns de sobre a tota aquesta colla, mira si és fàcil.
Rés més, l’altra Joyce ja em va agradar molt a Les Martyrs que us vaig deixar fa uns dies, potser et va passar per alt.
M'agradaM'agrada
Doncs generalment no està malament aquesta gala. M’han sorprès sobretot Meade (M’ha semblat fabulosa pel que fa a qualitats vocals i tècniques. Sincerament no sé que se li pot retreure en cap de les seves actuacions en el concert, a part de que l’expressió pugui ser millorable. M’encantaria poder-la valorar al teatre, perquè em sembla que estem davant d’una de les grans sopranos de l’actualitat i dels propers anys, és molt jove) i Fabiano que com diu en Dandini em recorda força al Carreras, tot i que l’expressió l’ha de millorar molt. També penso que estem davant d’un tenor que serà important en els propers anys.
Per altra banda Pretty Yende no m’ha agradat gaire. Normalment m’agrada molt però aquest cop l’he trobada malament. La veu li vibra de manera un pèl acusada quan canta “qui la voce…”. A “vien diletto..” millor. En un recital aquest estiu a Verbier em va agradar molt.
En general la gala m’ha semblat d’un nivell inferior al de l’any passat, que amb DiDonato, Fleming, etc va ser força més distreta. Una pena que la Netrebko cancelés la seva aparició en el concert, hagués pujat molt el nivell.
M'agradaM'agrada
Home Jan, si que se li poden retreure coses, sobretot a “Pace, pace” on al costat de coses meravellose, en fa altres d’un mal gust incomprensible.
Tant ella com Fabiano pateixen del mal de la manca de sinceritat dramàtica, comuniquen poc malgrat la intensitat que hi posen.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquin por la gala me gustó el tenor ganador y de lo que he visto la parte de Lucia la encontré electrizante.
M'agradaM'agrada
De nada Willy, eso formava parte del objetivo buscado.
M'agradaM'agrada